17-02-2023  (240 lectures) Categoria: Articles

Bon Pastor

Cri√≤for del segle V a. C., pertanyent al per√≠ode de la¬†Gr√®cia Antiga, amb una imatge del ¬ębon pastor¬Ľ. Els cristians seguiran aquests models per a les seves representacions.

El Bon Pastor és una advocació aplicada a l'Antic Testament a Déu (Yahvéh) com a al·legoria i al Nou Testament a Jesucrist com a paràbola (veure la paràbola de l'ovella perduda).

L'ex√®gesi interpreta que la funci√≥ de D√©u o Jesucrist com a Bon Pastor √©s la¬†salvaci√≥ de l'¬ęovella descarriada¬Ľ (l'home com¬†a pecador).

√ćndex

A l' Antic Testament

El tema apareix a l'Antic Testament, referit sempre a Yahveh:

Al Salm 23:

El Senyor és el meu pastor.

Al Llibre d'Ezequiel (34, 12):

Com un pastor vetlla pel seu ramat [...] així vetllaré jo per les meves ovelles [...] l'ovella perduda, la buscaré.

Al¬†Llibre d'Isa√Įes (40,11)

Com a pastor pastura el seu ramat.

Al Nou Testament

Segons els autors dels evangelis, Jesucrist s'apropia de l'al·legoria bíblica per aplicar-se-la a si mateix com a Fill de Déu:

Llavors Jes√ļs els va dir aquesta par√†bola: ¬ęSi algun de vosaltres perd una ovella de les cent que t√©, ¬Ņno deixa les altres noranta-nou al desert i se'n va a la recerca de la que se li va perdre, fins que la troba? I quan la troba se la carrega molt feli√ß sobre les espatlles, i en arribar a casa seva reuneix els amics i ve√Įns i els diu: "Al√©grense conmigo, porque he encontrado la oveja que se me hab√≠a perdido". Jo els dic que de la mateixa manera hi haur√† m√©s alegria al cel per un sol pecador que torna a D√©u que per noranta-nou justos que no tenen necessitat de convertir-se¬Ľ.

Apareix també a l'Evangeli de Joan:

Jo sóc la porta; si un entra per mi, estarà a fora; entrarà i sortirà i trobarà pastor. El lladre no ve més que a robar, matar i destruir. Jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin en abundància. Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la seva vida per les ovelles. Però l'assalariat, que no és pastor, a qui no pertanyen les ovelles, veu venir al llop, abandona les ovelles i fuig, i el llop hi fa presa i les dispersa,perquè és assalariat i no li importen gens les ovelles. Jo soc el bon pastor; i conec les meves ovelles i les meves em coneixen a mi, com em coneix el Pare i jo conec el meu Pare i dono la meva vida per les ovelles. També tinc altres ovelles, que no són d'aquest redil; també a aquestes les tinc que conduir i escoltaran la meva veu; i hi haurà un sol ramat, un sol pastor.
Evangeli de Joan 10, 9-16

Iconografia

√ćcon rus del¬†segle XIX.

Des del comen√ßament del cristianisme, el ¬ębon pastor¬Ľ √©s la imatge¬†de Jes√ļs de Natzaret que, en la seva qualitat de pastor, cuida i salva el seu ramat.

Des dels temps del¬†cristianisme primitiu es va eixugar la imatge del¬†pastor que surt a la recerca de l'ovella perduda amb la de Crist com a Bon Pastor.1La profusi√≥ de representacions escult√≤riques i pict√≤riques del tema del pastor i l' ovella en l' art paleocristi√† √©s notable:2es van identificar fins a 892 representacions.3Es poden identificar imatges datades del segle¬†ii; en la seva majoria pertanyen als segles¬†iii i¬†iv. Una d'aquestes imatges √©s la de l'anell recentment descobreixo a¬†Israel el 23 de desembre de 2021, la pe√ßa data del¬†iii,4La representaci√≥ del Bon Pastor va comen√ßar a minvar en la seva freq√ľ√®ncia cap a la fi del segle¬†iv i pr√†cticament va desapar√®ixer al segle¬†v.5La representaci√≥ del ¬ębon pastor¬Ľ desapareix completament a l'Edat Mitjana, fins que es recupera entre el segle¬†xv i el¬†xvi, per tornar a quedar relegada al segle¬†xix. Al segle¬†xvii i¬†xviii reapareix de vegades amb la versi√≥ de la ¬ędivina pastora¬Ľ. La inspiraci√≥ de les primeres representacions es pren de la imatge¬†d'Orfeu ‚ÄĒal qual se li atribu√Įa el do d'encantar els animals mentre tocava la¬†lira‚ÄĒ, i de les representaci√≥ de les obres¬†romanes en qu√® el xai entre els bra√ßos era un s√≠mbol de filantropia. En el primer tema el ¬ębon pastor¬Ľ guarda el seu ramat, dret o assegut. L'altra representaci√≥ amb el xai extraviat als bra√ßos o sobre les espatlles est√† molt m√©s estesa i procedeix directament dels models pagans del¬†mosc√≤for o¬†l'Hermes (Cri√≤for) que porta l'ovella del sacrifici.

La varietat de representacions √©s nombrosa. Les caracter√≠stiques comunes de les obres solen presentar un nen que porta un b√†cul, caiac o flauta, amb t√ļnica, i que t√© en el seu regat o porta sobre les espatlles un xai. Tamb√© s'ha representat amb Jesucrist adult.

En pintura es trobava ja a la¬†catacumbes de Sant Calixt o de¬†Domitila. Una de les representacions del ¬ębon pastor¬Ľ m√©s conegudes √©s la de¬†Bartolom√© Esteban Murillo. En l'escultura ha estat tamb√© una imatge comuna, que va comen√ßar sent esculpida en els flancs dels sarc√≤fags i recurrent en la¬†m√ļsica religiosa, com la pe√ßa per¬†a orgue,¬†El tr√≠ptic del bon pastor, de¬†Jes√ļs Guridi.


El Bon Pastor,¬†c. 300‚Äď350, a les¬†catacumbes de Domitilla,¬†Roma

El¬†Bon Pastor (grec:¬†ŌÄőŅőĻőľŠĹīőĹ ŠĹĀ őļőĪőĽŌĆŌā,¬†poimŠłón ho kal√≥s) √©s una imatge utilitzada en el¬†pericope de¬†Joan 10:1-21,¬†en qu√® Jesucrist √©s representat com el Bon¬†Pastor que posa la seva vida per les seves¬†ovelles. Imatges similars s'utilitzen al¬†Salm 23 i¬†a Ezequiel 34: 11-16. El Bon Pastor tamb√© es discuteix en els altres evangelis,¬†l'Ep√≠stola als Hebreus, la Primera Ep√≠stola de Pere i el¬†Llibre de l'Apocalipsi.


Referències bíbliques

A¬†l'Evangeli de Joan, Jes√ļs afirma "Jo s√≥c el bon pastor" en dos versos,¬†Joan 10:11 i¬†10:14.

Jo s√≥c el bon pastor. El bon pastor posa la seva vida per les ovelles. El que √©s una m√† contractada, i no un pastor, que no √©s propietari de les ovelles, veu venir el llop, abandona les ovelles i fuig. El llop arrabassa les ovelles i les escampa. La m√† contractada fuig perqu√® √©s una m√† contractada, i no t√© cura de les ovelles. Jo s√≥c el bon pastor. Conec la meva, i s√≥c coneguda pel meu compte; fins i tot quan el Pare em coneix, i conec el Pare. Poso la meva vida per les ovelles. Tinc altres ovelles, que no s√≥n d'aquest plec. Els he de portar tamb√©, i escoltaran la meva veu. Es convertiran en un ramat amb un pastor. Per aix√≤ el Pare m'estima, perqu√® poso la meva vida, que la pugui tornar a prendre. Ning√ļ me l'emporta, per√≤ jo mateix ho poso jo. Tinc poder per posar-lo, i tinc poder per tornar-lo a prendre. Vaig rebre aquest manament del meu Pare.

Aquest passatge √©s un dels diversos apartats de l'Evangeli de Joan que generen divisi√≥ entre els jueus.¬†[Joan 10:19‚Äď21]

Jesucrist també es compara amb un pastor a Mateu 2:6, Mateu 9:36, Mateu 25:32, Mateu 26:31, Marc 6:34, Marc 14:27, Joan 10:2, Hebreus 13:20, 1 Pere 2:25, 1 Pere 5:4 i Apocalipsi 7:17.

Paràbola o metàfora?

Al·legoria de Crist[1] com el Bon Pastor, 3r segle.

Diversos autors com Barbara Reid, Arland Hultgren o Donald Griggs comenten que "les par√†boles estan sensiblement absents de l'Evangeli de Joan".¬†[2][3][4] Segons l'article de l'Enciclop√®dia¬†Cat√≤lica sobre Par√†boles:[5] "No hi ha¬†par√†boles a l'Evangeli de Sant Joan" i segons l'article¬†de l'Encyclop√¶dia Britannica sobre l'Evangeli de Sant Joan:[6] "Aqu√≠ l'ensenyament de Jes√ļs no cont√© par√†boles i sin√≥ tres al¬∑legories, els¬†sinopsis presentar-lo com a parab√≤lic a trav√©s i a trav√©s".

