MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
Les coques salades, pans plans tÃpics de valència, es poden cobrir gairebé amb el que es vulgui, i són tietes de les pizzes italianes ja que el tomà quet el vam portar nosaltres de Mêxic.
La paraula coca ve de la paraula kok de l'holandès a l'època de l'Imperi Carolingi, és a dir el frà ncic, i té les mateixes arrels que cake o kuchen. Aquest terme, amb un significat semblant ('pastÃs') existeix en occità : còca.
Pel que fa al seu origen teòric, segons Eliana Thibaut i Comalada, la coca s'inventa grà cies a l'aprofitament de masses de pa que no s'havien estufat. En comptes de desfer-se d'aquestes masses, les mestresses de casa les coïen planes.
Es diu que la coca salada era el dinar del forner, que es feia amb massa de pa normal i corrent, sense afegir greixos ni cap altra cosa com es troba ara en moltes fórmules, i que se li posava a sobre el que hom tenia més a mà .
Que per cert, a València li donen el significat al dinar que jo conec per la meva avia, un menjar a mig matÃ:
2. m. Menjar que es pren al matÃ.
Â
Aquesta recepta porta massa mare per donar gust, però realment les fa pujar amb llevat de forner. Que per cert, si voleu saber la vida i mil·lennis de la massa mare
La massa mare és una barreja de farina i aigua, habitualment en proporcions similars, en la qual es propicia la reproducció dels fongs o llevats que de forma natural es troben dispersos en l' ambient.
És a dir, que es cultiven els bitxos posant-los al seu abast l'aliment, els sucres que contenen les farines. I per a què? Doncs perquè ens fermentin la massa de pa. Aquests llevats, del gènere Saccharomyces, són uns microorganismes que s'adhereixen a la superfÃcie dels fruits i grans (per exemple, aquest vel que sol tenir la pell dels raïms conté munts de llevats), per això les trobem a les farines, especialment a les integrals, que conserven almenys part de l'embolcall exterior del gra. En barrejar la farina amb aigua i deixar reposar la barreja un temps aquests microorganismes comencen a reproduir-se i a alimentar-se dels sucres d'aquesta massa, a fermentar-la. Normalment és tan sols qüestió de paciència.Fer pa amb massa mare, és a dir, afegir a una massa de pa una porció de massa prèviament feta i en plena fermentació, és el mètode que feien servir els nostres avantpassats per fermentar el pa, usar massa vella fermentada d'un pastat anterior, ja que el llevat
«Coques salades»
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: