Antoni de Montserrat (Vic, 1536 – Salsette, Índia, 1600) fou un jesuïta català format a Portugal que el 1574 va ser destinat a la missió de la colònia portuguesa de Goa, a l'Índia, des d'on viatjaria per bona part de l'Àsia Central i la Península Aràbiga. Aquest viatger i erudit va deixar constància dels seus viatges en quatre manuscrits, dels quals només se'n conserven dos, el Mongolicae Legationis Commentarius, en llatí, i Relaçam do Equebar, rei dos mogores, en portuguès,

Lluís Pons d'Icart (nascut a Tarragona entre els anys 1518 i 1520 i mort el 23 de juny del 1578) va ser un jurista, epigrafista i arqueòleg. El catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya (CANTIC) proposa l'ortografia Lluís Ponç d'Icard. El seu avi, Lluís d'Icart i de Requesens, i el seu pare, Joan Pons, foren governadors de Nàpols, a més d'haver ocupat altres càrrecs a ciutats d'Itàlia. «Segurament devia estudiar lleis a l'Estudi General de Lleida».[2] El fet és que el

Jeroni Girava o Hieronymus Giraua (Tarragona. finals s. XV - Herculà, 1556) fou un matemàtic, cosmògraf i enginyer català. Va ser gentilhome de la casa reial a les ordres de Carles I i va morir d'un mal de costat amb febres viatjant en vaixell a Nàpols des de Milà en comissió de servei en arribar a Herculà[1] Fou un dels personatges il·lustres de Tarragona esmenats per Lluís Pons d'Icart com a autor de diversos llibres (entre ells dos de cosmografia i la Geometria d'Oronce

Jayme Ponç fou un mestre d'esgrima de Mallorca establert a Perpinyà. Està reconegut com a autor d'un tractat d'esgrima publicat a Perpinyà l'any 1474. El nom del mestre Ponç es presenta de diverses maneres: Jacobus Pons, Jayme Pons, Jaime Ponz,... Alguns autors l'anomenen Joan o "Juan", en

Benedetto Cotrugli (també Benedikt "Beno" Kotruljević, 1416, Dubrovnik - 1469, Aquila), mercader, economista, científic, diplomàtic i humanista. Procedia d'una família de mercaders de Cattaro encara que va néixer a Ragusa en aquells moments sota influència veneciana, com mercader va recórrer tot el Mediterrani: A Sicília i el Magreb (1440), a Catalunya (1444 - 1446) comerciant amb llana de

Lupitus Barchinonensis, Seniofred Llobet o Sunifred Llobet, (950?, Alt Penedès) va ser un religiós i astrònom català del segle Xé (tot i que la seva identitat no està prou contrastada[1][2]), parent dels bisbes Vives i Deodat de Barcelona. Des de l'any 975 fins al 995 va ser ardiaca de la catedral de Barcelona i home de confiança del comte Borrell II. Se'n conserven diferents escrits al Scriptorium del Monestir de Ripoll. L'ultima notícia que tenim de Sunifred Llobet, és que va anar a

La Montse Sarret sempre em va dir (anys 2008-2009) que la paraula flamenco venia de flama.... així com en Magrinyà em deia que Mustang venia de

La versió alemanya, amb la introducció del teixó (o altres bèsties), era una expansió d'una tradició més senzilla segons la qual si el temps era assolellat i clar el dia de la Candelera, la gent esperava que l'hivern continués. [9] La versió més senzilla es resumeix en la cobla anglesa (dialecte escocès) que diu "If Candlemas is fair and clear / There'll be twa winters in the year",[e][f] amb frases equivalents en francès i alemany. [20] I s'ha suggerit l'existència d'una cobla

El rellotge de la torre Spasskaya, segons algunes proves històriques, va aparèixer entre 1491 i 1585. Inicialment, la torre es va anomenar Frolovskaya, el nom de l'Església de Frol i Lavra, situada al Kremlin. Va rebre el seu nom modern en honor a la icona del Salvador no feta a mà, col·locada l'any 1658 sobre la porta d'entrada. La torre Spasskaya va ser construïda per l'arquitecte Pietro Antonio Solari l'any 1491, com ho demostren plaques de pedra blanca amb inscripcions en llatí i

El sistema horari de 12 hores és una convenció de mesura del temps en què les 24 hores del dia es divideixen en dos períodes [1] ante meridiem ( a. m., català : «abans del migdia») i post meridiem ( p. m., català : «després del migdia»). [2] Cada període es compon de 12 hores, la numeració de les quals comença a les 12 (actuant com a 0), la 1, les 2 i així successivament fins a les 11. Per a les dotze del migdia es recomana fer servir l'abreviatura m. ( meridiem 'mediodia') per

L'esfera del rellotge del Kremlin de Moscou, Rússia, antigament estava dividida en 17 parts iguals, cadascuna corresponia a una hora de llum del dia més llarg de l'any, el solstici d'estiu. Aquesta esfera tenia una imatge del sol a dalt al mig, amb la busca que indicava les hores en forma d'un raig de llum del sol allargat. L'esfera estava retolada amb els números ciríl·lics i girava en sentit antihorari. Les xifres, que eren de llautó cobert amb pa d'or, tenien una llargària d'uns 71