17-01-2023  (69 lectures) Categoria: Articles

venjança catalana

 

Infotaula de conflicte militarVenjança Catalana
Tipus esdeveniment Modifica el valor a Wikidata
Data 1305-1307
Lloc Imperi Romà d'Orient
Casus belli Assassinat de Roger de Flor
Resultat Vict√≤ria catalana i establiment de les rep√ļbliques militars del¬†Ducat d'Atenes i el¬†Ducat de Neop√†tria.
Bàndols
Corona d'Aragó Companyia Catalana d'Orient Imperi Romà d'Orient Imperi Romà d'Orient
La figura del català o el "monstre sanguinari" que persegueix les fantasies dels nens o omple el folklore de la cultura dels balcans.

La¬†Venjan√ßa Catalana fou la¬†guerra d'extermini i saqueig sistem√†tic endegada per la¬†Companyia Catalana d'Orient contra la poblaci√≥ civil grega de l'Imperi Rom√† d'Orient entre els anys¬†1305 i¬†1307, en venjan√ßa i repres√†lia per l'assassinat a tra√Įci√≥ de¬†Roger de Flor i l'intent d'anihilaci√≥ de la Companyia mentre aquesta es trobava acantonada a¬†Gal¬∑l√≠poli.

El terror provocat en la poblaci√≥ civil grega se serv√† en el record popular. El tema de la Venjan√ßa Catalana fou reprodu√Įt en diverses obres de car√†cter pol√≠tic a fi d'estimular les accions b√®l¬∑liques catalanes, tal com succe√≠ durant la¬†Guerra Gran. A nivell literari,¬†Antonio Garc√≠a Guti√©rrez escrigu√© un drama,¬†Venganza catalana (1864), que en mistificava el sentit i l'equiparava a les conquestes dels castellans a Sud-am√®rica.

Els fets han tingut repercussions en el llenguatge actual. Mentre que en¬†alban√®s katala significa 'monstre' i s'utilitza per a espantar els nens, en¬†grec existeix una maledicci√≥ que desitja que ¬ęAix√≠ t'arribi la venjan√ßa catalana¬Ľ.

Contingut

Fets

Passat l'hivern del 1305 i abans de¬†continuar¬†la campanya per Anat√≤lia,¬†Roger de Flor es va despla√ßar a¬†Adrian√≤polis per acomiadar-se del fill de l'emperador, Miquel, sense adonar-se de la tra√Įci√≥ que aquest estava tramant. Durant el sopar de comiat, un grup de grecs i alans van assassinar el cabdill¬†almog√†ver i tota la seva escorta. Al mateix temps, almog√†vers i comerciants catalans eren atacats per sorpresa arreu de l'imperi. Fins i tot, una ambaixada catalana que pretenia negociar la pau fou anihilada.

Des del seu quarter d'hivern a Gal·lípoli, el gruix de l'exèrcit almogàver va superar el setge inicial, i un cop assegurada la posició, sortiren comandats per Berenguer d'Entença a satisfer el seu afany de venjança.[1]

Aleshores començava la famosa Venjança Catalana. Passaren amb sang i foc per les viles i ciutats sense respectar vides ni béns i escampant el terror arreu. En el decurs d'aquesta campanya de venjança, fou pres i empresonat a Gènova en Berenguer d'Entença. Reunits altre cop a Gal·lípoli, i ja amb Bernat de Rocafort com a nou cabdill, els almogàvers decidiren plantar cara a l'exèrcit romà d'Orient.

Els almog√†vers van enfonsar els seus vaixells al port (al crit fam√≥s de: ¬ęCremem les nostres naus!¬Ľ) per evitar la temptaci√≥ de fugir, i aix√≠ resistiren el setge a qu√® eren sotmesos. De cop, les tropes catalanes es llan√ßaren sobre l'ex√®rcit rom√† d'Orient acampat als afores de la ciutat. El xoc fou brutal, per√≤ els almog√†vers acabaren triomfant i derrotant els romans d'Orient. La follia venjativa dels almog√†vers estengu√© el terror per tot l'imperi. El lloc on havien estat assaltats els ambaixadors catalans fou arrasat i cap home, dona, vell, nen, ni animal va ser deixat amb vida. La ira caigu√© tamb√© sobre els alans, c√≤mplices en l'assassinat de Roger de Flor; molts d'ells, conscients del que els esperava, decidiren matar ells mateixos les seves pr√≤pies dones i fills abans que caiguessin a mans dels catalans.[2]

Cita de Bernat de Rocafort:

¬ę -Mateu-los. A tots.[3] ¬Ľ

En l'actualitat

La presència de la Companyia va deixar una empremta en el folklore i el llegendari popular de les diferents regions on passaren (àrea Balcànica i Grècia). Val a dir que part d'aquest substrat ha arribat fins a l'actualitat i que gran part d'aquest (si no tot), a causa de la devastació provocada pels almogàvers, és de caràcter negatiu.[4]

De la regió de Tràcia, ens arriba el famós refrany : "que la venjança dels catalans caigui damunt teu", tramès per Montcada.

A¬†Bulg√†ria, les expressions¬†"Catal√†" i¬†"Fill catal√†" signifiquen "home malvat, sense √†nima, torturador". Aquesta mala fama arrib√† a transcendir els l√≠mits del folklore per a influir en poetes com Ivan M. Vazoz, qui en el poema¬†Pirates, publicat per primer cop l'any 1915, cita els catalans al costat dels turcs com els majors opressors de la naci√≥ b√ļlgara.

A¬†Tess√†lia, l'expressi√≥ ¬ęEts un Catal√†!¬Ľ era proferida com a insult fins a finals del segle¬†xx.

A Grècia:

  • A¬†Atenes, els nens d'aquesta ciutat acompanyaven el seu joc amb la seg√ľent can√ß√≥ insultant:
"Franc, vareg,
"pitsi" català,
et rentes, et pentines,
i amb merda t'empastifes"
  • A la regi√≥ de¬†Parn√†s, es recoll√≠ el refrany¬†:¬†"Vaig fugir dels turcs per caure en mans dels catalans".
  • A l'illa d'Eubea, se sap que en la primera meitat del segle¬†xx la paraula "catal√†" era proferida a la regi√≥ de¬†K√†ristos com a insult, i es t√© documentada la utilitzaci√≥ d'una forma aberrant d'aquest mot com a renom sarc√†stic:
"Catalós. Renom d'un camperol desvagat del poble de Pirgos, a la regió de Kàristos.(...). A vegades es doná a aquells a qui es vol insultar"
Quant a toponímia al proper poble de Milees, hi ha un rierol que porta per nom Català.
Refranys i dites:
"Que et vegi sota l'espasa d'un català".
"El grec es rentava i el català s'emmerdava", en referència a la brutor dels catalans (tret que és força emprat, en tota Grècia, per descriure els catalans).
En referència a la irreverència dels catalans vers la religió, hi trobem diferents exemples:
"El català menja carn fins i tot en Divendres Sant",
"Dejuna com el català", per referir-se a qui no dejuna.
En el cançoner popular, també hi són presents diferents exemples:
A la balada popular¬†La maledicci√≥ de l'abandonada, entre les calamitats que desitja la protagonista a qui l'ha abandonada, hi apareixen els versos seg√ľents:
"Que caiguis sota espases franques i en mans de catalans,
que et lliguin les mans amb unes manilles i t'estrenyin el coll amb un garrot".
Cançó de bressol cantada fins fa poc a Hipati:
"Surt el sol per Arta
i il·lumina tota Patres.
Senyor sol i rei,
dona'm força i coratge
per cenyir-mes set espases
i lluitar contra els francs,
contra els francs i els varegs,
contra els gossos catalans.
Gos català,
no dejunes el divendres,
ni dejunes el dissabte,
quan Crist és a la tomba.
Els fills de la Romània
són com lleons en el seu cor,
són com lleons, són com falcons,
són com els dofins del mar".

Així mateix, a la regió de Mani, al sud de Lacònia, es conserva un record admiratiu dels almogàvers i el mot català fou utilitzat a vegades com a nom propi; com a exemple, al poble de Piondes (Làguia) existia fins fa ben poc una família amb el cognom "Català". A la regió peloponèsia de l'Argòlide, "catalana" era el pitjor insult que es podia dir a una dona, com es posa de manifest en l'expressió "Ah, catalana, mil torts m'has fet".

A l'actual Albània:

El mot ¬ęcatal√†¬Ľ (en¬†alban√®s katallan) significa ¬ęhome lleig i dolent¬Ľ.
Aix√≠ mateix per ¬ęcatal√†¬Ľ (katallan) es designa, en el folklore alban√®s, un monstre amb un sol ull, que recorda en molts aspectes el ciclop Polifem. Aquest ciclop apareix representat com un ferrer salvatge que s'alimenta de carn humana, sense genolls, per la qual cosa no es pot ajupir, i amb cames llargues com pals de vaixell. A ell, s'hi enfronta un jove heroi anomenat¬†Dedaliya, que el ven√ß amb ajut de la seva ast√ļcia. Aquesta tradici√≥, en diferents versions, s'anomena normalment amb el t√≠tol de¬†Dedalia dhe Katallani (Dedalia i el Catal√†).

Bibliografia

Referències

  1. ‚ÜĎ [enlla√ß sense format] http://llenguaprimerescolaindustrial.blogspot.com.es/2010/12/deskarats-venjanca-catalana.html
  2. ‚ÜĎ [enlla√ß sense format] http://www.laketania.com/fets/almogavers/
  3. ‚ÜĎ [enlla√ß sense format] http://relatsencatala.cat/relat/venjanca-catalana/360108
  4. ‚ÜĎ El record dels Catalans en la tradici√≥ popular, hist√≤rica i liter√†ria de Gr√®cia, Antonio Rubi√≥ y Lluch;¬†Eusebi Ayensa; Curial Edicions Catalanes; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001
  5. ‚ÜĎ Bu√ßpapaj, Flamur.¬†Katallani (en alban√®s), 03.03.2011, p.¬†67.¬†ISBN 9789995689179.
_____________________________________________________________________________



@BroskiYoan
??Hilo??Lista de países en Los Balcanes donde "catalán" se usa como insulto.
8:03 p. m. · 14 ene. 2023
·
348,1 mil
Reproducciones
333
Retweets
149
Tweets citados
1.558
Me gusta
??????
@BroskiYoan
·
14 ene.
En respuesta a
@BroskiYoan
1. BULGARIA
De la región de Tracia nos llega el refrán: que la venganza de los catalanes caiga sobre ti. En Bulgaria las expresiones "Catalán" e "Hijo catalán" significan "hombre malvado, sin alma, torturador".
??????
@BroskiYoan
·
14 ene.
Esta mala fama lleg√≥ a trascender los l√≠mites del folclore para influir en poetas, como Ivan M. Vazov, que en el poema Piratas, publicado por primera vez en 1915, cita a los catalanes junto a los turcos como los mayores opresores de la naci√≥n b√ļlgara.
??????
@BroskiYoan
·
14 ene.
2. GRECIA
En Atenas los ni√Īos de dicha ciudad acompa√Īaban su juego con la siguiente canci√≥n insultante:
"Francos, varegos,
"pechos" catal√°n,
te lavas, te peinan,
y con mierda te rebozas".
??????
@BroskiYoan
·
14 ene.
En la región de Parnaso se recogió el refrán: "huir de los turcos para caer en los catalanes".
En la isla de Eubea se sabe que en la primera mitad del siglo XX la palabra "catalán" era proferida en la región de Káristos como insulto y se tiene
??????
@BroskiYoan
·
14 ene.
documentada la utilización de una forma aberrante de esta palabra como renombre sarcástico:
"Cataloi. Mote de un campesino desocupado del pueblo de Pirgos, en la región de Káristos (...) A veces se da a aquellos a quienes se quiere insultar".
??????
@BroskiYoan
·
14 ene.
En Hipatia (Patras, capital del Ducado de Neopatria) todavía están presentes muchas maledicencias, leyendas y canciones.
Acerca de la toponimia en el cercano pueblo de Miles hay un arroyo que lleva por nombre Catal√°n.
Refranes y dichos:
"Que te vea bajo la espada de un catal√°n"
15 ene.
En respuesta a
@BroskiYoan
No saps la història de la matança de catalans i la vengança catalana dels almogàvers del s XIII? Cal situar-ho tot en el seu context, sobretot, veuràs que espanya no existia
Apu
@pv_ton
·
15 ene.
En respuesta a
@BroskiYoan
PERO NO ERAN ARAGONESES?
Maxrameu Banejat
@MaxBanejat
·
16 ene.
En respuesta a
@BroskiYoan
Es SAN JORGE
Pere Camps #meh
@Petrechamps
·
15 ene.
En respuesta a
@BroskiYoan
Joder macho. Eres extremadamente inortado.
Lluís
@Lluis_r_s
·
16 ene.
En respuesta a
@BroskiYoan
Me estas contando que hubo catalanes que arrasaron toda una región en venganza por el asesinsto a traición de su lider? Sí así fué.
Pol
@pgasto8
·
15 ene.
En respuesta a
@BroskiYoan
Hilo de países donde eres subnormal:
- Todos
Fin de hilo
Seguido por algunos twitteros que t√ļ sigues
Adalberth
@reygodo
·
15 ene.
En respuesta a
@BroskiYoan
Espa√Īolistas: Catalunya no exist√≠a, fue Arag√≥n, los catalanes se han inventado la historia!!! ??????
Also espa√Īolistas: En los Balcanes y Grecia todav√≠a recuerdan la crueldad de los conquistadores catalanes, son mal√©ficos! ??????




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.