Art paleocristià

La imatge del Bon Pastor √©s la m√©s comuna de les representacions simb√≤liques¬†de Crist trobades en l'art cristi√† primerenc a les¬†catacumbes de Roma, abans que es poguessin fer expl√≠cites les imatges cristianes. La forma de la imatge que mostra un jove portant un xai al coll va ser directament manllevada dels molt m√©s antics¬†kriophoros pagans (vegeu m√©s avall) i en el cas de les estatuetes port√†tils com la m√©s famosa ara al¬†Museu Pio Cristiano,¬†Ciutat del Vatic√† (dreta), √©s impossible dir si la imatge es va crear originalment amb la intenci√≥ de tenir una significaci√≥ cristiana. La imatge va continuar utilitzant-se en els segles posteriors a la legalitzaci√≥ del cristianisme¬†el 313. Inicialment, probablement no s'entenia com un retrat de Jes√ļs, sin√≥ com un s√≠mbol com altres utilitzats en l'art paleocristi√†,[7] i en alguns casos tamb√© podria haver representat¬†el pastor d'Hermes, una obra liter√†ria cristiana popular del segle 2.¬†[8][9] Tanmateix, cap al segle 5, la figura va prendre m√©s sovint l'aparen√ßa de la representaci√≥ convencional de Crist, tal com s'havia desenvolupat en aquest moment, i se li va donar un¬†halo i una t√ļnica rica,[10] com al¬†mosaic de¬†l'absis de l'esgl√©sia de¬†Santi Cosma e Damiano a Roma, o a¬†Ravenna (dreta). Les imatges del Bon Pastor sovint inclouen una ovella a les espatlles, com a la versi√≥ lukan de la¬†par√†bola de les ovelles perdudes.¬†[11]

Interpretació

Segons el te√≤leg alemany¬†Friedrich Justus Knecht es proposen una s√®rie de doctrines en aquesta par√†bola. 1)¬†El Sacrifici i la Mort de nostre Senyor Jesucrist. Com Jes√ļs "predica clarament el seu sacrifici i la seva mort amb les paraules: 'Poso la meva vida per les meves ovelles.'" 2)¬†L'√ļnica, unida, l'Esgl√©sia cat√≤lica. Com Jes√ļs "va predir que els gentils tamb√© creurien en Ell, i que tots els fidels, tant jueus com¬†gentils, estarien units en un sol plec, sota un sol pastor". 3)¬†L'Amor de Jes√ļs pels pecadors. "La par√†bola emotiva de les ovelles perdudes mostra l'amor compassiu del nostre Senyor pels pecadors individuals. L'ovella perduda significa un pecador que, obeint les seves pr√≤pies inclinacions malvades i els atractius del pecat, s'ha separat de Jes√ļs i es tanca del nombre dels fidels. Per√≤ el Salvador no retira el seu amor d'aquest vagabund. Fins i tot quan, durant la seva estada a la terra, va treballar per a la conversi√≥ dels pecadors, tamb√© ho fa ara despr√©s del pecador. El crida per la seva gr√†cia, pels seus sacerdots, i el convida a tornar una vegada m√©s al plec, mitjan√ßant el Sagrament de la¬†Penit√®ncia.¬†[12]

Roger Baxter en les seves¬†Meditacions veu Jes√ļs, el bon pastor, com un compliment de diversos passatges de l'Antic Testament, escrivint: "Aquest pastor div√≠ us visitar√† al dia a dia, per alimentar-vos i per defensar-vos dels llops de l'infern. No hi ha cap part del deure d'un pastor que ell no realitza amb m√©s voluntat. Per aix√≤ diu el seu profeta: "Heus aqu√≠, jo mateix buscar√© les meves ovelles: i les visitar√© mentre el pastor visita el seu ramat: les alimentar√© a les pastures m√©s fruct√≠feres; Buscar√© all√≤ que es va perdre, i all√≤ que va ser expulsat ho tornar√© a portar: i lligar√© all√≤ que es va trencar; i refor√ßar√© all√≤ que √©s feble, i all√≤ que √©s gros i fort el preservar√©, i els alimentar√© amb criteri". (Ezequiel. 34:11)" Tamb√© connecta Jes√ļs amb el Salm 22:1, "El Senyor em governa, i no voldr√© res; M'ha posat en un lloc de pastura." i Isa√Įes 53:7 "Ser√† condu√Įt com una ovella a la matan√ßa".¬†[13]

En el mandaeisme

La imatge del Bon Pastor també s'utilitza al Llibre mandaeà de Joan. Els capítols 11-12 del Llibre mandaeà de Joan tracten sobre "un pastor que estima les seves ovelles" que les condueix al Món de la Llum. [14]

Simbolisme pagà

Còpia romana tardana en marbre dels Kriophoros de Kalamis (Museo Barracco, Roma)

En el culte grec antic,¬†kriophoros o¬†criophorus (őöŌĀőĻőŅŌÜŌĆŌĀőŅŌā), el "portador d'ariet" √©s una figura que commemora el sacrifici solemne d'un¬†ariet. Es converteix en un¬†ep√≠tet d'Hermes:¬†Hermes Kriophoros.

En l'art bidimensional,¬†Hermes Kriophoros es va transformar en el Crist portant un xai i caminant entre les seves ovelles: "Aix√≠ trobem fil√≤sofs sostenint rotlles o un Hermes Kriophoros que es pot convertir en Crist donant la Llei (Traditio Legis) i el Bon Pastor respectivament".¬†[15] El Bon Pastor √©s un motiu com√ļ de les¬†catacumbes de Roma (Gardner, 10, fig. 54) i en relleus¬†de sarc√≤fags, on sovint es combinen simbolismes cristians i pagans, cosa que dificulta les identificacions segures. Aix√≤ es defineix com¬†sincretisme, una barreja d'imatges de diferents cultures i religions.

Galeria

Vegeu també

Referències

Cites

  1. ^ Grabar 1980:La figura (...) és una al·legoria de Crist com a pastor
  2. ^ Reid 2001, p. 3.
  3. ^ Hultgren 2000, p. 2.
  4. ^ Griggs 2003, p. 52.
  5. ^ Barry 1911.
  6. ^ von H√ľgel 1911, pp.¬†452‚Äď458.
  7. ^ Syndicus 1962, pp.¬†21‚Äď23.
  8. ^ Jensen 2002.
  9. ^ Jensen 2000, pp.¬†37‚Äď41.
  10. ^ Syndicus 1962, pp.¬†130‚Äď131.
  11. ^ Lowrie 2007, p. 69.
  12. ^ Friedrich Justus Knecht (1910).¬†"XLIV. Jes√ļs el Bon Pastor" .¬†Un comentari pr√†ctic sobre la Sagrada Escriptura. B. Herder.
  13. ^ Baxter, Roger (1823). "Crist El Bon Pastor" . Meditacions per a tots els dies de l'any. Nova York: Benziger Brothers.
  14. ^ Haberl, Charles i McGrath, James (2020). The Mandaean Book of John: edició crítica, traducció i comentari. Berlín: De Gruyter. ISBN 978-3-11-048651-3. 1129155601 OCLC.
  15. ^ Murray i Murray 1996, p. 475.

Fonts

Per llegir més

Enllaços externs

Notes

  1. ‚ÜĎ Dodd, C. H. (1978).¬†La Tradici√≥ hist√≤rica al quart Evangeli. Madrid: Edicions Cristiandat. p. 382.¬†ISBN 978-84-7057-216-6.
  2. ‚ÜĎ Pijo√°n, J. (1954).¬†Summa Artis ‚Äď Hist√≤ria General de l'Art. Vol. VII: Art cristi√† primitiu. Art bizant√≠. Madrid: Espasa Calpe. pp. 97-98.
  3. ‚ÜĎ Dulaey, Martine (1993).¬†¬ęLa parabole de la brebis perdue dans l'√Čglise ancienne: de l'ex√©g√®se √† l'iconographie¬Ľ [La par√†bola de l'ovella perduda a l'Esgl√©sia primitiva: de l'ex√®gesi a la iconografia].¬†Revue des √Čtudes Augustiniennes (en franc√®s) 39: 3-22. Arxivat des de¬†l'original el 7 de febrer de 2016. Consultat el 28 de gener de 2016. ¬ęLa figure du berger est sans doute celle qu'on rencontre le plus fr√©quemment dans l'art pal√©ochr√©tien : on a pu en recenser jusqu'√† 892 repr√©sentations! ¬Ľ
  4. ‚ÜĎ https://www.continental.com.ar/sociedad/encuentran-en-israel-un-anillo-de-la-epoca-romana-con-la-imagen-de-jesus_a61c45a340b11b61ebe4c9b88
  5. ‚ÜĎ Cartlidge, David R.; Elliott, J. Keith (2001).¬†Art and the Christian Apocrypha. Nova York: Routledge. p. 55.¬†ISBN 978-0-415-23392-7. Consultat el 28 de gener de 2016. ¬ęThe popularity of the Good Shepherd began to wane in the latter fourth century, and it virtually disappears in the fifth century. ¬Ľ

Referències




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.