Â
Jeroni Girava
| Naixement |
segle xv 
Tarragona |
| Mort |
1556 (Gregorià ) |
|
|
| Ocupació |
enginyer |
Jeroni Girava o Hieronymus Giraua (Tarragona. finals s. XV - Herculà , 1556) fou un matemà tic, cosmògraf i enginyer català . Va ser gentilhome de la casa reial a les ordres de Carles I i va morir d'un mal de costat amb febres viatjant en vaixell a Nà pols des de Milà en comissió de servei en arribar a Herculà [1]
Fou un dels personatges il·lustres de Tarragona esmenats per LluÃs Pons d'Icart com a autor de diversos llibres (entre ells dos de cosmografia i la Geometria d'Oronce Finé.[2][3][4]
Biografia
Va estudiar a les universitats d'Osca, Alcalá, Salamanca, ParÃs i Lovaina, sent doctor en teologia i bones lletres.[5][4] El 1553, a Brussel·les, va ordenar Los dos libros de Geometria práctica de Oroncio Fineo, traduit al castellà per Jeroni Girava. Posteriorment es trasllada a Ità lia al servei del virrei de Nà pols (1559).
El 1563, ja de tornada a Espanya, entra al servei de Felipe II, treballant en les obres de l 'Alcázar de Madrid, amb Joan Baptista de Toledo, que tenia en aquells dies com ajudants a Joan de València i a Juan de Herrera. El 1565 se li encarrega visitar les obres del Canal Imperial d'Aragó, com a expert en obres hidrà uliques.
Pel que sembla, segons hipòtesi de Nicolás GarcÃa Tapia, va poder ser l'autor de Los veintiún libros de los ingenios y de las máquinas, conegut com el Pseudo-Juanelo Turriano, un manuscrit perdut del XVI del qual es conserva una còpia i que tracta fonamentalment sobre enginyeria hidrà ulica. L'atribució a Juanelo Turriano, «mecà nic de Carles V i Felip II autor de complexos sistemes de rellotges i de grans elevacions d'aigües amb estranys artificis» ja va ser posada en dubte pels primers investigadors del manuscrit al segle xviii, ja que el llenguatge conté catalanismes i referències geogrà fiques concretes. El manuscrit inclou 440 dibuixos molt minuciosos i d'excel·lent qualitat que complementen la precisa descripció dels processos tècnics, a més, les mà quines i enginys van acompanyats del seu especejament, el que permet apreciar els detalls del seu funcionament.
Al gener de l'any 1556 Girava i Lastanosa reberen ordres de traslladar-se a Nà pols per assessorar a l'emperador en assumptes diplomà tics i d'enginyeria hidrà ulica.
Mesos més tard, pel camÃ, després de sortir de Milà per agafar el vaixell a Gènova, Girava moria inesperadament a Herculà el 9 de febrer d'un mal de costat.
Obres
Carta cosmogrà fica de Jeroni Girava, inspirada en la de Gaspar Vopellius..
Escriu dos llibres de Cosmografia prenent com a base la carta cosmogrà fica que Gaspar Vopellio Medeburgense va fer l'any MDXLVII, per ser una de les més completes i ben traçades. Se'n van fer dues edicions: la primera es va imprimir a Milà l'any 1556, i la segona en Venècia l'any 1570.
Es va decantar a favor del sistema astronòmic geocèntric i no l'heliocèntric, considerant que quan va publicar la Cosmographia només feia tretze anys (1543) que Copèrnic havia publicat la nova teoria, i el dictamen desfavorable de l'Església aconsellava als cientÃfics molta prudència.
També va escriure un tractat d'hidrà ulica, elogiat per Girolamo Cardano i avui perdut,[6] que tenia el tÃtol: Declaració de l'ús i fà brica dels instruments d'aigua, molins i altres coses.[7][8]
Autoria de "Los veintiún libros de los ingenios y de las máquinas"
Segons hipòtesi de Vicente GarcÃa de Diego, podria ser l'autor de Los veintiún libros de los ingenios y de las máquinas, conegut com a "Pseudo-Juanelo Turriano", un manuscrit perdut del XVI del qual se'n conserva una còpia i que tracta fonamentalment sobre enginyeria hidrà ulica. L'atribució a Juanelo Turriano, «mecà nic de Carles V i Felip II autor de complexos sistemes de rellotges i de grans elevacions d'aigües amb estranys artificis» ja va ser posada en dubte pels primers investigadors del manuscrit al segle xviii, ja que el llenguatge conté modismes i referències geogrà fiques concretes, GarcÃa de Diego l'atribueix a Jeroni Girava, que va ser «enginyer de Carles V». El manuscrit inclou 440 dibuixos molt minuciosos i d'excel·lent qualitat que complementen la precisa descripció dels processos tècnics, a part d'això, les mà quines i enginys van acompanyats del seu especejament, fet que permet apreciar els detalls del seu funcionament.
Referències
- ↑ Jeroni Girava. Dos libros de cosmographia. por Maestro Iuan Antonio Castellon y maestro Christoual Caron, 1556.
- ↑ Fineo, Oroncio, Los dos libros de la GeometrÃa práctica, mss. 1553, trads. Hierónimo Girava y Pedro Juan de Lastanosa.
- ↑ Arrizabalaga, Jon; GarcÃa-Ballester, Luis; Gil-Aristu, José Luis; Tomás, José Pardo; Navarro, Juan Antonio Micó. «Vol. 43 Núm. 1 (1991)» (en castellà ). Asclepio, 30-06-1991. [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ Anar a :4,0 4,1 Andrea Palladio; JoaquÃn Arnau. Universidad Politécnica de Valencia. Departamento de Composición Arquitectónica. Palladio 1508- 2008. Una Visión de la Antigüedad. General Edic. Arquitectura, p. 77–. GGKEY:1S67H9K10HA [Consulta: 9 desembre 2012].
- ↑ Asclepio : archivo iberoamericano de historia de la medicina y antropologÃa médica, 1991; 43 (1)[Enllaç no actiu]
- ↑ Cardano, G. Hieronymi Cardani Mediolanensis medici de Rerum Varietate, libri XVII: adiectus est capitulum, rerum & sententiarum notatu dignissimarum index utilissimus (en llatÃ). Henricpetri, 1581, p. 91.
- ↑ Hieronymi Cardani ... De rerum varietate libri XVII. Avinyó 1558. Pà gines 68-69.
- ↑ "..Caeterum si quis exquisitam constitutionem et machinae iconeni' dessiderat, librum Hieronymi Girauae -Hispani hac in materia absolutissimum, revolvat.» No he podido identificar cuál de las obras de este cosmógrafo español es la aludida..". Revista de DialectologÃa y Tradiciones Populares. La Sección, 1952 [Consulta: 11 desembre 2012].
Bibliografia
Enllaços externs
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: