Els seus pares, Francesc Oller i Teresa Roca, empresaris tèxtils de Terrassa, va emigrar a França quan Josep Oller era encara nen. No obstant això, son pare l'enviĂ a Bilbao el 1856 per realitzar els seus estudis universitaris de comerç i aprendre el castellĂ , ja que a casa nomĂ©s es parlava en catalĂ . AllĂ va aficionar-se a les baralles de galls i començà la seva carrera com a corredor d'apostes. Posteriorment tornĂ a ParĂs per treballar a l'empresa familiar.
El 1867, va concebre un modern sistema de travesses que permetia als jugadors triar cavall guanyador i quedar-se amb les apostes dels jugadors perdedors, que anomenĂ Pari-Mutuel. En aquest sistema d'apostes, cada un aposta per un resultat i tots paguen (aposten) una quantitat de diners, part dels quals es dediquen a pagar les depeses associades a l'organitzaciĂł de l'aposta i la resta es dĂłna com a premi al guanyador. Si hi ha mĂ©s d'un guanyador, el premi es reparteix per igual entre tots els encertants. A França les mĂ©s populars es fan amb curses de cavalls i s'anomenen PMU, igual que els bars als quals es vĂ©nen i s'entreguen les paperines d'aquest i altres jocs d'atzar (quiniela, loteria, etc.) Com a comissiĂł de gestiĂł, Oller es quedava un 5% dels diners apostats i rĂ pidament va implantar-lo als hipòdroms francesos. La novetat va ser un èxit econòmic. El 1874, però, Oller va ser processat i condemnat a quinze dies de presĂł i a pagar una multa per explotar els jocs il·lĂcits, tot i que posteriorment, el 2 de juny 1891, el seu sistema de travesses seria legalitzat i adoptat per la majoria d'hipòdroms del mĂłn.
A principi dels anys 70 del segle XIX es va traslladar a Londres durant una temporada per evitar la guerra francoprussiana. AllĂ va entrar en contacte amb el mĂłn de l'espectacle.[4]
De nou a ParĂs, a partir de l'any 1876, Oller virĂ la seva atenciĂł cap a la indĂşstria de l'espectacle i esdevinguĂ© un reputat empresari teatral. Primerament inaugurĂ diverses sales d'espectacles a ParĂs juntament amb altres personalitats del sector: Fantaisies Oller, La Bombonnière i el Théâtre des NouveautĂ©s. Alhora va iniciar altres projectes com un criador de cavalls de pura sang, l'hipòdrom de Saint-Germain (1882) o el gimnĂ s Grande Piscine Rochechouart (1885), una piscina coberta de 600 metres quadrats al centre de ParĂs amb 500 cabines, gimnĂ s i sauna per la que van arribar a passar 25.000 persones anualment. TambĂ© va inaugurar el Nouveau Cirque (1886) una gran pista d'espectacles de circ que podia convertir-se en una piscina amb nĂşmeros de dansa aquĂ tica.
La nit abans que s'inaugurĂ©s l'ExposiciĂł Universal de ParĂs de 1889, el 6 d'octubre, Oller inaugurĂ el famĂłs Moulin Rouge a la place Blanche del barri de Montmartre, associat amb Charles Zidler. Joan Oller, germĂ del propietari, n'esdevindria el director i Henri de Toulouse-Lautrec, gran amic d'Oller, un dels dissenyadors de cartells.
TambĂ© va crear els centres de lleure coneguts com les Montagnes Russes i els Jardins de Paris (1892), que obrien quan el Moulin Rouge tancava. Per tal de transportar els clients d'un lloc a l'altre, va establir un sistema de transport gratuĂŻt mitjançant un òmnibus. Quatre anys mĂ©s tard, obrĂ el primer music-hall de ParĂs, l'Olympia, on hi va actuar, entre d'altres La Bella Otero. Les seves atraccions li van fer guanyar molts diners i gaudiren de gran acceptaciĂł fins al 1914 any en què s'iniciĂ la Primera Guerra Mundial. Va ser llavors quan es va refugiar al poblet de Rochecorbon (Turena) i van llogar el castell dels Fontenailles. MĂ©s endavant, tornaren a ParĂs, però s'allotjaren en un hotel parisenc en lloc dels Jardins de Paris. Quan es va firmar l'Armistici de 1918, es traslladĂ al nĂşmero 11 de l'avinguda Carnot, al barri de l'Etoile.
El 1919 va traspassar la seva dona Carmen Coello amb qui no havien engendrat descendència. Va morir el 19 d'abril de 1922 a la seva casa de l'avinguda Carnot. Les seves restes descansen a prop de l'entrada del cementiri Père Lachaise de ParĂs. La seva tomba porta escrit l'epitafi: "La seva intel·ligència igualava el seu cor".
Referències
«Josep Oller i Roca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Coll, Maria «El fundador català del Moulin Rouge». Sà piens [Barcelona], núm. 64, febrer 2008, p. 38-41. ISSN: 1695-2014.
Bibliografia
- Canyameres i Casamada, Ferran. Josep Oller i la seva època: l'home del Moulin Rouge. Editorial Aedos, 1959, p. 336.
- CANYAMERES, Ferran Josep Oller i la seva època. L'home del Moulin Rouge, Editorial Aedos, Barcelona, 1959.
- SOLDEVILA, Carles, Figures de Catalunya, Editorial Aedos, Barcelona, 1955.
- ROMAGUERA i RAMIĂ“, Joaquim, Josep Oller i Roca, un emprenedor de l'espectacle tot terreny, Revista de Catalunya, nĂşm. 157, Barcelona, 2000.
Enllaços externs
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: