MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
05-04-2024 (342 lectures) | Categoria: Desconeguts |
Â
Retrat de Joan Monjo |
|
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 juny 1818Â Vilassar de Mar (Maresme) |
Mort | 7 juny 1884Â (66 anys) Vilassar de Mar |
Activitat | |
Ocupació | Enginyer i pedagog |
Membre de | Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona |
Escola NÃ utica Mercantil dels Srs. Monjo, a Vilassar de Mar.
Joan Monjo i Pons (Maó, 5 de juny de 1818 – Vilassar de Mar, 7 de juny de 1884) fou un enginyer mecà nic i pedagog català .[1]
El 1833 la famÃlia de Joan Monjo es traslladà de Maó a Arenys de Mar on el seu germà Pere tenia plaça de mestre a l'escola pública. Quan aquest morà prematurament Joan el substituÃ. El 1841 obrà una escola privada on tingué alumnes destacats com Fidel Fita, Jaume Català o Josep Pasqual i Soler. Després es traslladà a Barcelona, on va obtenir el tÃtol de mestre i el d'enginyer mecà nic (1847), entre 1848 i 1853 dirigà diverses empreses comercials a Cuba.
El 1861 inicià una molt estreta col·laboració amb NarcÃs Monturiol en la construcció del seu segon submarÃ, l'IctÃneo II. Col·laboració que no abandonà fins al 1868 quan s'embargà l'empresa La Navegación Submarina. El submarà havia estat dissenyat i construït sota la direcció de Monjo en qualitat d'Arquitecte Naval i com a Enginyier Mecà nic també hi havia aportat moltes idees innovadores.
Més tard (1869), i ja casat amb Teresa Segura, fou director de la Reial Escola Nà utica a Arenys de Mar, fins que es tancà el 1874 quan, durant la Tercera guerra carlina, l'ajuntament d'Arenys decidà instal·lar-hi un hospital de sang. Arran del tancament de l'escola d'Arenys, Mojo decidà de muntar-ne una de pròpia i escollà Vilassar de Mar perquè era una de les poblacions amb més nombre d'armadors de la costa catalana i amb unes actives drassanes. Comprà una peça de terra i el 28 de gener de 1876 l'Ajuntament li donà el permÃs per aixecar el que seria l'Escola Nà utica de Vilassar la seu de la qual seria un edifici, als afores de la vila, obra l'arquitecte Riera i Freginals d'Arenys i basat en una idea del mateix Monjo. Edifici situat en el que actualment és el carrer de Santa Eulà lia. El col·legi disposava d'hort, jardÃ, gimnà s, teatre, habitacions per a alumnes interns, menjadors, etc. Monjo, ajudat al principi pels seus dos fills Rafael i Jesús, desenvolupà un sistema d'ensenyament molt avançat per l'època. L'existència de gimnà s ho denota; a finals del segle XIX només en tenien els bons col·legis brità nics o de Suïssa. Durant els mesos d'estiu els exercicis diaris de gimnà stica eren substituïts per sortides a la platja per practicar natació. Els cà stics corporals hi eren rigorosament prohibits.
Va escriure diverses obres de carà cter tècnic i acadèmic com ara: Curso Metódico de arquitectura naval aplicada a la construcción de buques mercantes (1856); Cálculo instrumental esplicado sobre la regla calculatoria Gravet-Lenoir (1862); Manual de Cálculo Mercantil para los alumnos del colegio de San Juan de Vilasar (1876).
Deixà inèdits dos manuals, «Gramà tica» i «Geometria», aixà com una obra de carà cter més Ãntim titulat «Sufrimientos morales que me ha causado el IctÃneo» publicada pòstumament (1985). També es publicà en forma de facsÃmil l'Atlas del curso metodico de arquitectura naval (1990).
Té dedicat un carrer a Barcelona, una plaça a Vilassar de Mar i un carrer a Arenys de Mar
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: