MAGAZINE SOBRE HISTÒRIA (Iniciat com AUCA satírica el 1960.. per Manel Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
12-05-2024 (154 lectures) | Categoria: Desconeguts |
Â
Dibuixos de l'obra Fior di Battaglia de Fiore dei Liberi (1409). |
|
Miquel de Prades (Balaguer? 1462?[1][2]- costa de Belvedere Marittimo 1505), conegut amb el nom de Miquelot de Prades, fou un soldat catalĂ famĂłs per la seva perĂcia amb l'espasa i diversos fets militars. No hi ha proves segures que confirmin si tres fets documentats (sobre un esgrimista, sobre un assassĂ i sobre un militar que va morir a la mar) es puguin atribuir a la mateixa persona.
L'historiador JerĂłnimo Zurita explica l'assassinat de Joan Borja, fill d'Alexandre VI, a Roma l'any 1497.[3] La mort fou atribuĂŻda a Michalot de Prats aleshores al servei de la vĂctima.
Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés, en la seva obra Las Quinquagenas de la nobleza de España,[6] parlava d'un soldat català (Michalot de Pradas) que campava per Ità lia guanyant tots els duels amb una estocada segura al coll de l'oponent. Penedit de la seva vida, aquell soldat anà a refugiar-se al monestir de Montserrat. Un mal dia es presentà un soldat italià amb dues espases i desafià Miquelot (dient que volia veure l'estocada secreta, afirmant que ell sabria contrarestar-la). Miquelot es negava rotundament a lluitar però la insistència de l'altre el va obligar a fer-ho. L'italià va acabar mort, amb una estocada al coll. Probablement no hi havia millor manera d'ensenyar-la. Penedit de la nova mort anà a Roma a demanar perdó. El papa el va incorporar a les seves tropes.[7][8]
« | Entre las noticias curiosas de esta, se hallan las del desafĂo de Ferrer de Lorca con el Castellán de Arche, y la más notable del espadachĂn Michalot de Pradas que despuĂ©s de matar á muchos en desafĂo, con una estocada especial que les daba en la garganta con gran destreza, se retirĂł á Monserrate para pasar en retiro y penitencia los Ăşltimos años de su vida. AllĂ le fuĂ© á buscar con dos espadas un soldado italiano, como á D. Alvaro, en la fuerza del sino, el hermano de la agraciada Leonor. En vano le rogĂł Michalot que le dejase en paz, poniĂ©ndose de rodillas y suplicándole humildemente que no le importunase. InstĂł el italiano, amenazándole con matarle si no le enseñaba aquella broca, añadiendo que Ă©l sabia un quite contra aquella estocada. ViĂ©ndose en tal apuro el pobre ermitaño, tomĂł la otra espada, y le enseñó la suerte, Ăł broca, tan perfectamente, que no necesitĂł más para morir en el acto. Pero en vez de arrojarse al precipicio, como el D. Alvaro, volviĂł á Roma por nueva penitencia, y el Papa le mandĂł servir en sus tropas. | » |
— Quincuagenas de la nobleza de España. Primer tomo. Advertencia preliminar. Vicente de la Fuente.[9]> |
(Sense cap relació, a priori, amb els fets anteriors) hi ha un Michalot de Prats que amb una caravel·la armada a Nà pols perseguà i feu fugir uns corsaris prop de Belvedere Marittimo. El vaixell de Michalot, alguns llenys que l'acompanyaven i les naus corsà ries capturades patiren un tempesta sobtada i s'enfonsaren (any 1505). Tots els tripulants s'ofegaren.[10]
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: