20-02-2022  (321 lectures) Categoria: Articles

Pesseta vs. Lliura catalana - Unitat de compte

Pesseta
Peseta (castellà)
100 pessetes.png Spagna 200 pessetes Madrid Capitale Europea della Cultura.JPG
100 ‚āß 200 ‚āß ‚Äď Madrid Capital Europea de la Cultura ‚Äď 1992
ISO 4217
Codi ESP
Denominacions
Subunitat
1‚ĀĄ100 c√©ntim (Ctm/Cts)
(a causa de la inflació, els céntims van ser retirats de la circulació el 1983)
S√≠mbol ‚āß o Pta/Pts
Sobrenom perra chica (5 Cts),
perra gorda (10 Cts),
pela (1 ‚āß),
duro (5 ‚āß),
talego (1.000 ‚āß),
quilo (1.000.000 ‚āß)
Bitllets
Freq. utilitzat 1.000 ‚āß, 2.000 ‚āß, 5.000 ‚āß, 10.000 ‚āß
Rarament utilitzat 200 ‚āß, 500 ‚āß
Monedes
Freq. utilitzat 5 ‚āß, 25 ‚āß, 50 ‚āß, 100 ‚āß, 500 ‚āß
Rarament utilitzat 1 ‚āß, 10 ‚āß, 200 ‚āß, 1.000 ‚āß, 2.000 ‚āß
Demografia
Usuaris Andorra
Emissió
Banc central Banc d'Espanya
Lloc web www.bde.es
Impressora F√°brica Nacional de Moneda y Timbre
Lloc web www.fnmt.es
Menta F√°brica Nacional de Moneda y Timbre
Lloc web www.fnmt.es
Valoració
Inflació 1.4%
Font Cambra Guip√ļscoa, 1998
ERM
Des que 19 de juny de 1989
Tipus fix des de 31 de desembre de 1998
Substitu√Įt per ‚ā¨, no en efectiu 1 de gener de 1999
Substitu√Įt per ‚ā¨, efectiu 1 de mar√ß de 2002
‚ā¨ = 166.386 ‚āß
Aquest infobox mostra l'estat més recent abans que aquesta moneda quedés obsoleta.

La¬†pesseta (/ p…ôňąse…™t…ô /,¬†en castell√†: [peňąseta])[a] va ser la¬†moneda d'Espanya entre 1868 i 2002. Juntament amb el¬†franc franc√®s, tamb√© era una¬†moneda¬†de facto utilitzada a¬†Andorra (que no tenia moneda nacional amb¬†moneda de curs legal).¬†[1]

La¬†peceta fou una unitat monet√†ria de les emissions d'or i d'argent encunyades a Barcelona des del 1808 fins al 1814, sota el govern napole√≤nic durant la guerra del Franc√®s.[1] Fou utilitzada a¬†Catalunya fins al 1850, l'any en qu√®¬†Espanya dugu√© a terme el proc√©s de¬†decimalitzaci√≥. ¬ęPesseta¬Ľ tamb√© fou un nom utilitzat arreu d'Espanya per referir-se a una quantitat de quatre¬†rals de bill√≥.[2]

Essent una derivaci√≥ de ¬ępe√ßa¬Ľ i no de ¬ępeso¬Ľ,[1] peceta seria la forma ortogr√†fica m√©s adequada.[3] A Catalunya, la peceta se subdividia en sis sous, cadascun dels quals contenia quatre quarts, vuit xavos o dotze diners. Cinc pecetes equivalien a un¬†duro, que al seu torn equivalia a vuit¬†rals de plata forta espanyols (d√≤lar espanyol). La peceta valia quatre rals al nou sistema decimalitzat.

El nom "pesseta" ressorgí el 1868 amb la reforma monetària de Laureà Figuerola i Ballester per referir-se a la nova divisa espanyola, amb un valor equivalent al de la peceta antiga.[4]

Abans de la creació de la pesseta espanyola, la peceta va ser la unitat monetària oficial a Catalunya durant l'ocupació napoleònica (1808-1814), portant aquest nom tota la moneda d'or i argent que es va batre a Barcelona. També portaren aquesta denominació els duros de resistència de Girona, Lleida i Tarragona batuts el 1809. Encara s'encunyarien duros amb el nom de peceta a Mallorca, 1823, i d'una peceta a Barcelona el 1836 i 1837.

Etimologia

El nom de la moneda prov√© del¬†peceta, una forma diminutiva catalana de la paraula catalana¬†pe√ßa (que significa pe√ßa) o del¬†peso espanyol (pes, utilitzat com a sin√≤nim de¬†moneda).¬†[2] La paraula¬†pesseta s'ha conegut ja el 1737 per referir-se col¬∑loquialment a la moneda per valor de 2¬†not√≠cies provincials o¬†1‚ĀĄ5 d'un¬†peso.¬†[3] Les monedes denominades en "pessetes" es van emetre breument el 1808 a Barcelona sota ocupaci√≥ francesa; veure¬†pesseta catalana.

