Jeroni Girava o Hieronymus Giraua (Tarragona. finals s. XV - Hercul脿, 1556) fou un matem脿tic, cosm貌graf i enginyer catal脿. Va ser gentilhome de la casa reial a les ordres de Carles I i va morir d'un mal de costat amb febres viatjant en vaixell a N脿pols des de Mil脿 en comissi贸 de servei en arribar a Hercul脿[1] Fou un dels personatges il路lustres de Tarragona esmenats per Llu铆s Pons d'Icart com a autor de diversos llibres (entre ells dos de cosmografia i la Geometria d'Oronce

Jayme Pon莽 fou un mestre d'esgrima de Mallorca establert a Perpiny脿. Est脿 reconegut com a autor d'un tractat d'esgrima publicat a Perpiny脿 l'any 1474. El nom del mestre Pon莽 es presenta de diverses maneres: Jacobus Pons, Jayme Pons, Jaime Ponz,... Alguns autors l'anomenen Joan o "Juan", en

Benedetto Cotrugli (tamb茅 Benedikt "Beno" Kotruljevi膰, 1416, Dubrovnik - 1469, Aquila), mercader, economista, cient铆fic, diplom脿tic i humanista. Procedia d'una fam铆lia de mercaders de Cattaro encara que va n茅ixer a Ragusa en aquells moments sota influ猫ncia veneciana, com mercader va rec贸rrer tot el Mediterrani: A Sic铆lia i el Magreb (1440), a Catalunya (1444 - 1446) comerciant amb llana de

Lupitus Barchinonensis, Seniofred Llobet o Sunifred Llobet, (950?, Alt Pened猫s) va ser un religi贸s i astr貌nom catal脿 del segle X茅 (tot i que la seva identitat no est脿 prou contrastada[1][2]), parent dels bisbes Vives i Deodat de Barcelona. Des de l'any 975 fins al 995 va ser ardiaca de la catedral de Barcelona i home de confian莽a del comte Borrell II. Se'n conserven diferents escrits al Scriptorium del Monestir de Ripoll. L'ultima not铆cia que tenim de Sunifred Llobet, 茅s que va anar a

La Montse Sarret sempre em va dir (anys 2008-2009) que la paraula flamenco venia de flama.... aix铆 com en Magriny脿 em deia que Mustang venia de

Pilar V茅lez Vicente ( Barcelone, 2 f茅vrier 1957 ), historienne de l'art et responsable culturelle. De 2012 jusqu'脿 sa retraite en 2022, elle a 茅t茅 au charge de la direction du Mus茅e du Design de Barcelone,1 mus茅e fond茅 fruit de l'int茅gration des collections du Mus茅e des Arts D茅coratifs, du Mus茅e de la C茅ramique, du Mus茅e du Textile et de l'Habillement et du Bureau des Arts Graphiques de Barcelonne. Pilar V茅lez a remplac茅 Marta Montmany au poste, qui a pris sa retraite au

Jorge Mar铆a Rivero San Jos茅, m茅s conegut 茅s Jorge Mar铆a Ribero-Meneses[1] (Valladolid, 17 de maig de 1945). Es presenta com a fil貌leg i expert en prehist貌ria, per貌 en la comunitat cient铆fica les seves teories no tenen cap reconeixement i no les configura amb m猫todes acceptats en la ling眉铆stica, en la hist貌ria i en la resta de les ci猫ncies (茅s a dir, des del punt de vista cient铆fic, s贸n teories sense fonament).

El rellotge de sis hores (en itali脿: sistema orario a sei ore), tamb茅 anomenat sistema rom脿 (alla romana) o itali脿 (all'italiana), 茅s un sistema de notaci贸 de data i hora a It脿lia que es va inventar abans del rellotge modern de 24 hores. En aquest sistema, el dia comen莽a a l'Ave Maria al vespre al final del crepuscle, aproximadament mitja hora despr茅s de la posta de sol, i les 24 hores seg眉ents es divideixen en quatre cicles de sis hores

This article takes a look at the life and accomplishments of Francisco Salva of Spain, including his work with an electric telegraph system. The author states that information herein is based on the original report and some practical demonstrations that Salva presented to the Barcelona Academy of Sciences in