Els portolans comparteixen una caracterĂ­stica comuna: la "xarxa de rumbs". Aquesta xarxa Ă©s com una teranyina, que forma una retĂ­cula sobre el mapa, que Ă©s un element bĂ sic de tot portolĂ .

Pienso torcer de la comĂșn carrera que sigue el vulgo y caminar derecho jornada de mi patria verdadera; entrarme en el secreto de mi pecho y platicar en Ă©l mi interior hombre, dĂł va, dĂł estĂĄ, si vive, o quĂ© se ha hecho.

‎Flegma‎‎ (‎‎/‎‎ˈ‎‎f‎‎l‎‎ɛ‎‎m‎‎/‎‎; ‎‎El grec antic:‎‎ â€Žâ€ŽÏ†Î»Î­ÎłÎŒáŸ°,‎‎ ‎‎phlĂ©gma,‎‎"inflamaciĂł",‎‎"humor‎‎ causat per la calor") Ă©s ‎‎mucositat‎‎ produĂŻda pel ‎‎sistema respiratori,‎‎excloent el produĂŻt per les fosses ‎‎nasals.‎‎ Sovint es refereix a la mucositat respiratĂČria expulsada per ‎‎tos,‎‎tambĂ© coneguda com a ‎‎esput.‎‎ La flegma, i la mucositat en el seu conjunt,

La primera traducciĂł completa de la BĂ­blia catalana va ser produĂŻda per l'EsglĂ©sia CatĂČlica,entre 1287 i 1290. Va ser confiada a Jaume de MontjuĂŻc per Alfons II d'AragĂł. Les restes d'aquesta versiĂł es poden trobar a ParĂ­s(BibliothĂšque Nationale). A principis del segle XV, la BĂ­blia va ser traduĂŻda de nou al catalĂ  per Bonifaci Ferrer. La traducciĂł de Ferrer, coneguda com la BĂ­blia valenciana,es va imprimir el 1478 abans que s'imprimĂ­s cap BĂ­blia en anglĂšs o castellĂ . [1]

Com navegant de Snipe als 16 anys sent amic del fill del director del MMB Martínez Hidalgo i des del meu primer trip a Londres el 1972 com enginyer de Baron Instruments, vaig tenir ocasió de col·leccionar molts llibres de nàutica. Havia estudiat la ciÚncia medieval catalana i els intruments, taules i l'ampolleta d'en Colom. Tenia tots el llibres de la Varela, d'en Gil i d'en Manzano. Havia estudiat les navegacions d'en Colom -sempre com

Inventat cap al 150 aC per l'historiador Polibi, el quadrat de Polibi va ser utilitzat principalment pels nihilistes russos tancats a les presons tsaristes. Es tracta d'un algorisme trivial, en quĂš cada lletra de l'alfabet Ă©s reemplaçada per les coordenades de la seva posiciĂł en un quadrat. És un cas particular de transposiciĂł monoalfabĂštica, en el qual hi ha fragmentaciĂł (cada sĂ­mbol del missatge original acaba dividit en mĂ©s d'un sĂ­mbol del missatge xifrat). Aquest tipus de

Fanal (de la fanale italiana 'làmpada', 'torxa', que prové dels fanos grecs) va arribar d'Itàlia a Alemanya en els segles XVIII al XIX com a nom per a un far. Amb els signes acordats de fum i flama, certs missatges es transmetien a distàncies curtes ja en l'antiguitat, per exemple entre els perses, grecs i romans, fins a l'edat

Al segle ix, durant les guerres Ă rab-bizantines, l'Imperi RomĂ  d'Orient va utilitzar un sistema de semĂ fors de balises per transmetre missatges des de la frontera amb el califat abbĂ ssida a travĂ©s d'Àsia Menor fins a la capital bizantina, Constantinoble

El Cavaller Pigafetta entre els mĂštodes proposats per trobar la longitud diĂ riament, parla del sistema emprat per Francesc Albo de Rosas per calcular la velocitat del vaixell, que ell anomena "colla catena a popa" Ă©s curiĂłs, ja que narra al seu llibre la "DescripciĂł del viatge" que mitjançant la catena sabien que, navegant pel PacĂ­fic, avançaven de 60 a 70 llegĂŒes per