Los libros escritos en la corte durante el reinado de su esposo, Alfonso el Magnánimo, es notable que muchos de ellos también se escribieron en catalán. Alfonso el Magnánimo fue un gran mecenas de la cultura y promovió la producción de obras literarias en catalán, lo que ayudó a consolidar esta lengua como una de las principales lenguas de la corte y de la

Fill d'un matrimoni de la puixant burgesia catalana, era el petit de vuit germans. Va néixer a Can Montalt, a l'actual riera del Pare Fita, 1, on es col·locà una placa commemorativa el 1917.[3] Va assistir a l'escola pública d'Arenys de Mar dirigida per Joan Monjo. El 1844, va marxar a Barcelona on va entrar al seminari. Guiat per la seva vocació religiosa, el 1850 va ingressar a la Companyia de Jesús[4] a França, on va iniciar el noviciat. Després d'estudiar en altres centres de

Agustina Saragossa i Domènech, més coneguda com a Agustina d'Aragó (Barcelona,[1][2] 4 de març del 1786 - Ceuta, 29 de maig del 1857),[1] és considerada una heroica defensora de Saragossa contra els francesos durant la Guerra del Francès.[ El 16 d'abril de 1803 es va casar a Barcelona amb el militar Joan Roca Vilaseca, caporal d'artilleria que va participar des d'un bon principi en la Guerra del Francès. Poc després naixeria el seu primer fill. Amb l'avanç de les tropes napoleòniques

Josep Xifré i Casas (Arenys de Mar, 1777[1] – Barcelona, 7 d'agost de 1856[2]) fou un home de negocis, negrer,[3] filantrop i mecenes. Feu una gran fortuna a Cuba i als Estats Units. Quan es retirà a Barcelona, feu bastir les cases del Pla de Palau (1835), anomenades popularment els Porxos d'en Xifré i pagà un hospital a Arenys Fill de Joan Baptista Xifré i Horta, mariner, i de Margarida Casas i Castelló. Nasqué a Arenys de Mar el 15 d'octubre de 1777 i fou batejat l'endemà a

Els cèrcols de reforç per a lones són elements utilitzats per augmentar la resistència i la durabilitat de les lones. Aquests reforços s’apliquen als marges o punts de tensió de les lones per protegir-les contra l’erosió, l’esquinçament i les condicions climàtiques adverses. Eyelet Punch Kit - Grommet Tool Kit 14mm Grommets Eyelets Metal Tarpaulin Repair Kit - Grommet Setting Tool - Hole Punch Tool for Fabric

Antoni de Montserrat (Vic, 1536 – Salsette, Índia, 1600) fou un jesuïta català format a Portugal que el 1574 va ser destinat a la missió de la colònia portuguesa de Goa, a l'Índia, des d'on viatjaria per bona part de l'Àsia Central i la Península Aràbiga. Aquest viatger i erudit va deixar constància dels seus viatges en quatre manuscrits, dels quals només se'n conserven dos, el Mongolicae Legationis Commentarius, en llatí, i Relaçam do Equebar, rei dos mogores, en portuguès,

Lluís Pons d'Icart (nascut a Tarragona entre els anys 1518 i 1520 i mort el 23 de juny del 1578) va ser un jurista, epigrafista i arqueòleg. El catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya (CANTIC) proposa l'ortografia Lluís Ponç d'Icard. El seu avi, Lluís d'Icart i de Requesens, i el seu pare, Joan Pons, foren governadors de Nàpols, a més d'haver ocupat altres càrrecs a ciutats d'Itàlia. «Segurament devia estudiar lleis a l'Estudi General de Lleida».[2] El fet és que el

Jeroni Girava o Hieronymus Giraua (Tarragona. finals s. XV - Herculà, 1556) fou un matemàtic, cosmògraf i enginyer català. Va ser gentilhome de la casa reial a les ordres de Carles I i va morir d'un mal de costat amb febres viatjant en vaixell a Nàpols des de Milà en comissió de servei en arribar a Herculà[1] Fou un dels personatges il·lustres de Tarragona esmenats per Lluís Pons d'Icart com a autor de diversos llibres (entre ells dos de cosmografia i la Geometria d'Oronce