18-10-2022  (502 lectures) Categoria: Articles

Castelsardo

Salta a la navegacióAnar a la cerca

Municipi de Castelsardo
(CA) Castelsardo
(SDC) Castheddu Sardhu, Calteddu
Castelsardo ‚Äď Escut d'armes Castelsardo ‚Äď Bandera
Castelsardo ‚Äď Veure
Localització
Estat Itàlia Itàlia
Regió Sardenya-Escut d'Armes.svg Sardenya
Província Província de Sàsser-Escut d'Armes.svg Sassari
Administració
Alcalde Antonio Maria Capula (llista cívica) del 17-6-2019
Territori
Coordenades 40¬į54‚Ä≤52"N 8¬į42‚Ä≤46"E
Altitud 114 m s.l.
Superfície 43,34 km²
Habitants 5 904[1] (30-6-2019)
Densitat 136,23 hab./km²
Fraccions Lu Bagnu, Multeddu, San Giovanni, Terra Bianca
Municipis limítrofs Sedini, Sorso, Tergu, Valledoria
Altres informacions
Codi postal 07031
Prefix 079
Zona horària UTC+1
Codi ISTAT 090023
Codi cadastral C272
Plat Ss
Cl sísmic. Zona 4 (sismicitat molt baixa)[2]
Nom dels habitants (CA) castellanesi
(SDC) casthiddani
(var. loc. Caltiddani)
Client Sant Antoni Abat
Vacances Gener 17
Cartografia
Mapa de situació: Itàlia
Castelsardo - Itàlia
Castelsardo - Itàlia
Castelsardo ‚Äď Mapa
Situació del municipi de Castelsardo a la província de Sàsser
Web institucional

Castelsardo, de vegades Castel Sardo,[3] (Castheddu Sardhu a Sàsser, Calteddu en el dialecte local en castellà, Casteddu Sardu en sard) és un municipi italià de 5 904 habitants, que forma part de la xarxa metropolitana de Sardenya del Nord, a la província de Sàsser a Sardenya.

La ciutat està inclosa en diverses xarxes, incloent "Els pobles més bonics d'Itàlia", "Les Plus Beaux Villages de la Terre", "Ciutats reials de Sardenya" i la "Conferència Permanent de les Ciutats Històriques de la Mediterrània".

√ćndex

Geografia física

Territori

Castelsardo domina el centre del¬†golf d'Asinara, a la regi√≥ hist√≤rica¬†d'Anglona, al nord de¬†Sardenya, en una successi√≥ de costes¬†traquitiques rocoses amb petites cales, a excepci√≥ de la platja de¬†Lu Bagnu. Gr√†cies a aquesta posici√≥, la ciutat, a m√©s d'estar exposada als vents, gaudeix d'una panor√†mica √ļnica que recorre totes les costes del golf, incloses les de¬†C√≤rsega.
L'illa de Molino i les roques Forani pertanyen al territori de Castelsardo.

Història

Cap de toro a l'interior de la domus de janas de la Roca elefantas

Prehistòria i història antiga

La posici√≥ particular, a m√©s de l'exist√®ncia de petits desembarcaments naturals, va contribuir sens dubte a l'elecci√≥ del lloc com a lloc d'antics assentaments¬†pre-nur√†gics i¬†nur√†gics per als quals s'estan realitzant estudis cada vegada m√©s profunds tamb√© en relaci√≥ amb la hist√≤ria de la¬†Mediterr√†nia. El jaciment va ser freq√ľentat en¬†√®poca romana del qual es conserven nombrosos testimonis[4]. En aquella √®poca el desembarcament estava situat en una platja anomenada¬†Fritum Janii (port de Janus) de la qual prov√© el nom del poble que hi va estar fins a finals de l'edat mitjana i l'actual nom del port i el tur√≥ de dalt,¬†Frigiano.

Aquest desembarcament va servir com a port comercial per a la ciutat de Tibula, mai identificada amb certesa, però localitzada per alguns al territori de Castelsardo [4]. També hi va haver altres desembarcaments, com el portum granaticum (Lu Grannadu) i Cala Lagustina o Hostilia (Baia Ostina).

Història medieval

Amb la caiguda de l'Imperi Romà i la presa del poder pels diversos jutges, al llarg dels anys moltes terres van ser donades pels jutges turritani a diversos ordes monàstics.

A pocs quilòmetres de distància es va fundar l'importantíssim monestir benedictí de Tergu, ara en estudi arqueològic, mentre que al turó de Frigiano ja hi havia un monestir probablement d'ermitans antonians, al voltant del qual s'agregava la població local, majoritàriament dispersa en brots rurals. Aquest centre d'agregació va perdre importància, per després convertir-se en un llatzeret, quan el 1102 es va fundar el castell de la família genovesa Doria, batejat castelgenovese, que no s'ha de confondre amb Castel Doria [5]. Es considera la data oficial de fundació del castell, però estudis posteriors indiquen com a data molt més probable el 1270, el període principal de fortificació feudal al nord de Sardenya.

Els habitants de la zona es van traslladar gradualment a l'interior de la fortalesa, equipada amb un desembarcament independent i nombrosos tancs per recollir aigua; Tamb√© va ser important l'aflu√®ncia de fam√≠lies¬†corses i de¬†lig√ļria[6]. Aquest va ser el naixement del pa√≠s com encara el podem veure avui, malgrat la urbanitzaci√≥ que va tenir lloc des de¬†1950 fins avui. Va ser, amb un breu par√®ntesi, la seu del Doria a Sardenya durant les diverses lluites per la possessi√≥ de l'illa que van provocar l'esgotament de totes les forces del camp. Comen√ßant pels Doria, passant pels Jutges d'Arborea de la fam√≠lia¬†Cappai de Baux, tant √©s aix√≠ que¬†l'esposa de Brancaleone Doria,¬†Eleonora D'Arborea, hi va viure durant anys, fins que els¬†catalans, van sortir victoriosos dels √ļltims conflictes, per√≤ despr√©s¬†d'haver pagat un alt preu en termes de vides, diners i temps. Castelsardo va ser l'√ļltima ciutat de l'illa que va ser incorporada pel¬†Regne Catal√† de Sardenya, el¬†1448, el mateix any en qu√® va rebre el nom de¬†Ciutat Reial.¬†[7] De les fronteres del Regne de Sardenya nom√©s va quedar fora¬†de l'arxip√®lag de La Maddalena, que va ser annexionat per¬†Carlo Emanuele III de Savoia el¬†1767-69. [8]

Història moderna i contemporània

Retaule del Mestre de Castelsardo (segle XVI), catedral de Sant'Antonio Abate

La fortalesa, tal com va ser concebuda, va ser inexpugnable fins a l'arribada de les armes modernes. A partir de¬†1520 (la data no √©s certa) el poble va passar a anomenar-se¬†Castellaragon√®s (Castelaragon√®s); mentrestant esdevingu√© bisbat, substituint aix√≠ l'ara¬†desapareguda Emp√ļries, de la qual, per√≤, conserv√† el nom; El¬†1586 s'inici√† la construcci√≥ de la catedral. En la novel¬∑la de¬†Giulio Angioni titulada¬†Le fiamme di Toledo, de¬†2006, l'autor escenifica, a les terrasses del castell, una llarga disputa teol√≤gica, probablement tenint lloc, cap al 1550, entre Gaspar Centelles, llavors governador del castell, i el jove magistrat c√†ller¬†Sigismondo Arquer: tots dos van acabar jutjats per heretgia a Catalunya en temps de Felip II.¬†[9]

El 1767 Castelsardo, sota la dinastia Savoia, va assumir el seu nom actual durant el regnat de Carlo Emanuele III, però a diferència d'altres ciutats reials, com l'Alguer, Bosa, Càller, Oristano i Sàsser, va mantenir en el seu escut les barres catalanes del règim passat, en lloc de substituir-les per la creu de Savoia.

La ciutat va comen√ßar a perdre import√†ncia cap a la primera meitat del¬†segle XIX, aixafada per terratinents massa autoritaris i per un empobriment de la vida cultural i social, l'√ļnica alternativa a les poques terres cultivables, a causa del progressiu distanciament de seminaristes, frares, el bisbe.

La¬†pesta de finals de segle, va arribar amb un retard considerable respecte a la resta de l'illa, va completar la tasca condemnant el pa√≠s al per√≠ode m√©s pobre de la seva hist√≤ria, superat gr√†cies als molts nens que van emigrar i despr√©s van tornar, al finan√ßament de les diverses administracions, a la ind√ļstria tur√≠stica, sempre atents a llocs rics en mar, encant i hist√≤ria.

S'està duent a terme una adaptació de les infraestructures adequades per a la recepció d'un turisme atent i culte, així com una reactivació d'iniciatives culturals que inclouen, sobretot, la reurbanització de la biblioteca, recentment traslladada, juntament amb el preciós arxiu històric, en un palau situat prop del castell de Doria.

El campanar de la catedral
L'església de Santa Maria delle Grazie
La torre costanera de Frigiano

Símbols

L'escut i l'estendard de Castelsardo van ser concedits per decret del President de la Rep√ļblica de 9 de febrer de 1994.¬†[10]

"De blau, al¬†castell d'argent, emmurallat en negre, fundat a la punta, obert del camp, el front√≥ sense merlets, castell equipat amb tres torres de tres al Guelph, la torre central m√©s alta i ampla, rematada per la bandera b√≠fida, de vermell, astatina de negre,¬†carregada amb l'√†guila de negre i ondulant¬†a l'esquerra; tot sota el¬†cap d'or, carregat amb quatre pals d'ornaments vermells i exteriors de l'Ajuntament, amb el lema¬†Pax et bonum Rem Publicam ‚Äď AD 1102 a sota.¬Ľ

L'estendard és un drap truncat de blanc i vermell.

Honors

Títol de la ciutat: cinta per a uniforme ordinari Títol de ciutat
¬ęT√≠tol de 1448 expedit per la Corona d'Arag√≥[10]¬Ľ

Monuments i llocs d'interès

Arquitectura religiosa

  • la¬†Co-Catedral de Sant'Antonio Abate, amb el retaule¬†del mestre de Castelsardo i el campanar que culmina amb una c√ļpula de maj√≤lica de diferents colors;
  • les criptes sota la co-catedral, en la qual es troba el bell museu "Maestro di Castelsardo";
  • l'esgl√©sia de Santa Maria delle Grazie amb la¬†fusta negra;
  • el monestir benedict√≠, adquirit al patrimoni municipal i en proc√©s de restauraci√≥, que acollir√† el centre de documentaci√≥ sobre la hist√≤ria de la ciutat reial;
  • l'episcopat, seu del bisbe d'Emp√ļries des de 1503, restaurat;

Arquitectura civil

  • el palau doria;
  • el palau "La Loggia" (restaurat), palau c√≠vic des de 1111 (la campana c√≠vica porta aquesta data) i avui seu de l'Ajuntament;
  • el Palau Eleonora d'Arborea (restaurat), seu de representaci√≥ de l'alcalde i seu de l'aparador telem√†tic des del qual es pot comen√ßar amb visites guiades a l'antic poble;
  • la seu de l'arxiu hist√≤ric, restaurada, amb un doble acc√©s des de la Via Vittorio Emanuele i la Via Marconi.

Arquitectura militar

Tot el poble, constru√Įt sobre la roca i totalment envoltat de poderoses muralles (amb 17 torres, de les quals nom√©s tres de planta quadrada) est√† format per cases centen√†ries.

  • El castell de Doria de¬†1102, seu del renovat MIM (Museu del Teixit Mediterrani), el conjunt muse√≠stic m√©s visitat de Sardenya, ha estat recentment objecte de treballs de restauraci√≥ de les sales i mordenitzaci√≥ museogr√†fica;
  • les muralles al mar i el cam√≠ sentinella (restaurat a la zona de Manganella, amb acc√©s al mar "Mandracho del soccoro", des del qual es pot gaudir d'una espl√®ndida vista de tot el¬†golf d'Asinara
  • s'ha recuperat el pont llevad√≠s i la Porta Pisana, un dels dos accessos a la ciutat;

Jaciments arqueològics

Nuraghe Paddaju
Roca de l'Elefant.

Entre els jaciments arqueològics:

Societat

Demogràfic

Habitants censals[11]

Llengua i dialectes

Icona de la lupa mgx2.svg Articles principals: Llengua sàsser, Llengua gallura i Llengua corsa

El castellan√®s es parla a la capital i al llogaret de Lu Bagnu. √Čs una varietat de transici√≥ entre Gallura i S√†sser. T√© una base morfol√≤gica i l√®xica d'origen cors mentre que la sintaxi √©s compartida amb el sard. A nivell fon√®tic ha estat influenciat per la Lig√ļria medieval i m√©s recentment per S√†sser. Al costat d'alguns arcaismes liguris que es remunten al domini de la D√≤ria, presenta un nombre important de paraules sard-logudoresi, aix√≠ com d'origen catal√† i castell√†. Als llogarets de Multeddu, Peddra Sciolta i San Giovanni di Salasgiu es parla el dialecte de Sedini.

Religió

L'arcàngel Miquel del Mestre de Castelsardo

El poble acull la Confraria de Santa Croce que t√© la seva seu a l'Oratori de Santa Maria. La seva hist√≤ria continua ininterrompudament des de la seva fundaci√≥ (segle XVI), aix√≠ com el lliurament ininterromput de can√ßons i t√®cniques relacionades. La confraria, encara que composta per laics, √©s de car√†cter religi√≥s, i dep√®n directament del¬†Bisbe, que t√© la facultat de legitimar el prior (que √©s elegit cada any) aix√≠ com de dissoldre la pr√≤pia confraria. Aix√≤ es deu al fet que, havent estat durant llargs per√≠odes l'√ļnic centre d'agregaci√≥ i afirmaci√≥ social, molt sovint ha contribu√Įt a la formaci√≥ de grups de poder dins del pa√≠s i la¬†di√≤cesi, de vegades en obert contrast amb el mateix Bisbe.

Tradicions i folklore

L'esdeveniment m√©s important i fam√≥s que caracteritza el pa√≠s √©s el conjunt de ritus de la Setmana Santa. Hi ha una tradici√≥ centen√†ria a Castelsardo, mantinguda per la Confraria de Santa Croce des del¬†segle XVI. El dia m√©s pintoresc i interessant √©s el lunissanti en qu√® a m√©s de diverses processons, es practica una peregrinaci√≥ a la propera bas√≠lica de¬†Tergu. L'esdeveniment √©s conegut arreu del m√≥n i la confraria √©s objecte d'estudi per part dels¬†music√≤legs. Entre els esdeveniments menors, la festa del patr√≥ el 17 de gener, la process√≥ al mar amb la Mare de D√©u dels pescadors el 15 d'agost, la festa de Sant Joan el 24 de juny (costum que s'origina en els ritus pagans de principis d'estiu, en qu√® els "cronos" i les "esposes" saltaven fogueres per parelles) ara gaireb√© completament en des√ļs.

Cultura

Instrucció

Els serveis escolars inclouen: una escola integral amb escola bressol, l'escola primària "Maestro di Castelsardo", l'escola mitjana "Eleonora d'Arborea; hi ha una escola secundària científica i una llar d'infants.

Museus

Les sales del Castell, les criptes de la Catedral, el seminari episcopal i l'episcopi acullen interessants exposicions permanents i instal·lacions temàtiques. En concret, el Museu del Teixit Mediterrani, ubicat a l'interior del Castell de Doria, és, amb més de 100.000 visitants a l'any, el lloc cultural més visitat (incloent museus, nuraghi, zones arqueològiques) de Sardenya. Després d'un breu tancament per les obres de restauració, el Castell i el MIM (Museu del Teixit Mediterrani) han reobert amb una nova i més eficient gestió, una exposició museogràfica més moderna, per tal de registrar xifres de visitants, més de 120.000 a l'any.

Cuina

Típics de Castelsardo són tots els plats a base de peix, en particular les llagostes alla castellanese (amb una salsa feta amb ous de llamàntol), llagostes, crancs d'aranya, moll, zerri, peix San Pietro, eriçons de mar i marisc.

Esdeveniments

El Crist Negre

Molt significatius tamb√© s√≥n els actes col¬∑laterals organitzats per l'administraci√≥ municipal amb motiu de la¬†Setmana Santa, en concret el "Dilluns de Pasqua en M√ļsica", que se celebra als prats on les parets s'alcen cap al mar cap al pont llevad√≠s es caracteritza en els √ļltims anys especialment per artistes¬†de jazz i¬†pop, amb la participaci√≥, entre molts, de: Noem√≠, Tiromancino, Simone Cristicchi, Eugenio Finardi,¬†Eugenio Bennato,¬†Sergio Cammariere,¬†Franca Masu,¬†Paolo Fresu, Giuliano Sangiorgi,¬†Giorgio Conte,¬†Avion Travel,¬†Jono Manson,¬†Max Gazz√® i¬†Piero Marras.

En el passat ha acollit algunes edicions del prestigi√≥s premi "Navicella Sardegna", una reproducci√≥ d'un bronze votiu nur√†gic, en plata, ofert i fet a m√† pel mestre orfebre del C√†ller Bruno Busonera, per premiar els sards i no, que han donat prestigi a l'illa del m√≥n. Entre d'altres:¬†Paolo Fresu,¬†Caterina Murino,¬†Vittorio Sgarbi,¬†Giovanni Floris,¬†Elisabetta Canalis,¬†Nicola Lecca,¬†Francesco Cossiga,¬†Barbara Serra, Anna Tifu, Monsenyor Angelo Becciu,¬†Valeria Marini,¬†Salvatore Mereu,¬†Maria Giacobbe,¬†Flavio Manzoni,¬†Bianca Berlinguer,¬†Melissa Satta,¬†Geppi Cucciari ,¬†Giorgio Porr√†,¬†Beppe Severgnini. Les primeres edicions del Premi es van celebrar a C√†ller mentre que les √ļltimes es van celebrar a Porto Cervo i Porto Rotondo.

Altres esdeveniments importants se celebren al llarg de l'any, especialment a l'estiu, quan Castelsardo des del centre hist√≤ric fins a les diverses places acull festivals de m√ļsica de paraula, festivals literaris (Un'Isola in Rete), tert√ļlies, trobades liter√†ries, representacions teatrals. Cal destacar, en concret, la nit de focs artificials prevista per a mitjans d'agost, quan a m√©s de concerts, hi ha un suggerent castell de focs artificials que des de les terrasses del Castell omple el promontori de llums i colors i reflexos del mar del golf d'Asinara.

Economia

L'economia actual es basa principalment en el¬†turisme, la construcci√≥ i la pesca. Pel que fa al comer√ß, el pa√≠s est√† ben prove√Įt de botigues de diversos sectors, entre els quals destaquen els¬†d'artesania local.¬†[12]

Infraestructures i transport

Carreteres

A Castelsardo acaba el S.S. 200 que connecta amb Sàsser, que es troba a 32 km. Des de Castelsardo comença el S.S. 134 que connecta amb Sedini i altres pobles més petits d'Anglona, mentre que el S.P. 90 condueix, amb una carretera panoràmica molt suggerent, a Santa Teresa di Gallura.

Ports

Marina

Castelsardo disposa d'un port esportiu amb més de 700 amarradors. El port de Castelsardo és un dels ports pilot del programa europeu Odyssea. Diverses activitats tenen la seva seu al port: vela, turisme pesquer, busseig i snorkel.

Mobilitat urbana

La ciutat disposa d'una l√≠nia d'autobusos que travessa el territori municipal des de la frontera amb el municipi de¬†Sorso fins al municipi de¬†Valledoria, passant per Peruledda, Lu Bagnu, el centre hist√≤ric, Multeddu; tamb√© s'ha activat un servei d'autob√ļs llan√ßadora, que des de l'aparcament d'intercanvi, situat a prop de l'estadi municipal, condueix al centre hist√≤ric, on hi ha una ZTL i la prohibici√≥ d'acc√©s als autobusos tur√≠stics.

Administració

PeríodeAlcaldePartitCàrrecNotes
21 de novembre de 1993 9 de juny de 1996 Angelo Capula "Heterogeni" Alcalde [13]
9 de juny de 1996 16 d'abril de 2000 Massimo Pinna Llistes cíviques de centreesquerra Alcalde [14]
16 d'abril de 2000 8 maig 2005 Francesco Angelo Cuccureddu Llista cívica Alcalde [15]
8 maig 2005 30 maig 2010 Francesco Angelo Cuccureddu Llista cívica Alcalde [16]
30 maig 2010 25 maig 2014 Giovanni Matteo Santoni Llista cívica "Seguim junts" Alcalde [17]
25 maig 2014 17 juny 2019 Angelo Francesco Cuccureddu Llista cívica "Junts per créixer" Alcalde [18]
17 juny 2019 titular Antoni Maria Capula Llista c√≠vica "Castelsardo B√© Com√ļ" Alcalde [19]

Esport

Calci

Entre els més importants hi ha un equip que juga en el campionat autonòmic d'excel·lència:

  • La Unione Sportiva Dilettantistica √©s el principal equip de la ciutat.

L'empresa va jugar el campionat d'Excel·lència Regional acabant en 3a posició, però gràcies a les semifinals aconseguides a la Copa d'Itàlia va ser admesa al campionat de la Sèrie D. La temporada 2007-08 va jugar a la Sèrie D. A l'equip de Castelsardo també va jugar el conegut futbolista Antonio Langella.

Surf

A la platja d'Emp√ļries (fracci√≥ de Lu Bagnu) est√† operatiu el Bulli Surf Club A.S.D., nascut el 2013. Compta amb esportistes a nivell nacional i internacional.

Instal·lacions esportives

Castelsardo disposa d'un estadi de gespa natural amb grades cobertes, en el qual juga l'equip de futbol local i també camps de futbol i bàsquet, voleibol, tennis.

Notes

  1. ^ Dades ISTAT - Població resident a 30 de juny de 2019.
  2. ^ Classificació sísmica (XLS), sobre rischi.protezionecivile.gov.it.
  3. ^ El terme Castel Sardo també s'utilitza per a una carretera que creua aquest municipi la carretera estatal 134 de Castel Sardo, així com per l'Autoritat Portuària [1][Enllaç trencat]
  4. ^ Salta a:un b Paolo Melis, antiguitats romanes del territori de Castelsardo (Sàsser)
  5. ^ Giuseppe Meloni, Casteldoria: processo per una resa, a Archivio Storico Sardo, XXXV, Càller, 1986.
  6. ^ LIVI C., La popolazione della Sardegna nel periodo aragonese, in Archivio Storico Sardo, vol. XXXIV, fasc. II, Càller, 1984, p. 95.
  7. ^ Francesco Cesare Casula, La Storia di Sardegna, Sassari, Carlo Delfino Editore, març de 1998, p. 389, ISBN 88-7741-760-9.
  8. ^ Francesco Cesare Casula, La Storia di Sardegna, Sassari, Carlo Delfino Editore, març de 1998, p. 464, ISBN 88-7741-760-9.
  9. ^ Giulio Angioni,¬†Le fiamme di Toledo, Palerm, Sellerio, 2006, 265-281; Antonello Mattone,¬†castellaragon√®s. Una ciutat fortalesa a la Mediterr√†nia moderna (segles XVI-XVIII), a AA. VV. (editat per Antonello Mattone i Alessandro Soddu),¬†Castelsardo. Novecento anni di Storia, Roma, Carocci, 2007, pp. 458‚Äď464
  10. ^ Salta a:un b Ciutat de Castelsardo, el araldicacivica.it. [Consulta: 16 setembre 2022].
  11. ^ Estadística I.Stat - ISTAT; [Consulta: 28-12-2012].
  12. ^ Atlante cartografico dell'artigianato, vol. 3, Roma, A.C.I., 1985, p. 21.
  13. ^ Municipal 21/11/1993, de elezionistorico.interno.gov.it, Ministeri de l'Interior. [Consulta: 16 agost 2017].
  14. ^ Municipal 09/06/1996, de elezionistorico.interno.gov.it, Ministeri de l'Interior. [Consulta: 16 agost 2017].
  15. ^ Municipal 16/04/2000, de elezionistorico.interno.gov.it, Ministeri de l'Interior. [Consulta: 16 agost 2017].
  16. ^ Municipal 08/05/2005, de elezionistorico.interno.gov.it, Ministeri de l'Interior. [Consulta: 16 agost 2017].
  17. ^ Municipal 30/05/2010, de elezionistorico.interno.gov.it, Ministeri de l'Interior. [Consulta: 16 agost 2017].
  18. ^ Municipal 25/05/2014, de elezionistorico.interno.gov.it, Ministeri de l'Interior. [Consulta: 16 agost 2017].
  19. ^ Municipal 17/06/2019, de elezionistorico.interno.gov.it, Ministeri de l'Interior. [Consulta: 12 abril 2020].

Bibliografia

Referències

Altres projectes

Enllaços externs

Control d'autoritats VIAF (CA) 245132722 · LCCN (CA) nr97022310 · GND (DE) 4314183-3
  Portal Sardenya: accedeix a articles de la Viquipèdia sobre Sardenya




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.