Palmira
Tadmor
Teatre romà de Palmira
Ubicació geogràfica
regió	Desert sirià
Coordenades	34° 33′ 01"N, 38° 16′ 11"ECoordenades: 34° 33′ 01"N, 38° 16′ 11"E (mapa)
Ubicació administrativa
país	Síria
Història del jaciment
xicot	lloc en ruïnes
època	Edat del bronze a la Síria moderna
cultura	Aramaic, Grecoromà, Àrab
Esdeveniments històrics
gestió
Accés públic	públic
Dimensions del lloc
Superfície	0.8 km²
Altra informació
Part de	Imperi de Palmira
Plànol de situació
Palmira Ubicació (Síria).
[edició de dades a Wikidata]

Setge de Palmira
Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
Ruïnes monumentals.
país	Síria
Dades generals
xicot	cultural
Criteris	i, ii, iv
identificació	23
regió	Estats Àrabs
inscripció	1980 (IV sessió)
en perill	des de 2013
[edició de dades a Wikidata]

Palmira (En palmira:  en àrab: تدمر Tadmor¹o Tadmir) era una antiga ciutat situada al desert sirià,a l'actual província d'Homs a 3 km de la ciutat moderna de Tedmor²o Tadmir (versió àrab de la mateixa paraula aramaica "palmira", que significa "ciutat d'arbres de data"). En l'actualitat només persisteixen les seves extenses ruïnes, que són el focus d'una abundant activitat turística internacional. L'antiga Palmira va ser la capital de l'Imperi de Palmira sota el regnat de la reina Zenòbia,entre els anys 268-272.

Palmira va ser escollida Patrimoni de la Humanitat el 1980. El 20 de juny de 2013, la UNESCO va incloure tots els llocs sirians a la llista de llocs patrimoni de la Humanitat en perill per advertir dels riscos als quals estan exposats a causa de la Guerra Civil siriana.³​

història

Als voltants de l'Oasi d'Afqa es van produir els primers assentaments dels quals es coneix la seva existència des dels arxius mari. A la Bíblia s'esmenta amb els noms de Tadmor i Tamar (encara que hi ha certa confusió amb una altra ciutat prop del mar Mort). Durant el predomini dels selèeucids a Síria, Palmira va obtenir la seva independència.

El 41 aC. C. els habitants de Palmira van fugir de les tropes de Mark Antony a l'altra banda de l'Eufrates. Al segle I aC.C. Síria s'havia convertit en una província romana i la ciutat va prosperar enormement amb el comerç de caravanes situat a la Ruta de la Seda. "Independent entre dos imperis", definida per Plini el Vell.⁴​

Després d'una visita, l'emperador Adrià va concedir a Palmira els drets d'una ciutat lliure i va canviar el nom per Palmira Adrià.

Després de la captura el 260 de l'emperador romà Valerià en la guerra contra els sassànides,Palmira va defensar les fronteres sota el comandament del governador Septimi Odenat. Després del seu assassinat el 267, la seva vídua Zenòbia en nom del seu fill Vabalato,va establir a Palmira la capital d'un regne que es va estendre per Síria i el Líban. Va mantenir la seva independència durant quatre anys davant l'assetjament de Roma, aconseguint estendre la seva àrea d'influència a Egipte. El 272 va ser derrotada i captivada per l'emperador romà Aurelià que la va treure d'un carro encadenat amb cadenes d'or durant la seva marxa triomfal. Aurelian la va perdonar i li va permetre retirar-se a una vila de Tibur on podia continuar practicant filosofia. Després d'una segona revolta dels seus habitants, Palmira va ser arrasada a terra el 273.

Dioclecià va reconstruir Palmira llavors, tot i que la nova ciutat era més petita i va establir un campament als seus voltants com a defensa contra els sassànides. El 634 va ser presa pels musulmans i el 1089 va ser completament destruïda per un terratrèmol.

Després del domini turc, va passar juntament amb la resta de Síria sota control francès com a part del Mandat imposat per la Lliga de les Nacions. El 2 de juliol de 1941, les tropes franceses, lleials a Vichy,van capitular a les tropes britàniques que havien envaït l'Iraq després de la qual cosa van aconseguir la independència amb la resta del territori.

Guerra de Síria

Conquesta per Estat Islàmic (maig 2015 - març 2016)

El grup extremista Estat Islàmic (també conegut com a Daesh) va prendre el control de la ciutat de Palmira i les seves ruïnes grecoromanes, situades a l'est de la província siriana d'Homs, el 20 de maig de 2015. El teatre de la ciutat aviat es va convertir en una macabra escena d'execucions filmades. Entre els executats hi havia l'exdirector del jaciment de Palmira, Khaled Asaad,que va ser decapitat el 18 d'agost de 2015 després d'un mes de tortura i humiliació.⁵La directora general de la UNESCO, Irina Bokova,va condemnar l'incident.⁶​

El 24 d'agost de 2015, Daesh va instal·lar explosius i els va detonar a les bases del temple de Bel,com havia fet anteriorment amb el proper temple de Baalshamin,iniciant així la destrucció del lloc històric. La destrucció, que la UNESCO va descriure com un "crim deguerra",continuaria amb l'explosió de tres importants tombes torre, entre elles la d'Elahbel, un edifici de quatre plantes i una planta subterrània que va ser construïda el 103 aC.C. També l'Arc de Triomf de Palmira va ser dinamitat i destruït per Estat Islàmic a l'octubre del mateix any.⁷​

Reconquesta per l'exèrcit sirià (març - desembre 2016)

El 24 de març de 2016, les tropes lleials a Bashar al-Assad van entrar a la ciutat.⁸Tres dies més tard, l'exèrcit sirià va prendre la ciutat.⁹​¹⁰Després de la reconquesta de la ciutat, un comboi militar rus va ser enviat per ajudar en la retirada de mines antipersonals deixades pels terroristes en retirada. Mentrestant, es va descobrir una fossa comuna que contenia els cossos de 24 civils i 18 soldats.¹¹​

Reconquesta per Daesh (desembre 2016 - març 2017)

L'11 de desembre de 2016, amb l'exèrcit sirià ocupat a la reconquesta d'Alep,poques forces defensives van quedar a Palmira, permetent a l'Estat Islàmic reconquerir-lo amb un blitzkrieg.

Segona reconquesta per part de l'exèrcit sirià

El 2 de març de 2017, gairebé un any després de la primera reconquesta de Palmira, l'exèrcit sirià de Bashar al-Assad va tornar a conquerir la ciutat amb l'ajuda russa ordenada pel president Putin. L'Estat Islàmic va bombardejar la ciutat en el seu vol deixant diverses destruccions, inclòs el famós Teatre Romà de Palmira.¹²​

turisme

El principal atractiu de Palmira van ser les seves ruïnes molt ben conservades, entre les quals destacava el temple de Bel. Construït el 32, va ser consagrat al culte de Bel,el déu suprem fenici-canaanita, el nom del qual significa mestre. Era el déu suprem dels habitants de la ciutat, el déu dels déus. Aquest temple es va convertir en una església cristiana al segle IV.

A pocs metres del temple comença una Gran Colònia de 1200 m que va ser l'eix principal de la ciutat, que va arribar a tenir uns 200.000 habitants (gran quantitat per a una ciutat de l'època). Entre les columnes, al llarg de l'ample carrer, els carros i cavalls caminaven, i sota els pòrtics de columnata lateral llarga caminaven els vianants. Als costats de l'extensa colònia hi ha una sèrie de ruïnes en major o menor grau de conservació: el temple de Nebo, antiga divinitat babilònica; el temple funerari; El campament de Dioclecià, que anteriorment havia estat el palau de la reina Zenòbia; el teatre i, entre d'altres, l'àgora o gran plaça pública on es feien i discutien les operacions comercials. Una mica allunyat de la columnata hi ha un bell temple la funció del qual no es coneix exactament, però l'edifici es conserva molt bé.

Sortint de la ciutat, entrant a un quilòmetre de muntanyes, hi ha un lloc de paisatge inquietant i desolat, amb construccions com torres quadrades i sòlides. És la vall de les tombes que alberga la necròpolis de la ciutat. Hi ha tres tipus de tombes i es van construir en els tres primers segles d'aquesta època. Alguns d'aquests edificis podrien contenir fins a 500 cossos.

Altres valors d'interès

Aquesta ciutat va ser objecte de devoció per l'excèntric explorador britànic Hester Stanhope,que el 1813 s'hi va instal·lar, vivint-hi durant diversos anys fins que va ser traslladada a ruïnes encara més llunyanes, les del monestir de Djoun.

Als voltants de Palmira es trobava, a principis del segle XXI, una petita colònia d'un ocell que es creia extingit a la zona, l'ermità Ibis. La comunitat científica internacional intenta salvar aquesta població que representa l'única en llibertat de la zona oriental d'aquesta espècie; l'altra única colònia, aquesta de més de 100 parelles, es troba al Parc Nacional Souss-Massa,al Marroc. ^{[cal citació]}

galeria

• 

  Decumanus (avinguda).

• 

  Tetrapilon, a Palmira.

• 

  Teatre romà de Palmira.

• 

  Temple de Bel, palmira.

• 

  Posta de sol a Palmira.

• 

  Panorama de Palmira.

• 

  Vista panoràmica de les ruïnes de Palmira.

• 

  Temple de Bel, palmira.

• 

  Arc monumental, a Palmira.

Referències

Enllaços externs

• A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palmyra
• Descobreixen a Palmira una església del segle VIII. Notícia del 14 de novembre de 2008