A partir de 1282 Malta passa a formar part de la Corona Catalana A l'inici del període el predomini de comerciants estrangers en l'economia d'Itàlia i de Sicília meridional era molt pronunciat. Els catalans van anar formant també un grup important de comerç, mentre que els banquers genovesos facilitaven tot el crèdit que pogués necessitar la corona aragonesa. Després de la unificació dels Regne de Castella i Aragó i l'expansió mediterrània d'aquests entre 1500 i 1510, que va suposar

La galera catalana (antigament galea),[1] té entitat pròpia respecte les galeres de les altres nacions marítimes (referenciades a partir del s.XIII), atès que el Coromines aporta una referencia d'una galera catalana de l'any 1120 (100 anys abans que les altres).[2][3] Fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, gràcies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment llatines). Com a mínim a partir

André Rossfelder, va ser un premiat escriptor i geòleg marí nascut a França, va servir en la Resistència francesa i va ser cadet paracaigudista en la Segona Guerra Mundial. Va ser guardonat amb la Medalla Militar Francesa i la Creu de Guerra. Va obtenir un Mestratge i un Doctorat en Ciències (Geologia) i va explorar el nord d'Àfrica i el Mediterrani, mentres era oficial de la "Marine de Guerre" francesa a Alger . Membre de l'OAS, després del fallit atentat a Degaulle, es va haver de

Pels anys de 1750 un aventurer va proposar al Govern Francès un alambí per poder fer potable l'aigua salada del mar ... Aquest alambí no tenia un altre finalitat que el de destil·lar á bord l'aigua salada del

La raça humana és l'única que s'ha sincronitzat amb la Lluna per als seus cicles de fertilitat femenina, el seu cicle de 29 dies ho marca fins i tot en el nom "menstruum". By the way, no vull semblar masclista així que afegeixo el comentari de Sigmond Freud: "Els homes també tenim un cicle en la nostra sexualitat".. així que no és estrany que a la l'inici totes les cultures hagin tingut calendaris lunars, passant a soli-lunars quan van passar de caçadors a recol·lectors, calendari

La Montse Sarret sempre em va dir (anys 2008-2009) que la paraula flamenco venia de flama.... així com en Magrinyà em deia que Mustang venia de

Benedicaria, que significa "Forma de benedicció", és un terme relativament nou per a una sèrie de tradicions populars familiars poc relacionades que es troben a tot Itàlia, sobretot al sud d'Itàlia i Sicília. Tot i que alguns es refereixen a la "màgia popular" o fins i tot com a "bruixeria", les diverses tradicions benèfiques s'ocupen gairebé exclusivament de la curació, la neteja, l'espiritualitat i la devoció

Aradia és una figura del folklore europeu[1][2][3], una figura mítica que es va fer més coneguda pel treball d'estudi del folklorista nord-americà Charles Godfrey Leland a Aradia, o l'Evangeli de les Bruixes (1899)[4]. Aradia es presenta en aquest text com la filla messiànica de la deessa Diana, que va arribar a la Terra per ensenyar bruixeria als pobres i oprimits, com a mitjà de resistència social, l'escriptura de la qual es dóna de diverses maneres en primer lloc com Rorada o Rosada,

El mal d'ull és una creença sobrenatural en una terrible maledicció [1] provocada per un encanteri malèvol, generalment donat a una persona quan no n'és conscient. El mal d'ull es remunta a uns 5.000 anys enrere. Al segle VI aC aparèix en vasos de beguda caldeus, coneguts com a "copes d'ulls",[2] com un tipus de màgia apotropaica. [3] Es troba en moltes cultures de la regió mediterrània, així com a l'Àsia occidental i a l'Àsia Central, amb aquestes cultures que sovint creuen que

Christine de Pizan va servir com a escriptora de la cort a la França medieval després de la mort del seu marit. Entre els patrons de Christine hi havia els ducs Lluís I d'Orleans, Felip l'Ardit de Borgonya i el seu fill Joan el Temerari. Considerada com alguns dels primers escrits feministes, la seva obra inclou novel·les, poesia i biografia, i també va escriure ressenyes i anàlisis literàries, històriques, filosòfiques, polítiques i