El Pujades en fa una tesi doctoral de 12 fulls amb totes les teories conegudes però encara que no es casa amb ningú mostra la imatge de Petrus Vescomte dibuixant un portolà i es veu que ha començat a fer-lo com vaig intuir jo..amb les lÃnies de rumb. No estic d'acord amb el nom que dona a la "xarxa de vents" penso que s'ha de dir "xarxa de rumbs" o be "xarxa de lÃnies-rumb".
Com a resum us tradueixo l'explicació d'un llibre que tinc dels anys 60 (corregida per mÃ: "un vèrtex sà i un vèrtex no"...
"lÃnia-rumb" més propera al punt d'origen..etc..)..
Els portolans comparteixen una caracterÃstica comuna: la "xarxa de rumbs". Aquesta xarxa és com una teranyina, que forma una retÃcula sobre el mapa, que és un element bà sic de tot portolà . La retÃcula es pot veure fà cilment mirant la cara del darrera del portolà a contra-llum, ja que el vellum és bastant transparent. El forat al centre del cercle origen del traçat també és visible des d'aquesta part posterior.
El cercle es divideix en setze parts iguals i els rumbs es representen per aquesta "xarxa de lÃnies" que uneixen cada un dels vèrtex que divideixen el cercle amb els altres vèrtex oposats però amb una cadència "un vèrtex sà un vèrtex no", amb un total de cada vèrtex connectat amb 7 dels restants i sense connectar amb els altre 8. Les lÃnies de la retÃcula s'anomenen "lÃnies de rumb" o de forma compactada "lÃnies-rumb".
Les lÃnies dels rumbs per als vuit rumbs principals (o direccions) es dibuixen amb tinta negre (o, de vegades d'or ); els vuit rumbs intermitjos es dibuixen de color verd; i en el cas d'una rosa de 32 vents, els setze vents restants (quartes) es dibuixen de color vermell. La intersecció de tot aquest conjunt de "lÃnies-rumb" determinen sobre els portolans una mostra variada i simètrica de: quadrats, paral·lelograms, trapezoides i triangles..
Per traçar sobre el vellum el rumb directe d'un punt d'origen a un punt de destà es trasllada sobre el punt d'origen -amb un regle de braços paral·lels- la "lÃnia-rumb" més propera a aquest ..
​
Procés portolaner mallorquà (deducció de 50 anys d'estudi..) la meva aportació és humil i pot-ser estic errat però m'he estudiat molts portolans i n'he tret aquestes conclusions..   Â
- Preparaven un vellum de bona mida -o varis enganxats..-
- Hi dibuixaven un hexadecagon ben centrat (o dos enganxats per un vèrtex) amb la xarxa de 16 lÃnies-rumb per vèrtex (de fet les 11 interiors i de diferents colors)
- Hi copiaven damunt la lÃnia de les costes intentant que els vèrtex quedessin en llocs visibles
- En el cas del Mediterrani (de vegades conté dos hexadecagons) feien coincidir dos vèrtex oposats sobre el que s'anomena diafragma del portolà (eix del Mediterrani.. o paral·lel de Rodes segons en Llauradó)
- Rotulaven i decoraven amb més o menys profusió us adjunto un portolà on es veuen les linies-rumb molt ben centrades els seus centres formen un polÃgon regular amb 16 vèrtex (hexadecagon)
Portolans amb doble hexadecà gon
En els portolans de grans dimensions, sobretot en els que contenen els oceans (tipus mapamundi) es dibuixen dos hexadecà gons dels que es fan coincidir els dos vèrtexs oposats al centre del portolà .
Â
Afegeix-hi un comentari: