16-01-2023  (23169 lectures) Categoria: Catalauni

Catalauni o Hispani

Catalani o Hispani.

 

 

Els acad√®mics Rafael Barroso Cabrera, Jes√ļs Carrobles Santos, Jorge Mor√≠n de Pablos van publicar a la revista¬†e-Spania de estudios hisp√°nicos medievales y modernos (juny de 2013) l'article de recerca¬†Toponimia altomedieval castrense.¬†Sobre l'origen d'alguns coroniris d'Hispania.

Hi investigarem l'origen de paraules com "Catalunya", "catalans", "castellans" i "hispani", en un apassionant viatge per la nostra història altmedieval. Ens crida especialment l'atenció l'apartat Els corònims Castella i Catalunya i els adjectius "català" i "hispà".

"Castella, Aragó i Catalunya van néixer com a marques frontereres d'estructures polítiques més àmplies, ja fos de regnes hispànics com Oviedo o Pamplona, en el cas de Castella i Aragó, o d'una marca fronterera d'un estat ultrapirinenc com l'Imperi Carolingi i el regne franc, com és el cas de Catalunya. (...)

Des del punt de vista històric, la situació de Castella Vetula presenta un gran paral·lelisme amb la que ja hem vist a Navarra i amb la qual es desenvoluparà al mateix temps al voltant de la Catalunya Vella. En realitat, com se sospita des de fa temps, és molt possible que un aparell defensiu anàleg al descrit per a Castella serveixi d'explicació per a les sigles catalanes.

D'on prové la paraula "Cathaloniam"? I quan s'escriu la primera vegada?

"El primer esment del corónim Catalunya en la seva forma llatina està registrat ja el 1114 i es recull al Liber maiolichinus de gestis pisanorum illustribus, relat de les gestes dutes a terme pels pisans i altres pobles durant una croada promoguda pel papa Pasqual II destinada a posar fi als pirates moros mallorquins que assolaren les costes de la Mediterrània occidental (...) s'atribueix indistintament al diaca Laurenci Veronensis o Vernensis (...) o a Enric de Pisa, sent per tant un testimoni estranger.

Com a gentil propi ho veiem apar√®ixer per primera vegada en un document em√®s a Jaca el 1169 per Alfons II d'Arag√≥, on s'esmenten els catalans juntament amb els aragonesos (scilicet et catalanorum et aragonensium). Unes d√®cades m√©s tard, a les Corts de 1188, trobem referint-nos a l'obligaci√≥ que totes les vegueres del Principat fossin cathalanus. Per√≤ en aquest darrer cas el seu √ļs com a gentilici √©s discutible, perqu√® m√©s que l'origo dels vegueres, la norma sembla referir-se de nou als castellans o gu√†rdies de les fortaleses com a persones adequades per al c√†rrec per al qual s√≥n nomenats (...)

Haurem d'esperar més de mig segle, fins a l'any 1176, per veure aparèixer citada en les fonts documentals peninsulars com una entitat completament diferent de l'Aragó. El primer testimoni és un document d'Alfons II el Cast (1157-1196), expedit a Jaca aquell mateix any, pel qual el monarca confirma les donacions que el seu pare, el comte Ramon Berenguer IV, havia fet al seu alfaquí (jurista) tam a Regno Aragonis quam in Chatolonia (sic). (...)

El terme 'Cathaloniam' apareix ja plenament encunyat, fins i tot en els seus límits geogràfics precisos, en les corts de 1198, reunides sota el regnat de Pere II, amb motiu d'una treva general ordenada 'per totam Cathaloniam, videlicet a Salsis usque ad Ilerdam'".

D'on prové "català"? Hi ha diverses teories:

  • El m√©s probable: derivat d'una antiga tribu gal¬∑la, els "catalauni" que s'haurien traslladat del nord de la G√†l¬∑lia a les terres meridionals (G. Bonfante)
  • Derivat de Gothlandia o "terra de gots" (F. Torres Amat).
  • Derivat de "gotholanos".
  • Met√†tesi dels "lacetani", poble prerom√† que habitava les regions pirinenques (J. Corominas).
  • Derivat d'un ep√≤nim Otger Catal√≥.
  • Derivat del top√≤nim "Mons Catanus".
  • Derivat del "kastellanoi" citat per Ptolemeu (Florian do Ocampo).
  • Derivat de "castellani", instituci√≥ del sistema feudal (J. Balari).

Alguns autors s'inclinen per la tesi de J. Balari:

"Hi hauria hagut una metonímia de la paraula 'català' des del sentit privat original que denotava simplement 'castlà o senyor d'un castell' al genèric 'habitant del castell' i a partir d'aquí s'hauria generalitzat després a tots els habitants d'aquells castells i, per extensió, a la terra que habitaven i als seus habitants."

Com es difon el terme "català"?

"A partir d'aquestes dates, sobretot a partir¬†de l'√ļltima d√®cada del segle XII, el terme acaba generalitzant-se, sent especialment abundant en la documentaci√≥ del¬†migdia franc√®s (...) La difusi√≥ del nou terme 'catal√†' per terres peninsulars es va deure, sens dubte, a l'enorme prestigi que la l√≠rica proven√ßal va assolir a les corts hisp√†niques del segle XII i notablement a la cort d'Alfons VII l'emperador. (...)

Com defensaven J. Balari i L. Rubio, i atesa la difusi√≥ original d'ambdues paraules, sembla clar que tant el cor√≤nim 'Catalunya' com¬†l'adjectiu 'catal√†' van sorgir en terres del Midi franc√®s per designar el territori que havia constitu√Įt la zona nuclear de la Marca Hisp√†nica i els seus habitants: aquella regi√≥ pirinenca on precisament l'estructura social que l'acompanyava eren els trets distintius del seu assentament des de l'antiguitat de Visigot. Nom√©s m√©s tard els termes s'haurien est√®s a la resta de regnes peninsulars gr√†cies a l'expansi√≥ de la cultura proven√ßal i¬†a l'extraordinari desenvolupament de la instituci√≥ feudal al pa√≠s, fenomen que la va acabar distingint d'altres entitats territorials.


D'on prové la paraula hispani?

"L'origen de 'Hispani' havia estat objecte d'un extens debat filol√≤gic fins que, el 1948, el fil√≤leg su√≠s Paul Aesbischer va demostrar que es tractava d'un pr√©stec del proven√ßal 'Hispani'. (...) Segons la teoria d'Aesbischer, avui d'acceptaci√≥ general,¬†serien els refugiats hispanogots a la Fran√ßa carol√≠ngia els que haurien rebut aquest nom dels habitants del Midi. Aquest √ļltim l'hauria est√®s per tota la pen√≠nsula a partir del segle XII gr√†cies a l'extraordin√†ria difusi√≥ de la cultura occitana per part de les corts hisp√†niques i al flux de viatgers i colons francs arribats pel Cam√≠ de Sant Jaume i en successives crides a la croada (...) L'emperador acollia amb els bra√ßos oberts aquests¬†spani o hispani, com se'ls anomenava sense distinci√≥ del seu origen g√≤tic, hisp√†nic o gasc√≥ (...)

Tenint en compte l'origen occit√† del terme "Hispani", √©s m√©s l√≤gic pensar que, est√®s el poder franc sobre una part de la pen√≠nsula, l'adjectiu es va aplicar primer als habitants de la Marca per estendre's despr√©s a la resta de regnes hisp√†nics. (...) Com s'ha suggerit per al top√≤nim de Marca hispanica o spaniola, tot apunta que¬†l'adjectiu 'espa√Īol' es va utilitzar en la parla popular del sud de Fran√ßa per referir-se a la Hispani dels segles March abans que aparegu√©s documentalment. El terme va venir a substituir l'adjectiu gothi".

Vaig assistir que ara veu el fort:

¬ęAix√≠, al principi "catal√†" i "hispani" es referien al mateix grup de poblaci√≥: el dels habitants de l'antiga prov√≠ncia d'Hisp√†nia sota la sobirania dels reis francs, ja que a la pr√†ctica aquests hispans arribaven a coincidir amb els castlans o habitants de la terra dels castells. D'aquesta manera, el¬†terme hispan√≠ (= "habitant de la Marca Hisp√†nica"), f√≥rmula encunyada en els cercles populars del sud de Fran√ßa,¬†actuava de fet com a sin√≤nim de 'catal√†' (= "habitant de la terra de castells", √©s a dir, de Catalunya Vella) perqu√® tots dos eren hispans, no pr√≤piament g√≤tics (...)

Nom√©s segles m√©s tard, amb la difusi√≥ de la l√≠rica proven√ßal per les corts peninsulars, els pelegrinatges a la tomba de l'ap√≤stol Santiago a Compostel¬∑la i l'augment de croats d'origen occit√† en les campanyes contra l'enemic musulm√†, l'adjectiu hispanit√† va comen√ßar a designar els habitants de totes les terres de la di√≤cesi Hispaniarum que havien constitu√Įt l'antic regnum Gothorum, √©s a dir, a tota l'antiga Hisp√†nia. Al segle XIII la forma Hispani gentilicium devia ser comuna a Espanya, ja que cap a l'any 1230 Gonzalo de Berceo anomena Santiago de Gal√≠cia "Hispaniarum patronum" (Vida de San Mill√°n, copla 431). Per aquest motiu la veu 'catalana' es limitava exclusivament als habitants de la Marca Hisp√†nica, on precisament l'extensi√≥ del¬†r√®gim feudal havia fet del castell una de les seves principals senyes d'identitat.

Resumim el que ens diuen aquests científics:

  • ¬ęCastella¬Ľ t√© aquests significats: terra d'habitants de castells.
  • La paraula "Catalauni" apareix per escrit de Juli C√®saris, com una tribu belga.
  • La paraula "Catalunya" no apareix per escrit fins al 1114 (estranger document_Liber Maiolichinus) i el 1176 (document intern).
  • L'adjectiu "catal√†" no apareix fins al 1169.
  • "Catal√†" i "Catalunya" sorgeixen al sud de Fran√ßa per designar el nucli de la Marca Hisp√†nica i els seus habitants.
  • La singularitat de Catalunya provenia de l'extraordinari desenvolupament del r√®gim feudal.
  • "Hispani" sorgeix per primera vegada com un sobrenom donat pels francesos als refugiats de la Marca Hisp√†nica; √©s a dir, els futurs catalans.
  • A l'edat mitjana, "Catalanorum" i "Hispaniorum" eren sin√≤nims, designaven el mateix grup de persones.
  • Posteriorment la influ√®ncia de la l√≠rica proven√ßal est√©n el terme "Hispani" a tots els habitants de l'antic regne g√≤tic.
  • El terme "catal√†" es consolida posteriorment per particularitzar la¬†hispana de l'antiga Marca Hisp√†nica.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.