La vaca cega desconfiada
_FRASE_TOP
Salta a la navegacióSalta a la cerca
_City_Hall._Neoclassical_facade._Statue_of_the_Councillor_Joan_Fiveller._1841-1844._Josep_Bover,_sculptor_(29723392365).jpg) Joan Fiveller, per Josep Bover i Mas (Casa de la Ciutat de Barcelona)  |
|
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle xiv Barcelona |
| Mort | 1434 (Gregorià ) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | PolÃtic |
Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, segle xiv - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.
Es coneix com a enfrontament del vectigal a la reclamació feta el 1416 pel conseller de Barcelona Joan Fiveller al rei Ferran d'Antequera, per tal que aquest pagués el dret del vectigal sobre la carn que la corona comprava a Barcelona.
Ferran I havia estat coronat rei d'Aragó en 1412 com a resultat del CompromÃs de Casp. Poc acostumat al pactisme català , ja va tenir algún enfrontament amb les Corts Catalanes pel seu estil més autorità ri. Tant és aixÃ, que les Corts de Barcelona (1413) determinaren l’autoritat dels diputats de la Generalitat de Catalunya per a "fer complir les lleis al rei i als seus oficials", és a dir, la mà xima autoritat.
És en aquest context de preocupació per limitar els abusos de la corona quan al febrer de 1416 és produeix l’incident en que el rei Ferran I preten quedar lliure de les imposicions sobre els queviures que els seus compradors adquirissin. En una reunió d’urgència del Consell de Cent, decidà enviar una comissió encapçalada pel conseller Joan Fiveller a exigir el pagament a Ferran I. El rei va acabar cedint per a evitar més tensions i enfrontaments.
Joan Fiveller pertanyia a un dels llinatges més destacats del patriciat urbà de la Barcelona de finals de l'Edat Mitjana, amb un palau medieval, per bé que modificat posteriorment, al Carrer dels Lledó de la capital catalana, que encara es conserva (substituït a la segona meitat del segle xvi per un nou palau, més ampli i monumental, a la Plaça de Sant Josep Oriol de la mateixa ciutat).
.jpg)
La seva carrera a la polÃtica de la Ciutat Comtal assolà una primera fita important amb l'entrada a la mà xima magistratura de la ciutat el 1406. Fou conseller (un dels cinc homes que governaven la ciutat) fins a cinc vegades des d'aquest any fins a 1427, i ocupà el cà rrec de conseller segon i el de conseller en cap, aquest durant dues anualitats.
En els anys 1407-1408 patronejà una de les galeres que la ciutat de Barcelona trameté a Avinyó per traslladar el papa Benet XIII a Cotlliure. La famÃlia, amb ell al capdavant, tingué estretes relacions amb el monarca. El 1408 el rei Martà l'Humà s'hostatjà a la seva torre de Sarrià i l'any següent Fiveller formà part de la comissió que sol·licità al rei que designés un successor per al cas de morir sense fills.
El 1413 el nou monarca elegit pel CompromÃs de Casp, Ferran d'Antequera, requerà el seu consell per decidir la repressió per la força de la revolta del comte Jaume d'Urgell.
El 1416, essent conseller segon de Barcelona, encapçalà la comissió designada pel Consell de Cent que reclamà al rei Ferran el pagament del dret del vectigal per la carn que els compradors de la seva cort adquirien a la ciutat. Aquest episodi, conegut com l'enfrontament del vectigal, convertà Fiveller en sÃmbol de les llibertats de la ciutat davant el poder reial (sÃmbol elaborat sobretot posteriorment).
Durant el regnat d'Alfons el Magnà nim continuà encapçalant l'enfrontament dels estaments a l'autoritarisme reial, i a les corts catalanes de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420) es mostrà reticent davant les peticions de la corona.
El 1423 féu un viatge a Sardenya per visitar els dominis que hi tenia. Al testament que aquest any ordenà a Cà ller per si moria en una illa considerada perillosament malsana s'anomena senyor de Guirdo (o Girdo) i marquès d'Oristany.
