05-05-2024  (177 lectures) Categoria: Desconeguts

Sunifred Llobet -950 - Lupitus Barchinonensis

Infotaula de personaLupitus Barchinonensis
Biografia
Naixement segle x Modifica el valor a Wikidata
Mort segle x (>984) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupació astrònom, astròleg Modifica el valor a Wikidata

Lupitus Barchinonensis, Seniofred Llobet o Sunifred Llobet, (950?, Alt Penedès) va ser un religiós i astrònom català del segle Xé (tot i que la seva identitat no està prou contrastada[1][2]), parent dels bisbes Vives i Deodat de Barcelona. Des de l'any 975 fins al 995 va ser ardiaca de la catedral de Barcelona i home de confiança del comte Borrell II. Se'n conserven diferents escrits al Scriptorium del Monestir de Ripoll. L'ultima notícia que tenim de Sunifred Llobet, és que va anar a Roma en pelegrinatge, però no hi ha cap registre que en tornés.

Va ser mestre, molt probablement, de Gerbert d'Orlhac, (el que més tard va esdevenir Papa amb el nom de Silvestre II) durant els seus anys de formació a Vic i a Ripoll. Anys després, Gerbert, que ja era bisbe de Reims, va escriure una carta a un monjo del Scriptorium del Monestir de Ripoll, datada l'any 984, en què li demana un llibre d'astrologia de Lupitus Barchinonensis, molt probablement el Ms.225[3]

Es té constància que es va dedicar a traduir al llatí algunes obres àrabs d'astronomia, entre elles se li atribueix el Ms.225 de Ripoll sobre l'ús de l'astrolabi i, per aquest motiu es pensa que va construir l'astrolabi més antic del món amb caràcters carolingis (l'astrolabi de Barcelona)[4]

L'Acadèmia de Ciències de Barcelona va demanar l'astrolabi en préstec a l'Institut du Monde Arabe de Paris, on el va cedir el seu descobridor, Marcel Destombes,[4] per fer-ne una còpia que avui es pot veure a la seu de l'Acadèmia a les Rambles.

Referències

  1. ↑ Pratt Lattin, Harriet. Lupitus Barchinonensis. Speculum. Volum 7, Num. 1 (Gener, 1932), Pàgines 58-64. (anglès)
  2. ↑ Vernet, Juan i Parés, Ramon (eds.). La ciència en la història dels Països Catalans. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 2004. Volum 1. ISBN 84-7283-761-0. Pàgina 40. (català)
  3. ↑ Assaig d'història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval / Josep Maria Millàs i Vallicrosa; pròleg : Joan Vernet. - ISBN 848625700X ISBN 9788486257002 (català)
  4. ↑ Anar a :4,0 4,1 Un astrolabe carolingien et l'origine de nos chiffres arabes; Marcel Destombes; a Separata de: Archives internationales d'histoires des sciences, Número 58-59 (1962). Pàgines 1 a 43. (francès)

 

Infotaula de personaLupitus Barchinonensis
Biografia
Naixement segle x Modifica el valor a Wikidata
Mort segle x (>984) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupació astrònom, astròleg Modifica el valor a Wikidata

Lupitus Barchinonensis, Seniofred Llobet o Sunifred Llobet, (950?, Alt Penedès) va ser un religiós i astrònom català del segle Xé (tot i que la seva identitat no està prou contrastada[1][2]), parent dels bisbes Vives i Deodat de Barcelona. Des de l'any 975 fins al 995 va ser ardiaca de la catedral de Barcelona i home de confiança del comte Borrell II. Se'n conserven diferents escrits al Scriptorium del Monestir de Ripoll. L'ultima notícia que tenim de Sunifred Llobet, és que va anar a Roma en pelegrinatge, però no hi ha cap registre que en tornés.

Va ser mestre, molt probablement, de Gerbert d'Orlhac, (el que més tard va esdevenir Papa amb el nom de Silvestre II) durant els seus anys de formació a Vic i a Ripoll. Anys després, Gerbert, que ja era bisbe de Reims, va escriure una carta a un monjo del Scriptorium del Monestir de Ripoll, datada l'any 984, en què li demana un llibre d'astrologia de Lupitus Barchinonensis, molt probablement el Ms.225[3]

Es té constància que es va dedicar a traduir al llatí algunes obres àrabs d'astronomia, entre elles se li atribueix el Ms.225 de Ripoll sobre l'ús de l'astrolabi i, per aquest motiu es pensa que va construir l'astrolabi més antic del món amb caràcters carolingis (l'astrolabi de Barcelona)[4]

L'Acadèmia de Ciències de Barcelona va demanar l'astrolabi en préstec a l'Institut du Monde Arabe de Paris, on el va cedir el seu descobridor, Marcel Destombes,[4] per fer-ne una còpia que avui es pot veure a la seu de l'Acadèmia a les Rambles.

Referències

  1. ↑ Pratt Lattin, Harriet. Lupitus Barchinonensis. Speculum. Volum 7, Num. 1 (Gener, 1932), Pàgines 58-64. (anglès)
  2. ↑ Vernet, Juan i Parés, Ramon (eds.). La ciència en la història dels Països Catalans. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 2004. Volum 1. ISBN 84-7283-761-0. Pàgina 40. (català)
  3. ↑ Assaig d'història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval / Josep Maria Millàs i Vallicrosa; pròleg : Joan Vernet. - ISBN 848625700X ISBN 9788486257002 (català)
  4. ↑ Anar a :4,0 4,1 Un astrolabe carolingien et l'origine de nos chiffres arabes; Marcel Destombes; a Separata de: Archives internationales d'histoires des sciences, Número 58-59 (1962). Pàgines 1 a 43. (francès)




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introduïu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.