Stregheria (pronunciació italiana: [streɡeˈri�a]) és la forma arrel de la bruixeria originària del sud d'Europa, però també inclou la bruixeria italiana americana[1][2]. Stregheria de vegades es coneix com La Vecchia Religione ("la Vella Religió"). [3] La paraula stregheria és una paraula italiana arcaica per a "bruixeria", la paraula italiana més utilitzada i moderna és stregoneria. [4] "Stregoneria Italiana" és una forma d'estregheria que es va apoderar del sud d'Europa abans que

Per Stregoneria o Religió Antiga entenem aquell complex de tradicions, creences i ritus ancestrals anteriors a l'adveniment del cristianisme, encara presents avui en formes més o menys velades especialment en ambients vinculats al món camperol i rural, basats en una visió animista de la natura, considerada poblada per criatures i esperits invisibles. [1] L'antropòloga Margaret Murray argumenta que "la continuïtat de la religió pagana durant l'edat mitjana es converteix en un fet

La història de la màgia o fetilleria fa referència a tota la història d'esdeveniments que des de la percepció d'algú eren impossibles de produir, mentre que des de la perspectiva d'una altra persona (sovint realitzant la màgia/truc de màgia, però també podria referir-se a persones en el futur que van entendre la ciència que va provocar els esdeveniments) hi ha una explicació lògica. Hi ha màgia sobrenatural, màgia ritual, il·lusió oposades a la màgia fosca, que alguns anomenen

El Bon Pastor és una advocació aplicada a l'Antic Testament a Déu (Yahvéh) com a al·legoria i al Nou Testament a Jesucrist com a paràbola (veure la paràbola de l'ovella perduda). L'exègesi interpreta que la funció de Déu o Jesucrist com a Bon Pastor és la salvació de l'«ovella descarriada» (l'home com a

Christine de Pizan va servir com a escriptora de la cort a la França medieval després de la mort del seu marit. Entre els patrons de Christine hi havia els ducs Lluís I d'Orleans, Felip l'Ardit de Borgonya i el seu fill Joan el Temerari. Considerada com alguns dels primers escrits feministes, la seva obra inclou novel·les, poesia i biografia, i també va escriure ressenyes i anàlisis literàries, històriques, filosòfiques, polítiques i

1 de gener : - Manuel, el Santíssim Nom de Jesús - -Santa Maria, Mare de Déu -Sant Almaqui, Sant Ponfilio, Sant Clar, Sant Concordi, Sant Eugend, Sant Frodobert, Sant Fulgenci de Ruspe, Sant Guillem abat de Sant Benigne, Sant Josep Maria Tomasi, Sant Justí bisbe, Sant Odiló de Cluny, Sant Telèmac, Sant Vicent Maria Strombi. -Beat Hugolino anacoreta, Beat Juan Lego, Beat Mariano Konopinski, Beat Segismundo Gorazdowski, Beat Valentí

Una ucronia és una reconstrucció de la història sobre dades hipotètiques. És a dir, llançar-se a l'aventura de respondre a què hagués passat si... Això és el que han fet els editors de Desperta Ferro amb la història de Roma en un volum que han mantingut en màxim secret i que desembarca als quioscos aquest dimecres. Repetim: no és una innocentada, sinó un rigorós exercici d'història contrafactual signat per historiadors consagrats i especialistes en l'Antiguitat. "Un joc

El Pentameró(delgrecπέντε[pénte], 'cinc'; i ἡμέ�α[hêméra], 'dia'), el nom original del qual ennapolitàésLo cunto de li cunti overo lo trattenemiento de peccerille(El conte dels contes, o l'entreteniment dels petits), és una col·lecció decontes de fadespopulars, elaborada pel poeta i cortesà italiàGiambattista Basile(ca. 1570-1632), comte de Torrone, escrita ennapolitài publicada de manerapòstuma a Nàpols en cinc toms, de 1634 a 1636, amb el pseudònimanagramàticde Gian

a 9a Companyia del Régiment de marche du Tchad, que formava part de la 2a Divisió Blindada francesa (també coneguda com a Divisió Leclerc) va ser sobrenomenada La Nueve (castellà per "la nou"). La companyia estava formada per 160 homes sota comandament francès, 146 dels quals eren republicans espanyols[1] incloent molts anarquistes,[2][3][4] i alguns soldats francesos.