03-07-2021  (240 lectures) Categoria: Pre_Islam

Palmira - Nabateus

Palmira
Tadmor
Palmyra theater02(js).jpg
Teatre romà de Palmira
Ubicació geogràfica
regió Desert sirià
Coordenades 34¬į 33‚Ä≤ 01"N, 38¬į 16‚Ä≤ 11"ECoordenades: 34¬į 33‚Ä≤ 01"N, 38¬į 16‚Ä≤ 11"E (mapa)
Ubicació administrativa
país Bandera de Siria Síria
Història del jaciment
xicot lloc en ru√Įnes
època Edat del bronze a la Síria moderna
cultura Aramaic, Grecoromà, Àrab
Esdeveniments històrics
gestió
Acc√©s p√ļblic p√ļblic
Dimensions del lloc
Superfície 0.8 km²
Altra informació
Part de Imperi de Palmira
Plànol de situació
Palmira ubicada en Siria
Palmira
Palmira
Ubicació (Síria).
Setge de Palmira
UNESCO logo.svg Welterbe.svg
Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
Palmyra ruiny.jpg
Ru√Įnes monumentals.
país Bandera de Siria Síria
Dades generals
xicot cultural
Criteris i, ii, iv
identificació 23
regió Estats Àrabs
inscripció 1980 (IV sessió)
en perill des de 2013

Palmira (En palmira:¬†Tdmr2.png en¬†√†rab: ō™ōĮŔÖōĪ¬†Tadmor1o¬†Tadmir) era una antiga ciutat situada al¬†desert siri√†,a l'actual¬†prov√≠ncia d'Homs a 3¬†km de la ciutat moderna de¬†Tedmor2o¬†Tadmir (versi√≥ √†rab de la mateixa paraula aramaica "palmira", que significa "ciutat d'arbres de data"). En l'actualitat nom√©s persisteixen les seves extenses ru√Įnes, que s√≥n el focus d'una abundant activitat tur√≠stica internacional. L'antiga¬†Palmira va ser la capital de¬†l'Imperi de Palmira sota el regnat de la reina¬†Zen√≤bia,entre els anys 268-272.

Palmira va ser escollida¬†Patrimoni de la Humanitat el 1980. El 20 de juny de 2013,¬†la UNESCO va incloure tots els llocs sirians a la llista de llocs patrimoni de la Humanitat¬†en perill per advertir dels riscos als quals estan exposats a causa de la Guerra Civil¬†siriana.3‚Äč

història

Als voltants de l'Oasi d'Afqa es van produir els primers assentaments dels quals es coneix la seva existència des dels arxius mari. A la Bíblia s'esmenta amb els noms de Tadmor i Tamar (encara que hi ha certa confusió amb una altra ciutat prop del mar Mort). Durant el predomini dels selèeucids a Síria, Palmira va obtenir la seva independència.

El 41 aC. C. els habitants de Palmira van fugir de les tropes de¬†Mark Antony a l'altra banda de l'Eufrates.¬†Al segle I aC.C. S√≠ria s'havia convertit en una prov√≠ncia¬†romana i la ciutat va prosperar enormement amb el comer√ß de caravanes situat a la Ruta de la¬†Seda. "Independent entre dos imperis", definida per¬†Plini el Vell.4‚Äč

Després d'una visita, l'emperador Adrià va concedir a Palmira els drets d'una ciutat lliure i va canviar el nom per Palmira Adrià.

Després de la captura el 260 de l'emperador romà Valerià en la guerra contra els sassànides,Palmira va defensar les fronteres sota el comandament del governador Septimi Odenat. Després del seu assassinat el 267, la seva vídua Zenòbia en nom del seu fill Vabalato,va establir a Palmira la capital d'un regne que es va estendre per Síria i el Líban. Va mantenir la seva independència durant quatre anys davant l'assetjament de Roma, aconseguint estendre la seva àrea d'influència a Egipte. El 272 va ser derrotada i captivada per l'emperador romà Aurelià que la va treure d'un carro encadenat amb cadenes d'or durant la seva marxa triomfal. Aurelian la va perdonar i li va permetre retirar-se a una vila de Tibur on podia continuar practicant filosofia. Després d'una segona revolta dels seus habitants, Palmira va ser arrasada a terra el 273.

Diocleci√† va reconstruir Palmira llavors, tot i que la nova ciutat era m√©s petita i va establir un¬†campament als seus voltants com a defensa contra els sass√†nides. El 634 va ser presa pels musulmans i el 1089 va ser completament destru√Įda per un terratr√®mol.

Despr√©s del domini turc, va passar juntament amb la resta de¬†S√≠ria sota control franc√®s com a part del Mandat imposat per la Lliga de¬†les Nacions. El 2 de juliol de 1941, les tropes franceses, lleials a¬†Vichy,van capitular a les tropes brit√†niques que havien enva√Įt¬†l'Iraq despr√©s de la qual cosa van aconseguir la independ√®ncia amb la resta del territori.

Guerra de Síria

Conquesta per Estat Islàmic (maig 2015 - març 2016)

El grup extremista¬†Estat Isl√†mic (tamb√© conegut com a Daesh) va prendre el control de la ciutat de Palmira i les seves ru√Įnes grecoromanes, situades a l'est de la prov√≠ncia siriana d'Homs, el 20 de maig de 2015. El teatre de la ciutat aviat es va convertir en una macabra escena d'execucions filmades. Entre els executats hi havia l'exdirector del jaciment de Palmira,¬†Khaled Asaad,que va ser decapitat el 18 d'agost de 2015 despr√©s d'un mes de tortura i humiliaci√≥.5La directora general de la UNESCO,¬†Irina Bokova,va condemnar l'incident.6‚Äč

El 24 d'agost de 2015, Daesh va instal¬∑lar explosius i els va detonar a les bases del temple de¬†Bel,com havia fet anteriorment amb el proper¬†temple de Baalshamin,iniciant aix√≠ la destrucci√≥ del lloc hist√≤ric. La destrucci√≥, que la UNESCO va descriure com un "crim deguerra",continuaria amb l'explosi√≥ de tres importants tombes torre, entre elles la d'Elahbel, un edifici de quatre plantes i una planta subterr√†nia que va ser constru√Įda el 103 aC.C.¬†Tamb√©¬†l'Arc de Triomf de Palmira va ser dinamitat i destru√Įt per Estat Isl√†mic a l'octubre del mateix any.7‚Äč

Reconquesta per l'exèrcit sirià (març - desembre 2016)

El 24 de mar√ß de 2016, les tropes lleials a¬†Bashar al-Assad van entrar a la ciutat.8Tres dies m√©s tard,¬†l'ex√®rcit siri√† va prendre la ciutat.9‚Äč10Despr√©s de la reconquesta de la ciutat, un comboi militar rus va ser enviat per ajudar en la retirada de¬†mines antipersonals deixades pels terroristes en retirada. Mentrestant, es va descobrir una fossa comuna que contenia els cossos de 24 civils i 18 soldats.11‚Äč

Reconquesta per Daesh (desembre 2016 - març 2017)

L'11 de desembre de 2016, amb l'exèrcit sirià ocupat a la reconquesta d'Alep,poques forces defensives van quedar a Palmira, permetent a l'Estat Islàmic reconquerir-lo amb un blitzkrieg.

Segona reconquesta per part de l'exèrcit sirià

El 2 de mar√ß de 2017, gaireb√© un any despr√©s de la primera reconquesta de Palmira,¬†l'ex√®rcit siri√† de Bashar al-Assad va tornar a conquerir la ciutat amb l'ajuda¬†russa ordenada pel president¬†Putin. L'Estat Isl√†mic va bombardejar la ciutat en el seu vol deixant diverses destruccions, incl√≤s el fam√≥s¬†Teatre Rom√† de Palmira.12‚Äč

turisme

Temple de Bel a Palmira el 2005.

El principal atractiu de Palmira van ser les seves ru√Įnes molt ben conservades, entre les quals destacava el¬†temple de Bel. Constru√Įt el 32, va ser consagrat al culte de¬†Bel,el d√©u suprem fenici-canaanita, el nom del qual significa mestre. Era el d√©u suprem dels habitants de la ciutat, el d√©u dels d√©us. Aquest temple es va convertir en una esgl√©sia cristiana al segle IV.

A pocs metres del temple comen√ßa una¬†Gran Col√≤nia de 1200 m que va ser l'eix principal de la ciutat, que va arribar a tenir uns 200.000 habitants (gran quantitat per a una ciutat de l'√®poca). Entre les columnes, al llarg de l'ample carrer, els¬†carros i cavalls caminaven, i sota els p√≤rtics de columnata lateral llarga caminaven els vianants. Als costats de l'extensa col√≤nia hi ha una s√®rie de ru√Įnes en major o menor grau de conservaci√≥: el temple de Nebo, antiga divinitat babil√≤nica; el temple funerari; El campament de Diocleci√†, que anteriorment havia estat el palau de la reina Zen√≤bia; el¬†teatre i, entre d'altres,¬†l'√†gora o gran pla√ßa p√ļblica on es feien i discutien les operacions comercials. Una mica allunyat de la columnata hi ha un bell temple la funci√≥ del qual no es coneix exactament, per√≤ l'edifici es conserva molt b√©.

Sortint de la ciutat, entrant a un quil√≤metre de muntanyes, hi ha un lloc de paisatge inquietant i desolat, amb construccions com torres quadrades i s√≤lides. √Čs la vall de les tombes que alberga la necr√≤polis de la ciutat. Hi ha tres tipus de tombes i es van construir en els tres primers segles d'aquesta √®poca. Alguns d'aquests edificis podrien contenir fins a 500 cossos.

Altres valors d'interès

Aquesta ciutat va ser objecte de devoci√≥ per l'exc√®ntric explorador brit√†nic¬†Hester Stanhope,que el 1813 s'hi va instal¬∑lar, vivint-hi durant diversos anys fins que va ser traslladada a ru√Įnes encara m√©s llunyanes, les del monestir de Djoun.

Als voltants de Palmira es trobava, a principis del segle XXI, una petita col√≤nia d'un ocell que es creia extingit a la zona,¬†l'ermit√† Ibis. La comunitat cient√≠fica internacional intenta salvar aquesta poblaci√≥ que representa l'√ļnica en llibertat de la zona oriental d'aquesta esp√®cie; l'altra √ļnica col√≤nia, aquesta de m√©s de 100 parelles, es troba al Parc¬†Nacional Souss-Massa,al¬†Marroc. [cal citaci√≥]

galeria

Referències

  1. ‚ÜĎ "Tadmor: S√≠ria (jaciment arqueol√≤gic), Nom complet, divisi√≥ administrativa, coordenades geogr√†fiques i mapa".¬†Noms geogr√†fics. Consultat el 12 maig 2012.
  2. ‚ÜĎ "Tedmor: S√≠ria (lloc poblat), Nom complet, divisi√≥ administrativa, coordenades geogr√†fiques i mapa".¬†Noms geogr√†fics. Consultat el 12 maig 2012.
  3. ‚ÜĎ UNESCO (20 de juny de 2013).¬†"Els sis patrimonis de la humanitat de S√≠ria es troben a la Llista del Patrimoni en Perill. Unesco.org. Consultat el 27 juliol 2014.
  4. ‚ÜĎ Plini l'antic llibre d'Hist√≤ria Natural V-88.
  5. ‚ÜĎ El Pa√≠s (19 d'agost de 2015).¬†"Els gihadistes van decapitar un reconegut arque√≤leg siri√† en una pla√ßa." Uruguai. Consultat el 19 agost 2015.
  6. ‚ÜĎ La Naci√≥n (19 d'agost de 2015).¬†La UNESCO condemna l'assassinat d'un arque√≤leg expert a l'antiga ciutat de Palmira Costa Rica. Consultat el 19 agost 2015.
  7. ‚ÜĎ MARTINE LAROCHE, JOUBERT.¬†"V√ćDEO. Syrie : l'Etat islamique d√©truit l'Arc de triomf de Palmyre'.¬†FRAN√áA 2. Francetv. Consultat el 9 d'octubre de 2015.
  8. ‚ÜĎ "L'ex√®rcit siri√† assalta Palmira enmig d'una ofensiva contra Daesh. EFE. 24 de Mar√ß de 2016. Consultat el 27 mar√ß 2016.
  9. ‚ÜĎ "L'ex√®rcit siri√† anticipa "el comen√ßament de la fi de l'Estat Isl√†mic" despr√©s de la reconquesta de Palmira. 27 de Mar√ß de 2016. Consultat el 27 mar√ß 2016.
  10. ‚ÜĎ "El r√®gim siri√† est√† robant completament √©s de la hist√≤rica ciutat de Palmira. afp. 27 de Mar√ß de 2016. Consultat el 27 mar√ß 2016.
  11. ‚ÜĎ ¬ęEls tancs russos s'enrotllen a l'antiga ciutat siriana de Palmira, ja que els cossos de 42 homes, dones i nens carnissers de l'ISIS es troben en fosses comunes¬Ľ.¬†Correu diari . 2 d'abril de 2016.
  12. ‚ÜĎ "PRIMERES FOTOS: L'Ex√®rcit siri√† allibera Palmira d'Estat Isl√†mic - RT".¬†RT en castell√†. Consultat el 2 mar√ß 2017.

Enllaços externs




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.