El Setge de Malta de 1429 va ser un intent dels Hàfsidas per apoderar-se de l'illa de Malta, que llavors formava part del Regne de Sicília regit per Alfons V el Magnànim. Els invasors van ser rebutjats però molts maltesos van ser assassinats o

Fill d'un matrimoni de la puixant burgesia catalana, era el petit de vuit germans. Va néixer a Can Montalt, a l'actual riera del Pare Fita, 1, on es col·locà una placa commemorativa el 1917.[3] Va assistir a l'escola pública d'Arenys de Mar dirigida per Joan Monjo. El 1844, va marxar a Barcelona on va entrar al seminari. Guiat per la seva vocació religiosa, el 1850 va ingressar a la Companyia de Jesús[4] a França, on va iniciar el noviciat. Després d'estudiar en altres centres de

Agustina Saragossa i Domènech, més coneguda com a Agustina d'Aragó (Barcelona,[1][2] 4 de març del 1786 - Ceuta, 29 de maig del 1857),[1] és considerada una heroica defensora de Saragossa contra els francesos durant la Guerra del Francès.[ El 16 d'abril de 1803 es va casar a Barcelona amb el militar Joan Roca Vilaseca, caporal d'artilleria que va participar des d'un bon principi en la Guerra del Francès. Poc després naixeria el seu primer fill. Amb l'avanç de les tropes napoleòniques

Josep Xifré i Casas (Arenys de Mar, 1777[1] – Barcelona, 7 d'agost de 1856[2]) fou un home de negocis, negrer,[3] filantrop i mecenes. Feu una gran fortuna a Cuba i als Estats Units. Quan es retirà a Barcelona, feu bastir les cases del Pla de Palau (1835), anomenades popularment els Porxos d'en Xifré i pagà un hospital a Arenys Fill de Joan Baptista Xifré i Horta, mariner, i de Margarida Casas i Castelló. Nasqué a Arenys de Mar el 15 d'octubre de 1777 i fou batejat l'endemà a