06-03-2022  (346 lectures) Categoria: Articles

Furlà

Salta a la navegacióSalta a la cerca

Infotaula de llenguaFurlà
furlan
Altres noms fri√ľl√®s, lad√≠ oriental
Tipus llengua, llengua viva i llengua definitivament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
√ös
Parlants 600.000
Parlants nadius 300.000 Modifica el valor a Wikidata (2002 Modifica el valor a Wikidata)
Oficial a Cap estat. Reconegut oficialment a Itàlia amb la llei 482/1999.
Aut√≤cton de Fri√ľl-Ven√®cia J√ļlia
Estat Itàlia
Mappa Dialetti Friulani.png
Classificaci√≥ ling√ľ√≠stica
llengua humana
lleng√ľes nostr√†tiques
lleng√ľes euroasi√†tiques
lleng√ľes indoeuropees
lleng√ľes it√†liques
lleng√ľes rom√†niques
lleng√ľes italooccidentals
lleng√ľes rom√†niques occidentals
lleng√ľes gal¬∑loib√®riques
lleng√ľes gal¬∑lorom√†niques
lleng√ľes gal¬∑lo-r√®tiques
lleng√ľes retorom√†niques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Instituci√≥ de normalitzaci√≥ Ag√®ncia Regional per a la Llengua Furlana (Agjenzie Regjon√Ęl pe lenghe furlane)
Nivell de vulnerabilitat 3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2 fur
ISO 639-3 fur Modifica el valor a Wikidata
SIL fur
Glottolog friu1240 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere 51-AAA-m Modifica el valor a Wikidata
Ethnologue fur Modifica el valor a Wikidata
UNESCO 353 Modifica el valor a Wikidata
IETF fur Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages 3400 Modifica el valor a Wikidata
Identificaci√≥ del domini ling√ľ√≠stic¬†furl√† en el marc general d'Europa
Bandera hist√≤rica del Fri√ľl

El¬†furl√† (a voltes conegut com a¬†fri√ľl√®s,¬†fri√ľl√©s[1] o¬†fri√ľl√†, forma basada en la denominaci√≥ italiana), en furl√†¬†furlan i¬†lenghe furlane,[2] √©s una¬†llengua rom√†nica que pertany a la branca ling√ľ√≠stica¬†retorom√†nica (vegeu¬†q√ľesti√≥ ladina), i que es parla al¬†Fri√ľl (Fri√Ľl, nord-est de l'estat¬†itali√†, a la regi√≥ aut√≤noma del¬†Fri√ľl-Ven√®cia J√ļlia). Tamb√© √©s impr√≤piament anomenada¬†lad√≠ oriental, ja que t√© les mateixes arrels del lad√≠, encara que al llarg dels segles s'ha desenvolupat en diferents camins sota la influ√®ncia de les lleng√ľes ve√Įnes (alemany,¬†v√®net,¬†eslov√®) i, m√©s recentment, de la llengua estatal, l'itali√†.

El c√®lebre ling√ľista¬†Graziadio Isaia Ascoli (Saggi ladini, 1873) fou el primer a establir cient√≠ficament que el furl√†, o el r√®tic en general¬†(q√ľesti√≥ ladina), √©s una llengua rom√†nica clarament individualitzada. Ho han anat demostrant fefaentment molts ling√ľistes posteriors; entre els recents, per exemple,¬†Giovanni Frau (La lenghe furlane, 1972). Malgrat l'acord un√†nime de la roman√≠stica internacional, durant for√ßa temps bon nombre de ling√ľistes italians --amb suport estatal-- insistiren en la presumpta italianitat del furl√†, i del r√®tic en general¬†(q√ľesti√≥ ladina). Les proves cient√≠fiques acabaren imposant-se, per√≤, fins al punt que, reticentment, l'estat itali√† acab√† reconeixent oficialment la ling√ľicitat tant del furl√† com del lad√≠ (llei 482/1999).[3]

Per la banda occidental el furl√† es delimita del¬†v√®net per la l√≠nia Livence-Tiliment. Tradicionalment s'ha considerat que el v√®net s'interposa, aix√≠, entre el furl√† i les altres parles r√®tiques/retorom√†niques (√©s a dir, el¬†lad√≠ i el¬†romanx). Darrerament, per√≤, es reivindica que el dialecte cador√≠, fronterer amb el furl√†, no √©s pas una forma de v√®net, sin√≥ una variant zonal de lad√≠. En aquest cas, hi hauria contig√ľitat territorial entre ambd√≥s blocs r√®tics.[4]

La influ√®ncia rom√†nica patent en parles eslovenes extremoccidentals √©s essencialment d'origen furl√†. L'ens que t√© el paper m√©s important per a la promoci√≥ de la llengua furlana √©s l'Agjenzie Regjon√Ęl pe lenghe furlane (ARLeF).

Domini ling√ľ√≠stic

El domini ling√ľ√≠stic furl√† (vegeu-ne el mapa, m√©s amunt) compr√®n:

  • a) la major part de les prov√≠ncies d'Udin (amb¬†Udin,¬†Dimpe√ß,¬†Tumie√ß,¬†Dignan,¬†√áarvignan,¬†Civid√Ęt,¬†Palme,¬†Aquilee,¬†Tisane, etc.) i¬†Pordenon (amb¬†Pordenon,¬†Mani√†,¬†San V√ģt del Tiliment, etc.), aix√≠ com la meitat septentrional de la prov√≠ncia de¬†Gurize (amb¬†Gurize/Gorica,¬†Gardiscje,¬†Cormons,¬†Caprive, etc.), totes tres dins la regi√≥ aut√≤noma de¬†Fri√ľl-Ven√®cia J√ļlia (Fri√Ľl-Vignese Julie). Se n'exclouen, per√≤:
  • diversos illots de parla alemanya;
  • l'extrem nord-oriental de la prov√≠ncia d'Udin, on se superposen furl√†, eslov√® i alemany;
  • la faixa extremoriental de les prov√≠ncies d'Udin i de Gurize, de llengua eslovena;
  • diversos territoris de predomini v√®net i amb minoria furlana: d'una banda, el sector sud-occidental de la prov√≠ncia de Pordenon (comarca de¬†Sathil, en furl√†¬†Sac√ģl); de l'altra, l'illot costaner de¬†Mar√†n (en furl√†¬†Maran), a la prov√≠ncia d'Udin, i la meitat meridional de la de Gurize (amb¬†Gravo, en furl√†¬†Grau, i la comarca de la¬†Bisiacaria, amb¬†Monfalc√≤n, en furl√†¬†Monfalcon).
  • b) el¬†Mandament di Puart, incl√≤s en prov√≠ncies v√®netes d'en√ß√† 1838.

Hist√≤ricament, el furl√† tamb√© era la llengua del sector costaner de la prov√≠ncia de¬†Trieste, incloent-hi els centres urbans principals,¬†Trieste (en furl√†¬†Triest) i¬†Muja (en furl√†¬†Mugle). A cavall dels segles¬†xviii i¬†xix, el furl√† fou substitu√Įt pel v√®net en aquesta zona, arran de l'enorme influx demogr√†fic atiat pel desenvolupament comercial que hi impulsaven les autoritats austr√≠aques. L'√ļltim furlan√≤fon de la regi√≥, Josef de Jurco, mor√≠ a Mugle el 1889.

Dialectes

El furl√† s'estructura territorialment en tres dialectes (delimitats al mapa del domini ling√ľ√≠stic, m√©s amunt):

  • furl√† carni (furlan cjargnel), a la part septentrional de la prov√≠ncia d'Udin (C√†rnia,¬†Cjargne), i caracter√≠sticament conservador;
  • furl√† occidental (furlan ocident√Ęl) o¬†concordi√®s (concuardi√™s), o de la dreta del¬†Tiliment, a la prov√≠ncia de Pordenon;
  • furl√† centreoriental, el m√©s extens i parlat, i base de l'est√†ndard, a la prov√≠ncia de Gurize (furlan gurizan o¬†furlan da bassa) i als sectors central i meridional de la prov√≠ncia d'Udin (furlan centr√Ęl).

Característiques principals

Fonologia

Vocalisme

Des del punt de vista fonol√≤gic, el furl√† es caracteritza en primer lloc per la distinci√≥ entre vocals breus (voc√Ęls curtis) i vocals llargues (voc√Ęls lungjis); en ambd√≥s casos la E i la O tenen variants oberta i tancada. En posici√≥ t√≤nica es poden donar tant vocals breus com llargues (incloent-ne les variants oberta i tancada); en posici√≥ √†tona tota vocal √©s breu (i tancada). Dit altrament:

  • el sistema voc√†lic t√≤nic √©s format per set vocals breus¬†/i, …õ, e, a, …Ē, o, u/ i set vocals llargues¬†/iňź, …õňź, eňź, aňź, …Ēňź, oňź, uňź/.
  • el sistema voc√†lic √†ton compr√®n cinc vocals breus¬†/a, e, i, o, u/.

L'oposició entre vocals tòniques breus i llargues forma parells mínims.

Parells mínims
Vocal breuVocal llarga
lat ['lat] (llet) l√Ęt ['laňźt] (llac)
mes ['mes] (missatger) m√™s ['meňźs] (mes)
mil ['mil] (mil) m√ģl ['miňźl] (mel)
poc ['pok] (empenta) p√īc ['poňźk] (poc)
brut ['brut] (lleig) br√Ľt ['bruňźt] (brou)

Finalment, el sistema inclou les semivocals [iŐĮ] i [uŐĮ].[5] Exemples: mai ('m√©s'), Codroip, taule ('taula'), Grau.

Consonantisme

El segon tret original del furl√†, que el diferencia de la resta de les lleng√ľes rom√†niques, √©s la pres√®ncia de les oclusives palatals¬†/c/ i¬†/…ü/. Aquestes oclusives formen grups de parells m√≠nims amb les oclusives velars i amb les africades palatals. Per exemple:¬†cjoc ['cok] (borratxo),¬†√ßoc ['t Éok] (soca) i¬†coc ['kok] (ou).

Els fonemes¬†conson√†ntics del furl√† estan ordenats en la taula seg√ľent:[6]

BilabialLabiodentalAlveolarPostalveolarPalatalVelar
Oclusiva p  b t  d c ɟ k  g
Africada ts dz t É d í
Nasal m n …≤
Fricativa f  v s  z
Aproximant …ĺ
Lateral aproximant l

Fon√®ticament existeix tamb√© la nasal [Ňč], que no t√© valor fonol√≤gic distintiu. En alguns dialectes existeixen tamb√© / É/ i [ í] amb valor fonol√≤gicament distintiu.

El procés fonològic més important del furlà és l'ensordiment de les oclusives i fricatives en posició final de paraula. Per exemple: /grand/ → [grant], escrit grant, enfront del femení grande.[7]

Prosòdia

En furl√† hi ha mots aguts (peraulis √ßoncjadis), plans (peraulis planis) i esdr√ļixols (peraulis sbrissulis).

Generalment són aguts els mots acabats en:

  • diftong: ebreu ('hebreu, jueu'), museu ('museu')
  • consonant (altra que els grups¬†-in i¬†-vocal + s): barbu√ß ('barba, ment√≥'), biel ('bell'), furlan ('furl√†'), nazion ('naci√≥'), talian ('itali√†'), ant√ģc ('antic'), nev√īt ('nebot'), cit√Ęt ('ciutat'), ream ('regne, reialme'), leon ('lle√≥'), Invier ('hivern'), Fri√Ľl ('Fri√ľl'), Pordenon
  • grup conson√†ntic: gjornalist ('periodista'), mudament ('mudament, canvi'), leons ('lleons'), Tiliment, Lusin√ß

Les excepcions s'accentuen gràficament.

Generalment són plans els mots acabats en:

  • vocal (no diftongada): pari ('pare'), agne ('tia'), dolce ('dol√ßa'), mari ('mare'), fradi ('germ√†'), amie ('amiga'), Judri
  • --in: tasin ('callen'), cusirin ('cos√≠rem', 'cosiren'), Udin
  • --vocal + s: undis ('onze'), maris ('mares'), fradis ('germans'), paris ('pares'), amiis ('amigues')

N'hi ha força excepcions, però no s'accentuen gràficament: decim ('desè'), credit ('crèdit'), grafic ('gràfic'), triangul ('triangle'), ritmic ('rítmic'), sindic ('síndic, batlle'), marxisim ('marxisme'), Novembar ('novembre')...

Els mots¬†esdr√ļixols poden presentar qualsevol terminaci√≥: amino? ('amen?' estimen?'), tasino? ('callen?'), silabe ('s√≠l¬∑laba'), lagrime ('ll√†grima'), femine ('dona'), memorie ('mem√≤ria'), glesie ('esgl√©sia'), tecniche ('t√®cnica'), mediis ('mitjanes'), Indie ('√ćndia'), Vignesie ('Ven√®cia')... Emper√≤, no s'accentuen gr√†ficament.

Morfosintaxi

Des del punt de vista morfològic, el furlà és una llengua flexiva, tal com la majoria de les romàniques.

Gènere

El furl√† t√© dos g√®neres: mascul√≠ i femen√≠. El mascul√≠ sol acabar en consonant; el femen√≠ en¬†-e (o, dialectalment, en¬†-a).[8] El femen√≠ es forma en la majoria dels casos afegint una¬†‚Äďe al mascul√≠.

Formació del femení
MasculíFemení
fuart (fort) fuarte (forta)

Nombre

El furl√† t√© dos nombres: singular i plural. Pel que fa a la formaci√≥ del plural, els substantius i els adjectius es divideixen en dues classes. La primera forma el plural mascul√≠ afegint¬†‚Äďs, la segona el forma per palatalitzaci√≥ de la consonant final. La classe m√©s nombrosa √©s la primera; la segona inclou nom√©s els noms masculins acabats en¬†vocal + l i els acabats en vocal + st.

Formació del plural masculí
ClasseSingularPlural
Primera fradi ['fradi] (germà) fradis ['fradis] (germans)
Segona cjaval [ca'val] (cavall) cjavai [ca'vaj] (cavalls)
Segona trist ['trist] (dolent) triscj ['trisc] (dolents)

El plural del femen√≠ es forma sempre segons el model de la primera classe, √©s a dir, afegint una¬†‚Äďs al singular (en la varietat est√†ndard, si el singular acaba en¬†-e, tamb√© se substitueix la¬†‚Äďe final amb¬†-i).

Formació del plural femení
SingularPlural
cjase ['caze] (casa) cjasis ['cazis] (cases)
man ['maŇč] (m√†) mans ['maŇčs] (mans)
val ['val] (cistell) vals ['vals] (cistells)

Pronoms

Una característica morfològica original del furlà és l'existència dels pronoms personals de subjecte tònics (forts) i àtons (febles). El pronom personal de subjecte àton forma part del verb i és proclític a la forma declarativa i enclític a la interrogativa.

Pronoms de subjecte àtons a la forma declarativa i interrogativa
DeclarativaInterrogativa
o soi (soc) soio? (soc?)
tu sês (ets) sêstu? (ets?)
al è (ell és) isal? (ell és?)
e je (ella és) ise? (ella és?)
o sin (som) sino? (som?)
o sês (sou) seso? (sou?)
a son (són) sono? (són?)

Verb

El sistema verbal furlà és força complex, ja que, a més de diferenciar morfològicament entre la forma declarativa i la interrogativa gràcies als pronoms personals de subjecte àtons, té temps verbals simples, compostos i "bicompostos". Els compostos es formen amb el participi passat del verb precedit per l'auxiliar jessi (ser) o vê (haver). Els bicompostos es formen amb el participi passat del verb precedit pel participi passat del verb vê (haver) i pel mateix auxiliar vê. Els temps bicompostos expressen l'ocasionalitat o la preterintencionalitat d'una acció.

En total el sistema verbal del furlà conté 47 temps.

Exemples de temps verbals
TempsExempleTraducció
Present declaratiu d'indicatiu o feveli parlo
Passat compost d'indicatiu o ai fevel√Ęt he parlat
Passat bicompost d'indicatiu o ai v√Ľt fevel√Ęt he tingut la possibilitat de parlar (literalment, i rar en catal√†: he hagut parlat)

Lèxic

El lèxic furlà és majoritàriament d'origen llatí. La resta és formada per paraules d'origen prellatí (celta), germànic (llombard i alemany), eslau i, pel que fa als manlleus més recents, italià i anglès.

Exemples de lèxic
FurlàCatalàItalià
mari mare madre
pari pare padre
s√Ľr germana sorella
fradi germà fratello
ave àvia nonna
von avi nonno
taule taula tavola
cjadree cadira sedia
peraule paraula parola
ruede roda ruota
puint pont ponte
fuart fort forte
vues os osso
cjavre cabra capra
glesie església chiesa
fl√īr flor fiore
plat plat piatto
blave blat biada

Exemples de fraseologia

  • Bond√¨, o soi Zor√ß!
    Bon dia, soc el Jordi!
  • Ce √Ęstu non?
    Com et dius?
  • Ce ore ise?
    Quina hora és?
  • Ti plasie la musiche catalane?
    T'agrada la m√ļsica catalana?
  • O ai di l√Ę a cjase.
    Haig d'anar cap a casa.

Ortografia essencial

Accentuació gràfica

S'hi usen dos accents gr√†fics: l'obert o greu (`¬†acent gr√Ęf), sobre les vocals breus; i el circumflex (^¬†acent circonfl√®s), sobre les vocals llargues.

S'accentuen gràficament:

  • un grapat de monos√≠l¬∑labs t√≤nics amb vocal breu, amb funci√≥ diacr√≠tica: √† ('ha'), d√¨ ('dia'), l√† ('all√†'), etc., enfront a ('a'), di ('de'), la ('la'), etc.
  • els mots aguts acabats en:
  • vocal sola: sof√† ('sof√†'), tas√™ ('callar'), am√Ę ('amar, estimar'), am√¨ ('amic'), cuss√¨ ('aix√≠'), per√≤ ('per√≤')
  • -in: tas√¨n ('callem'), am√¨n ('amem, estimem')
  • -vocal + s: ab√†s ('a baix'), ingl√™s ('angl√®s), proc√®s ('proc√©s'), pordenon√™s ('pordenon√®s'), curt√¨s ('coltell'), pa√ģs ('pa√≠s'), cus√¨s ('cosins'), Par√ģs ('Par√≠s'), am√ģs ('amics')
  • la vocal llarga de monos√≠l¬∑labs t√≤nics: l√Ę ('anar'), v√™ ('haver, tenir'), f√ģs ('fills'), l√Ęc ('llac'), fl√īr ('flor'), √Ľf ('ou')
  • la vocal llarga de mots aguts, encara que no calgui per a indicar-ne la tonicitat: cit√Ęt ('ciutat'), cultur√Ęl ('cultural'), fevel√Ęt ('parlat'), Fri√Ľl, Tim√Ęf

En canvi, no s'accentuen gr√†ficament els mots plans que contradiuen les normes pros√≤diques generals (o sigui, que tenen terminacions pr√≤pies de mot agut, vegeu-hi m√©s amunt), ni tampoc els esdr√ļixols. En aquests casos, per a saber-ne la tonicitat cal con√®ixer el mot o cercar-lo al diccionari. Aquest punt √©s, certament, una incongru√®ncia ortogr√†fica, potser explicable socioling√ľ√≠sticament per la interposici√≥ cultural dels usos ortogr√†fics italians (en qu√® no s'accentuen els mots plans, perqu√® no cal, ni tampoc els esdr√ļixols, tot i que caldria).

Apòstrof i contraccions

La llengua parlada presenta moltes elisions, però l'apòstrof només s'escriu per a representar l'elisió de l'article masculí singular davant vocal: l'arc ('l'arc'), enfront la acuile ('l'àguila', pronunciat [l'àkwile]).

Hi ha nombroses contraccions entre pronoms i articles; per exemple: dal ('del'), de ('de la'), dai ('dels'), des ('de les'), al ('al'), ai ('als'), pal ('pel'), pe ('per la'), cul ('amb el'), sul ('sobre el'), intune ('en una')...

Ortografia de les consonants

Per motius pràctics, ens limitem a aquells aspectes que d'antuvi poden presentar algun tipus de dificultat per als catalanòfons; estalviem, doncs, els usos comuns entre furlà i català.

Ortografia dels sons consonàntics
SoGrafia
/k/ generalment¬†c; d√≠graf¬†ch davant e, i;¬†q davant diftong en algun top√≤nim i en manlleus: cal√īr ('calor'), cori ('c√≥rrer'), cuatri ('quatre'), cuestion ('q√ľesti√≥'), cuote ('quota'), sac ('sac'), clap ('roca'), scrit ('escrit'); chest ('aquest'), chi ('qui'); Aquilee, quiz
/c/ dígraf cj: cjase ('casa'), cjaval ('cavall'), ancje ('també'), mancancje ('mancança`), pocji ('poques'), ducj '(tots'), Gardiscje, Cjargne
/g/ generalment¬†g; d√≠graf¬†gh davant e, i: garp ('aspre'), gust ('gust'), gl√ģr ('gir'), Grau; lenghe ('llengua'), antighe ('antiga'), buteghis ('negocis')
/ɟ/ dígraf gj: gjat ('gat'), lungje ('llarga'), lungjis ('llargues'), gjoldi ('gaudir'), gjubil ('jovial')
/…≤/ d√≠graf¬†gn: insegnant ('ensenyant'), agne ('tia'), ogni ('cada'), gnoc ('nyoqui'), gn√Ľf ('nou'), Jugn ('juny'), Vignesie
/d í/ z:[9] z√Ęl ('groc'), Zen√Ęr ('gener'), zovin ('jove'), z√Ľc ('joc')
/t É/ generalment¬†√ß;¬†c davant e, i: √ßavate ('sabata'), √ßoc ('soca'), pi√ßul ('petit'),[10] dol√ß ('dol√ß'), √áarvignan, Lusin√ß; cene ('sopar'), c√ģl ('cel'), cit√Ęt ('ciutat'), Civid√Ęt
/z/ entre vocals,¬†s;¬†s davant consonant sonora;¬†'s en posici√≥ inicial: rose ('rosa'), glesie ('esgl√©sia'); sve√Ę ('desvetllar'); 'seminari ('seminari')
/s/ generalment¬†s; entre vocals,¬†ss:[11] s√Ęl ('sal'), sort ('sord'), pordenon√™s, leons; pass√Ę ('passar'), rosse ('roja')
/dz/ z:[12] benzine ('benzina')
/ts/ z:[13] inizi√Ę ('inici√†, comen√ßar'), pazience ('paci√®ncia'), nazion ('naci√≥'), zucar ('sucre'), Gurize
/j/ generalment i; j en posició inicial: ploie ('pluja'), bataie ('batalla'); jerba ('herba')

Coincidint amb l'√ļs itali√†, no s'utilitza la¬†h muda etimol√≤gica; la¬†h nom√©s s'usa, doncs, com a part integrant dels d√≠grafs¬†ch i¬†gh (equivalents dels d√≠grafs catalans¬†qu i¬†gu).

Endemés, en els cultismes es dona /ks/, ortografiat x: taxist ('taxista'), marxisim ('marxisme').

Nombre de parlants

Les xifres més fiables i recents provenen d'una enquesta realitzada per l'ARLeF el 2014 i publicada el 2015, segons la qual hi ha 470.000 parlants habituals i 150.000 d'ocasionals, mentre que vora el 90% de la població entén el furlà.

Segons el¬†Gruppo di studio alpino di Bellinzona, als anys setanta hi havia 520.245 parlants; segons la Universitat del Fri√ľl, n'eren 700.000; i segons una enquesta de la revista¬†Int furlane de l'abril del 1978, n'eren vora 900.000.

Segons dades de l'Euromosaic de la¬†Universitat Oberta de Catalunya, a finals del segle¬†xx la llengua era parlada per unes 526.649¬†persones (43,3% de la poblaci√≥ de la regi√≥ aut√≤noma, pr√†cticament tots¬†biling√ľes). La major part dels parlants, 389.159, s√≥n a la prov√≠ncia d'Udin (el 75% de la poblaci√≥), 103.303 a¬†Pordenon (el 40,53% de la poblaci√≥) i 31.187 a¬†Gurize (21,66%).[14] Segons dades de la Universitat d'Udin,[15] en la mateixa √®poca els furlan√≤fons n'eren uns 400.000.

Tamb√© es calcula que hi ha vora 700.000 furlans fora del pa√≠s, repartits entre les grans ciutats italianes, l'Am√®rica del Sud (principalment¬†l'Argentina i l'Uruguai), a¬†Toronto (uns 30.000) i¬†Alemanya. A totes hi ha organitzacions com Famee Furlane (Fam√≠lia Furlana) o Fogol√Ęr Furlan (Llar Furlana), potser unes 50 arreu del m√≥n.

Municipis oficialment furlanòfons

La delimitaci√≥ oficial del domini ling√ľ√≠stic furl√† s'establ√≠ mitjan√ßant un seguit de decrets adoptats entre 1996 i 2003, i inclou el¬†Mandament di Puart (administrativament del¬†V√®neto). La topon√≠mia normativa en furl√† fou fixada oficialment el 2002, amb revisions al 2009 i 2014.

Convé explicitar que set municipis reputats com a furlanòfons no figuren en la llista oficial, per diversos motius.[16]

Entre els municipis furlanòfons més notoris per uns motius o altres destaquen, per comarques historicogeogràfiques:

  • a la¬†C√†rnia (Cjargne): Tumie√ß, Dimpe√ß, Comelians, Sauris/Zahre, Sudri.
  • al¬†Can√Ęl dal Fier: les triling√ľes (furl√†-eslov√®-alemany) Tarvis/TrbiŇĺ, Pont√™be/Tablija/Pontafel i Malborghet e Valbrune/Naborjet-Ovńćja ves/Malborgeth-Wolfsbach.
  • a les Dolomites Furlanes¬†(Dolomitis Furlanis): Mani√†, Frisanc, Nert e Cjas, Cimolais.
  • al Pordenon√®s¬†(Fri√Ľl di l√† da l'Aghe): Pordenon.
  • a la conca del¬†Tor: Glemone, Tarcint, Faedis/Fojda.
  • al Fri√ľl Central¬†(Fri√Ľl di Mie√ß): Udin, Cjampfuarmit.
  • a la conca del¬†Tiliment: Dignan, San Den√™l, San V√ģt del Tiliment, Spilimberc.
  • a la Ribera Baixa¬†(Basse Furlane): Aquilee, √áarvignan, Tisane, Palme, Codroip, Dael, Trivignan, Roncjis, Barcis, Pin√ßan, Pala√ß√Ľl.
  • a la conca del¬†Nadison: Civid√Ęt/ńĆedad.
  • a¬†Gurize e Gardiscje: Gurize/Gorica, Gardiscje, Cormons/Krmin, Caprive.
  • al¬†Mandament di Puart: Puart.

Per als top√≤nims aplicats en furl√† a aquells municipis del Fri√ľl oficialment considerats de majoria eslovena, venet√≤fona o german√≤fona, vegeu Exotop√≤nims furlans de municipis al¬∑l√≤fons del Fri√ľl.