Referències

  1. ‚ÜϬ†Anar a :1,0 1,1 Salrach i Mar√©s, Josep M.;¬†Termes, Josep.¬†Diccionari d'Hist√≤ria de Catalunya. Ed. 62, 1992, p.¬†816.
  2. ‚ÜĎ Suchet, Louis Gabriel.¬†Memoirs of the War in Spain, from 1808 to 1814 (en angl√®s). H. Colburn, 1829, p.¬†304.
  3. ‚ÜĎ P.Fabra "Diccionari Ortogr√†fic"¬†Precedit d'una exposici√≥ de l'ortografia catalana segons el sistema de l'institut d'estudis catalans Publicacions de l'Institut de la Llengua Catalana. Barcelona 1917
  4. ‚ÜĎ Verg√©s, Josep C.¬†Laure√† Figuerola i la pesseta (en castell√†). Institut d'Estudis Catalans, 2003, p.¬†11.¬†ISBN 8472836649.

Lliura (moneda)

Salta a la navegacióSalta a la cerca

La lliura és la unitat de massa de ~407 g d'argent fi sobre la qual es va basar el sistema monetari carolingi per dotar a la seva unitat monetària, el diner, de les seves característiques intrínseques, atès que de cada una d'elles se n'havien de produir 240 unitats monetàries de diner. A partir d'aquell moment la lliura va esdevenir moneda de compte i aquesta funció va ser sostinguda també pels sistemes derivats, en els quals la lliura pesava el que pesàs l'argent teòric que haurien de contenir 240 diners. Aquesta pèrdua d'estabilitat en la massa de la lliura resultant, va conduir a la seva substitució pel marc com a mesura que fixaria la talla de la moneda.

Modernament la lliura ha esdevingut moneda efectiva i ha estat, i malgrat la¬†decimalitzaci√≥ √©s en alguns casos, la¬†unitat monet√†ria de diversos estats del m√≥n. El terme t√© el mateix origen que la¬†lira, moneda de diversos pa√Įsos com ara¬†Turquia o b√©, fins a l'adopci√≥ de l'euro,¬†It√†lia.

Tipus de lliures usades actualment:

Bitllet d'1 lliura esterlina de la dècada del 1940

Tamb√© la¬†Rep√ļblica d'Irlanda va fer servir la lliura com a moneda oficial fins a la seva substituci√≥ per l'euro el¬†1999. La¬†lliura irlandesa, emesa per primer cop el¬†1928, va mantenir la paritat amb la lliura esterlina fins al¬†1979. Altres lliures que han passat a la hist√≤ria han estat la¬†lliura australiana, la¬†lliura neozelandesa i la¬†lliura sud-africana.

La moneda de¬†Malta, coneguda abans com a lliura, fou anomenada¬†lira el¬†1983 i substitu√Įda per l'euro a comen√ßament del¬†2008, igual com la¬†lliura xipriota. La lliura de¬†Turquia tamb√© se sol con√®ixer m√©s habitualment amb el seu nom turc de¬†lira.

Moneda de 6 lliures de la Rep√ļblica Francesa del 1793

El s√≠mbol de la lliura, sobretot pel que fa a la¬†lliura esterlina del Regne Unit i les seves possessions, √©s una¬†L maj√ļscula manuscrita travessada horitzontalment per un guionet o el signe igual:¬†¬£.

El mateix s√≠mbol ¬£ fou usat a¬†It√†lia i a la¬†Rep√ļblica d'Irlanda per a la¬†lira i la¬†lliura irlandesa respectivament, abans de la introducci√≥ de l'euro en aquests pa√Įsos (si b√© darrerament el s√≠mbol oficial de la lira italiana era una L maj√ļscula).

Unitat de compte

La lliura catalana va esdevenir al s.XV-XVI una simple:

Una unitat de compte és una unitat de mesura que comptabilitza el valor de mercat d'un bé o servei. La moneda és una unitat de compte, però n'hi ha d'altres.
Les mercaderies en venda en un mercat s√≥n expressades fent servir aquesta unitat de compte, acceptada per tots els seus agents. √Čs una manera de generalitzar i estandarditzar el valor dels diferents productes o serveis oferts i demanats al mercat. D'aquesta manera el valor √©s calculat pel venedor i expressat al comprador, qui pot acceptar o no l'operaci√≥.
Els títols de crèdit o de deute es denominen en unitats de compte. D'aquesta manera el valor convingut és mesurat i el mètode de càlcul del deute és definit.
La majoria de mercats tenen poques unitats de compte completament acceptades, per tal de facilitar les operacions financeres.

Vegeu també

Història

Les unitats monetàries en els regnes de Castella eren el real de velló i el maravedí, contenint cada real de velló 34 maravedíes, i el ral de a vuit, també anomenat pes fort o dur, equivalent a 18 rals i 24 maravedíes. La unitat de compte dels regnes de la Corona d'Aragó era la lliura, equivalent a vint sous, i cada sou a dotze diners. També s'utilitzava com a moneda  la pesseta, encunyada durant la guerra per l'Arxiduc Carles, que va batre a Barcelona rals de a dos, ardits i croats, així com dihuitens a València.




_________________

La lliura barcelonina era una unitat monetària encunyada a Barcelona i utilitzada a l'edat mitjana i l'edat moderna a Catalunya.

Va ser la moneda oficial de la¬†Rep√ļblica Catalana l'any¬†1641 per√≤ ja s'hi usava a l'edat mitjana. A la¬†baixa edat mitjana va arribar a ser una de les monedes m√©s fortes a la Mediterr√†nia i a Europa, malgrat que a partir de finals del segle XIV va anar reculant fora del pa√≠s en front d'altres monedes. Tot i aix√≠, va continuar funcionant com a¬†moneda de compte.[1]

El sistema monetari barceloní tenia el seu origen en el carolingi i es fonamentava en el pes de l'argent, de manera que una lliura corresponia a 327 grams de plata. Del barceloní van derivar els sistemes monetaris valencià i mallorquí (vegeu també: lliura mallorquina i lliura valenciana). Els tres sistemes comptaven amb lliures que tenien com a divisors 20 sous o també 240 diners.

Al voltant del segle XVIII, la lliura barcelonina també era anomenada "lliura catalana" i era equivalent 10 rals, 20 sous, 240 diners i 2'67 pessetes.


Les monedes utilitzades a Espanya abans de la introducció de la pesseta el 1868 inclouen:

  • El¬†maraved√≠ dels segles XI al XV.
  • El¬†real espanyol original introdu√Įt a mitjans del segle XIV, que a partir de 1497 es va fixar en 34 maraved√≠es. Vuit d'aquests ments originals eren iguals al¬†d√≤lar espanyol, o¬†peso, o¬†duro.
  • El¬†real de vell√≥n, que es va emetre prol√≠ficament a Espanya en els segles XVII i XVIII, i que va ser valorat molt menys¬†d'1/8√® d√≤lar. El 1737 es va fixar finalment en¬†1/20 d√≤lar. El 1850 es va dividir decimalment en 10¬†d√®cims o 100¬†c√©ntimos.
  • L'escut de plata de curta durada de 1864 a 1869, per valor¬†d'1/2 d√≤lars i dividit en 10¬†reals de vell√≥n o 100¬†c√©ntimos de escudo.

La pesseta, anteriorment no una unitat monet√†ria, sin√≥ un nom col¬∑loquial per a la moneda per valor¬†d'1‚ĀĄ5 d'un¬†peso, es va introduir formalment com a unitat monet√†ria el 1868, en un moment en qu√® Espanya considerava unir-se a la¬†Uni√≥ Monet√†ria Llatina (LMU).¬†[8] Espanya finalment va decidir no unir-se formalment a la LMU, tot i que va aconseguir l'alineaci√≥ amb el bloc.¬†[9] La Llei espanyola de 26 de juny de 1864 va decretar que en preparaci√≥ per a l'adhesi√≥ a la Uni√≥ Monet√†ria Llatina (creada el 1865), la pesseta es va convertir en una subdivisi√≥ del¬†peso espanyol amb 1¬†pes dur = 5¬†pessetes. La pesseta va substituir totes les monedes anteriors denominades en¬†escuts de plata i¬†reals de vell√≥ a un ritme de 5¬†pessetes = 1¬†pes dur = 2¬†escuts de plata = 20¬†reals de vell√≥.

La pesseta equivalia a 4,5 grams de plata, o 0,290322 grams d'or, l'estàndard utilitzat per totes les monedes de la Unió Monetària Llatina. A partir de 1873, només es va aplicar el patró d'or.

Les turbulències polítiques de principis del segle XX (especialment durant els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial) van fer que la unió monetària es trenqués, encara que no va ser fins al 1927 que va acabar oficialment. [10]

Durant la¬†Guerra Civil (1936-1939), es van retirar les monedes d'or i plata i es van introduir monedes de coure-n√≠quel. El 1959, Espanya va passar a formar part del¬†Sistema De Bretton Woods, pegant la pesseta a un valor de 60 ‚āß =¬†US $ 1. El 1967, la pesseta va seguir la devaluaci√≥ de la¬†lliura esterlina, mantenint el tipus de canvi de 168 ‚āß = ¬£ 1Stg i establint un nou tipus de 70 ‚āß = US $ 1.

L'elevada¬†inflaci√≥ va ser constant a Espanya des de la Guerra Civil fins a la d√®cada de 1990. Despr√©s d'un segle amb el bitllet de 1.000 ‚āß sent la nota m√©s gran, el bitllet de 5.000 ‚āß es va introduir el 1976. Es van emetre una s√®rie de monedes per commemorar la¬†Copa del M√≥n de Futbol de 1982 celebrada a Espanya. Totes les monedes fraccion√†ries van ser retirades el 1983; al mateix temps, es van introduir 2.000 ‚āß i 10.000 ‚āß notes.

200 ‚āß i 500 ‚āß bitllets van ser retirats el 1992 i substitu√Įts per monedes, deixant 1.000 ‚āß com la nota m√©s petita. Les monedes van variar d'1 ‚āß a 500 ‚āß. Aquell any es van emetre una s√®rie de monedes commemoratives dels¬†Jocs Ol√≠mpics d'estiu de 1992 a¬†Barcelona i¬†l'Expo '92 de¬†Sevilla. Espanya es va veure fortament afectada per la¬†recessi√≥ de principis de la d√®cada de 1990 i la pesseta es va devaluar tres vegades, la primera d'elles just despr√©s del¬†Dimecres Negre, caient de 100 ‚āß a 130 ‚āß per 1 d√≤lars EUA.¬†[11]

Totes les monedes¬†de l'√®poca franquista van ser retirades el 1997. La pesseta va vincular el seu valor amb la moneda de l'euro l'1 de gener de 1999, i va tocar fons aquell any en qu√® es requeria 200‚āß per comprar 1 d√≤lars.¬†[12] En el moment en qu√® l'euro es va convertir en una moneda material, es necessitaven 185,29 ‚āß per comprar 1 d√≤lars EUA, √©s a dir, 1,1743 euros.¬†[13]

La pesseta va ser substitu√Įda per¬†l'euro el 2002,[14] despr√©s de la creaci√≥ de l'euro el 1999. El tipus de canvi va ser d'1 euro = 166,386 ‚āß.¬†[15]

Símbol de la pesseta

Tradicionalment, mai hi havia un sol s√≠mbol o car√†cter especial per a la pesseta espanyola. Les abreviatures comunes eren "Pt", "Pta", "Pts" i "Ptas", una manera comuna de representar quantitats de pessetes impreses era l'√ļs de¬†lletres superiors: "Pta" i "Pts".

Una¬†m√†quina mecanografia AEG Olympia Traveller de Luxe dels anys 70 amb el s√≠mbol ‚āß

Els models¬†espanyols comuns de m√†quines d'escriure mec√†niques tenien l'expressi√≥ "Pts" en un sol cap√ßal d'un sol tipus, com una taquigrafia destinada a omplir un √ļnic espai de tipus () en taules en lloc de tres (++).¬†PtsPts

Més tard, els models espanyols de màquines d'escriure elèctriques IBM també van incloure el mateix tipus en el seu repertori.

Quan el primer¬†IBM PC va ser dissenyat el 1980, inclo√Įa un "s√≠mbol de pesseta" "Pts" a la¬†ROM del maquinari de targetes de sortida de v√≠deo¬†Monochrome Display Adapter (MDA) i¬†Color Graphics Adapter (CGA), amb el n√ļmero de codi 158. Aquest gr√†fic original de conjunt de car√†cters m√©s tard es va convertir en la p√†gina de codis¬†de l'MS-DOS 437. Alguns programes¬†de full de c√†lcul per a PC sota¬†MS-DOS, com¬†Lotus 1-2-3, van utilitzar aquest car√†cter com a s√≠mbol de pesseta en les seves edicions espanyoles. Les¬†p√†gines de codis internacionals¬†posteriors de l'MS-DOS, com¬†la p√†gina de codis 850 i altres, van desacreditat aquest car√†cter a favor d'alguns altres car√†cters nacionals.

Per tal de garantir l'intercanvi amb codificacions anteriors com la p√†gina de codis 437, l'est√†ndard internacional¬†Unicode inclou aquest car√†cter com U+20A7 PESETA SIGN en el seu bloc de S√≠mbols Monetaris. A part d'aix√≤, l'√ļs del "s√≠mbol de la pesseta" √©s extremadament rar, i ha estat obsolet des de l'adopci√≥ de¬†l'euro a Espanya.¬†[Cal citaci√≥]

En la versi√≥ 1.0 d'Unicode el car√†cter ‚āß U+20A7 PESETA SIGN tenia dos glifs de refer√®ncia: un glif de lligadura "Pts" com a la p√†gina de codis d'IBM 437 i un P erroni amb tra√ß. En Unicode 2.0 el glif de refer√®ncia P amb tra√ß es mostrava err√≤niament com l'√ļnic s√≠mbol de pesseta[4] i m√©s tard es va corregir a la lligadura de Pts i es va afegir un codi de car√†cter separat per al signe de peso.

Subdivisió de la pesseta

La pesseta es subdividia en 100¬†c√©ntimos o, informalment, 4¬†reals. L'√ļltima moneda de valor inferior a una pesseta va ser una moneda de 50 Cts emesa el 1980 per celebrar la celebraci√≥ de la¬†Copa del M√≥n de Futbol de 1982.¬†[5] L'√ļltima moneda de 25-c√©ntimo (o real) va ser datada el 1959, els deu c√©ntimos tamb√© dataven de 1959; ambdues monedes portaven el retrat de Franco. La moneda 1-c√©ntimo va ser encunyada per √ļltima vegada el 1913 i va comptar amb el rei¬†Alfons XIII.¬†[6] La moneda¬†1‚ĀĄ2-c√©ntimo va ser encunyada per √ļltima vegada el 1868 i va comptar amb la reina¬†Isabel II.¬†[7]

Monedes

De 1868 a 1982, es va utilitzar un sistema de dataci√≥ √ļnic per a les monedes espanyoles. Aix√≤ seria adoptat i de vegades abandonat de manera intermitent durant diverses ocasions, i va continuar sent utilitzat durant els primers anys del regnat de¬†Joan Carles I. Encara que una "data d'autoritzaci√≥" comuna es trobar√† en pr√†cticament totes les monedes d'aquest per√≠ode en l'anvers (frontal) de cada moneda, la data real de moltes monedes es pot trobar dins d'una petita estrella de sis puntes, t√≠picament al revers (part posterior) de cada moneda, per√≤ de vegades la part davantera. Per tant, la data anversa no sempre reflecteix la data real d'encunyaci√≥, sin√≥ m√©s aviat un descans dels dissenys de matrius de monedes anversos m√©s antics. Per tant, si la data de la moneda mostra 1959 per davant, per√≤ un petit "64" es representa a l'estrella de sis puntes a la part posterior, llavors la data real d'emissi√≥ √©s en realitat 1964 en lloc de la data representada davant. Aquest sistema de cites seria abandonat a principis de la d√®cada de 1980 anticipant un redisseny d'un per un de cada denominaci√≥ de moneda.

√öltimes edicions de monedes de pesseta (manca de 500 ‚āß moneda) i¬†moneda d'1 euro per a mida de refer√®ncia.

Encunyació decimal de la monarquia

  • No es van emetre monedes per la curta Primera Rep√ļblica (1873-1874).

El 1869 i 1870, les monedes es van introduir en denominacions d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 c√©ntimos, i 1 ‚āß, 2 ‚āß i 5 ‚āß. Les quatre denominacions m√©s baixes van ser colpejades en coure (reempla√ßades per bronze des de 1877), amb els 20 Cts, 50 Cts, 1 ‚āß i 2 ‚āß colpejats en plata .835 i el 5 ‚āß colpejat en plata .900. Les monedes de 5 Cts i 10 Cts van ser r√†pidament¬†anomenades perra chica (gos petit) i¬†perra gorda (gos gras), respectivament, ja que la gent llavors era incapa√ß de recon√®ixer la forma del¬†lle√≥ en ells, confonent-lo amb un gos.¬†[16] La moneda de 5 ‚āß va ser anomenada¬†duro (dur), fent refer√®ncia a l'antic¬†pes dur. Les monedes eren anomenades¬†duros per cada generaci√≥ fins a la retirada de la pesseta el 2002, i els espanyols sovint comptaven informalment en aquesta unitat (per exemple, utilitzant '20 duros' per 100 ‚āß).

Les monedes d'or 25 ‚āß es van introduir el 1876, seguit de 10 ‚āß el 1878. El 1889, es van introduir 20 monedes, amb la producci√≥ de les 25 ‚āß cessant. El 1897, es va fer un √ļnic n√ļmero d'or 100 ‚āß. La producci√≥ de monedes d'or va cessar el 1904, seguida de la de les monedes de plata el 1910. Les √ļltimes monedes de bronze van ser emeses el 1912.

A partir de 1906 es va emetre una nova s√®rie de monedes d'1c i 2c en bronze. A causa d'una s√®rie de q√ľestions econ√≤miques, aquestes eren les dues √ļniques monedes d'aquesta s√®rie.

La producci√≥ de monedes es va reprendre el 1925 amb la introducci√≥ de¬†cupronickel 25 Cts. El 1926, es va fer un n√ļmero final de plata de 50 Cts, seguit de la introducci√≥ d'una versi√≥ holed dels 25 Cts el 1927.

La Segona Rep√ļblica i la Guerra Civil

La Rubia, moneda d'1-Pta de 1937

El 1934, la¬†Segona Rep√ļblica Espanyola va emetre les seves primeres monedes amb la denominaci√≥ de 25 Cts i 50 Cts i 1 ‚āß. Els 25 Cts i la plata 1 ‚āß eren de la mateixa mida i composici√≥ que els n√ļmeros reials anteriors, mentre que el 50c es va colpejar en coure. El 1937 es va encunyar una moneda de 5 Cts en ferro i una nova 1 ‚āß en llaut√≥. Una moneda de ferro de 10 Cts tamb√© es va produir el 1938, per√≤ mai es va emetre en circulaci√≥, sense saber si a causa de la seva estreta semblan√ßa amb el 5c o perqu√® el govern d'emissi√≥ va caure abans que pogu√©s ser alliberat. Tots ells van substituir s√≠mbols i imatges relacionades amb la monarquia. El llaut√≥ 1 ‚āß de vegades es deia¬†La Rubia (La Rossa), ja que presentava la cara d'una dona en un aliatge de color daurat.¬†[17]

Monedes de l'Estat Nacionalista i períodes de la Segona Guerra Mundial

Els nacionalistes van emetre les seves primeres monedes oficials el 1937. Aquests eren 25 Cts amb un sol naixent i un embragatge de fletxes. Aquestes monedes van ser encunyades a¬†Viena. Un coure m√©s petit 25 Cts seguit el 1938. Despr√©s del final de la¬†Guerra Civil el 1939, el victori√≥s govern nacionalista va introduir 5 Cts i 10 Cts el 1940 amb un¬†conqueridor, seguit de monedes d'alumini-bronze 1 ‚āß de mida redu√Įda el 1944 amb l'escut estatal i s√≠mbols nacionals.

Durant la¬†Guerra Civil, una s√®rie d'encunyacions locals tamb√© van ser emeses per les forces republicanes i nacionalistes. El 1936, els nacionalistes van publicar les seg√ľents peces:

BarriDenominacions
Cazalla de Sierra 10 Cts
Arahal 50 Cts, 1 ‚āß &2 ‚āß
Lora del Río 25 Cts
Marchena 25 Cts
La Pobla de Cazalla 10 Cts i 25 Cts

Les seg√ľents q√ľestions van ser fetes per les forces republicanes el 1937:

BarriDenominacions
Arenys de Mar 50 Cts, 1 ‚āß
Ast√ļries i¬†Lle√≥ 50 Cts, 1 ‚āß &2 ‚āß
Euskadi (Pa√≠s Basc) 1 ‚āß &2 ‚āß
ibi 25 Cts, 1 ‚āß
L'Ametlla del Vall√®s 25 Cts & 50 Cts, 1 ‚āß
Menorca 5 Cts, 10 Cts & 25 Cts, 1 ‚āß & 21‚ĀĄ2+ ‚āß
Nules 5 Cts, 10 Cts, 25 Cts & 50 Cts, 1 ‚āß
Olot 10 Cts
Santander,¬†Pal√®ncia i¬†Burgos 50 Cts, 1 ‚āß
Segarra de Gai√† (actualment¬†Santa Coloma de Queralt[18]) 1 ‚āß

Moneda de l'època franquista

Un bitllet de 1.000 ‚āß de 1957. L'anvers mostra¬†els Reis Cat√≤lics, mentre que al rev√©s es mostra l'escut d'Espanya sota el domini dels Reis Cat√≤lics.

Les primeres monedes d'1 ‚āß amb el retrat de¬†Francisco Franco es van publicar el 1947. Cupro-n√≠quel 5 ‚āß seguit el 1949. El 1949, es van introduir cupro-n√≠quel 50 Cts, seguit d'alumini-bronze 2‚ĀĄ1+ ‚āß el 1954, cupro-n√≠quel 25 ‚āß i 50 ‚āß el 1958 i alumini m√©s petit 10 i 25 c√©ntimos el 1959. La plata 100 ‚āß es va emetre entre 1966 i 1969, amb alumini 50 c√©ntimos introdu√Įts el 1967. El 1966 es va redissenyar el perfil de Franco per representar una representaci√≥ m√©s recent del l√≠der.

Despr√©s de l'ascensi√≥ del¬†rei Joan Carles, hi va haver alguns canvis. La substituci√≥ del retrat de Franco pel de Joan Carles en els 50 Cts i 1 ‚āß el 1975 i l'addici√≥ d'un cupro-n√≠quel 100 ‚āß el 1976. S'han descatalogat 10 cts. No obstant aix√≤, es van produir canvis m√©s significatius a cada moneda el 1982. Despr√©s d'aquest redisseny es va suspendre el 50 Cts, amb alumini que reempla√ßava alumini-bronze en el 1 ‚āß. Tamb√© es va introduir una moneda de 2 ‚āß amb un mapa d'Espanya, encara que aquesta denominaci√≥ mai es va fer popular. M√©s important encara, es van introduir llaut√≥ n√≠quel 100 ‚āß. El redisseny es va centrar al voltant¬†de la Copa del M√≥n de Futbol de 1982 i va representar temes relacionats amb el¬†futbol en els 1 ‚āß, 5 ‚āß, 25 ‚āß, 50 ‚āß, i 100 ‚āß. Poc despr√©s, el gran cupronickel 100 va ser reempla√ßat per una moneda¬†de bronze d'alumini m√©s petita, que tamb√© va substituir el bitllet de 100 ‚āß. Cupronickel 10 ‚āß es va introduir el 1983, una denominaci√≥ que anteriorment no s'havia em√®s durant moltes d√®cades. Aix√≤ va precedir un redisseny a l'engr√≤s en totes les monedes espanyoles circulants i l'abandonament del sistema de cites "estrella". Cupronickel 200 ‚āß es van introduir el 1986, seguit del bronze d'alumini 500 ‚āß el 1987.

El 1989 van arribar els canvis m√©s importants; la mida de la moneda 1 ‚āß es va reduir significativament. La moneda de 2 ‚āß es va interrompre. Es van introduir bronze d'alumini m√©s petit 5 ‚āß, i tamb√© es va introduir bronze d'alumini redu√Įt 25 ‚āß que tenia un forat al centre. Les monedes m√©s petites de 50 ‚āß tamb√© es van emetre el mateix any en cupronickel amb la forma de¬†flor espanyola diferent que eventualment seria utilitzada per molts pa√Įsos, sobretot la moneda de 20 centaus de l'euro. Al mateix temps, la moneda de 200 ‚āß es va fer m√©s gran i va incloure una vora identificable amb lletres¬†incuse. El 1999, es va afegir un holograma gravat amb l√†ser a la moneda de 500 ‚āß com a caracter√≠stica de seguretat per ajudar a descoratjar la falsificaci√≥. Durant aquest per√≠ode, totes les monedes, excepte l'1 ‚āß i 500 ‚āß van passar per un redisseny commemoratiu cada any, en una l√≠nia similar al programa de quarters commemoratius de l'estat dels EUA fins a la seva interrupci√≥ el 2001 anterior a la introducci√≥ de la moneda comuna¬†de l'euro.

Fins al 19 de juny de 2001, les¬†seg√ľents monedes van ser encunyades per la¬†F√†brica Nacional de Moneda i Timbre:

ValorEquivalent en¬†euros (‚ā¨)Di√†metrePesComposici√≥
1 ‚āß 0.006 (0.01) 14¬†mm 0,55 g Alumini
5 ‚āß 0.03 17,5 mm 3 g Alumini-bronze
10 ‚āß 0.06 18,5 mm 4 g Coure-n√≠quel
25 ‚āß 0.15 19,5 mm 4,25 g Alumini-bronze
50 ‚āß 0.30 20,5 mm 5,60 g Coure-n√≠quel
100 ‚āß 0.60 24,5 mm 9,25 g Alumini-bronze
200 ‚āß 1.20 25,5 mm 10,5 g Coure-n√≠quel
500 ‚āß 3.01 28¬†mm 12 gr Alumini-bronze

Les monedes de 50 ‚āß emeses entre 1990 i 2000 van ser les¬†primeres que presentaven la forma¬†de la flor espanyola.

Flor espanyola
50 pessetes 1992 barcelona 92 pedrera.png 50 pessetes 1992 barcelona 92 sagrada família.png

Monedes d'euro espanyoles

Com totes les nacions membres, aquestes monedes v√©nen en denominacions d'1, 2 i 5 c√®ntims en llaut√≥ banyat en coure, 10, 20 i 50 c√®ntims en¬†or n√≤rdic, i bimet√†l¬∑lic 1 i 2 euros amb un disseny invers com√ļ. L'anvers de les tres primeres denominacions √©s la¬†catedral de Santiago de Compostel¬∑la, els centaus de 10, 20 i 50 c√®ntims representen el poeta i escriptor espanyol¬†Miguel de Cervantes, i l'1 i 2 euros representen l'ef√≠gie del rei Joan Carles I o del rei Felip VI.

Bitllets

El 1874, el¬†Banc d'Espanya va introduir bitllets per a 25 ‚āß, 50 ‚āß, 100 ‚āß, 500 ‚āß i 1.000 ‚āß. A excepci√≥ dels bitllets de 250 ‚āß nom√©s emesos el 1878, les denominacions produ√Įdes pel Banc Central d'Espanya no van canviar fins a la Guerra Civil, quan tant els republicans com els nacionalistes van emetre bitllets del Banc d'Espanya.

El 1936, els republicans van emetre 5 bitllets de 5 ‚āß i 10 ‚āß. El Ministeri d'Hisenda va introduir notes per a 50 Cts, 1 ‚āß i 2 ‚āß el 1938, a m√©s¬†d'emetre diners¬†del segell (que consisteix en¬†segells postals o d'ingressos enganxats a discos de cartr√≥) en denominacions de 5 Cts, 10 Cts, 15 Cts, 20 Cts, 25 Cts, 30 Cts, 40 Cts, 45 Cts, 50 Cts i 60 Cts.

Les primeres emissions del Banc Nacionalista d'Espanya es van fer el 1936, en denominacions de 5 ‚āß, 10 ‚āß, 25 ‚āß, 50 ‚āß, 100 ‚āß, 500 ‚āß i 1.000 ‚āß. 1 ‚āß i 2 ‚āß notes es van afegir el 1937. Des de mitjans de la d√®cada de 1940, les denominacions emeses eren 1 ‚āß, 5 ‚āß, 25 ‚āß, 50 ‚āß, 100 ‚āß, 500 ‚āß i 1.000 ‚āß. Els 1 ‚āß, 5 ‚āß, 25 ‚āß i 50 ‚āß van ser substitu√Įts per monedes a finals de la d√®cada de 1950.

La Fuensanta al revers de 100 ‚āß, 1953

El 1978 es van introduir 5.000 bitllets ‚āß. El bitllet de 100 ‚āß va ser reempla√ßat per una moneda el 1982, amb 1.000 ‚āß bitllets introdu√Įts el 1983, 200 ‚āß el 1984 i 10.000 ‚āß el 1987. Els bitllets de 200 ‚āß i 500 ‚āß van ser substitu√Įts per monedes el 1986 i 1987.

La sèrie final de bitllets es va introduir entre 1982 i 1987 i va romandre de curs legal fins a la introducció de l'euro.

ImatgeValorEquivalent en¬†euros (‚ā¨)DimensionsColor principalRetrat
[1] 200 ‚āß 1.20 120 √ó 65¬†mm Taronja Leopoldo Alas
[2] 500 ‚āß 3.01 129 √ó 70¬†mm Blau fosc Rosal√≠a de Castro
[3] 1.000 ‚āß 6.01 138 √ó 75¬†mm Verd Benito P√©rez Gald√≥s
[4] 2.000 ‚āß 12.02 147 √ó 80¬†mm Vermell Juan Ram√≥n Jim√©nez
[5] 5.000 ‚āß 30.05 156 √ó 85¬†mm Marr√≥ Joan Carles I d'Espanya
[6] 10.000 ‚āß 60.10 165 √ó 85¬†mm Gris Joan Carles I d'Espanya i¬†Felip d'Ast√ļries

L'√ļltima s√®rie¬†de bitllets (1992) va ser:

ImatgeValorEquivalent en¬†euros (‚ā¨)DimensionsColor principalRetrat
[7] 1.000 ‚āß 6.01 130 √ó 65¬†mm Verd Hern√°n Cort√©s i¬†Francisco Pizarro
[8] 2.000 ‚āß 12.02 138 √ó 68¬†mm Vermell Jos√© Celestino Mutis
[9] 5.000 ‚āß 30.05 146 √ó 71¬†mm Marr√≥ Crist√≤for Colom
[10] 10.000 ‚āß 60.10 154 √ó 74¬†mm Gris Joan Carles I d'Espanya i¬†Jorge Juan y Santacilia

Pesseta andorrana

La pesseta andorrana (ADP) va ser fixada a 1:1 a la pesseta espanyola. Després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola el 17 de juliol de 1936, el Consell General d'Andorra va emetre el Decret 112, de 19 de desembre de 1936, pel qual s'autoritzava l'emissió de paper moneda avalat per bitllets espanyols. [19]

Substitució per l'euro

√öltima pesseta - 2.000 ‚āß moneda commemorativa circulant

La pesseta va ser substitu√Įda per¬†l'euro l'1 de gener de 1999 en els taulers de canvi de divises.¬†Les monedes i bitllets d'euro es van introduir el gener de 2002, i l'1 de mar√ß de 2002 la pesseta va perdre la seva condici√≥ de moneda de curs legal a Espanya, i tamb√© a Andorra. La taxa de conversi√≥ va ser¬†d'1 euro = 166,386 ‚āß.

Els bitllets de pesseta emesos des de 1939 i les monedes de curs legal el 31 de desembre de 2001 van romandre bescanviables en qualsevol sucursal del Banc Central Espanyol fins al 30 de juny de 2021. [20][21] Segons aquesta entitat, a partir de març de 2011 les pessetes per un valor estimat de 1.700 milions d'euros no s'havien convertit en euros. [22]

Vegeu també

Notes

  1. ^ Nom en altres lleng√ľes d'Espanya:
  1. ^ El 1999 per llei (només en mercats financers i transaccions comercials) es van utilitzar dues unitats monetàries (la pesseta espanyola encara tenia curs legal en tots els bitllets, monedes i comptes bancaris personals) fins al 2002.

Referències

  1. ^ Brendan D. Brown (1979). L'eix de la marca del dòlar: sobre el poder monetari. Springer. p. 79. 9781349042456 d'ISBN.
  2. ^ "Etimolog√≠a de PESETA".¬†Etimolog√≠as de Chile (castell√†). [Consulta:¬†17 juny 2019 no fet¬Ľ.2019999999.2019.2022
  3. ^ Real Academia Espa√Īola, Ed. (1737).¬†Diccionario de autoridades.
  4. ^ Sato, Takayuki K. (2000-01-06). "Signe de pes i pesseta (U-20A7)" (PDF). Consultat el 26-12-2015.
  5. ^ 50 céntimos (1980). Galeria Mundial de Monedes.
  6. ^ 1 céntimo (1911-1913). Galeria Mundial de Monedes.
  7. ^ 1/2 céntimo (1866-1868). Galeria Mundial de Monedes.
  8. ^ "Pesseta". Enciclopèdia Britànica.
  9. ^ Charles P. Kindleberger (2005). Historia financiar de Europa Occidental. Taylor i Francis. p. 150. 9780415378673 de l'ISBN.
  10. ^ "Un punt de vista: fer amics de la manera de moneda compartida". Notícies de la BBC. 2 de març de 2012.
  11. ^ El paro y la devaluaci√≥n de la peseta le explotan al PSOE en plena campa√Īa.¬†El Pa√≠s
  12. ^ El dólar supera las 200 pessetes. El País
  13. ^ "Canvi inicial (2002)" Banc Central Europeu. [Consulta: 5 març 2011'.
  14. ^ "L'euro es converteix en una realitat" Notícies de la BBC. 1 de gener de 2002.
  15. ^ "E-Day: Ha nascut l'euro". Notícies de la BBC. 1 de gener de 1999.
  16. ^ Escola Jabalquinto. Junta d'Andalusia.
  17. ^ Deu anys sense la Pesseta, revista Muy Interesante.
  18. ^ Ajuntament de Santa Coloma de Queralt. "Una mica d'història". [Consulta: 25 abril 2013.2013.2013.2013.2013.
  19. ^ ‚ÜĎ Linzmayer, Owen (20 de gener de 2012). "Andorra".¬†El llibre de bitllets (1 ed.). San Francisco, CA. p. 10. Consultat el¬†27-04-2012.
  20. ^ Intercanvis de pessetes. Arxivat el 2014-02-21 a la¬†Wayback Machine Banco de Espa√Īa (Banc d'Espanya).
  21. ^ "Banco de Espa√Īa - Bitllets i monedes - P√ļblic - Hist√≤ria de monedes i bitllets de pesseta".
  22. ^ Rainsford, Sarah (5 de març de 2011). "Espanya reintrodueix la pesseta per impulsar l'economia" Notícies de la BBC. [Consulta: 5 març 2011'.

Bibliografia

Enllaços externs

Precedit per Moneda
espanyola 1868-1999/20021
Succe√Įt per




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.