10-09-2021  (510 lectures) Categoria: Celestina

Retrat de Lozana: La lux√ļria andalusa

Salta a la navegacióSalta a la cerca

Retrat de Lozana: La lux√ļria andalusa
Retrato de la Loçana andaluza.jpg
Retrato de la Loçana andaluza..., Venècia, 1528.
Autor Francisco Delicado
Títol original Retrato de la Loçana andaluza
Traductor Bruno M. Damiani
País Itàlia
Llengua Castellà
Gènere Novel·la
Editor Scripta Humanica
Data de publicació
1528 (anglès trans. Agost 1987)
Tipus de suport Imprimeix (Tapa dura)
Pàgines 301 pp (Eng. Trans. edició hardback) ·
ISBN 0-916379-41-8 (Eng. Trans. edició hardback)
OCLC 15695720
863/.3 19
Classe LC PQ6388. D2 E5 1987

Retrat¬†de la Lo√ßana andal√ļs√©s un llibre escrit a¬†Ven√®cia per l'editor espanyol del Renaixement,¬†Francisco Delicado,el 1528, despr√©s d'escapar de¬†Roma a causa del sentiment antiesp√† que va sorgir despr√©s¬†del saqueig de Roma un any abans. Publicat an√≤nimament, el llibre cont√© una descripci√≥ de la vida a l'infram√≥n de Roma durant el primer ter√ß del segle XVI. Es considera un llibre descendent de¬†Celestina (escrit uns trenta anys abans per¬†Fernando de Rojas)pel g√®nere literari, la¬†novel¬∑la en di√†leg,i una de les primeres manifestacions de la¬†novel¬∑la picaresca.

Resum de la trama

El llibre comença a Còrdova, on l'aldonza, sexualment precoç, viu amb la seva mare. Després de la mort de la seva mare, es trasllada a casa de la seva tia des d'on escapa amb Diomedes, un comerciant de mar. Després de viatjar a moltes ciutats del Mar Mediterrani i l'Orient Mitjà i canviar el seu nom per Lozana, arriben a Marsella per trobar-se amb el pare de Diomedes, que, disgustat amb el seu fill, l'envia a la presó i paga un mariner per fer desaparèixer Lozana. No obstant això, el mariner desobeeix l'ordre donada i porta Lozana a Livorno,on continua el seu viatge fins a Roma. Sense diners, Lozana va al centre d'Espanya a Roma per demanar ajuda; allà, les dones veuen les seves habilitats en la cuina, la medicina i la seva bellesa (encara que la seva cara està una mica desfigurada per la sífilis). Després que una dona napolitana li doni un servent anomenat Rampin, Lozana arriba a un acord amb ell perquè es converteixi, per un temps, en el seu servent i amant. Seguint el consell d'un carter, i amb l'ajuda d'un jueu anomenat Trigos que l'instal·la en una casa que posseeix, comença la seva nova vida com a prostituta. Després d'uns anys, es converteix en la senyora d'un bordell,després Lozana i Rampin es traslladen a Lipari; El llibre acaba amb una petita narració sobre el saqueig de Roma.

Significat literari i crítica

Una de les caracter√≠stiques m√©s importants del llibre √©s la l√≠nia did√†ctico-sat√≠rica (aix√≠ com altres llibres de la¬†novel¬∑la picaresca,com¬†Lazarillo de Tormes concebut com un fort cr√≠tic fet pels¬†humanistes),perqu√® revela la decad√®ncia moral de¬†Roma,i tots els personatges exposats -des dels bisbes fins als dolents- apareixen envoltats d'un m√≥n de¬†corrupci√≥, prostituci√≥ i¬†viol√®ncia. Aix√≤ fa del llibre un testimoni eloq√ľent i realista de les maneres i la vida a l'infram√≥n rom√† des dels anys 1513 fins a 1524 i l'atac ulterior de les forces imperials de¬†Carles V el 1527 que va conduir a la finalitzaci√≥ del primer per√≠ode del¬†Renaixement. Si b√© la narraci√≥ mai arriba a 1527, hi ha algunes pistes que profetitzen aquest fi, que es poden comparar amb el c√†stig de¬†Babel pels pecats dels romans:¬†Pues ¬ęa√Īo de veinte e siete, deja a Roma y vete¬Ľ,diu l'autor (Va arribar l'any dels vint-i-set, surt de Roma i se'n va), com a clara manifestaci√≥ del c√†stig div√≠ per les males accions (juntament amb el¬†dogma de¬†remuneraci√≥ en la fe cristiana).

Els aspectes literaris d'aquest llibre s√≥n la descripci√≥ social de personatges com Lozana i Rampin, la defensa dels¬†jueus (en un moment hist√≤ric en qu√® una actitud intolerant contra ells, aix√≠ com¬†els musulmans,havia comen√ßat a Espanya; tamb√© recolzada per la teoria que fa de¬†Francisco Delicado un¬†convers). Amb la intervenci√≥ ocasional de l'autor com a personatge (com en l'anterior¬†C√°rcel de Amor de¬†Diego de San Pedro),la seva estructura narrativa (dividida en 3 parts i 66¬†mamotretos)va en la l√≠nia iniciada per¬†Celestina i la narraci√≥ constru√Įda sobre la base de di√†legs:

Lozana. M√°s gana tengo de dormir que de otra cosa
Tía. Sobrino, cená con nosotros, en tanto que vo e la ayudo a desnudar
Ramp√≠n. Se√Īora, s√≠.
(Lozana. Prefereixo dormir abans que qualsevol altra cosa.
Tia. Nebot, sopar amb nosaltres, mentre jo vaig a ajudar-la a despullar-se
Rampin. Sí, missenyora).

Els elements¬†escatol√≤gics i sexuals prevalen durant la narraci√≥: hi ha descripcions d'un¬†m√©nage √† trois; un episodi en el qual Rampin es cobreix de cap a peus en excrements despr√©s de caure en una¬†latrina; i altres al¬∑lusions desinhibits a la reconstrucci√≥ de¬†l'himen,i¬†la procreaci√≥. D√≥na un dels testimonis sobre la¬†s√≠filis com a¬†plaga en els primers anys del segle XVI: Ling√ľ√≠sticament, utilitza diferents variants del¬†castell√† com¬†german√≠a, catal√† i itali√†. El llibre va ser considerat obsc√® per¬†Marcelino Men√©ndez y Pelayo que, segons el fil√≤leg mexic√†¬†Antonio Alatorre,gaudia del fet que Lozana no havia tingut descendiment en la¬†literatura espanyola; Un comentari que no s'aplica a la¬†literatura italiana sobre la qual la influ√®ncia de Lozana es va fer evident en les obres contempor√†nies com el¬†Ragionamenti escrit gaireb√© una d√®cada despr√©s per l'humanista itali√†¬†Pietro Aretino.

Altres obrede Francesco Delicado

  • De consolatione infirmorum, (Roma, 1525).
  • El modo de adoperare el legno de India occidentale: Salutifero remedio a ogni piaga et mal incurabile (Roma, 1525; m√°s conocido a trav√©s de la segunda edici√≥n veneciana de 1529).
  • Spechio vulgare per li sacerdoti che administraranno li sacramenti in ciascheduna parrochia (Roma, 1525)
  • Retrato de la Lozana andaluza (Venecia 1528).
  • Es refereix al protagonista del poema¬†carajicomedia,an√≤nim i par√≤dia dels¬†Tres-cents o Laberint de¬†fortuna de Juan¬†de Mena,que descriu el pelegrinatge fallit del cavaller de Guadalajara¬†Diego Fajardo,hist√≤ricament propietari del monopoli dels bordells de la seva ciutat, a la recerca de remei per a la seva impot√®ncia sexual.

Adaptacions cinematogràfiques, televisives o teatrals

Hi va haver una versió cinematogràfica hispano-italiana de 1975.

Bibliografia

  • Alatorre, Antonio. 2002.¬†Los 1001 a√Īos de la lengua espa√Īola (M√®xic: FCE).
  • Delicado, Francisco. 1987.¬†Retrat de Lozana: La lux√ļria andalusa : ISBN 0-916379-41-8
  • Delicado, Francisco. 1969.¬†La Lozana Andaluza. Bruno Damiani, ed. (Madrid: Castalia) (castell√†).
  • Delicado, Francisco. 1985.¬†La Lozana Andaluza. Claude Allaigre, ed. (Madrid: C√°tedra) (castell√†).

Enllaços externs




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.