05-04-2024  (649 lectures)

Antoni de Montserrat - 1536

Antoni de Montserrat (Vic, 1536 – Salsette, Índia, 1600) fou un jesuïta català format a Portugal que el 1574 va ser destinat a la missió de la colònia portuguesa de Goa, a l'Índia, des d'on viatjaria per bona part de l'Àsia Central i la Península Aràbiga. Aquest viatger i erudit va deixar constància dels seus viatges en quatre manuscrits, dels quals només se'n conserven dos, el Mongolicae Legationis Commentarius, en llatí, i Relaçam do Equebar, rei dos mogores, en portuguès,

[+]
0 Comentaris    

05-04-2024  (1392 lectures)    

Joan Calvet d'Estrella - 1520

Joan Cristòfor Calvet (o Calvete) d'Estrella i Galí[1] (Barcelona-Sariñena[2]-Sabadell,[1] 1520? / 1505?[1] - Salamanca, 1593), historiador, humanista i poeta del Renaixement. Segons alguns biògrafs del cèlebre escriptor, va néixer entorn de la dècada del 1500 o 1510. Alguns autors citen com el seu lloc d'origen Sariñena,[4] altres Sabadell.[5][6][2] Segons la versió sabadellenca, el seu nom era Joan Cristòfol Estella (i no Estrella) i Galí, fill d'en Joan d'Estella, cirurgià

[+]
0 Comentaris    

05-04-2024  (1333 lectures)    

Lluís Pons d'Icart - 1518

Lluís Pons d'Icart (nascut a Tarragona entre els anys 1518 i 1520 i mort el 23 de juny del 1578) va ser un jurista, epigrafista i arqueòleg. El catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya (CANTIC) proposa l'ortografia Lluís Ponç d'Icard. El seu avi, Lluís d'Icart i de Requesens, i el seu pare, Joan Pons, foren governadors de Nàpols, a més d'haver ocupat altres càrrecs a ciutats d'Itàlia. «Segurament devia estudiar lleis a l'Estudi General de Lleida».[2] El fet és que el

[+]
0 Comentaris    

05-04-2024  (736 lectures)    

Francesc Albó - 1492

Francesc Albo va ser un navegant del segle xvi. Va formar part de la expedició de Magallanes-Elcano, i acabà el viatge com pilot de la Victòria .[1] Va escriure un derroter descrivint la ruta seguida a la primera circumnavegació de la Terra. No es coneix la data del seu naixement ni de la seva mort. Se'l considera natural de Rosas.[2] Segons una declaració oficial de 1522, era veí de Roses.[3][4] És conegut per participar en l'expedició de Fernao de Magallanes. Salpa de Sevilla com

[+]
0 Comentaris    

05-04-2024  (637 lectures)    

Jeroni Girava - 1490

Jeroni Girava o Hieronymus Giraua (Tarragona. finals s. XV - Herculà, 1556) fou un matemàtic, cosmògraf i enginyer català. Va ser gentilhome de la casa reial a les ordres de Carles I i va morir d'un mal de costat amb febres viatjant en vaixell a Nàpols des de Milà en comissió de servei en arribar a Herculà[1] Fou un dels personatges il·lustres de Tarragona esmenats per Lluís Pons d'Icart com a autor de diversos llibres (entre ells dos de cosmografia i la Geometria d'Oronce

[+]
0 Comentaris    

14-05-2024  (521 lectures)    

Uncia

La uncia (llatí; lit. 'dotzena part') era una moneda romana que valia una dotzena part d'un as. Per derivació, també era el nom d'una moneda de bronze valorada en 1⁄12 d'una tal com es va fer durant la República Romana. [1] La uncia va començar com un pes romà-oscà d'uns 23 grams per una lliura de 273 grams, amb un pes àtic d'uns 27 grams sota l'estàndard libral per una lliura de 327 grams i es va produir ocasionalment cap al començament de la moneda romana de bronze fos. Els tipus

[+]
0 Comentaris    

05-04-2024  (716 lectures)    

Jayme Ponç - 1440

Jayme Ponç fou un mestre d'esgrima de Mallorca establert a Perpinyà. Està reconegut com a autor d'un tractat d'esgrima publicat a Perpinyà l'any 1474. El nom del mestre Ponç es presenta de diverses maneres: Jacobus Pons, Jayme Pons, Jaime Ponz,... Alguns autors l'anomenen Joan o "Juan", en

[+]
0 Comentaris    

05-04-2024  (732 lectures)    

Miquel de Ballester - 1436

Miquel de Ballester (Tarragona 1436 - La Hispaniola, posterior a 1516) fou un militar i navegant català. El setembre de 1493 acompanyà Cristòfor Colom en el seu segon viatge a Amèrica. Colom el nomenà alcaid de la Fortalesa de la Concepció, a l'illa de La Hispaniola on fundà el primer ingenio, que contribuí a la introducció de la indústria de la canya de sucre a

[+]
0 Comentaris    

05-04-2024  (776 lectures)    

Benet Cotrugli -1400

Benedetto Cotrugli (també Benedikt "Beno" Kotruljević, 1416, Dubrovnik - 1469, Aquila), mercader, economista, científic, diplomàtic i humanista. Procedia d'una família de mercaders de Cattaro encara que va néixer a Ragusa en aquells moments sota influència veneciana, com mercader va recórrer tot el Mediterrani: A Sicília i el Magreb (1440), a Catalunya (1444 - 1446) comerciant amb llana de

[+]
0 Comentaris    

05-04-2024  (690 lectures)    

Guillem Sedacer - 1350

El primer tractat important a considerar en la fabricació de vidre transparent és català: La «Sedacina», obra del frare carmelità Guillem Sedacer, de Barcelona, datada el 1378.[1] L'orde del Carmel es relaciona amb la muntanya del Carmel (Mont Carmel), molt a prop de l'antiga ciutat d'Acre i del riu Belos (actual riu Na’aman), llegendària ubicació del descobriment del

[+]
0 Comentaris    

05-04-2024  (746 lectures)    

Sunifred Llobet -950 - Lupitus Barchinonensis

Lupitus Barchinonensis, Seniofred Llobet o Sunifred Llobet, (950?, Alt Penedès) va ser un religiós i astrònom català del segle Xé (tot i que la seva identitat no està prou contrastada[1][2]), parent dels bisbes Vives i Deodat de Barcelona. Des de l'any 975 fins al 995 va ser ardiaca de la catedral de Barcelona i home de confiança del comte Borrell II. Se'n conserven diferents escrits al Scriptorium del Monestir de Ripoll. L'ultima notícia que tenim de Sunifred Llobet, és que va anar a

[+]
0 Comentaris    

05-04-2024  (600 lectures)    

Miquelot de Prades - 1462

Miquel de Prades (Balaguer? 1462?[1][2]- costa de Belvedere Marittimo 1505), conegut amb el nom de Miquelot de Prades, fou un soldat català famós per la seva perícia amb l'espasa i diversos fets militars. No hi ha proves segures que confirmin si tres fets documentats (sobre un esgrimista, sobre un assassí i sobre un militar que va morir a la mar) es puguin atribuir a la mateixa

[+]
0 Comentaris    

08-04-2011  (6962 lectures)    

Mustang ve de mesteng

La Montse Sarret sempre em va dir (anys 2008-2009) que la paraula flamenco venia de flama.... així com en Magrinyà em deia que Mustang venia de

[+]
1 Comentaris    

25-03-2024  (586 lectures)    

Pilar Vélez Vicente

Pilar Vélez Vicente ( Barcelone, 2 février 1957 ), historienne de l'art et responsable culturelle. De 2012 jusqu'à sa retraite en 2022, elle a été au charge de la direction du Musée du Design de Barcelone,1 musée fondé fruit de l'intégration des collections du Musée des Arts Décoratifs, du Musée de la Céramique, du Musée du Textile et de l'Habillement et du Bureau des Arts Graphiques de Barcelonne. Pilar Vélez a remplacé Marta Montmany au poste, qui a pris sa retraite au

[+]
0 Comentaris    

03-02-2024  (979 lectures)    

Groundhog Day - Dia de la Candelera vs. Dia de la Marmota

La versió alemanya, amb la introducció del teixó (o altres bèsties), era una expansió d'una tradició més senzilla segons la qual si el temps era assolellat i clar el dia de la Candelera, la gent esperava que l'hivern continués. [9] La versió més senzilla es resumeix en la cobla anglesa (dialecte escocès) que diu "If Candlemas is fair and clear / There'll be twa winters in the year",[e][f] amb frases equivalents en francès i alemany. [20] I s'ha suggerit l'existència d'una cobla

[+]
0 Comentaris    

31-01-2024  (1007 lectures)    

Jorge María Ribero-Meneses

Jorge María Rivero San José, més conegut és Jorge María Ribero-Meneses[1] (Valladolid, 17 de maig de 1945). Es presenta com a filòleg i expert en prehistòria, però en la comunitat científica les seves teories no tenen cap reconeixement i no les configura amb mètodes acceptats en la lingüística, en la història i en la resta de les ciències (és a dir, des del punt de vista científic, són teories sense fonament).

[+]
0 Comentaris    

15-12-2023  (695 lectures)    

Coca salada - Coca de trempó


[+]
0 Comentaris    

14-12-2023  (817 lectures)    

Església de Saint-Fleuret d'Estanh


[+]
0 Comentaris    

26-11-2023  (828 lectures)    

Campanes del Kremlin

El rellotge de la torre Spasskaya, segons algunes proves històriques, va aparèixer entre 1491 i 1585. Inicialment, la torre es va anomenar Frolovskaya, el nom de l'Església de Frol i Lavra, situada al Kremlin. Va rebre el seu nom modern en honor a la icona del Salvador no feta a mà, col·locada l'any 1658 sobre la porta d'entrada. La torre Spasskaya va ser construïda per l'arquitecte Pietro Antonio Solari l'any 1491, com ho demostren plaques de pedra blanca amb inscripcions en llatí i

[+]
0 Comentaris    

23-11-2023  (955 lectures)    

Números cirílics


[+]
0 Comentaris    

23-11-2023  (702 lectures)    

Rellotge de 12 hores

El sistema horari de 12 hores és una convenció de mesura del temps en què les 24 hores del dia es divideixen en dos períodes [1] ante meridiem ( a. m., català : «abans del migdia») i post meridiem ( p. m., català : «després del migdia»). [2] Cada període es compon de 12 hores, la numeració de les quals comença a les 12 (actuant com a 0), la 1, les 2 i així successivament fins a les 11. Per a les dotze del migdia es recomana fer servir l'abreviatura m. ( meridiem 'mediodia') per

[+]
0 Comentaris    

23-11-2023  (18 lectures)    

Números cirílics


[+]
0 Comentaris    

23-11-2023  (628 lectures)    

Rellotge del Kremlin

L'esfera del rellotge del Kremlin de Moscou, Rússia, antigament estava dividida en 17 parts iguals, cadascuna corresponia a una hora de llum del dia més llarg de l'any, el solstici d'estiu. Aquesta esfera tenia una imatge del sol a dalt al mig, amb la busca que indicava les hores en forma d'un raig de llum del sol allargat. L'esfera estava retolada amb els números ciríl·lics i girava en sentit antihorari. Les xifres, que eren de llautó cobert amb pa d'or, tenien una llargària d'uns 71

[+]
0 Comentaris    

23-11-2023  (769 lectures)    

Rellotge de 6 hores

El rellotge de sis hores (en italià: sistema orario a sei ore), també anomenat sistema romà (alla romana) o italià (all'italiana), és un sistema de notació de data i hora a Itàlia que es va inventar abans del rellotge modern de 24 hores. En aquest sistema, el dia comença a l'Ave Maria al vespre al final del crepuscle, aproximadament mitja hora després de la posta de sol, i les 24 hores següents es divideixen en quatre cicles de sis hores

[+]
0 Comentaris    

...
7
...