El pa maltès (en maltès, Il-Ħobż tal-Malti) és un pa cruixent fet de massa mare típic de Malta, generalment cuit en un forn de llenya . Com tot pa, es pot menjar com a acompanyament d'un dinar o farciment; una forma típica de consumir-lo és amb oli d'oliva (Ħobż Biz-żejt), per al que el pa es frega amb tomàquet (com el pa amb tomàquet català) o s'unta amb pasta de tomàquet, i se li afegeix un raig d'oli . De vegades s'omple amb tonyina, olives, tàperes, ceba, bigilla o ġbejna

Una informació curiosa que En Leandre Martí ens ha fet arribar. Hi ha un poble a la província de Sevilla anomenat «Pruna», terme que un text del segle XVII relaciona amb, entre d'altres mots, la traducció literal de la paraula en castellà:

Als llibres d'història la pregonada Victòria del Gran Capità sobre els GALLIS a la batalla de Cannas (com Anníbal sobre els romans) ha quedat com Batalla de Cerignola quan ell de fet porta el nom CANNAS "en llatí" com a MOTTO grabat al pom de la seva espasa, per la proximitat del lloc, i comparant la seva victòria sobre els GALLI-francesos amb la d'Hannibal sobre els romans. La gran festa que vam fer els catalans per celebrar la victòria ha quedat en el costumari català com FER XERINOLA

El romanç de Jaufré és una novel·la del cicle artús en vers, en occità, amb 10.956 versos octosíl·labs, escrits a finals del segle xii o principis del segle xiii. L'heroi, Jaufré fill de Doson, és en realitat Girflet,fill de Do,un dels cavallers de la Taula Rodona2. És l'única novel·la artúvica conservada en occità (amb Blandin de Cornouaille,més aviat considerada com un conte de fades relacionat amb la matèria de

Bennö vs. Benö.. en Hongarés volen dir tant Benet com