12-09-2021  (888 lectures) Categoria: Articles

Fivaller - Enfrontament del vectigal

Salta a la navegacióSalta a la cerca

Infotaula de personaJoan Fiveller
Barcelona (Plaça de Sant Jaume) City Hall. Neoclassical facade. Statue of the Councillor Joan Fiveller. 1841-1844. Josep Bover, sculptor (29723392365).jpg
Joan Fiveller, per Josep Bover i Mas (Casa de la Ciutat de Barcelona) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement segle xiv Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort 1434 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupació Polític Modifica el valor a Wikidata

Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, segle xiv - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.

Es coneix com a enfrontament del vectigal a la reclamació feta el 1416 pel conseller de Barcelona Joan Fiveller al rei Ferran d'Antequera, per tal que aquest pagués el dret del vectigal sobre la carn que la corona comprava a Barcelona.

Ferran I havia estat coronat¬†rei d'Arag√≥ en¬†1412 com a resultat del¬†Comprom√≠s de Casp. Poc acostumat al¬†pactisme catal√†, ja va tenir alg√ļn enfrontament amb les¬†Corts Catalanes pel seu estil m√©s autorit√†ri. Tant √©s aix√≠, que les¬†Corts de Barcelona (1413) determinaren l‚Äôautoritat dels diputats de la¬†Generalitat de Catalunya per a "fer complir les lleis al rei i als seus oficials", √©s a dir, la m√†xima autoritat.

√Čs en aquest context de preocupaci√≥ per limitar els abusos de la corona quan al febrer de¬†1416 √©s produeix l‚Äôincident en que el rei Ferran I preten quedar lliure de les imposicions sobre els queviures que els seus compradors adquirissin. En una reuni√≥ d‚Äôurg√®ncia del¬†Consell de Cent, decid√≠ enviar una comissi√≥ encap√ßalada pel conseller¬†Joan Fiveller a exigir el pagament a Ferran I. El rei va acabar cedint per a evitar m√©s tensions i enfrontaments.


Biografia

Joan Fiveller pertanyia a un dels llinatges m√©s destacats del¬†patriciat urb√† de la¬†Barcelona de finals de l'Edat Mitjana, amb un palau medieval, per b√© que modificat posteriorment, al Carrer dels Lled√≥ de la capital catalana, que encara es conserva (substitu√Įt a la segona meitat del¬†segle¬†xvi per un nou palau, m√©s ampli i monumental, a la Pla√ßa de Sant Josep Oriol de la mateixa ciutat).

Escut dels Fiveller a l'església dels Sants Just i Pastor (Barcelona)

La seva carrera a la política de la Ciutat Comtal assolí una primera fita important amb l'entrada a la màxima magistratura de la ciutat el 1406. Fou conseller (un dels cinc homes que governaven la ciutat) fins a cinc vegades des d'aquest any fins a 1427, i ocupà el càrrec de conseller segon i el de conseller en cap, aquest durant dues anualitats.

En els anys¬†1407-1408 patronej√† una de les galeres que la ciutat de Barcelona tramet√© a¬†Aviny√≥ per traslladar el papa¬†Benet XIII a¬†Cotlliure. La fam√≠lia, amb ell al capdavant, tingu√© estretes relacions amb el monarca. El¬†1408 el rei¬†Mart√≠ l'Hum√† s'hostatj√† a la seva torre de¬†Sarri√† i l'any seg√ľent Fiveller form√† part de la comissi√≥ que sol¬∑licit√† al rei que design√©s un successor per al cas de morir sense fills.

El 1413 el nou monarca elegit pel Compromís de Casp, Ferran d'Antequera, requerí el seu consell per decidir la repressió per la força de la revolta del comte Jaume d'Urgell.

El 1416, essent conseller segon de Barcelona, encapçalà la comissió designada pel Consell de Cent que reclamà al rei Ferran el pagament del dret del vectigal per la carn que els compradors de la seva cort adquirien a la ciutat. Aquest episodi, conegut com l'enfrontament del vectigal, convertí Fiveller en símbol de les llibertats de la ciutat davant el poder reial (símbol elaborat sobretot posteriorment).

Durant el regnat d'Alfons el Magnànim continuà encapçalant l'enfrontament dels estaments a l'autoritarisme reial, i a les corts catalanes de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420) es mostrà reticent davant les peticions de la corona.

El 1423 féu un viatge a Sardenya per visitar els dominis que hi tenia. Al testament que aquest any ordenà a Càller per si moria en una illa considerada perillosament malsana s'anomena senyor de Guirdo (o Girdo) i marquès d'Oristany.

De retorn a¬†Barcelona, durant el seu √ļltim mandat com a¬†conseller en cap, el¬†1427, descobr√≠ una deu a la¬†serra de Collserola mentre hi practicava la cacera i f√©u portar-ne l'aigua fins a la¬†font de Sant Just, considerada la font p√ļblica m√©s antiga de la ciutat (encara que el seu aspecte exterior fou alterat al¬†segle¬†xix).

Féu el darrer testament el 1434. La família tenia sengles capelles a l'església de Sant Just (on se'n conserven escuts heràldics) i al convent de Sant Francesc de Barcelona (Framenors), en el qual tenia sepultura i sembla que Joan fou enterrat. El convent fou enderrocat el 1837.

Enfrontament del vectigal


Joan Fiveller exigeix a Ferran d'Antequera que pagui el vectigal de la carn (Ramon Tusquets i Maignon, 1885)
Joan Fiveller a la porta de la Casa de la Ciutat (Barcelona)

L'enfrontament del vectigal fou la reclamació efectuada el 1416 pel llavors conseller segon de Barcelona Joan Fiveller al rei Ferran I per tal que pagués el vectigal, l'impost sobre la carn que els compradors de la Casa del monarca adquirien a la ciutat, i del qual el rei pretenia quedar-ne exempt.

Història

Ferran d'Antequera, infant i regent de Castella, havia estat elegit sobirà de la Corona d'Aragó pel Compromís de Casp el 1412. Acostumat al context castellà, on el procés històric cap a una monarquia autoritària avançava imparable, i poc avesat al pactisme de la Corona d'Aragó on els braços havien aconseguit frenar-lo a través de les Corts, el nou monarca va tenir alguns enfrontaments amb les institucions dels seus nous estats, amb especial ressonància amb les del Principat de Catalunya.

Tan bon punt inicià el regnat les corts de Barcelona de 1413 marcaren el terreny tot afirmant l'autoritat de la Diputació del General de Catalunya per a "fer complir les lleis al rei i als seus oficials" igual que a tothom. En aquest context el febrer de 1416 el rei Ferran I pretengué quedar lliure del vectigal, l'impost sobre els queviures que els compradors de la seva cort adquirissin. En una reunió d'urgència el Consell de Cent decidí enviar al rei una comissió, encapçalada pel conseller segon Joan Fiveller, per a exigir-li'n el pagament. S'enfrontà a un rei de mirada punyent que el mirava de fit a fit. Fiveller, de forma altiva i segur dels seus actes, recordà el jurament del rei i, sobre els impostos, replicà:

Vectigalia rei publicae esse, non tua ("els impostos són de l'Estat, no teus")

El rei va acabar cedint per a evitar més tensions i enfrontaments, en el que és una de les primeres mostres, si no la primera, de separació entre Estat i Monarquia a l'Europa d'aquell moment.[1]

Aquest pols entre l'autoritarisme mon√†rquic i les lleis pactades en Corts fou alabat poc despr√©s pel c√®lebre humanista rom√†¬†Lorenzo Valla (1445). Al segle seg√ľent novament se'n feia ress√≤¬†Pere Joan Comes (segle¬†xvi), i ja al¬†segle¬†xix durant la¬†Renaixen√ßa catalana qued√† plasmat gr√†ficament per l'obra de¬†Ramon Tusquets i Maignon (1885). L'enfrontament per fer prevaldre els acords pactats en Corts i el sotmetiment de la monarquia a les lleis ha estat plasmat doncs com un episodi heroic en favor de la llibertat municipal.

Tan important va esdevenir el seu símbol per a l'Ajuntament de Barcelona que és una de les estàtues de la façana neoclàssica de la Casa de la Ciutat de Barcelona, sent l'altra el rei en Jaume. Va ser esculpida per en Josep Bover i Mas i inaugurada el 6 de juny de 1844 per la reina Isabel II.

Obres sobre ell

Pintura

Teatre

  • Manuel Ribot i Serra,¬†Lo vectigal de la carn: quadro dram√°tich-hist√≥rich en un acte y en vers, obra estrenada a l'Ateneu Sabadellenc el¬†15 de juliol de¬†1888.

Il·lustració

  • Juan Fivaller, conceller [sic] de Barcelona, pide al rey D. Fernando I se digne pagar el impuesto de la ciudad sobre el consumo de la carne, calcografia d'Antoni Roca i Sallent (gravat) i¬†Josep Puiggar√≠ i Llobet (dibuix) creada per a¬†Barcelona antigua y moderna o descripci√≥n e historia de esta ciudad desde su fundaci√≥n hasta nuestros d√≠as, d'Andreu Avel¬∑l√≠ Pi i Arimon, Barcelona, Librer√≠a de Est√©ban Pujal, 1854.

Al·lusions al fet

  • El¬†14 d'abril de¬†1904 la revista¬†Joventut public√† un article an√≤nim titulat "Fivallers de guardarropia", que hom atribueix a¬†Llu√≠s Dom√®nech i Montaner. L'autor de l'article acus√† els regidors de Barcelona de feblesa en les seves reivindicacions catalanistes davant del rei, comparant-los amb ironia amb el comportament que va tenir el¬†conseller Fiveller en l'enfrontament del vectigal.[2]

Posteritat

Font de Sant Just (pl. de Sant Just, Barcelona)

A l'època de la Renaixença catalana fou exaltat com un dels herois nacionals, circumstància que originà tot de realitzacions en la historiografia, la literatura i les arts plàstiques, entre les quals:

Referències

  1. ‚ÜĎ (MNAC 010733-000)
  2. ‚ÜĎ Agust√≠ Duran i Sanpere:¬†La galeria de catalans il¬∑lustres, dins¬†Barcelona i la seva hist√≤ria. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461

---------

  1. ‚ÜĎ Garrido i Valls, Josep-David.¬†Ferran I el d'Antequera, un rei de convenin√®ncia (en catal√†). Val√®ncia: Tres i Quatre, gener 2011, p.¬†254.¬†ISBN 978-84-7502-879-8.
  2. ‚ÜĎ D√≠es m√©s tard, Dom√®nech i Montaner abandon√† la¬†Lliga Regionalista i, pr√†cticament, la pol√≠tica.¬†Article original (pag.1) Article original (pag.2)

Vegeu també

Bibliografia

  • Manuel Angel√≥n,¬†Juan Fivaller: biograf√≠a le√≠da por don Manuel Angelon en el acto de col¬∑locarse el retrato de aquel insigne patricio en la galer√≠a de catalanes ilustres, Barcelona, Tip. de los Sucesores de N. Ram√≠rez y C.¬™, 1882.
  • Pere Joan Comes,¬†Libre de algunes coses assenyalades succeydes en Barcelona y en altres parts, ms. de vers 1583, ff. 1-18 de la 1a seq√ľ√®ncia ("Historia de Joan Fivaller").
  • Santiago Espot,¬†Joan Fiveller, model de car√†cter, Barcelona, La Busca Edicions, 2004.
  • Galer√≠a de catalanes ilustres: biograf√≠as, Barcelona, Palacio de la Ciutadela, 1948.
  • La g√®nesi de l'autonomia fiscal del municipi: de Jaume II a Joan Fiveller, n√ļm. monogr√†fic de¬†Barcelona: Quaderns d'Hist√≤ria, 2/3 (1996), 9-160.
  • -------------------------
  • Manuel Angel√≥n,¬†Juan Fivaller: biograf√≠a le√≠da por don Manuel Angelon en el acto de colocarse el retrato de aquel insigne patricio en la galer√≠a de catalanes ilustres, Barcelona, Tip. de los Sucesores de N. Ram√≠rez y C.¬™, 1882.
  • Pere Joan Comes,¬†Libre de algunes coses assenyalades succeydes en Barcelona y en altres parts, ms. de vers 1583, ff. 1-18 de la 1a seq√ľ√®ncia ("Historia de Joan Fivaller").
  • Santiago Espot,¬†Joan Fiveller, model de car√†cter, Barcelona, La Busca Edicions, 2004.
  • Galer√≠a de catalanes ilustres: biograf√≠as, Barcelona, Palacio de la Ciutadela, 1948.
  • La g√®nesi de l'autonomia fiscal del municipi: de Jaume II a Joan Fiveller, n√ļm. monogr√†fic de¬†Barcelona: Quaderns d'Hist√≤ria, 2/3 (1996), 9-160.
  • Xavier Cordom√≠:¬†Imatgeria festiva de la Ciutat Vella de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Districte Ciutat Vella, 1995, p√†g. 30.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Fiveller




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.