02-09-2021  (368 lectures) Categoria: viticultura

Ra√Įm i vinyes dels fenicis - cartaginesos -vi fenici

Les vinyes fenícies del Penedès-Priorat proven que Olèrdola podia ser Cartago Vetus

Els ibers podien tenir llavors de ra√Įm, per√≤ sempre procedent d'orient mitj√†, primer amb el fenicis, i despr√©s amb els cartaginesos van arribar a ca nostre el 400 aC i van estar amb el ibers fins el 218 aC, com aliats o com enemics, amb 200 anys de conviv√®ncia en els que van poder plantar molts ceps o el fenicis que eren el mateix poble que van arribar a ca nostre el 1200 aC, s√≥n el mateix poble procedent de Tir i Sid√≥ a l'actual¬† L√≠ban, que van plantar el ra√Įm a tot el Mediterrani, ¬īCOEXISTINT ELS IBERS 100¬† anys amb els P√öNICS-fenicis "simples comerciants" q ens van portar la porpra i el vidre entre altres coses i 200 anys COEXISTINT ELS IBERS amb l'estirp P√öNICA-cartaginesa m√©s guerrera¬† q van dominar durant 200 anys la costa de la pen√≠nsula ib√®rica, les illes, i la meitat de la pen√≠nsula it√†lica. No puc dir si les llavors les van portar uns o els altres per√≤ segur q l'origen √©s p√ļnic, s'ha estudiat cient√≠ficament l'origen amb la FILOGEN√ąTICA

Tot el que he dit √©s a dir l'assentament del ra√Įm al Priorat i Pened√©s (datat d'√®poca ibera, no importa) √©s un dels meus arguments per dir que els p√ļnics van estar a Ol√®rdola en algun moment, sin√≥ no hi hauria existit la viticultura ancestral com demostren els treballs arqueol√≥gics a Avinyonet. Vegeu=> https://www.histo.cat/premsa/una-vinya-carregada-d-hist-ria-

Gràcies a la seva extensa xarxa comercial marítima, els fenicis van tenir un important efecte en l'expansió de la viticultura i la producció de vi en tot el Mediterrani.

Canaan

El nom "Canaan" apareix a tota la B√≠blia, on correspon al Llevant, en particular a les √†rees del Llevant del Sud que proporcionen el marc principal de la narrativa de la B√≠blia: Fen√≠cia, Filisteia i la Terra de Israel, entre d‚Äôaltres. La paraula "canaanites" serveix com un terme √®tnic que compr√®n diverses poblacions ind√≠genes ‚ÄĒtant grups assentats com n√≤mades-pastorals‚ÄĒ a les regions del sud de Llevant o Canaan. [2] √Čs, amb difer√®ncia, el terme √®tnic m√©s utilitzat a la B√≠blia. [3] Al Llibre de Josu√®, els cananeus s‚Äôinclouen en una llista de nacions per exterminar, [4] i m√©s tard es descriuen com un grup que els israelites havien aniquilat. [5] L'erudit b√≠blic Mark Smith assenyala que les dades arqueol√≤giques suggereixen "que la cultura israelita es solapava en gran mesura i es derivava de la cultura cananea".

El nom de cananeus est√† certificat, molts segles despr√©s, com a end√≤nim del poble conegut posteriorment pels antics grecs des del c. 500 aC com a fenicis, [5] i despr√©s de l'emigraci√≥ de parlants canaanites a Cartago (fundada al segle IX aC), tamb√© va ser usada com a autodenominaci√≥ pels p√ļnics (com a "Chanani") del nord d'√Äfrica durant l'antiguitat tardana. . Canaan va tenir una important import√†ncia geopol√≠tica a l‚Äô√®poca Amarna de l‚Äôedat del bronze final (segle XIV aC), ja que la zona on conflueixen les esferes d‚Äôinter√®s dels imperis egipci, hitita, mitanni i assiri. Gran part del coneixement modern sobre Canaan prov√© de les excavacions arqueol√≤giques en aquesta zona en llocs com Tel Hazor, Tel Megiddo, En Esur i Geze "


El vi fenici


Els¬†fenicis van ser un dels primers pobles antics a tenir un important efecte sobre la¬†hist√≤ria del vi.[1] Els fenicis van ser una antiga civilitzaci√≥ centrada a la regi√≥ de¬†Canaan, al llarg de la costa del¬†mar Mediterrani, en el que actualment √©s el¬†L√≠ban. Entre el 1550 i el 300¬†a.¬†C. van desenvolupar una¬†cultura comercial mar√≠tima que va expandir la seva influ√®ncia des del¬†Llevant al¬†Nord d'√Äfrica, les¬†Illes Gregues,¬†Sic√≠lia i la¬†Pen√≠nsula Ib√®rica. A trav√©s del contacte i el comer√ß, van difondre no solament el seu alfabet sin√≥ tamb√© el seu coneixement de la¬†viticultura i la¬†producci√≥ de vi, incloent la propagaci√≥ de diverses varietats antigues de¬†vinya.[2] Els fenicis van introduir o b√© van animar l'expansi√≥ de la viticultura i la producci√≥ de vi a diversos pa√Įsos que actualment segueixen elaborant varietats aptes per al mercat internacional, entre ells el L√≠ban, Alg√®ria, Tun√≠sia, Egipte, Gr√®cia,¬†It√†lia, Espanya i Portugal. Encara que els fenicis van poder haver tingut un efecte indirecte en l'expansi√≥ de la viticultura a Fran√ßa, sovint es confonen amb els grecs¬†foceus que van fundar la col√≤nia viticultora de¬†Massilia (Marsella) el 600¬†a.¬†C. i van portar la producci√≥ de vi terra endins.[1]

Els fenicis i els seus descendents¬†p√ļnics de¬†Cartago van tenir una influ√®ncia directa sobre les cultures productores de vi dels grecs i romans que m√©s tard estendrien la viticultura per tota Europa.[1] Els tractats agr√≠coles de l'escriptor cartagin√®s¬†Mag√≥ van ser uns dels m√©s importants textos antics en la¬†hist√≤ria del vi que van registrar el coneixement de l'√®poca sobre la viticultura i la fabricaci√≥ de vi. Encara que no s'han conservat c√≤pies originals de les obres de Mag√≥ ni d'altres escriptors fenicis sobre vi, hi ha evid√®ncies en cites d'escriptors grecs i romans com¬†Columel¬∑la que els fenicis van ser h√†bils productors de vi i viticultores. Els fenicis eren capa√ßos de planificar vinyers d'acord amb el¬†clima i la¬†topografia, coneixent quin costat d'un pujol era l'ideal per al creixement de la vinya, i produint una √†mplia varietat de tipus diferents de vi, des dels de panses fets amb ra√Įms secs fins a un exemple primitiu de l'actual¬†Retsina grec, fet amb resina de pi. Tamb√© van difondre l'√ļs d'√†mfores (de vegades conegudes com a ¬ęgerres cananites¬Ľ) per al transport i emmagatzematge del vi.[2][3]


Història primerenca del comerç de vi

Els fenicis van transportar vi per tot el Mediterrani en √†mfores conegudes de vegades com a ¬ęgerres cananitas¬Ľ.

Els historiadors creuen que no va ser gaire despr√©s del descobriment del propi¬†vi, el producte¬†alcoh√≤lic del suc de ra√Įm fermentat, quan les cultures van advertir el seu valor com a ben comercial. Encara que les vinyes salvatges de la fam√≠lia¬†Vitis podien trobar-se per tot el m√≥n conegut i tots els seus fruits probablement fermentarien si es mantenien en un contenidor tancat, requeria cert grau de coneixement i habilitat saber exactament com transformar aquests fruits en alguna cosa agradable de beure. Aquest coneixement va ser transm√®s per les rutes mercantils que van sorgir des del¬†Caucas i les muntanyes¬†Zagros fins a¬†Mesopot√†mia i el Mediterrani, i van acabar arribant als fenicis en Canaan. Tamb√© es van identificar subvarietats espec√≠fiques de vinya favorables a la producci√≥ de vi i van ser propagades per aquestes rutes.[2][4]

A m√©s de ser un producte comercial valu√≥s per a consum personal, el vi va comen√ßar tamb√© a guanyar import√†ncia religiosa i cultural. El¬†cherem, com l'anomenaven els fenicis, va estar associat a diverses de√Įtats llevantines, especialment¬†El. El vi era considerat una¬†ofrena acceptable tant per a d√©us com per a reis, la qual cosa va incrementar el seu valor comercial al m√≥n antic.[4] Sobre el 1000¬†a.C., el comer√ß mediterrani de vi s'havia disparat i la seva extensa xarxa comercial mar√≠tima es va veure beneficiada per l'increment de demanda. Els fenicis no solament van comerciar amb vi produ√Įt a Canaan sin√≥ que tamb√© van desenvolupar mercats per a vins produ√Įts en col√≤nies i ports de tot el Mediterrani.[2]

Expansió i colonització

Des dels seus assentaments principals a¬†Biblos,¬†Tir i¬†Sid√≥, els fenicis van comen√ßar a estendre la seva influ√®ncia comercial als seus ve√Įns. Van ser un dels primers pobles a portar vi a¬†Egipte. Des d'all√† van passar del simple comer√ß a la fundaci√≥ de col√≤nies comercials per tot el Mediterrani. Van seguir per la costa africana i van acabar fundant¬†Cartago el 814¬†a.¬†C. Des del Nord d'√Äfrica es van estendre a les¬†Illes Balears i la¬†Pen√≠nsula Ib√®rica, on van fundar la ciutat de¬†Cadis en algun moment del segle IV¬†a.¬†C. (encara que un petit lloc fronterer va poder haver estat establert fins i tot abans).[1]

Contacte amb el ibers dels pobles colonitzadors p√ļnics: fenicis i m√©s tard cartaginesos

Ja des del 800¬†aC (encara que, segons les fonts cl√†ssiques, la ciutat fen√≠cia de¬†Gadir ‚ÄĒl'actual¬†Cadis‚ÄĒ fou fundada cap al¬†1100¬†aC) els¬†fenicis, i en una √®poca posterior (segle¬†vi aC) els¬†grecs, viatjaven cap a¬†Occident a fi de cercar metalls i terres per cultivar. Producte dels intercanvis comercials i culturals dels ind√≠genes del SO de la pen√≠nsula amb els nouvinguts, en aquesta zona flor√≠ la refinada civilitzaci√≥ de¬†Tartessos, rica en recursos miners que tant interessaven fenicis i grecs. Aquesta cultura estava molt influenciada per les factories fen√≠cies de la costa andalusa. En realitat, durant el segle¬†vii aC, tingueren una gran import√†ncia els fenicis en la conformaci√≥ del substrat sobre el qual actuar√† la cultura ib√®rica. L'expansi√≥ dels comerciants fenicis s'estengu√© tamb√© cap al NE peninsular en aquesta √®poca, concretament a partir de la segona meitat del segle¬†vii aC. Obtenien de les nostres terres metalls, productes agraris i esclaus, fins al¬†570¬†aC, en qu√® la seva hegemonia seria substitu√Įda per la dels grecs. √Čs tamb√© en el segle¬†vii aC quan es fund√† la col√≤nia fen√≠cia d'Ebusim, a l'illa d'Eivissa. I ja abans que es fund√©s la ciutat de¬†Mass√†lia, al sud de¬†Fran√ßa, a principis del segle¬†vi aC, els¬†etruscos, un poble procedent de la¬†It√†lia central, exportaren els seus productes a les costes del golf del Lle√≥. Per altra banda, cap al¬†600¬†aC, aparegueren al golf de¬†Roses les ciutats gregues de Rhode (Roses) i, una mica m√©s tard, cap al¬†575¬†aC, aproximadament, Emporion (Emp√ļries), fundada pels massaliotes. Aquesta petita ciutat, per√≤, en el seu primer segle de vida, √©s nom√©s un port redistribu√Įdor de productes manufacturats entre els ind√≠genes i sembla que no tindr√† un territori propi (khora) fins al segle¬†v aC. Aix√≠, etruscos (en menor grau), fenicis i grecs, als quals s'afegiran els¬†cartaginesos el segle¬†iv aC, van contribuir amb les seves aportacions a la formaci√≥ del que anomenem¬†cultura ib√®rica.

La cultura ib√®rica, en tot cas, segons Santos (1989), presenta com a elements distintius la¬†cer√†mica a torn, un incipient¬†urbanisme i l'√ļs del mineral de¬†ferro per a la confecci√≥ d'armes i eines. Nosaltres hi afegir√≠em l'escriptura i l'evoluci√≥ gradual cap a un model semiurb√† de societat que els romans accelerarien notablement en benefici seu, com tamb√© per alguns trets mediterranis com el culte a la¬†Dea mare, testimoniat per les abundoses troballes de terracotes que representen la dea¬†Tanit-Dem√®ter.

Períodes clau

  1. Segle vii aC. Presa de contacte entre els colonitzadors fenicis i els pobles ibers.
  2. 650-200 aC. Desenvolupament i plenitud de la cultura ibèrica en contacte amb els fenicis
  3. Segle iii aC. Conquesta cartaginesa de part del llevant ibèric
  4. Segle¬†iii aC.¬†Guerres P√ļniques.
  5. Revolta ibera de 195 aC. Després de la Batalla d'Emporion, els romans consoliden la presència a la península Ibèrica.
  6. Segle ii-i aC. Procés de romanització, pel qual la població ibera resta sotmesa i la cultura ibera decau progressivament fins a ser engolida per la cultura romana.

A la Pen√≠nsula Ib√®rica, els fenicis van viatjar a l'interior establint rutes comercials pels rius¬†Tajo, el¬†Duero, l'Anas (Guadiana), el Betis (Guadalquivir) i l'√ćbero (Ebre). Del segle VI a. C. √©s la fortificaci√≥ de la Qu√©jola, a¬†Albacete, construcci√≥ destinada al magatzematge d'√†mfores d'origen fenici. Tamb√© s'han trobat √†mfores en el jaciment d'Aldovesta que no correspon a un assentament fenici, sin√≥ aut√≤cton, i l'estructura arquitect√≤nica del qual buida qualsevol dubte sobre el seu √ļs: un establiment comercial dedicat a la distribuci√≥ de vi i altres mercaderies Encara que √©s clar que les col√≤nies fen√≠cies al llarg de la costa van plantar vinyers, i que els fenicis probablement van comerciar vi amb les tribus al llarg d'aquests rius, no se sap amb seguretat fins on van portar la producci√≥ de vi.[5] A Portugal, se sap que els fenicis van comerciar √†mfores de vi per plata i estany.[6] Un recent descobriment a l'actual regi√≥ vin√≠cola de¬†Valdepe√Īas, al centre d'Espanya, suggereix que potser els fenicis portessin la viticultura a l'interior de la pen√≠nsula. Excavacions a la zona van revelar les restes de l'antiga ciutat ibera del Tur√≥ dels Caps, que va ser fundada en algun moment del segle VII¬†a.¬†C., trobant-se diversos exemples de cer√†mica, terrisseria i objectes fenicis, incloent utensilis vit√≠coles.[4]

Els ampel√≤grafs suggereixen que la vinya¬†Vitis vinifera pontica estesa pels fenicis pel Mediterrani va ser un avantpassat de moltes de les varietats de ra√Įm blanc plantades actualment a tot el m√≥n.

M√©s enll√† de la pr√≤pia expansi√≥ i colonitzaci√≥ fen√≠cia, la seva civilitzaci√≥ va fer molt per influir a grecs i romans en la seva pr√≤pies campanyes d'expansi√≥. Tractant directament amb els grecs, els fenicis els van ensenyar no solament el coneixement de la producci√≥ de vi i la viticultura sin√≥ tamb√© les t√®cniques de construcci√≥ de bucs que els van animar a expandir-se m√©s enll√† de la¬†mar Egea. Els vins fenicis van tenir una pres√®ncia tan duradora al m√≥n grecorom√† que l'expressi√≥ ¬ębiblino¬Ľ (relativa a la ciutat fen√≠cia de¬†Biblios) es va usar per al¬∑ludir al vi d'alta qualitat.[1]

Difusió de la vinya

L'her√®ncia m√©s duradora de l'√®poca d'expansi√≥ fen√≠cia va ser la propagaci√≥ i difusi√≥ de vinyes antigues que els¬†ampel√≤grafs i historiadors del vi creuen que va acabar donant origen a diverses varietats de ra√Įm modernes a Europa. Una d'aquestes subvarietas, coneguda com a¬†Vitis vinifera pontica, va arribar als fenicis des del Caucas i¬†Anat√≤lia, els qui van estendre el seu propi cep per tot el Mediterrani, especialment a les seves col√≤nies ib√®riques. Actualment els ampel√≤grafs suggereixen que aquesta vinya √©s l'avantpassat de moltes de les varietats de ra√Įm blanc plantades actualment a tot el m√≥n.[1][4] Segons un estudi de la¬†Universitat de Calif√≤rnia, el ra√Įm franc√®s Mourvedre va poder haver estat introdu√Įda primer a¬†Barcelona, (Pened√©s, Priorat), pels fenicis en el 500¬†a.¬†C.[7]

