El Pujades en fa una tesi doctoral de 12 fulls amb totes les teories conegudes però encara que no es casa amb ningĂş mostra la imatge de Petrus Vescomte dibuixant un portolĂ i es veu que ha començat a fer-lo com vaig intuir jo..amb les lĂnies de rumb. No estic d'acord amb el nom que dona a la "xarxa de vents" penso que s'ha de dir "xarxa de rumbs" o be "xarxa de lĂnies-rumb".
Com a resum us tradueixo l'explicaciĂł d'un llibre que tinc dels anys 60 (corregida per mĂ: "un vèrtex sĂ i un vèrtex no"...
"lĂnia-rumb" mĂ©s propera al punt d'origen..etc..)..
Els portolans comparteixen una caracterĂstica comuna: la "xarxa de rumbs". Aquesta xarxa Ă©s com una teranyina, que forma una retĂcula sobre el mapa, que Ă©s un element bĂ sic de tot portolĂ . La retĂcula es pot veure fĂ cilment mirant la cara del darrera del portolĂ a contra-llum, ja que el vellum Ă©s bastant transparent. El forat al centre del cercle origen del traçat tambĂ© Ă©s visible des d'aquesta part posterior.
El cercle es divideix en setze parts iguals i els rumbs es representen per aquesta "xarxa de lĂnies" que uneixen cada un dels vèrtex que divideixen el cercle amb els altres vèrtex oposats però amb una cadència "un vèrtex sĂ un vèrtex no", amb un total de cada vèrtex connectat amb 7 dels restants i sense connectar amb els altre 8. Les lĂnies de la retĂcula s'anomenen "lĂnies de rumb" o de forma compactada "lĂnies-rumb".
Les lĂnies dels rumbs per als vuit rumbs principals (o direccions) es dibuixen amb tinta negre (o, de vegades d'or ); els vuit rumbs intermitjos es dibuixen de color verd; i en el cas d'una rosa de 32 vents, els setze vents restants (quartes) es dibuixen de color vermell. La intersecciĂł de tot aquest conjunt de "lĂnies-rumb" determinen sobre els portolans una mostra variada i simètrica de: quadrats, paral·lelograms, trapezoides i triangles..
Per traçar sobre el vellum el rumb directe d'un punt d'origen a un punt de destĂ es trasllada sobre el punt d'origen -amb un regle de braços paral·lels- la "lĂnia-rumb" mĂ©s propera a aquest ..
​
ProcĂ©s portolaner mallorquĂ (deducciĂł de 50 anys d'estudi..) la meva aportaciĂł Ă©s humil i pot-ser estic errat però m'he estudiat molts portolans i n'he tret aquestes conclusions..   Â
- Preparaven un vellum de bona mida -o varis enganxats..-
- Hi dibuixaven un hexadecagon ben centrat (o dos enganxats per un vèrtex) amb la xarxa de 16 lĂnies-rumb per vèrtex (de fet les 11 interiors i de diferents colors)
- Hi copiaven damunt la lĂnia de les costes intentant que els vèrtex quedessin en llocs visibles
- En el cas del Mediterrani (de vegades conté dos hexadecagons) feien coincidir dos vèrtex oposats sobre el que s'anomena diafragma del portolà (eix del Mediterrani.. o paral·lel de Rodes segons en Llauradó)
- Rotulaven i decoraven amb mĂ©s o menys profusió us adjunto un portolĂ on es veuen les linies-rumb molt ben centrades els seus centres formen un polĂgon regular amb 16 vèrtex (hexadecagon)
Portolans amb doble hexadecĂ gon
En els portolans de grans dimensions, sobretot en els que contenen els oceans (tipus mapamundi) es dibuixen dos hexadecà gons dels que es fan coincidir els dos vèrtexs oposats al centre del portolà .
Â
Afegeix-hi un comentari: