MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
Â
Benedicaria, que significa "Forma de benedicció", és un terme relativament nou per a una sèrie de tradicions populars familiars poc relacionades que es troben a tot Ità lia, sobretot al sud d'Ità lia i SicÃlia. Tot i que alguns es refereixen a la "mà gia popular" o fins i tot com a "bruixeria", les diverses tradicions benèfiques s'ocupen gairebé exclusivament de la curació, la neteja, l'espiritualitat i la devoció religiosa.
Benedicaria també és coneguda com Benedicazione (Benedicció) en el dialecte cattolichese, Benedica (beneïda) en catanià , i Fa Lu Santuccio (lit. "fer una mica santa") a Campà nia.
A diferència dels practicants de l'estregheria i d'alguns practicants de l'estregoneria, els practicants de Benedicaria es consideren catòlics devots, i les prà ctiques de Benedicaria estan indissolublement vinculades amb les devocions populars italianes que es troben al catolicisme tradicional.
És difÃcil esbrinar quins són els orÃgens de Benedicaria, però, es podria especular que podria haver-se originat a partir del sincretisme entre el catolicisme romà i la incorporació d'antigues tradicions populars paganes italianes.
Entre les comunitats italianes, generalment no hi ha cap paraula per a "Benedicaria", i sovint s'anomena simplement "les coses que fem i hem fet sempre". [] Tanmateix, la paraula per a un practicant és Benedetto (per a un mascle) o Benedetta (per a una dona), ambdues que signifiquen "Beneït". [] A la pel·lÃcula malèna de Giuseppe Tornatore del 2000, però, hi ha una escena on les dames més grans del poble exorcitzen Renato amb cartes sagrades i resant rosaris. El pare del noi ho veu i diu "Va fanculo cu la benedicaria!" ("Aneu a fotre fora amb la Benedicaria!") []
En llengua anglesa, la mateixa paraula Benedicaria va aparèixer per primera vegada per escrit grà cies a l'autor sicilià -americà  Vito Quattrocchi, que es va autoeditar el seu llibre Sicilian Benedicaria: Magical Catholicism. Quattrocchi ja havia estat un autor publicat, amb La fulla siciliana (1993, Desert Publications) sota el braç. No obstant això, aquest pas cap a l'autopublicació per part de Quattrocchi ha demostrat ser un èxit, i ara la paraula Benedicaria és d'ús comú[segons qui?], almenys a tot Internet, com una manera d'identificar aquestes tradicions de prà ctiques espirituals. []
Juntament amb Quattrocchi, un altre nom associat a Benedicaria és el d'Agostino Taumaturgo, un sacerdot catòlic romà que manté el lloc web de Quattrocchi i el llibre del qual, The Things We Do: Ways of the Holy Benedetta es va publicar el 2007. []
Les discussions sobre el tema de Benedicaria es podrien trobar als fòrums del lloc web de la Stregoneria Italiana (ara inactiu), la pertinença del qual està formada tant per catòlics com per pagans que treballen junts per desmuntar els estereotips prevalents sobre la cultura i l'espiritualitat italianes. [] La discussió en aquest lloc també cobreix els temes de la cultura popular italiana (és a dir, Stregoneria, Fattura, etc.), la mà gia cristiana i molts altres aspectes de la llengua italiana, el menjar, la història, la polÃtica i la cultura.
Benedicaria és el terme catch-all per a una sèrie de tradicions espirituals basades en la famÃlia amb una gran flexibilitat i, com a resultat, les prà ctiques que es troben a Benedicaria poden variar de famÃlia a famÃlia i d'individu a individu. Entre les prà ctiques més conegudes hi ha l'ús d'oli d'oliva i/o ous com a cura del Malocchio o Mal d'Ull, l'ús d'espelmes, el Rosari, herbes i Novenes en honor als diversos Sants. Segons la informació donada al lloc web de la Benedicaria italiana, la majoria de les oracions utilitzades a Benedicaria es prenen directament dels llibres d'oració catòlics.
Els mateixos sagramentals utilitzats a l'Església catòlica s'utilitzen a Benedicaria, de manera que els sagramentals mai no són irrespectuosos. No obstant això, també s'utilitzen, en petit grau en estregoneria, on hi ha més d'una zona grisa i, per tant, un practicant pot trobar-se caminant la fina lÃnia entre el sagrat i el profà o, entrant directament al sacrilegi.
Un exemple dels sagramentals que s'utilitzen a Benedicaria és en l'anomenat "Exorcisme de sant Antoni", en què el practicant sosté un crucifix sobre l'objecte que vol exorcitzar i diu: "Heus aquà la creu del Senyor! Begone, tu poders hostils! El Lleó de la tribu de Judà ha triomfat, ell que és la vareta de David!" Aquest ritu es troba, en la seva totalitat, dins del Ritu Catòlic Romà d'Exorcisme Solemne anterior al Vaticà II, conegut com a Ritus Exorcizandi Obssessos a Daemonio[Enllaç no actiu].
De fet, gairebé tots els sagramentals utilitzats per Benedetti provenen de l'Església en temps anteriors al Concili Vaticà II, i a diversos practicants els importa poc o res els canvis que van tenir lloc després d'aquest Concili (que molts practicants de benedicaria i fins i tot catòlics ordinaris poden haver estat una imposició una mica forçada d'ideologies nord-europees o protestants a la resta del món).
Una altra prà ctica habitual és l'ús d'ous com a forma de neteja o per eliminar el Mal d'Ull. En aquest exercici, l'ou es renta, s'asseca i després es cobreix d'aigua santa mentre el practicant prega sobre ell, dient un Credo dels Apòstols, un Pare nostre i tres Marias calamarsa. A continuació, l'ou s'enrotlla sobre el cos de la presumpta vÃctima en un patró prescrit lliurement, prestant especial atenció a qualsevol zona que pugui sentir més dolor; es creu que l'ou absorbeix qualsevol energia negativa. Després de fer-ho amb l'ou durant quinze minuts, l'ou es trenca llançant-lo al và ter i rentant les restes.
Això és molt similar a una prà ctica que es troba al curanderisme mexicà i al pagtatawas filipà que té el mateix objectiu, i també és un exemple de sacramental catòlic que es combina amb una possible prà ctica precristiana, amb aquesta última subordinada al sistema de creences del catolicisme. []
Hi ha molta discussió sobre el tema del que comporta exactament els termes Benedicaria, Stregoneria i Stregheria. No obstant això, l'única cosa sobre la qual totes les parts estan d'acord és que aquestes tres coses són totes diferents les unes de les altres. El 2005, un cartell sobre Mystic Wicks va demanar a Raven Grimassi la seva opinió sobre Benedicaria, i Grimassi va respondre que havia llegit el llibre de Quattrocchi, que semblava autèntic en el material que cobria i que ni té ni reivindica cap relació amb la bruixeria italiana. En resposta a això, Quattrocchi va expressar el seu agraïment perquè totes les parts del debat reconeguin Stregheria i Benedicaria com dues prà ctiques completament separades i no relacionades.
La relació entre Stregoneria i Benedicaria és més confusa del tot ja que en les seves formes més pures les dues són completament diferents. No obstant això, la majoria dels practicants fan ús d'elements d'ambdues tradicions, i molts practicants van ser criats o ensenyats amb elements d'ambdues tradicions, tant és aixà que al llarg dels segles, s'ha tornat impossible saber on acaba una i comença l'altra. En molts casos, fins i tot la mateixa practicant no està segura de les distincions.
Aquesta confusió entre les dues prà ctiques es va convertir en objecte de contenció entre Rue Roselli i Vito Quattrocchi el maig de 2007, quan Quattrocchi va publicar dos vÃdeos a YouTube amb una entrevista entre ell i un sacerdot simpà tic sobre el tema. En aquests vÃdeos, el sacerdot (amic mutu tant de Roselli com de Quattrocchi) va subratllar el fet que Benedicaria no és bruixeria, que està completament separada de la bruixeria i que el practicant de Benedicaria és generalment un catòlic devot que no fa cap pretensió de ser bruixa. Roselli va citar la tendència de Benedetti a barrejar les dues prà ctiques, cosa que no es va esmentar als vÃdeos. Des d'aleshores, els vÃdeos han estat retirats de YouTube, però aquest debat ve a demostrar que la relació entre Benedicaria i Stregoneria és de sÃntesi i convolució.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: