13-09-2021  (2982 ) Categoria: Viticultura

Una altre vinya carregada d'història - Vetus

Arqueologia del Penedès. Tombes prehistòriques de Can Bou. Avinyonet del Penedès

Treball de camp a la necròpolis trobada a avinyonetdel Penedès


Les vinyes fenícies del Penedès-Priorat

Els ibers podien tenir llavors de raïm, però sempre procedent d'orient mitjà, primer amb el fenicis, i després amb els cartaginesos van arribar a ca nostre el 400 aC i van estar amb el ibers fins el 218 aC, com aliats o com enemics, amb 200 anys de convivència en els que van poder plantar molts ceps o el fenicis que eren el mateix poble que van arribar a ca nostre el 1200 aC, són el mateix poble procedent de Tir i Sidó a l'actual  Líban, que van plantar el raïm a tot el Mediterrani, ´COEXISTINT ELS IBERS 100  anys amb els PÚNICS-fenicis "simples comerciants" q ens van portar la porpra i el vidre entre altres coses i 200 anys COEXISTINT ELS IBERS amb l'estirp PÚNICA-cartaginesa més guerrera  q van dominar durant 200 anys la costa de la península ibèrica, les illes, i la meitat de la península itàlica. No puc dir si les llavors les van portar uns o els altres però segur q l'origen és púnic, s'ha estudiat científicament l'origen amb la FILOGENÈTICA

Tot el que he dit, és a dir l'assentament del raïm al Priorat i Penedés (datat d'època ibera, no importa) és un dels meus arguments per dir que els púnics van estar a Olèrdola en algun moment, sinó no hi hauria existit la viticultura ancestral com demostren els treballs arqueológics a Avinyonet.


Una vinya carregada d’història al Penedès

Arqueovitis

La preparació d'una vinya al Penedès per part del viticultor Albert Valldosera, per plantar-ne una de nova amb moscatell, ha motivat una intervenció arqueològica que ha tret a la llum un jaciment de característiques similars a la de la Font de la Canya, considerat el bressol de la viticultura a Catalunya. La troballa s'ha fet a Cal Bou, al nucli de Sant Sebastià dels Gorgs d'Avinyonet del Penedès. Els materials descoberts fins ara han determinat que Cal Bou presenta una cronologia dels segles II-I a.C. i I-IV a.C., és a dir, el final de la fase ibèrica i l'inici i final de l'etapa romana. Podria haver sorgit, molt a prop de la via augusta romana, quan el gran jaciment de la Font de la Canya va declinar.

Els treballs han deixat al descobert un camp de sitges de l'ibèric final i una necròpolis romana d'enterraments amb tombes fetes amb rajoles. El primer individu trobat té de genolls una moneda de bronze del segle IV dC.C., concretament dels anys 347 i 348, l'època de l'emperador Constant. El segon individu presenta com a pantalons una agulla per al cabell fet d'ós. També s'han identificat un total de 21 claus de ferro al seu voltant. S'especula amb la possibilitat que aquesta mort fos dipositada en una taula funerària amb claus al seu voltant per al seu transport a la tomba, ja que d'aquesta manera el sudari podria estar millor lligat i el cos retingut. A un tercer mort li falten les dues tíbies, probablement depredades per algun animal salvatge.


GUIA DEL VI 2021
LV_8 vins que destaquen per la seva excel·lent relació qualitat-preu

Els materials descoberts a Can Bou permeten traçar una cronologia que comença al segle II aC.

Sofia Aldeco, directora de l'excavació, afirma que "sens dubte, Avinyonet era molt més que una zona de pas". Dani López, director d'ArqueoVitis, la cooperativa que s'encarrega dels treballs arqueològics, afegeix que el nou jaciment "és molt interessant". Han desenterrat àmfores, un fragment d'una miniatura d'enocoe (una mena de gerra utilitzada per servir vi) i una falç de ferro dels segles II-I aC.C. "vinculada a l'aparició de l'arboricultura al territori, introduïda pels fenicis, assimilada i produïda pels ibers i consolidada pels romans", segons Dani López.

La propera excavació que farà ArqueoVitis, al setembre, es troba al jaciment de la Timba de Santa Bàrbara, a Castellet i la Gornal. Just després excavaran al Puig del Cocodril de Subirats, que es creu que és un nucli fortificat de potència que podria controlar la Font de la Canya i una de les entrades de la Cossetània Ibèrica.




versió per imprimir

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Introduïu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    _KMS_WEB_BLOG_COMMENTS_ADVICE