23-10-2012  (5284 lectures)

Bartomeu Mates

"Llibret per a compondre oracions segons requereixen les lleis gramaticals, compost pel docte home Bartomeu Mates i corregit i millorat per Pere Joan Matoses ministre de Crist i prevere, a expenses de Guillem Ros i imprès amb artifici meravellós per Joan Gherling, alemany. s'acaba a Barcelona a les nones d'octubre (dia 7) de l'any 1468 de la Nativitat del Senyor". "Cal veure que la data està escrita en xifres romanes i que el 'frare' proposat pels enemics de l'incunable Català "1468 en

[+]
0 Comentaris    

02-05-2011  (7053 lectures)    

Tirant lo Blanch o Tirante el blanco

Durant m√©s de 200 anys el "Tirant lo blanc" en catal√† no va existir, el que va existir va ser "Tirante el blanco" que era l'√ļnic del que hi havien c√≤pies impreses (com la que va obtenir el Comte de Caylus, i diu al seu llibre que va ser dif√≠cil d'obtenir per ra√≥ de la censura... aquella que segons alguns.. no existia!).

[+]
0 Comentaris    

22-01-2011  (7126 lectures)    

Refranys de trobadours - car vos etz malgignos - girs

¬ę Pensa sempre el malici√≥s, que tots s√≥n dels seus colors¬Ľ... (Guillem de Bergued√†)) ¬ę No anir√†s mai a dormir sense ampliar el teu mag√≠¬Ľ.. (M. Capdevila) ¬ę No hi ha mal que algun b√© no ens porti¬Ľ.. (M. Capdevila) "All√≤ bo.. si breu.. doblement bo!.. "Com m√©s curt millor!.. "Bo i senzill.. doblement bo!.. "All√≤ bo.. si senzill.. doblement bo!.. "All√≤ que √©s bo.. si √©s senzill.. √©s doblement

[+]
0 Comentaris    

22-01-2011  (5315 lectures)    

Quatre-cents aforismes cathalans del doctor Ioan Carlos Amat - Aphorismes

s.XVIII - Quatre cents aforismes catalans del doctor Joan Carles Amat - dirigits al lector o Quatre cents aphorismes cathalans del doctor Ioan Carlos Amat - Barcelona: En la Estampa de Ioan Pau, y Ioan Marti Llibraters, Any

[+]
0 Comentaris    

23-10-2010  (15766 lectures)    

Les ciutats ortogonals de Jaume II el Just i Francesc Eiximenis


[+]
0 Comentaris    

23-10-2010  (14678 lectures)    

El dòlar ve del ral de 8


[+]
0 Comentaris    

23-10-2010  (15070 lectures)    

Canandaigua catalana

L'ESTUPIDESA DEL SEGLE: El nom Canandaigua deriva del nom Seneca del seu històric poble, aquí esmentat diversos Kanandarque, Ganandogan, Ga-nun-da-gwa o Konondaigua, que es va establir molt abans que cap europeu americà arribés a la

[+]
0 Comentaris    

23-05-2010  (2646 lectures)    

Duchess Archive


[+]
0 Comentaris    

23-05-2010  (2825 lectures)    

Fou-el-Compromis-de-Casp-i-els-vots..-o-les-Bombardes-


[+]
0 Comentaris    

27-12-2007  (4361 lectures)    

Ulrich Schmidl

Ulric Schmidl o Schmidel o Schmidt , (* 1510 a Estraubingen (Straubing) - ! 1579/1580/1581 a Ratisbona, Regensburg) fou un soldat Lansquenet, viatger i cronista alemany, que es va embarcar (procedent d'Holanda) a l'expedició de Mendoça al riu de la plata i la descriu amb tot detall a un llibre que edità a Alemanya en tornar al cap de 20 anys.[1][2] Va partir cap al riu de la Plata integrant l'expedició de l'avançat Pere de Mendoza. Amb ell viu els horrors de la primera fundació de

[+]
0 Comentaris    

23-10-2012  (7507 lectures)    

Co-catedral de Sant Joan - Valetta - Llengua de Catalunya

Les lleng√ľes de l'orde de Sant Joan de Jerusalem eren unes divisions geogr√†fiques i culturals que es van establir a principis del segle XIII amb el mestre Geoffrey le Rat. Aquestes lleng√ľes coincidien amb prov√≠ncies d'altres ordes religiosos o fronteres ling√ľ√≠sticoculturals, aix√≠ com l√≠mits entre estats. Amb l'arribada dels hospitalers a l'illa de Rodes van sorgir les lleng√ľes. Originalment foren 7: Proven√ßa, Alv√®rnia, Fran√ßa, It√†lia, Arag√≥ (amb Navarra), Anglaterra (amb

[+]
0 Comentaris    

29-01-2017  (10880 lectures)    

Gozo (barca maltesa)


[+]
0 Comentaris    

29-01-2017  (4710 lectures)    

Gozo (barca maltesa)

A partir de 1282 Malta passa a formar part de la Corona Catalana A l'inici del període el predomini de comerciants estrangers en l'economia d'Itàlia i de Sicília meridional era molt pronunciat. Els catalans van anar formant també un grup important de comerç, mentre que els banquers genovesos facilitaven tot el crèdit que pogués necessitar la corona aragonesa. Després de la unificació dels Regne de Castella i Aragó i l'expansió mediterrània d'aquests entre 1500 i 1510, que va suposar

[+]
0 Comentaris    

29-01-2016  (8205 lectures)    

Kitah-Tarih-Mayurqa

El KitńĀb TńĀ‚ÄôrńęŠļĖ MayŇęrqa (en catal√† Llibre de la hist√≤ria de Mallorca) √©s una cr√≤nica √†rab dels fets ocorreguts durant la Conquesta de Mallorca escrita per l'historiador √†rab Ibn Amira al-Makhzum√≠. T√© el valor de ser la sola font √†rab de la conquesta, cosa que permet contrastar fets considerats dubtosos i posar-ne d'altres en q√ľesti√≥ que eren considerats per

[+]
0 Comentaris    

12-08-2015  (7483 lectures)    

La Galera Mataró a la Invencible

Hi va haver una galera catalana feta a Mataró a la Armada Invencible,[1] té entitat pròpia respecte les galeres de les altres nacions marítimes (referenciades a partir del s.XIII), atès que el Coromines aporta una referencia d'una galera catalana de l'any 1120 (100 anys abans que les altres).[2][3] Fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, gràcies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment

[+]
0 Comentaris    

12-08-2015  (7494 lectures)    

La Coca de Mataró

La coca de Matar√≥ √©s un model mariner considerat el m√©s antic d'Europa, constru√Įt des de finals del segle xiv a comen√ßaments del XV (pels volts de 1400).[1] Aquest tipus de vaixell es va desenvolupar al segle x i se sap que es va usar √†mpliament del segle xii al segle xiv. Quan es compara el seu m√®tode de construcci√≥ amb el de l'estudi dels pl√†nols de la Santa Maria fet per Jos√© Mar√≠a Mart√≠nez-Hidalgo, destaca que nom√©s es diferencien per les proporcions. Els sistemes de

[+]
0 Comentaris    

12-09-2014  (10674 lectures)    

Tartana - barca

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l‚Äôobra ‚ÄúNorte de la Contrataci√≥n‚ÄĚ( Sevilla, 1672): ¬ęTartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es for√ßoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los espa√Īoles no entienden aquel mareage‚ÄĚ..¬Ľ Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del

[+]
0 Comentaris    

12-09-2014  (10729 lectures)    

Faluga - falua - falucho

L'origen del terme catal√† ‚Äúfaluga‚ÄĚ seria l'√†rab ‚Äúfaluwah‚ÄĚ (barqueta de c√†rrega). Una altra versi√≥ el faria derivar de ‚Äúfalwa‚ÄĚ (egua jove, barqueta). Del catal√† va passar al castell√† ‚Äúfaluca‚ÄĚ i a altres ll√©ng√ľes (filucca, felucca, fellouque, ...). La documentaci√≥ m√©s antiga en angl√®s √©s de

[+]
0 Comentaris    

20-10-2016  (9362 lectures)    

André Rossfelder-Magallaes i l'antimeridià

André Rossfelder, va ser un premiat escriptor i geòleg marí nascut a França, va servir en la Resistència francesa i va ser cadet paracaigudista en la Segona Guerra Mundial. Va ser guardonat amb la Medalla Militar Francesa i la Creu de Guerra. Va obtenir un Mestratge i un Doctorat en Ciències (Geologia) i va explorar el nord d'Àfrica i el Mediterrani, mentres era oficial de la "Marine de Guerre" francesa a Alger . Membre de l'OAS, després del fallit atentat a Degaulle, es va haver de

[+]
0 Comentaris    

04-01-2017  (8241 lectures)    

Pedrenyaler


[+]
0 Comentaris    

25-06-2016  (5395 lectures)    

Aigua potable abord

Pels anys de 1750 un aventurer va proposar al Govern Francès un alambí per poder fer potable l'aigua salada del mar ... Aquest alambí no tenia un altre finalitat que el de destil·lar á bord l'aigua salada del

[+]
0 Comentaris    

09-12-2015  (8130 lectures)    

Naips - Baralla Catalana

Les primeres refer√®ncies europees sobre els naips s√≥n: la m√©s antiga del 1370 a Catalunya, i posteriorment hi han altres refer√®ncies a Flor√®ncia, Fran√ßa , Ducat de Siena, Viterbo, el sud d'Alemanya , Su√Įssa i Brabant. La majoria d'aquestes cites es refereixen a "una recent introducci√≥". No s'han conservat naips d'aquesta fase primerenca, per√≤ les fonts indiquen que les cartes estaven sent pintaven 'en or i diversos colors "o" pintats i daurats ", que indicaria un jocs de naips fets a

[+]
0 Comentaris    

24-11-2015  (6331 lectures)    

Leonardo-Taragona-Catalano-aragonesa


[+]
0 Comentaris    

01-11-2009  (1692 lectures)    

Calendarius romanus-I

La ra√ßa humana √©s l'√ļnica que s'ha sincronitzat amb la Lluna per als seus cicles de fertilitat femenina, el seu cicle de 29 dies ho marca fins i tot en el nom "menstruum". By the way, no vull semblar masclista aix√≠ que afegeixo el comentari de Sigmond Freud: "Els homes tamb√© tenim un cicle en la nostra sexualitat".. aix√≠ que no √©s estrany que a l'inici totes les cultures hagin tingut calendaris lunars, passant a soli-lunars quan van passar de ca√ßadors a recol¬∑lectors, calendari xin√®s,

[+]
0 Comentaris    

...
4
...