De retorn a Barcelona, durant el seu últim mandat com a conseller en cap, el 1427, descobrà una deu a la serra de Collserola mentre hi practicava la cacera i féu portar-ne l'aigua fins a la font de Sant Just, considerada la font pública més antiga de la ciutat (encara que el seu aspecte exterior fou alterat al segle xix).
Féu el darrer testament el 1434. La famÃlia tenia sengles capelles a l'església de Sant Just (on se'n conserven escuts herà ldics) i al convent de Sant Francesc de Barcelona (Framenors), en el qual tenia sepultura i sembla que Joan fou enterrat. El convent fou enderrocat el 1837.
Enfrontament del vectigal
L'enfrontament del vectigal fou la reclamació efectuada el 1416 pel llavors conseller segon de Barcelona Joan Fiveller al rei Ferran I per tal que pagués el vectigal, l'impost sobre la carn que els compradors de la Casa del monarca adquirien a la ciutat, i del qual el rei pretenia quedar-ne exempt.
Ferran d'Antequera, infant i regent de Castella, havia estat elegit sobirà de la Corona d'Aragó pel CompromÃs de Casp el 1412. Acostumat al context castellà , on el procés històric cap a una monarquia autorità ria avançava imparable, i poc avesat al pactisme de la Corona d'Aragó on els braços havien aconseguit frenar-lo a través de les Corts, el nou monarca va tenir alguns enfrontaments amb les institucions dels seus nous estats, amb especial ressonà ncia amb les del Principat de Catalunya.
Tan bon punt inicià el regnat les corts de Barcelona de 1413 marcaren el terreny tot afirmant l'autoritat de la Diputació del General de Catalunya per a "fer complir les lleis al rei i als seus oficials" igual que a tothom. En aquest context el febrer de 1416 el rei Ferran I pretengué quedar lliure del vectigal, l'impost sobre els queviures que els compradors de la seva cort adquirissin. En una reunió d'urgència el Consell de Cent decidà enviar al rei una comissió, encapçalada pel conseller segon Joan Fiveller, per a exigir-li'n el pagament. S'enfrontà a un rei de mirada punyent que el mirava de fit a fit. Fiveller, de forma altiva i segur dels seus actes, recordà el jurament del rei i, sobre els impostos, replicà :
Vectigalia rei publicae esse, non tua ("els impostos són de l'Estat, no teus")
El rei va acabar cedint per a evitar més tensions i enfrontaments, en el que és una de les primeres mostres, si no la primera, de separació entre Estat i Monarquia a l'Europa d'aquell moment.[1]
Aquest pols entre l'autoritarisme monà rquic i les lleis pactades en Corts fou alabat poc després pel cèlebre humanista romà  Lorenzo Valla (1445). Al segle següent novament se'n feia ressò Pere Joan Comes (segle xvi), i ja al segle xix durant la Renaixença catalana quedà plasmat grà ficament per l'obra de Ramon Tusquets i Maignon (1885). L'enfrontament per fer prevaldre els acords pactats en Corts i el sotmetiment de la monarquia a les lleis ha estat plasmat doncs com un episodi heroic en favor de la llibertat municipal.
Tan important va esdevenir el seu sÃmbol per a l'Ajuntament de Barcelona que és una de les està tues de la façana neoclà ssica de la Casa de la Ciutat de Barcelona, sent l'altra el rei en Jaume. Va ser esculpida per en Josep Bover i Mas i inaugurada el 6 de juny de 1844 per la reina Isabel II.
Pintura
Teatre
Il·lustració
Al·lusions al fet
Posteritat
A l'època de la Renaixença catalana fou exaltat com un dels herois nacionals, circumstà ncia que originà tot de realitzacions en la historiografia, la literatura i les arts plà stiques, entre les quals:
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Fiveller |
 |
Jaume Ponç (esgrima) |
 |
Mustang ve de mesteng |
 |
Història de les armes de tall |
 |
Seqüència de Santa Eulà lia |
 |
La volta al món s'organitzà a Barcelona |
 |
Creu Potent - Cross Potent |
 |
Travois indi |
 |
Trobat a Irlanda el derelicte de la nau Juliana |
 |
Lucena, traductor de Francesc Vicent - 500 anys de misteri |
 |
Escatalens, un enclavament català desconegut |
Afegeix-hi un comentari: