31-10-2023  (1142 lectures) Categoria: Articles

Advocat del diable - Devils' advocate - Advocatus diaboli

L'advocat del diable (en llatí Advocatus diaboli) és un antic càrrec oficial dins de l'Església catòlica, el promotor de la fe (del llatí promotor fidei) aquell que argumentava en contra de la canonització d'un candidat, tractant de descobrir qualsevol defecte de caràcter o tergiversació de les proves a favor de la canonització (per exemple, inconsistència en l'evidència dels suposats miracles, etc.).[2]

Avui dia i per analogia, en llenguatge col·loquial, és algú que defensa una postura contrària als interessos del grup a qui assessora a partir d'arguments lògics o amb proves, per tal de jutjar la fortalesa en la qualitat de l'argumentació original i identificar possibles febleses en la seva estructura lògica. Ras i curt pot designar una persona que argumenta a favor d'un punt de vista en el qual no necessàriament creu, però que ho fa simplement per presentar un argument contrari. Aquest procés es pot utilitzar per comprovar la qualitat de l'argument i identificar errors en la seva estructura. [11]

Història

L'oficina de Defensor del Diable va ser establerta el 1587[3] pel papa Sixt V i va ser abolida pel papa Joan Pau II el gener de 1983, amb l'objectiu declarat de fer el procés de santificació més senzill, ràpid, menys costós i més productiu. La recopilació de proves era ara responsabilitat dels bisbes locals, i la discussió legal entre el "defensor del diable" i els defensors de la canonització va acabar. Per demostrar la veritat sobre la vida del candidat, un Col·legi de Relators va ser ara l'encarregat d'examinar el cas. [4] Aquestes noves directrius van provocar un augment dramàtic del nombre d'individus canonitzats:[5] uns 500 canonitzats i més de 1300 beatificats des d'aquesta data fins al 2005, mentre que només hi va haver unes 300 canonitzacions en el període de 1587 a 1983. [6] Això suggereix que els Defensors del Diable van reduir, de fet, el nombre de canonitzacions. Alguns pensen que era una posició útil per garantir que aquests procediments no es produïssin sense una causa merescuda, i que la santedat no es reconegués molt fàcilment. L'última paraula en un procés de canonització pertany al Papa en funcions. [7]

En casos de controvèrsia, el Vaticà també pot buscar el testimoni dels crítics d'un candidat a la canonització. Un exemple notable d'això es va produir el 2003, quan l'ateu Christopher Hitchens, un crític obert de la Mare Teresa, a qui considerava un fanàtic fonamentalista i un frau, va ser entrevistat com a part de les seves audiències de beatificació. [8][9] La Mare Teresa va ser declarada santa pel papa Francesc el setembre de 2016. [10]

 

Referències

  1. ↑ Fanning, Guillem (1911). «Promotor Fidei». Enciclopèdia Catòlica. 12. Nova York: Robert Appleton Company. OCLC 811253232. [Consulta: 12 juliol 2019].
  2. ↑ Woodward, Kenneth L. (1990). Fer sants : com l'Església catòlica determina qui es converteix en sant, qui no i per què. [S.l.]: Pedra de toc. pàg. 376
  3. ↑ Burtsell, Richard (1907). 'Advocatus Diaboli'. L'Enciclopèdia Catòlica. 1. Nova York: Robert Appleton Company. OCLC 875120339. [Consulta: 19 gener 2018].
  4. Woodward 1990, p. 90-91.
  5. ↑ Leung, Rebecca (19 d'octubre de 2003). "El debat sobre la santedat". Notícies CBS. [Consulta: 12 juliol 2019].
  6. ↑ Stewart, Phil (18 de febrer de 2008). "El Vaticà aclareix, actualitza el procés de creació dels sants". Reuters
  7. ↑ Schmalz, Mateu. «Qui es fa sant a l'Església catòlica i això canvia?» (en anglès). La conversa. [Consulta: 16 gener 2021].
  8. ↑ Leung, Rebecca (19 d'octubre de 2003). "El debat sobre la santedat". Notícies CBS
  9. ↑ Hitchens, Christopher (20 d'octubre de 2003). "Estimada mare: El papa beatifica la Mare Teresa, una fanàtica, fonamentalista i una frau". Pissarra. ISSN 1091-2339
  10. ↑ Sherwood, Harriet (4 de setembre de 2016). "El papa Francesc canonitza la Mare Teresa davant les misses de la plaça de Sant Pere". El guardià. ISSN 0261-3077
  11. ↑ «Significat defensor del diable». Els modismes. [Consulta: 12 juliol 2019].

Bibliografia

  • Woodward, Kenneth L. (1990). Fer sants : com l'Església catòlica determina qui es converteix en sant, qui no i per què. -Touchstone




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introduïu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.