Els samurais que es van meravellar amb Montserrat

Uns samurais van visitar fa més de 400 anys el monestir de Montserrat, després d’emprendre dues expedicions amb les quals van recórrer el món en vaixell. Aquests primers contactes entre les cultures catalana i japonesa es van donar entre finals del segle XVI i principis del XVII, quan el santuari va fer de refugi de samurais, joves religiosos i diplomàtics japonesos, alguns per demostrar la influència que el cristianisme tenia al país nipó i d’altres per negociar acords comercials amb l’Imperi espanyol. El denominador comú, no obstant, va ser la profunda devoció que el massís va despertar en tots ells.

La primera expedició es va fer el 1585, quan quatre joves conversos i el sacerdot Diogo de Mesquita van emprendre un llarg viatge per visitar el Papa i demostrar-li la influència que tenia el cristianisme al país. «Des de la creació dels jesuïtes, per sant Ignasi de Loiola, es va començar a estendre per tot el món, també a l’Àsia», segons explica Adrià Martínez, integrant de l’associació catalanojaponesa Wa Rei Ryu. «Al Japó, la religió va entrar amb força i, de fet, molts senyors feudals (daimios) es van convertir, cosa que va significar que també ho fes la població que estava sota la seva autoritat», afegeix.

El primer viatge el van fer quatre joves de 14 anys que eren fills o parents de senyors feudals

Així, per mostrar al Sant Pare el poder dels missioners jesuïtes i del catolicisme al Japó, quatre joves benestants, fills de samurais o parents de senyors feudals, d’uns 14 anys, van formar l’Ambaixada Tensho i van emprendre un viatge de mesos de durada fins a Europa. En el trajecte, van vorejar el continent africà, fins a arribar a Portugal. Ara sí, per terra, es van dirigir fins a Roma, passant per Madrid, on es van reunir amb el rei Felip II, Toledo, Alacant i Mallorca. Un cop al seu destí final, els joves van aprofitar per formar-se en filosofia i teologia i per ordenar-se sacerdots. Així, podrien tornar al Japó a predicar el cristianisme.

Va ser durant el viatge de tornada que els joves van fer una parada al monestir de Montserrat, on van arribar a passar algunes nits. La seva estada a Europa va durar uns nou anys, així que van tornar al seu país d’origen el 1594. «En aquests anys, el Japó va viure una època molt convulsa, amb guerres civils i conflictes pel poder», apunta Martínez. De fet, amb l’inici del shogunat Tokugawa (l’últim règim feudal del país), «la nació es va tancar molt i, fins i tot, va prohibir el cristianisme». De manera que els joves van arribar a un Japó completament diferent del que hi havia quan en van marxar.

Els quatre joves que van formar l’Ambaixada Tensho. / DdG

Un d’aquests quatre nois que va tornar al país nipó va acabar morint després de manera violenta i, de fet, avui dia és considerat un màrtir.

Tractats de col·laboració

La segona expedició japonesa que va passar per Montserrat es va fer el 1613. Coneguda com l’Ambaixada Keichō i liderada per l’important samurai veterà Hasekura Tsunenaga, estava conformada per unes 150 persones, entre samurais, funcionaris i comerciants. En aquest cas, no obstant, el viatge perseguia finalitats diplomàtiques i comercials, ja que volien firmar diferents tractats de col·laboració amb l’Imperi espanyol i el Vaticà. Amb Roma com a destí final per reunir-se amb el Papa, els japonesos van fer un periple per diferents llocs de l’Estat, on van deixar una empremta molt profunda.

Com consta al llibre de l’historiador i cronista italià Scipione Amati, que va fer de guia i intèrpret en territori espanyol, els tripulants es van embarcar a la ciutat de Sendai. En aquest cas, van seguir una nova ruta que vorejava el continent nord-americà fins a Mèxic. Des d’allà, es van traslladar a Europa, entrant-hi per Coria del Río (Sevilla), des d’on van continuar el seu trajecte per terra, passant per Madrid, on també els va rebre el rei Felip II.

Aquesta parada va ser especialment significativa perquè, malgrat que les negociacions finalment no van prosperar, el samurai Tsunenaga va aprofitar per convertir-se a la religió catòlica al ser batejat pel capellà del monarca.

Profunda devociĂł

Continuant amb el trajecte fins a Roma, van fer parada a Catalunya, concretament a Barcelona i al monestir de Montserrat, on van passar algunes nits. Segons va relatar el cronista Amati, els japonesos van manifestar la seva profunda devoció pel santuari i van fins i tot expressar a l’abat que «els semblava tan admirable com els temples del seu país».

La muntanya els va impressionar tant que van comparar la seva bellesa amb la dels temples del paĂ­s

Després d’arribar al Vaticà i intentar formalitzar altres acords, l’ambaixada va tornar al Japó el 1620. I tot i que estudiosos dubten de si el samurai es va convertir al cristianisme de manera sincera o només per intentar guanyar-se el favor del rei, el seu pas pel país va deixar una empremta forta, sobretot a Andalusia.

Tant és així que «alguns dels integrants d’aquesta delegació es van establir a Coria del Río i és per això que encara avui hi ha persones que tenen Japón com a cognom», apunta Martínez. De fet, aquest episodi històric va inspirar la pel·lícula espanyola Los Japón (2019), protagonitzada pels actors Dani Rovira i María León.