"Llibret per a compondre oracions segons requereixen les lleis gramaticals, compost pel docte home Bartomeu Mates i corregit i millorat per Pere Joan Matoses ministre de Crist i prevere, a expenses de Guillem Ros i imprès amb artifici meravellós per Joan Gherling, alemany. s'acaba a Barcelona a les nones d'octubre (dia 7) de l'any 1468 de la Nativitat del Senyor". "Cal veure que la data està escrita en xifres romanes i que el 'frare' proposat pels enemics de l'incunable Català "1468 en

« Pensa sempre el maliciós, que tots són dels seus colors»... (Guillem de Berguedà)) « No aniràs mai a dormir sense ampliar el teu magí».. (M. Capdevila) « No hi ha mal que algun bé no ens porti».. (M. Capdevila) "Allò bo.. si breu.. doblement bo!.. "Com més curt millor!.. "Bo i senzill.. doblement bo!.. "Allò bo.. si senzill.. doblement bo!.. "Allò que és bo.. si és senzill.. és doblement

L'ESTUPIDESA DEL SEGLE: El nom Canandaigua deriva del nom Seneca del seu històric poble, aquí esmentat diversos Kanandarque, Ganandogan, Ga-nun-da-gwa o Konondaigua, que es va establir molt abans que cap europeu americà arribés a la

Les llengües de l'orde de Sant Joan de Jerusalem eren unes divisions geogràfiques i culturals que es van establir a principis del segle XIII amb el mestre Geoffrey le Rat. Aquestes llengües coincidien amb províncies d'altres ordes religiosos o fronteres lingüísticoculturals, així com límits entre estats. Amb l'arribada dels hospitalers a l'illa de Rodes van sorgir les llengües. Originalment foren 7: Provença, Alvèrnia, França, Itàlia, Aragó (amb Navarra), Anglaterra (amb

A partir de 1282 Malta passa a formar part de la Corona Catalana A l'inici del període el predomini de comerciants estrangers en l'economia d'Itàlia i de Sicília meridional era molt pronunciat. Els catalans van anar formant també un grup important de comerç, mentre que els banquers genovesos facilitaven tot el crèdit que pogués necessitar la corona aragonesa. Després de la unificació dels Regne de Castella i Aragó i l'expansió mediterrània d'aquests entre 1500 i 1510, que va suposar

Hi va haver una galera catalana feta a Mataró a la Armada Invencible,[1] té entitat pròpia respecte les galeres de les altres nacions marítimes (referenciades a partir del s.XIII), atès que el Coromines aporta una referencia d'una galera catalana de l'any 1120 (100 anys abans que les altres).[2][3] Fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, gràcies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contratación”( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage”..» Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del

André Rossfelder, va ser un premiat escriptor i geòleg marí nascut a França, va servir en la Resistència francesa i va ser cadet paracaigudista en la Segona Guerra Mundial. Va ser guardonat amb la Medalla Militar Francesa i la Creu de Guerra. Va obtenir un Mestratge i un Doctorat en Ciències (Geologia) i va explorar el nord d'Àfrica i el Mediterrani, mentres era oficial de la "Marine de Guerre" francesa a Alger . Membre de l'OAS, després del fallit atentat a Degaulle, es va haver de

Pels anys de 1750 un aventurer va proposar al Govern Francès un alambí per poder fer potable l'aigua salada del mar ... Aquest alambí no tenia un altre finalitat que el de destil·lar á bord l'aigua salada del