Lluís Pons d'Icart (nascut a Tarragona entre els anys 1518 i 1520 i mort el 23 de juny del 1578) va ser un jurista, epigrafista i arqueòleg. El catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya (CANTIC) proposa l'ortografia Lluís Ponç d'Icard. El seu avi, Lluís d'Icart i de Requesens, i el seu pare, Joan Pons, foren governadors de Nàpols, a més d'haver ocupat altres càrrecs a ciutats d'Itàlia. «Segurament devia estudiar lleis a l'Estudi General de Lleida».[2] El fet és que el

Jeroni Girava o Hieronymus Giraua (Tarragona. finals s. XV - Herculà, 1556) fou un matemàtic, cosmògraf i enginyer català. Va ser gentilhome de la casa reial a les ordres de Carles I i va morir d'un mal de costat amb febres viatjant en vaixell a Nàpols des de Milà en comissió de servei en arribar a Herculà[1] Fou un dels personatges il·lustres de Tarragona esmenats per Lluís Pons d'Icart com a autor de diversos llibres (entre ells dos de cosmografia i la Geometria d'Oronce

Jayme Ponç fou un mestre d'esgrima de Mallorca establert a Perpinyà. Està reconegut com a autor d'un tractat d'esgrima publicat a Perpinyà l'any 1474. El nom del mestre Ponç es presenta de diverses maneres: Jacobus Pons, Jayme Pons, Jaime Ponz,... Alguns autors l'anomenen Joan o "Juan", en

Benedetto Cotrugli (també Benedikt "Beno" Kotruljević, 1416, Dubrovnik - 1469, Aquila), mercader, economista, científic, diplomàtic i humanista. Procedia d'una família de mercaders de Cattaro encara que va néixer a Ragusa en aquells moments sota influència veneciana, com mercader va recórrer tot el Mediterrani: A Sicília i el Magreb (1440), a Catalunya (1444 - 1446) comerciant amb llana de

Lupitus Barchinonensis, Seniofred Llobet o Sunifred Llobet, (950?, Alt Penedès) va ser un religiós i astrònom català del segle Xé (tot i que la seva identitat no està prou contrastada[1][2]), parent dels bisbes Vives i Deodat de Barcelona. Des de l'any 975 fins al 995 va ser ardiaca de la catedral de Barcelona i home de confiança del comte Borrell II. Se'n conserven diferents escrits al Scriptorium del Monestir de Ripoll. L'ultima notícia que tenim de Sunifred Llobet, és que va anar a

La Montse Sarret sempre em va dir (anys 2008-2009) que la paraula flamenco venia de flama.... així com en Magrinyà em deia que Mustang venia de

Pilar Vélez Vicente ( Barcelone, 2 février 1957 ), historienne de l'art et responsable culturelle. De 2012 jusqu'à sa retraite en 2022, elle a été au charge de la direction du Musée du Design de Barcelone,1 musée fondé fruit de l'intégration des collections du Musée des Arts Décoratifs, du Musée de la Céramique, du Musée du Textile et de l'Habillement et du Bureau des Arts Graphiques de Barcelonne. Pilar Vélez a remplacé Marta Montmany au poste, qui a pris sa retraite au

Jorge María Rivero San José, més conegut és Jorge María Ribero-Meneses[1] (Valladolid, 17 de maig de 1945). Es presenta com a filòleg i expert en prehistòria, però en la comunitat científica les seves teories no tenen cap reconeixement i no les configura amb mètodes acceptats en la lingüística, en la història i en la resta de les ciències (és a dir, des del punt de vista científic, són teories sense fonament).

El rellotge de sis hores (en italià: sistema orario a sei ore), també anomenat sistema romà (alla romana) o italià (all'italiana), és un sistema de notació de data i hora a Itàlia que es va inventar abans del rellotge modern de 24 hores. En aquest sistema, el dia comença a l'Ave Maria al vespre al final del crepuscle, aproximadament mitja hora després de la posta de sol, i les 24 hores següents es divideixen en quatre cicles de sis hores