22-02-2022  (161 lectures) Categoria: Colom

Inocenci VIII i Anna - pares de Colom

Cada dia es publiquen versions sobre el lloc de naixement de Cristòfor Colom, però els documents més fiables confirmen que la història ha tingut la raó.

El que sí que sembla amagar un misteri és el tema de la seva paternitat. Hi ha una teoria molt interessant publicada fa 16 anys pel periodista italià Ruggero Marino, guanyador del Premi Scanno, que modificaria la manera que tenim de veure Colom. Marino, després de dotze anys d'estudis, anuncia que el veritable pare del navegant va ser el papa Innocenci VIII.

Posteriorment, dos historiadors italians més, Lioniero Boccianti i Renato Biagioli, van presentar el 2004 noves investigacions que ampliaven les notícies del 2001.

El nom de pila d'Innocenci VIII va ser Giovanni Battista Cybo, i va néixer a Gènova el 1432. Els seus pares van ser el noble genovès Arano Cybo i Teodorina d’Mari. Arano tenia habilitats com a diplomàtic, i va ser enviat a Nàpols amb la missió de donar suport a Alfons el Magnànim. En acabar el seu encàrrec va tornar a Roma, on va ser nomenat senador.

La infància de Giovanni Battista va transcórrer a la cort napolitana del rei català. La seva formació acadèmica la va acabar a Roma, on va entrar al servei del cardenal Calandrini, germanastre del papa Nicolau V, ordenant-se com a sacerdot. Gràcies a aquesta convenient relació va ser nomenat, el 1467, bisbe de Savona pel papa Pau II.

Quan tenia uns 37 anys, Cybo va ingressar a la C√ļria Romana, on, al cap d'un temps i adequadament recomanat, va rebre el birret de cardenal atorgat pel papa Sixt IV, Francesco Della Rovere..

A la mort d'aquest √ļltim, el 1484, va ser elegit papa i va escollir el nom d'Innocenci VIII, amb el qual va regir els destins de l'Esgl√©sia cat√≤lica per vuit anys, fins a la seva mort el 1492.

La mare biològica de Colom

El 1417, a N√†pols, contrauen n√ļpcies el pr√≠ncep de T√†ranto, Giovanni Antonio del Balzo Orsini, de 24 anys, i la noble romana Anna Colonna, de 13, segellant la fusi√≥ de dos anomenats cognoms. Com tots els enlla√ßos de l'√®poca, eren unions pactades dacord amb interessos econ√≤mics.

El príncep Orsini va néixer a la província de Bari el 1393 i va morir a la mateixa ciutat el 1463 a mans de sicaris del rei de Nàpols, Alfons. Mai no va tenir una relació autènticament amorosa amb Anna; van estar casats durant 46 anys i no van tenir descendència perquè es rumorava que ella no podia donar-li fills. Anna va voler desmentir els rumors, així que cap als 40 anys va tenir una relació extraconjugal amb Giovanni Battista Cybo, que amb prou feines en tenia 14 i encara no havia vestit els hàbits sacerdotals. Aquest episodi va tenir lloc a Nàpols el 1446, i va ser així com Anna va quedar embarassada sent l'esposa del príncep Orsini.

La germana gran d'Anna va intervenir i la va enviar on uns familiars al nord d'Itàlia la van refugiar fins al moment part. Així, entre 1446 i 1447 va néixer un nen batejat amb el nom de Cristòfor. El papa Innocenci VIII, quan encara era Giovanni Battista Cybo i residia a Nàpols, va tenir set fills il·legítims amb diferents dones. Només dos van ser legitimats i ubicats en altes esferes, Teodorina i Franceschetto.

Amb referència al fill il·legítim Cristóbal, el sacerdot Cybo, amb 25 anys a coll i Cristóbal de 10, aconsegueix donar-lo en adopció a un comerciant de llanes i teixidor resident a Gènova de nom Doménico Colombo, casat amb Susanna Fontanarossa, que es van convertir en els seus pares. Legal i socialment parlant, Cristóbal Colón mai va ser reconegut per Innocenci VIII, però sembla ser un fet, segons les investigacions de Marino, que sempre li va brindar el seu suport complint el seu rol de protector.

Això justificaria com un noi desconegut provinent d'una família comuna de Gènova haguès tingut accés directe a les monarquies i documents valuosos de la Biblioteca Vaticana.

Els esposos Colombo van tenir quatre fills biològics, i Cristòfor, des de 1457, va viure amb ells a Gènova. Quan va fer 20 anys, la família va decidir traslladar-se a Savona buscant millorar la seva situació econòmica.

Giovanni Battista Cybo continuava la seva reeixida carrera religiosa: el 1467, el papa Pau II el va nomenar bisbe de Savona.

Inici de la vida marítima

El 1469, Colom ja havia iniciat la seva formació com a mariner i Anna Colonna moria. Expliquen que des del principi tenia grans habilitats com a navegant, i per això en traslladar-se a Savona va aconseguir ingressar al servei marítim sota les ordres de Renato d'Angio, que, malgrat haver estat expulsat de Gènova amb totes les seves tropes, continuava noliejant galeres genoveses per combatre la corona d'Aragó

D'ara endavant la història continua com la coneixem i té per final conegut el primer viatge, amb el descobriment d'Amèrica, encara que val la pena citar una hipòtesi que apunta que hi va haver un altre viatge anterior.

