Església de Saint-Fleuret d'Estanh

14-12-2023 (197 )

L'església de Saint-Fleuret.

Presentació
Destinació inicial	Capella Prioral
Diòcesi	Diòcesi de Rodez i Vabres
Parròquia	Parròquia de Saint-Bernard-d'Olt (d)
Dedicatari	Sant Fleuret
Construcció	segle xv
Religió	Catolicisme
Propietari	Comuna
Patrimonialitat	Inscrit MH (1927)

Localització
País	França
Regió	Rouergue
Regió	Occitània
Departament	Aveyron
Comuna	Estanh

Coordenades	44° 33′ 16" N, 2° 40′ 22" E

Localització al mapa de França

veure al mapa de França
veure al mapa de l'Avairon

L'església de Saint-Fleuret d'Estanh és una església situada a França, a la comuna d'Estanh, al departament de l'Avairon i a la regió d'Occitània.

Està protegida com a monument històric.

Sant Fleuret va ser bisbe d'Alvèrnia dels segles 6-71.

Resum

Localització

L'església de Saint-Fleuret està situada al barri nord-est del departament de l'Avairon, a la comuna d'Estanh, al cor del poble d'Estanh, davant del castell.

Històric

Clau de volta amb les armes de la família d'Estanh.

Originalment, es va construir un priorat a Estanh, depenent successivament del monestir de Saint-Amans a Rodez, després el 1080 a l'abadia de Saint-Victor de Marsella i el 1087, a l'abadia de Notre-Dame-de-l'Assomption a Montsalvy 2. Restes rares (una pedra tallada i un mur a la cripta) desenterrades a la part occidental de l'església actual en donen testimoni2.

Sobre els fonaments d'aquest antic priorat es va construir al segle xv l'església actual, dedicada primer a Sant Amans3, el primer bisbe de Rodez al segle 5. Més tard va ser posat sota el patronatge de Sant Fleuret, un bisbe que va morir a Estanh al segle 73. Al ^segle 16, es va construir una capella funerària al sud per als senyors d'Estanh2. La cripta, transformada en una ossera al segle 1892, es va buidar dels ossos que van ser traslladats al nou cementiri el <>2.

Adossat al presbiteri, a l'angle sud-est, s'afegí una sagristia al segle xix. L'any 2008 es van fer obres per facilitar la visita a la cripta, ja que anteriorment s'hi accedia per una trapa des de la nau2.

L'església està catalogada com a monument històric des del 29 de desembre de 19274.

Descripció

Estil gòtic flamíger5, l'edifici està orientat al sud-est/nord-oest amb el seu portal al sud-oest, precedit per un pati propi precedit per una escala d'uns vint graons. A l'esplanada s'alça una creu de pedra que, des del 2013, és la reproducció d'una antiga creu del cementiri del segle xvi, l'original de la qual es conserva a la cripta de l'església3. L'anvers representa un sepulcre coronat per un Crist a la creu, i el revers representa una Mare de Déu de la Misericòrdia envoltada de dos àngels3. A sota, Maria Magdalena i un pelegrí encerclen el fust de la creu3.

Uns deu metres a l'est de l'esplanada hi ha una altra creu del cementiri del segle 1981 o <> en pedra sorrenca rosa, classificada el <> com a monument històric, representant Crist a un costat i la Mare de Déu a l'altre6. La porta està protegida per un porxo.

A l'interior, la nau, flanquejada per dues naus laterals, s'estén sobre quatre trams5. Sobre la crugia més occidental hi ha el campanar, accessible per una torre d'escala rematada per una llanterna. Lluny de les naus laterals, sobresurten tres capelles: al nord-oest, les de Saint-Esprit i Saint-Fleuret, i al sud-est les de Sainte-Anne (o La Pietà). Al final de les naus laterals, just abans del cor, hi ha dues capelles simètriques, la de la Mare de Déu al sud-est, i la de Sant Josep al nord-est5. El cor, de forma pentagonal2, perllonga la nau central. Com que la roca mare esquistosa és particularment irregular en aquest punt, primer es va construir una cripta i capelles baixes per suportar la primera crugia de la nau i les naus laterals, així com el cor2. El sostre de cada part de l'església, inclòs el porxo, consta de voltes de creueria, divuit en nombre, decorades amb claus de volta tallades, diverses d'elles representant les armes de la família d'Estanh2.

Els vitralls moderns, instal·lats entre 1975 i 1977, són obra de Claude Baillon, vitraller de Millau2,7.

La creu de pedra a l'esplanada.
La Creu de Gres Rosa.
La capçalera sobre la cripta.
El cimbori de la torre de l'escala i el campanar.
La nau i les seves naus laterals.
El sostre de la nau i presbiteri.

Mobiliari

A part de la creu del cementiri ja esmentada, l'església conté altres objectes classificats o registrats com a monuments històrics:

a la capella de Saint-Fleuret, un retaule catalogat el 1981 el panell central del qual mostra sant Fleuret vestit de bisbe, envoltat d'escultures: a la part superior el bust de Déu Pare, i una estàtua a cada costat que representa sant Fleuret i sant Antoni8,9 ; Com a part de l'altar, s'hi col·loca un bust reliquiari que representa Sant Fleuret8 ;
a la Capella de l'Esperit Sant, un altre retaule catalogat el 1981 el panell central del qual és una pintura que representa la Pentecosta, amb el bust de Déu Pare a la part superior, i a cada costat les estàtues de Sant Roc i un pelegrí de Compostel·la10 ; Com a part de l'altar, quatre busts reliquiaris representen sant Fleuret, sant Joan Baptista i dues dones10 ;
una estàtua de fusta ^{del segle} 1981 llistada el <> que representa Crist a la creu11 ;
una campana de bronze de 1565, catalogada el 194312 ;
un baix relleu ^{del segle 1953} llistat el <> que representa una Mare de Déu amb el Nen 13 ;
vint-i-cents pals processionals ^{del segle} XVIII de la Confraria dels Penitents Blaus enumerats el 1981, quinze dels quals estan exposats a l'església14,15 ;
un reliquiari d'argent del segle xv que representa el braç de sant Fleuret, catalogat el 195416 ;
Un plat de quest fet de coure en relleu classificat el 195417 ;
Conjunt classificat el 1954 compost per un calze i una patena datats entre 1755-1756, en plata18 ;
a la capella de Santa Anna (o de la Pietat), un retaule inscrit el 1981, amb tres escultures: la Mare de Déu de la Misericòrdia al centre, amb una estàtua a cada costat, possiblement representant santa Anna i sant Joaquim19 ;
a la Capella de la Mare de Déu, un retaule inscrit el 1981 amb la imatge de la Verge i el Nen entre dues estàtues d'àngels2,20 ;
a la capella de Sant Josep, un retaule del segle XIX inscrit el 1981 amb la imatge de Sant Josep sostenint el Nen Jesús en braços21.