Literatura

Article principal: Literatura furlana

Hi ha poemes i treballs en furlà pels volts del 1300, mentre que els primers documents n'aparegueren ja al segle xi. Al segle xx hi va haver una revifalla del conreu escrit de la llengua que encara dura avui dia; un dels seus protagonistes va ser Pier Paolo Pasolini.

Cartell de senyalitzaci√≥ biling√ľe

Normativització

Durant molt anys el furl√† tingu√© diversos sistemes ortogr√†fics en competici√≥. La normativitzaci√≥ ortogr√†fica del furl√† √©s relativament recent: l'ortografia unit√†ria (grafie ufici√Ęl de lenghe furlane), basada en la proposta del ling√ľista catal√†¬†Xavier Lamuela, amb suport oficial (prov√≠ncies de Pordenon i Gurize) d'en√ß√† 1986 (acord de 15 de juliol), fou reconeguda oficialment per la presid√®ncia de la regi√≥ aut√≤noma el¬†1996 (decret de 25 d'octubre). √Čs la base del furl√† est√†ndard (furlan standard o¬†furlan normaliz√Ęt).[17]

Reconeixement oficial

El 1981 el furl√† comen√ß√† a tenir un relatiu suport oficial en l'√†mbit de la regi√≥ administrativa, mentre que l'estat itali√†, com a tal, no havia renunciat obertament a la l√≠nia mussoliniana de considerar les parles r√®tiques com a dialectes de la llengua italiana. La llei regional 68/1981 (8 setembre) preveia molt gen√®ricament "attivit√† rivolte alla tutela e alla valorizzazione delle lingue, culture e parlate locali". La llei regional 15/1996 (22 mar√ß),¬†Norme per la tutela e la promozione della lingua e della cultura friulane e istituzione del servizio per le lingue regionale e minoritarie, per primera volta d'en√ß√† l'Imperi austrohongar√®s, reconeixia el furl√† com a llengua i obria la possibilitat d'usar-lo en administracions locals, topon√≠mia, ensenyament i mitjans de comunicaci√≥. Actualment l'ha substitu√Įda la llei regional 29/2007,¬†Norme per la tutela, valorizzazione e promozione della lingua furlana. La llei de 1996 cre√† l'Osservatori pe lenghe e pe cultura furlanis, ampliat el 2005 com a Agjenzie Region√Ęl pe lenghe furlane¬†(ARLeF).

No fou sin√≥ al cap de molts anys de combat pol√≠tic que l'estat itali√† reconegu√© oficialment l'exist√®ncia de tota una s√®rie de comunitats ling√ľ√≠stiques aut√≤ctones, entre d'altres la furlana, mitjan√ßant la llei estatal 482/1999 (15 desembre),¬†Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche, la qual permet√© l'ingr√©s d'aqueixes lleng√ľes en l'administraci√≥ i l'ensenyament, tot i que t√≠midament i amb extrema lentitud. En ser llei d'√†mbit estatal, tamb√© permetia cobrir els furlan√≤fons de Puart, i fins i tot les comunitats furlan√≤fones d'un cert gruix establertes en altres dominis ling√ľ√≠stics.

Remarquem que, si b√© es tracta d'un aven√ß hist√≤ric en comparaci√≥ amb la situaci√≥ anterior, aquest corpus legal no comporta pas cap reconeixement de drets pol√≠tics col¬∑lectius: se circumscriu estrictament al camp ling√ľisticocultural. En aquest marc es limita a eliminar dificultats afegides al desenvolupament de les anomenades "lleng√ľes minorit√†ries"; per√≤ no es planteja en cap cas d'equiparar-les a l'√ļnica llengua que continua sent pr√≤piament oficial, l'itali√†. D'altra banda, for√ßa autoritats -‚Äďsobretot l'administraci√≥ central‚ÄĒ apliquen aqueixa legislaci√≥ amb morositat sospitosa, la infrafinancen o l'obstaculitzen.

La delimitaci√≥ oficial del domini ling√ľ√≠stic furl√† s'establ√≠ mitjan√ßant un seguit de decrets adoptats entre 1996 i 2003, i inclou el¬†Mandament di Puart (administrativament del V√®neto).

La toponímia normativa en furlà fou fixada oficialment el 2002, amb revisions del 2009 i 2014.

Normalització

Com ja era tradicional, es fan diverses activitats culturals (teatre, grups musicals, cinemes) en llengua furlana. A m√©s, i gr√†cies a la protecci√≥ legal (b√© que t√≠mida) i a algunes fonts de finan√ßament oficials (tot i que insuficients i repetidament redu√Įdes), en els darrers anys s'ha vist cr√©ixer l'√ļs del furl√† en el camp de la cultura i de la informaci√≥.

Ensenyament

Pel que fa a l'ensenyament, el furl√† hi √©s molt poc present. Des de 1999 el furl√† √©s assignatura optativa a les llars d'infants, a les escoles de prim√†ria i a les secund√†ries. La Societ√Ęt Filologjiche Furlane organitza des de 1952 cursos de furl√† per a adults. Des del 1975 tamb√© hi ha un curs de furl√† per a adults a la Universitat d'Udin, universitat que actualment t√© el furl√† com una de les lleng√ľes de producci√≥ d'estudis.

Retolació

Topon√≠mia biling√ľe a Visc

Vora el 40% dels municipis de la Prov√≠ncia d'Udin tenen la senyalitzaci√≥ biling√ľe, i des del 2004 tamb√© els r√®tols italians de les carreteres se substitueixen per versions biling√ľes. La prov√≠ncia de Gurize est√† col¬∑locant senyalitzaci√≥ biling√ľe (itali√†/furl√†) en els municipis furlan√≤fons, i triling√ľe (itali√†/furl√†/eslov√®) en totes les zones en qu√® tamb√© hi ha la minoria ling√ľ√≠stica eslovena. La prov√≠ncia de Pordenon, en canvi, √©s en greu retard en l'aplicaci√≥ d'aquesta obligaci√≥ legal.

Premsa, ràdio, televisió i Internet

No hi ha diaris en furl√†. Les revistes m√©s importants s√≥n¬†Int furlane (1966) i¬†La Patrie dal Fri√Ľl (1946), mensuals;¬†Il diari (2007), quinzenal gratu√Įt; els anuaris¬†Gnovis pagjinis furlanis (de la Union Scrit√īrs Furlans) i¬†Il strolic furlan (1867); i les de la Societ√† filologica friulana/Societ√Ęt Filologjiche Furlane,¬†Ce fastu? (acad√®mica, d'en√ß√† 1920) i¬†Sot la nape (liter√†ria, d'en√ß√† 1948). Apareixen seccions en furl√† al setmanari¬†Il Friuli, al setmanari cat√≤lic¬†La vita i en el diari¬†Messaggero veneto-Giornale del Friuli. Fora del Fri√ľl, la comunitat furlana de¬†Bozen (Bol√ßan en furl√†) disposa d'espais en furl√† en la p√†gina setmanal dedicada a la comunitat ladina del peri√≤dic de llengua italiana¬†Alto Adige.

Pel que fa a la¬†r√†dio, s'emeten unes quaranta hores setmanals en furl√†: l'emissora privada¬†Radio Onde Furlane emet de setanta a vuitanta hores a la setmana, √≠ntegrament en furl√†, des de fa deu anys, amb 35.000 oients.¬†Radio stereo Carnia i¬†Radio Spazio 103 emeten alguns programes en furl√†, com fa tamb√© l'antena local de la r√†dio p√ļblica¬†RAI (el programa¬†La specule un cop a la setmana, i alguns minuts diumenges al mat√≠, en general programes d'entreteniment).

A la televisió hi ha un breu noticiari diari, a la nit, en Telefriuli i Telepordenone.

Hi ha bon nombre de llocs¬†web en furl√†, mantinguts b√© per entitats ling√ľisticoculturals, b√© per particulars. Els¬†webs de les administracions regional, provincials i municipals han de mantenir versions furlanes, ni que siguin parcials (si m√©s no, te√≤ricament). El lloc¬†web del club de futbol de l'Udinese calcio √©s disponible en idioma furl√†.

Bibliografia

Estudis sobre la llengua

  • Paola Beninc√†, Laura Vanelli,¬†Linguistica friulana, Unipress, Padova, 2005.
  • Franc Fari (ed.),¬†Manu√Ęl di lenghistiche furlane, Forum, Udine, 2005.
  • Giuseppe Francescato,¬†Dialettologia friulana, Societ√† Filologica Friulana, Udine,1966.
  • Giovanni Frau,¬†I dialetti del Friuli, Societ√† Filologica Friulana, Udine, 1984.
  • Sabine Heinemann,¬†Studi di linguistica friulana, Societ√† Filologica Friulana, Udine, 2007.
  • Carla Marcato,¬†Friuli-Venezia Giulia, Laterza, Roma - Bari, 2001.
  • Piera Rizzolati,¬†Elementi di linguistica friulana, Societ√† Filologica Friulana, Udine, 1981.
  • Paolo Roseano,¬†La pronuncia del friulano standard: proposte, problemi, prospettive, Ce Fastu?, LXXXVI (2010), n. 1, p.¬†7-34.
  • Paolo Roseano,¬†Suddivisione dialettale del friulano. In: S. Heinemann, L. Melchior (eds.), Manuale di linguistica friulana. De Gruyter Mouton, Berlin, 2015, pp.¬†155‚Äď186.
  • Federico Vicario (ed.),¬†Lezioni di lingua e cultura friulana, Societ√† Filologica Friulana, Udine, 2005.
  • Federico Vicario,¬†Lezioni di linguistica friulana, Forum, Udine, 2005.

Gramàtiques en grafia normativa

  • William Cisilino (cur.).¬†LeAm, Lessic Aministrat√ģf, Manu√Ęl, Grafie Formulari Dizionari. Udin: Provincie di Udin, 2004.
  • La grafie ufici√Ęl de lenghe furlane. Udin: Regjon Autonome Fri√Ľl‚ÄďVignesie Julie, 2002.
  • Anna Madriz, Paolo Roseano.¬†Scrivere in friulano. Udine: Societ√† filologica friulana, 2006.
  • Fausto Zof.¬†Gramatiche pratiche de lenghe furlane. Udine: Messaggero veneto, 2002.

Gramàtiques en grafies no normatives

  • Giovanni Battista Della Porta.¬†Grammatica friulana pratica. Udine: Tipografia D. Del Bianco e Figlio, 1922.
  • Giorgio Faggin.¬†Grammatica friulana. Campoformido (Udine): Ribis, 1997.
  • Xavier Lamuela (cur.).¬†La grafie furlane normalizade. Udin: Aministratsion Provinci√Ęl di Udin, 1987. [Base de la posterior ortografia normativa]
  • Giuseppe Marchetti.¬†Lineamenti di grammatica friulana. Udine: Societ√† filologica friulana, 1952.
  • Zuan Nazzi Matalon.¬†Marilenghe, gramatiche furlane. Udin: Instit√Ľt di Studis Furlans, 1977.