Marino destaca en la seva investigació el viatge secret efectuat pel capità de Huelva Martín Alonso Pinzón a Roma a la primavera de 1492, que ha servit per generar dues hipòtesis diferents:

La versi√≥ espanyola assegura que Pinz√≥n, que havia sentit a parlar del viatge que compliria Colom a les √ćndies, desitjava fer-ho pel seu compte i per aix√≤ es va despla√ßar secretament a Roma a bord d'una caravel¬∑la de nom Condesa. Va dir, com a pretext, que transportaria un carregament de sardines. Per√≤ es reuniria amb un amic seu, cosm√≤graf emprat a la Biblioteca Apost√≤lica del Vatic√†, que li prestaria un document en qu√® es descrivia un viatge transatl√†ntic al Jap√≥ efectuat anys enrere.

Ho va explicar a Arias Pérez, fill de Martín Alonso, que va acompanyar el seu pare a Roma, sabent també del viatge que es realitzaria en dues caravel·les després. Tots dos van tornar a Palos de la Frontera el 23 de juny de 1492.

La versió italiana sostinguda per Marino afirma que Pinzón va ser enviat a Roma capitanejant la caravel·la Condesa, com a portador d'una carta signada per Colom i dirigida al seu pare, el papa Innocenci VIII. A la carta us informa del viatge que està a punt de realitzar i us demana que permeti a Pinzón accedir a la biblioteca personal del pontífex, per consultar uns mapes dels quals el navegant genovès en tenia coneixement.

Pinzón va tornar el 23 de juny de 1492 i immediatament va començar, amb Colom i els seus germans, al reclutament de la tripulació de les tres caravel·les.

Les actes notarials que contenen les declaracions dels mariners en els Pleits Colombins certifiquen que Pinzón va visitar la Biblioteca Vaticana, va mantenir converses amb el responsable i va portar de tornada de Roma mapes i la instruccio de la navegació, segons ho va declarar Pedro Alonso Ambrosio a Sevilla, el 1515, certificat pel fiscal del cas.

Tamb√© hi ha informaci√≥ que aquest viatge cap a les √ćndies el volia fer Innocenci VIII anys abans, comptant amb el suport de dues caravel¬∑les de la Santa Seu, tripulades per mariners genovesos i condicionades amb el suport financer de banquers florentins liderats per Lorenzo de M√©dici. Nom√©s hi ha el rumor d'aquest viatge, per√≤ no n'hi ha proves: si es va fer, mai no va ser p√ļblic.

El primer viatge

Quan Colom, vidu de Felipa Moniz Perestrello, va arribar a Castella a finals del 1484, en companyia del seu petit fill Diego, l'Església ja era liderada pel papa Innocenci VIII.

El 17 d'abril de 1492 Colom va signar al campament de Santa Fe les Capitulacions amb els Reis Cat√≤lics. Aquell mateix any, el 23 de maig, va passar un esdeveniment inesperat a Palos de la Frontera: el pregoner municipal va donar lectura a un decret reial, segons el qual el poble havia de contribuir amb dues caravel¬∑les, inclosa tripulaci√≥, al projecte de Colom, en pagament d'una vella condemna per haver desobe√Įt les ordres reials existents d'anys enrere relacionades amb els drets d'explotaci√≥ de les costes africanes.

A ning√ļ no li va fer gr√†cia el Decret Reial i van mirar amb mals ulls aquest desconegut navegant que havia fet remoure el cobrament d'aquesta vella violaci√≥.

Tot i això, Colom va rebre suport d'un prestigiós capità de vaixell de la regió, Martín Alonso Pinzón, presentat pel seu amic el marí Pero Vázquez de la Frontera i pels franciscans de la Rábida. Amb el suport de Pinzón, Colom va aconseguir convèncer la gent i entre tots dos van armar una flota d'una nau i dues calaveres amb les quals donarien inici al primer viatge.

Mort d'Innocenci VIII

Innocenci VIII va morir a Roma el 25 de juliol de 1492, vuit dies abans de la partida de Colom des de Palos, el 3 d'agost. El seu mausoleu en bronze est√† ubicat al costat esquerre de la Bas√≠lica de Sant Pere i va ser constru√Įt per l'artista florent√≠ Pollaiuolo.

Encara resulta un misteri la inscripció que apareix al peu de la tomba, on un epígraf en llatí diu: Novi orbis suo aevo inventi gloria (Seva és la glòria del descobriment del nou món).

Colom va tornar a Castella el 15 de març de 1493. Semblaria que aquest text fa referència a la hipòtesi segons la qual el Nou Món ja havia estat descobert per Colom o per algun altre navegant designat per ell l'any 1485, set anys abans de la data oficial d'octubre del 1492.

Serà cert que aquest viatge va ser organitzat per Innocenci VIII amb el suport dels genovesos i els florentins? Quina va ser la seva participació al Descobriment d'Amèrica?

La relaci√≥ entre Colom i el papa Innocenci VIII encara t√© moltes preguntes per resoldre. Potser quan sigui possible accedir a l'Arxiu Secret dels papes, secci√≥ fins avui intocable de la Biblioteca Apost√≤lica Vaticana, ja que el pont√≠fex √©s l'√ļnic autoritzat per donar-lo a con√®ixer.

Investigador històric




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.