Cartago

Cartago, en l'actual¬†Tun√≠sia, va ser la col√≤nia fen√≠cia m√©s poderosa, sobrevivint en la seva forma p√ļnica fins a la seva destrucci√≥ en el 146¬†a.¬†C. per forces romanes al final de les¬†guerres p√ļniques. La col√≤nia va tenir una relaci√≥ indeleble amb el vi i va ser descrita al segle IV¬†a.¬†C. com envoltada de camps plenes de vinyes i oliveres. El vi cartagin√®s produ√Įt a la vall del¬†Bagradas va ser especialment popular.[3]

La ciutat de Cartago tamb√© va servir de centre de coneixement, com testifica l'obra de l'escriptor¬†Mag√≥. Durant la seva vida, Mag√≥ va consolidar el coneixement agr√≠cola i vin√≠coles del m√≥n mediterrani dels segles¬†iii i II¬†a.¬†C. en 28 volums. Els escrits detallaven l'avan√ßat coneixement de la influ√®ncia de la topografia sobre la producci√≥ dels vinyers, recomanant¬† coses com plantar en la vessant nord d'un pujol per protegir les vinyes de l'exc√©s de calor del sor del¬†Nord d'√Äfrica. L'obra tamb√© detallava t√®cniques de producci√≥ de vi, incloent exemples primitius de vins de panses. La import√†ncia de l'obra de Mag√≥ va ser reconeguda fins i tot pels romans, els rivals de Cartago. No solament va dictar el¬†senat rom√† un decret ordenant que l'obra de Mag√≥ havia de ser tradu√Įda al¬†llat√≠, sin√≥ que la seva obra va ser una de les poques salvades de la¬†biblioteca de Cartago quan els romans van destruir la ciutat.[3]

Actualment no es conserven restes de l'obra de Mag√≥ ni de la seva traducci√≥ llatina. L'√ļnica cosa que es coneix procedeix de cites per autors grecs i romans, especialment¬†Columel¬∑la.[3]

Referències

  1. ‚ÜϬ†Anar a :1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Johnson, Hugh.¬†Vintage: the story of wine. Nueva¬†York: Simon and Schuster, 1989, p.¬†18‚Äď43, 61‚Äď86 y 106.¬†ISBN 9780671687021.
  2. ‚ÜϬ†Anar a :2,0 2,1 2,2 2,3 Phillips, Roderick.¬†A short history of wine. Nueva¬†York: Ecco, p.¬†9‚Äď32.¬†ISBN 9780066212821.
  3. ‚ÜϬ†Anar a :3,0 3,1 3,2 3,3 Robinson, Jancis.¬†The Oxford companion to wine. 3.¬™. Oxford, Nueva York: Oxford University Press, 2006, p.¬†141, 520 y 714.¬†ISBN 9780198609902.
  4. ‚ÜϬ†Anar a :4,0 4,1 4,2 4,3 ¬ęPhoenician wine¬Ľ. A:¬†Phoenician Canaanite Encyclopedia (en angl√®s) [Consulta: 17 desembre 2009].
  5. ‚ÜĎ Pe√Ī√≠n, Jos√©.¬†Manual del buen catador 2011. Madrid:PI&ERRE, 2010.¬†ISBN 978-84-95203-69-4.
  6. ‚ÜĎ ¬ęHist√≥ria¬Ľ (en portugu√©s).¬†Infovini: O portal do vinho portugu√™s. [Consulta: 15 desembre 2010].
  7. ‚ÜĎ ¬ęMourvedre¬Ľ (en angl√®s).¬†Integrated Viticulture Online Database. Universidad de California en Davis. [Consulta: 17 desembre 2009].

_____________________________________________

Ra√Įms i vinyes dels fenicis: an√†lisis morfom√®triques de llavors de varietats modernes i jaciments arqueol√≤gics de l'Edat del Ferro a la Mediterr√†nia Occidental

Resum gràfic

Contingut

  • An√†lisi morfom√®trica de les llavors de ra√Įm dels jaciments de l'Edat del Ferro de la Mediterr√†nia Occidental.
  • Comparaci√≥ indirecta de llavors de ra√Įm embussades i carbonitzades a trav√©s de la morfometria.
  • Morfologia "fortament domesticada" de llavors en tots els llocs.
  • Diferents varietats de ra√Įm en diferents llocs.
  • Viticultura fen√≠cia probablement basada en varietats de ra√Įm locals

Abstracte

El present estudi pret√©n contribuir a la investigaci√≥ del paper dels fenicis en la difusi√≥ i el comer√ß de la vinya a trav√©s de l'an√†lisi morfom√®trica dels llavors de ra√Įm. Es van seleccionar mostres embussades i carbonitzades de tres jaciments de l'Edat del Ferro a la Mediterr√†nia occidental: Motya (Sic√≠lia, It√†lia), Nuraghe S'Urachi (Sardenya, It√†lia) i Huelva (Andalusia, Espanya). Tot i que nom√©s Motya √©s una fundaci√≥ fen√≠cia, tots tres es van associar amb l'expansi√≥ fen√≠cia i la interacci√≥ cultural. Deu cultivars del "Vivaio Federico Paulsen" a Marsala (a l'oest de Sic√≠lia) van ser escollits com a material de refer√®ncia modern.

El repte clau va ser la comparació de canonades arqueològiques conservades a través de diferents processos de fossilització, que es va superar utilitzant dos conjunts de dades de referència dels mateixos cultivars moderns, un sense ser descobert i un carbonitzat.

Les anàlisis estadístiques dels contorns de llavor mostren que les restes arqueològiques d'aquests jaciments són morfològicament comparables a les de les varietats modernes, el que suggereix que les troballes arqueològiques representen vinyes domesticades.

Les an√†lisis de pca van permetre una comparaci√≥ entre llocs, mostrant que les mostres dels tres llocs s√≥n clarament distingibles en funci√≥ de la seva morfologia. Aix√≤ indica l'√ļs de diferents varietats que poden ser degudes a diferents factors.

La nostra an√†lisi representa un primer pas cap a una millor comprensi√≥ de la relaci√≥ diacr√≤nica i sincr√≤nica entre vinyes cultivades a l'antiga Mediterr√†nia occidental, que es podria ampliar mitjan√ßant l'an√†lisi de llavors de ra√Įm de m√©s contextos i m√©s llocs, en comparaci√≥ amb una selecci√≥ m√©s √†mplia de cultivars moderns.



_________________________________________________________________________________________________

Aquest post anava per als/les de Vilafranca,no sé si van portar ceps des de Catalunya cal aprofondir més en la lectura del llibre
El que √©s segur √©s que a Hawai Manini hi va portar el ceps de Xile i de California i vaig quedar astorat quan l'Anna em va dir que els pagesos del Pened√©s tenen la tradici√≥ de que no es poden plantar ceps en any bisextil¬† o de tresp√†s, ja que vaig trobar la mateixa tradici√≥ a Hawai en estudiar els anys bisextils, una en√≤loga de Hawai va dir que els seus pagesos sab√≠en q no es poden plantar les vinyes en anys bisextils (el mateix que diuen els de Vilafranca i possiblement a Calif√≤rnia i Xile!)¬† ..per tant hi ha un vincle WINE-GROWING‚ÄĒIt is unlucky to plant vines in leap year. ‚ÄúMake the vine poor, and it will make you rich...

https://books.google.es/books?id=Aft4c9GauRsC&pg=PT175&dq=bad+luck+with+leap+year&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwju_cHD2JjoAhUKlhQKHXlDCrsQ6AEIPzAC#v=onepage&q=bad%20luck%20with%20leap%20year&f=false

https://ca.wikipedia.org/wiki/Progreso_Catalán_en_América

Vinaters xilens-A finals del segle xix i principis del XX, va aparèixer una generació d'empresaris que van veure l'oportunitat de fer fortuna en el negoci del vi mitjançant la fundació de grans "Bodegues". En la majoria dels casos, aquest sector va estar format per persones de la península ibèrica, especialment de Catalunya (Penedés), fet pel qual més tard van ser anomenats "els catalans". Molts d'ells van arribar a establir vincles familiars i van fundar societats conjuntes.

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.