Diccionaris

  • Grant dizionari bileng√Ęl talian‚Äďfurlan. Udin: Regjon Autonome Fri√Ľl‚ÄďVignesie Julie, 2004-2011.
  • Sandri Carrozzo¬†DOF, dizionari ortografic talian-furlan/furlan-talian. Udin: Serling, 2008.
  • Sandri Carrozzo¬†DOF pi√ßul, dizionari ortografic talian-furlan/furlan-talian. Udin: Serling, 2010.
  • Federico Vicario, Paolo Roseano,¬†Vocabolari furlan. Udin; Societ√Ęt Filologjiche Furlane, Udin, 2010.

Cursos

  • Adriano Ceschia.¬†Dut par furlan. Udine: Il Friuli, 1999.
  • Luzian Verone.¬†Lezions Furlanis. Udin: Societ√Ęt Filologjiche Furlane, 2002.
  • Fausto Zof.¬†La nestre lenghe: eserciziari di furlan. Udin: Societ√Ęt Filologjiche Furlane, 2004.
  • Stefania Garlatti-Costa, Roberta Melchior.¬†LENGHE: cors di furlan. Udin: Consorzi Universitari dal Fri√Ľl, 2008.
  • Sandri Carrozzo.¬†Cors di grafie furlane. Udin: Serling, 2009.

Notes

  1. ‚ÜĎ Fri√ľl√©s en¬†pron√ļncia occidental i fri√ľl√®s en¬†pron√ļncia oriental. Per a m√©s informaci√≥, consulteu:¬†el llibre d'estil.
  2. ‚ÜĎ √Čs prou habitual anomenar-la, tamb√©,¬†marilenghe, 'llengua mare' per excel¬∑l√®ncia.
  3. ‚ÜĎ En d'altres mots, avui el furl√† √©s considerat com a llengua en si; per√≤, independentment de la postura oficial dels estats, si considerem que el retorom√†nic (r√®tic) √©s una llengua, com s'ha fet sovint¬†(q√ľesti√≥ ladina), llavors el furl√† seria un dels tres grans grups dialectals que la componen. L'indiscutible, en tot cas, √©s que no forma part de la llengua italiana.
  4. ‚ÜĎ Vegeu l'article¬†Lad√≠.
  5. ‚ÜĎ Com en els catalans mai, cau.
  6. ‚ÜĎ En definitiva, i des de l'√≤ptica catalana, podem resumir-ho dient que l'inventari conson√†ntic del furl√† coincideix a grans trets amb el catal√†, amb les difer√®ncies seg√ľents:
    • la¬†l furlana (/l/) manca de resson√†ncia velar (a difer√®ncia de la […ę] catalana):
    • abs√®ncia de / é/ (la / é/ catalana generalment es correspon amb /l/ o [j] furlanes) i de r√≤tica vibrant (/r/: la¬†r furlana sempre √©s la bategant /…ĺ/);
    • / í/ i / É/ es donen dialectalment, en parles septentrionals, per√≤ s√≥n absents de la majoria del domini i no s'inclouen en l'est√†ndard; generalment, all√† on el catal√† presenta / í/ i / É/ el furl√† general tendeix a presentar /z/ i /s/, respectivament;
    • pres√®ncia de /c/, /…ü/, /dz/, /ts/ i /d í/.
  7. ‚ÜĎ Com en catal√†; per exemple,¬†club pronunciat /klup/. La difer√®ncia √©s que el furl√† transcriu ortogr√†ficament el canvi fon√®tic, en comptes de mantenir la grafia etimol√≤gica.
  8. ‚ÜĎ Observeu el paral¬∑lelisme amb el catal√†.
  9. ‚ÜĎ Generalment es correspon a j/g catalanes, de qu√® s√≥n la versi√≥ africada (com en la realitzaci√≥ valenciana).
  10. ‚ÜĎ Cf. occit√†¬†pich√≤t,¬†pichon, amb significat id√®ntic.
  11. ‚ÜĎ Sistema id√®ntic al catal√†, occit√†, franc√®s, portugu√®s, etc.
  12. ‚ÜĎ Generalment es dona en posici√≥ postconson√†ntica.
  13. ‚ÜĎ Generalment procedent de¬†t + vocal llatines.
  14. ‚ÜĎ Per a contextualitzar aqueixes dades, caldria tenir en compte que no tots els territoris computats s√≥n furlan√≤fons, i que, en canvi, no s'hi compta els furlan√≤fons administrativament inclosos al V√®neto.
  15. ‚ÜĎ Picco, Linda.¬†Ricercje su la condizion sociolenghistiche dal furlan. Udin: Forum, 2001.
  16. ‚ÜĎ Es tracta, d'una banda, de¬†Nert e Cjas,¬†Cimolais i¬†Vaiont, que refusaren de constar a la llista perqu√® s'especula que potser els parlars locals s√≥n formes de lad√≠ potser venetitzades; la resultant √©s que aquests parlars locals del Fri√ľl manquen de cap mena de protecci√≥. √Čs per aix√≤ que alguns mapes ling√ľ√≠stics representen com a no furlan√≤fon un sector de l'extrem nord-occidental del Fri√ľl: √©s el conjunt de Nert e Cjas i Cimolais. D'altra banda, hi ha el cas de¬†Cjons,¬†Da√ßan di Pordenon,¬†Lavor√™t i¬†Vile di Flum, que, situats a la frontera ling√ľ√≠stica amb el v√®net, presenten una certa hibridaci√≥.
  17. ‚ÜĎ Cadorini, Giorgio. "La codificaci√≥ del furl√†".¬†Ianua: revista philologica romanica, vol. 6 (2006), p. 23‚Äď28.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Furlà
Viquipèdia
Hi ha una edició en furlà
de la Viquipèdia

 

Vegeu també




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.