17-09-2014  (2700 lectures) Categoria: Carta

Colom i la carta en Alemany

La versió alemanya de la lletra de Colom segons Haebler

 

Quina fou la primera lletra que Colom va escriure sobre el seu viatge?.¬†S'ha plantejat la q√ľesti√≥ de si fou la mateixa lletra que va tornar a sortir a la¬† llum anunciant al m√≥n el gran descobriment.¬†Per√≤ el text de la lletra publicada no parla de tempestes ni de perills de mort, ni cont√© la sol¬∑licitud expressament esmentada per a la seva posterior transmissi√≥ al rei Ferran i, concretament, la 1¬™ lletra es va escriure el dia 14 de febrer, a alta mar, mentre que la lletra supervivent, signada a bord, sobre el meridi√† de les Can√†ries, est√† datada el 15 de mar√ß.

La forma en què la lletra de Colom amb la notícia del seu descobriment va fer la volta al món fou la traducció llatina que Leandre Coscó va completar a Roma el 29 d'abril de 1493. La lletra fou impresa immediatament, primer per Stephan Planck, després també per Eucharius Silber,( ambdós impressors de llibres a Roma), en diverses edicions, i segons els investigadors de Colom, totes les altres impressions llatines deriven d’aquest original, ja que, les tres edicions de Roma, les dues de Basilea, les tres de París i la d'Anvers , així com la traducció alemanya són considerades per Harrisse, derivades de l'edició impresa per Stephan Planck.

La traducció llatina té diverses peculiaritats que es poden emprar per demostrar tal dependència. El destinatari de la lletra és el tresorer reial Sanxís, a qui s'afegeix el primer nom Raphael a la primera edició, mentre que en les edicions posteriors se li diu Gabriel. Aquestes i altres petites desviacions permeten separar diferents branques fins i tot fer diferències entre les edicions llatines. A més a més, la lletra en llatí porta la data. Ulyssipone, pridie idus martii, és a dir, el 14 de Març, mentre que, com ja s'ha esmentat anteriorment, l'original de la lletra escrita a bord, sobre el meridià de les Canàries, està signada el 15 de febrer.

Fins a principis del segle XIX, els que estaven interessats en el tema nom√©s podien con√®ixer la lletra de Colom en forma llatina¬ī, per√≤ el 1820, D. Mart√≠n Fern√°ndez de Navarrete va descobrir a l'arxiu estatal de Simancas la c√≤pia manuscrita d‚Äôuna lletra en castell√†, amb un contingut que coincideix en general amb la traducci√≥ llatina, per√≤ que externament, mostra una s√®rie de desviacions significatives.

Inicialment, la signatura afirma que aquesta lletra, estava dirigida a l'Escrivà de ració juntament amb una dirigida a Sa Alteza, però l'Escrivà de ració no era Gabriel Sanxis, sinó Lluis de Santàngel, i per això des d'aleshores s'ha fet una distinció entre una lletra a Sanxís i una a Santàngel.

Recentment, per√≤, cada cop s‚Äô√©s m√©s del parer que aquesta distinci√≥ no est√† justificada.¬†Amb el pas del temps, s'han trobat tres edicions m√©s de la versi√≥ castellana de la lletra de Colom en forma impresa o manuscrita.¬†Inicialment, entre els llibres i manuscrits descoberts pel Baron Pietro Custodi qui el 1852 va deixar a la Biblioteca Ambrosiana una edici√≥ impresa (6 fulls ‚Äúin quarto‚ÄĚ) del text castell√†, l'origen del text de la qual fou molt debatut, i amb repetits intents de ser copiat pels falsificadors, per√≤ que ara es creu de manera concloent haver quedat demostrat que era del taller de la impremta de Pietro Giraldi i Miguel de Planes a Valladolid, publicat al voltant de 1497, √©s a dir, al mateix temps que la traducci√≥ alemanya de la lletra.

Posteriorment, Varnhagen va trobar al 1858, una transcripció en castellà al Col·legi Major de Cuenca, al que cal concedir-li a priori una importància particular, perquè amb ell s’hi va afegir un text castellà adreçat al destinatari de nom Gabriel Sanxís; encara que una investigació més detallada ha demostrat que no es tracta d’una versió original en castellà, sinó d’una traducció al castellà a partir de l’edició llatina de Leander de Coscó.

En contrast, el 1889 es va trobar, també accidentalment com l’edició de l’ambrosiana, una altre edició de la lletra en castellà. L’antiquari parisenc Maison-neuve havia adquirit una gran quantitat de documents (manuscrits i altres impresos), la majoria datats als primers anys del segle XVI, i, entre ells hi havia una impressió en castellà de la lletra de Colom de quatre pàgines in folio. El text coincideix amb el de la Biblioteca Ambrosiana excepte petites desviacions, que sempre hi ha en documents antics; com a impressió, és una peça completament independent, de manera que la sospita d'una falsificació feta a partir de la impressió original milanesa quedà completament exclosa.

√íbviament, a aquesta edici√≥ tamb√© li manca¬† la informaci√≥ sobre quan i on es va fer;¬†per√≤ es pot donar per fet que la impressi√≥ fou a Barcelona, ‚Äč‚Äčprobablement, mentre Colom va apar√®ixer a aquesta ciutat davant de Ferran i Isabel, a la impremta d'un presb√≠ter catal√†, anomenat Pere Posa, que era un dels tip√≤grafs m√©s actius de la ciutat.

L'original d'aquesta impressi√≥, de la que Maison-neuve en va comercialitzar una edici√≥ facs√≠mil produ√Įda magistralment, va anar a parar inicialment a les mans de Bernard Quaritch a Londres, i despr√©s fou venuda per l‚Äôexorbitant preu de 35.000 marcs (alt preu per a l‚Äôany 1893) a la Biblioteca Lenox de Nova York.

Aquests descobriments havien demostrat que la lletra de Colom no fou tractada de cap manera com un secret d'estat pel govern de Ferran, i que la seva difusió mitjançant edicions impreses no fou prohibida en absolut. Durant un temps, se suposava que s'explicava per què es coneixien les impressions italianes, alemanyes i franceses, mentre que les d'origen castellà demostrable encara no havien aparegut. -els defensors d'aquesta opinió consideraven que l’edició ambrosiana era una impressió napolitana- La prohibició del govern de Ferran es va justificar pel fet que es temia que es difongués i que el client volgués difondre el camí cap els nous descobriments a altres nacions, afavorint així una molesta competència .

Totes aquestes raons tamb√© es van introduir en el terreny contra el fet¬† de que tamb√© s'havia publicat una edici√≥ catalana de la lletra de Colom.¬†Aquesta edici√≥ catalana es troba en una relaci√≥ molt propera a la nostra edici√≥ alemanya, perqu√® a aquesta √ļltima diu en el text final: ‚ÄúGet√ľetschet vss katilonishe sprahe und vss latin‚ÄĚ.¬†.¬†Inicialment, aquest ‚Äúoriginal suposadament catal√†‚ÄĚ no es va considerar de gran import√†ncia.¬†Per negar-lo, es va inventar una fal¬∑l√†cia basada en el fet de que Colom fou rebut per primera vegada per Ferran i Isabel a la capital de Catalunya despr√©s del seu retorn, i com que els mercaders, que es dedicaven al comer√ß amb Catalunya, eren probablement els que havien fet arribar la lletra a Alemanya, fou molt f√†cil mantenir la seg√ľent fal¬∑l√†cia: ‚Äúuna edici√≥ castellana adquirida a Barcelona, podia haver estat etiquetada err√≤niament com a catalana‚ÄĚ.

Tanmateix, la q√ľesti√≥ va arribar a una etapa diferent de la m√† del conegut investigador colomb√≠ Henri Harrisse quan va publicar a partir del cat√†leg, que havia creat el fill del descobridor en Ferran Colom de la seva col¬∑lecci√≥ de llibres donada a la Biblioteca de la Catedral de Sevilla, explicant que aquest meravell√≥s bibli√≤fil tenia una ‚Äúletra enbiada al escriua de raci√≥, a.¬†1493 en catalan‚ÄĚ.

Des de llavors, la credibilitat s'ha reafirmat en la indicaci√≥ vss. Katilonishe sprahe‚ÄĚ feta en l‚Äôedici√≥ alemanya, i els editors de Raccolta Colombina, l'espl√®ndid monument cient√≠fic aixecat a Colom pels erudits de la ‚Äúrecent creada naci√≥ italiana‚ÄĚ per al quart centenari del seu descobriment, van deixar de tenir en compte i esmentar l‚Äôedici√≥ catalana en la bibliografia dels escrits de Colom, al citar les dues edicions en castell√†, les nou llatines i l‚Äôedici√≥ en alemany.

El fet de si un examen m√©s complet de la traducci√≥ alemanya podia posar de manifest qualsevol suggeriment per tal de jutjar la q√ľesti√≥ de l'original catal√†, fins ara no s'havia considerat seriosament.¬†De fet, hi ha cinc exemplars de l‚Äôedici√≥ alemanya, dos a les biblioteques de Munic i Londres, i els altres a col¬∑leccions p√ļbliques i privades d‚ÄôAm√®rica, per√≤ mai no s'havia fet una reimpressi√≥ de tot el text complet, amb les xilografies de la primera i √ļltima p√†gina, incloses a l‚Äôedici√≥ facs√≠mil que s‚Äôacompanya; per tant, faltaven els fonaments essencials per a una comparaci√≥ de text exacta.¬†Aix√≠, podria ser el motiu de perqu√® Harrisse en la bibliografia de les edicions d'aquesta lletra registra la traducci√≥ alemanya nom√©s com a dependent del text llat√≠ de l'impr√®s de Planck, i que els acad√®mics italians tamb√© han ignorat el text alemany quan, per tal de classificar tots els textos, l'escrit a m√† i l'impr√®s, el llat√≠, el castell√† i l'itali√†, han compilat una llista de lectures esbiaixades de la nostra lletra, com es pot veure a partir dels treballs dels estudiosos m√©s coneguts.

Per descomptat, la classificaci√≥ de Harrisse nom√©s pot aguantar una consideraci√≥ molt superficial.¬†At√®s que el text alemany no t√© cap destinatari de la lletra, no¬† queda clar si fou la lletra de S√†nxis o la lletra Sant√†ngel la que va servir de model.¬†Nom√©s la forma d‚Äôexpressar la data: ¬ęGeben an f√ľnfi- zehensten tag des Hornungs ym. xciij. iare¬Ľ hauria d'haver sorpr√®s a qualsevol que conegui els antics noms dels mesos en alemany, Harrisse veu en ella nom√©s la interpretaci√≥ equivocada de ‚Äúpridie idus Martii‚ÄĚ de l'original llat√≠, i se li va escapar, per tant, que la traducci√≥ alemanya √©s la data correcta de l'original en castell√†, xv de Febrer, que Cosc√≥ arbitr√†riament va suprimir, i va reempla√ßar per la data de ‚Äúpridie idus Martii‚ÄĚ - en l'edici√≥ alemanya fet al que no se li va donar import√†ncia per per part dels estudiosos cosmogr√†fics.

Fins i tot aquestes circumst√†ncies externes demostren primer que no era una invenci√≥ del traductor alemany, quan va afirmar haver emprat una altra font, a part del model llat√≠, en qu√®, sens dubte, hem d'acceptar l'obra de Leandre Cosc√≥.¬†Ja que d√≥na a la lletra la seva data real, del 15 de¬†Febrer, de manera que aquesta segona impressi√≥ fou necess√†riament una versi√≥ de la lletra de Sant√†ngel, ja que √©s dif√≠cil de creure que hi hagi tingut l'√ļnica traducci√≥ escrita a m√† d'Espanya de 1892, que, com les impressions castellanes, per√≤ encara suggereix que Gabriel Sanx√≠s era el destinatari.¬†De fet aquesta traducci√≥ a l'itali√† √©s extremadament interessant i valuosa perqu√® ens d√≥na la clau de com Leandre Cosc√≥ es va adonar de la lletra era dirigida a Gabriel Sanx√≠s.¬†Resulta del mateix fet que Giovanni (o Joan) germ√† del tresorer Gabriel Sanx√≠s llavors a Flor√®ncia havia rebut una c√≤pia de la lletra de Colom en una lletra del seu germ√†.¬†Si Leandre Cosc√≥ va emprar aquest model per a la seva traducci√≥ llatina, la confusi√≥ entre l‚Äôescriv√† de raci√≥, que Colom esmenta, i el tresorer Sanx√≠s, del qual copia la lletra, era comprensiblement f√†cil.


No obstant això, és molt improbable que aquesta edició, que probablement només existís en italià, hagués arribat al nostre mestre impressor d’Ulm i, a més a més està molt més a prop de comprobar la veracitat de la informació proporcionada pel traductor alemany, ja que l'edició catalana impresa de la biblioteca de Ferran Colom a Sevilla es defineix expressament com a lletra enviada a l'escrivà de ració.

Ja s‚Äôha esmentat que els redactors de la Raccolta Colombina van fer consultes exhaustives sobre les lectures de les diferents edicions de la Lletra a Colom per determinar la data relativa i la interdepend√®ncia dels diferents textos entre s√≠.¬†Per descomptat, una gran part d'aquestes compilacions nom√©s es pot emprar per al grup de textos escrits en una mateixa llengua.¬†Van aconseguir, com a m√≠nim, un alt grau de probabilitat per al paral¬∑lelisme del text castell√† amb el text llat√≠, encara que no sempre amb total certesa.¬†D'aquesta manera, nom√©s es va demostrar la inutilitat de la transcripci√≥ de Varnhagen (c√≤pia trobada a Cuenca);¬†nom√©s llavors varen arribar a la certesa que Giuliano Dati havia d'haver tingut un model diferent per fer la seva edici√≥ en vers, ‚ÄúDelle isole nuovamente r√≠trovate‚ÄĚ, diferent dels textos impresos en castell√† i en llat√≠.

Aquest √ļltim exemple ja demostra que la comparaci√≥ de les lectures tamb√© es pot emprar per als textos en diferents idiomes.¬†Per descomptat, el material comparable t√© una limitaci√≥ important, ja que es pot ampliar nom√©s amb als noms propis i alguns n√ļmeros quantitatius donats en diverses parts de la lletra.¬†Tanmateix, tamb√© hi ha una s√®rie de punts de comparaci√≥ importants que ara volem emprar per a la investigaci√≥ de la traducci√≥ alemanya.

La narraci√≥ de la lletra comen√ßa, com √©s ben sabut, immediatament amb una lectura controvertida, en qu√® la publicaci√≥ en castell√† nom√©s assigna una durada de 20 dies per rec√≥rrer l'oce√†.¬†Aqu√≠, el text alemany, com el castell√† de l‚Äôedici√≥ in quarto i la traducci√≥ llatina, t√© el n√ļmero 33, confirmat pel diari de Colom. Unes quantes l√≠nies m√©s enll√† per√≤, el text alemany torna a coincidir amb l'edici√≥ en castell√† impresa in folio a Barcelona contra totes les altres, quan anomena la quarta illa no ‚ÄúIsabella‚ÄĚ, com la majoria d‚Äôedicions, sin√≥ ‚Äúh√ľbsche insel‚ÄĚ (illa bella).

El text alemany (p√†gina 2, l√≠nia 17 (18) estableix la longitud del viatge al voltant de la costa de l'illa Hispaniola en 188 milles, mentre que a les edicions castellanes diu ‚Äú178 millas‚ÄĚ i la traducci√≥ llatina apunta 564 miglias (que equivalen a 188 milles castellanes). Si es considera un original m√©s correcte que el de les impressions castellanes, cal tenir en compte que el n√ļmero es repeteix m√©s tard (p√†g. 7, l√≠nia 6), i de fet apareix a tots els textos de forma consistent i correcta com 188 milles.

S'ha debatut en profunditat el pas de la lletra de Colom en què descriu més detalladament Hispaniola. S'ha suggerit a partir de les traduccions italianes que Colom havia descrit l'illa com a particularment fèrtil (fertilissima o feratis-sima). Les edicions castellanes, però, d'acord amb la traducció llatina, presumeixen de la fortalesa de la illa (fortissima), seguit del text alemany, que el designa com "la més estèril i més insepta".

Encara que les variants esmentades fins ara demostren que el text alemany no es basa exclusivament en el text llatí, però tan sols revelen un certa relació amb l’edició in folio de Barcelona o amb la edició in quarto de l’ambrosiana. No obstant això, realitat cap d'aquestes edicions, podria haver generat  les diferències que hi ha en el text de l’edició de la lletra en alemany, que expliquem a continuació.

Al descriure les caracter√≠stiques i els h√†bits dels ind√≠genes, a la p√†gina 5 del text alemany, Colom tamb√© parla dels seves embarcacions i descriu per primera vegada les canoes √≠ndies.¬†Sempre ha despertat l'estupor dels estudiosos el fet que Colom al¬∑legu√©s que alguna d'aquestes embarcacions d'un sol arbre, portaven uns 70-80 remers.¬†No obstant aix√≤, aquesta declaraci√≥ poc cre√Įble √©s confirmada per tots els textos coneguts anteriorment, el castell√†, el llat√≠ i l'itali√†.¬†La nostra traducci√≥ alemanya cont√© una descripci√≥ de les canoes, que correspon amb m√©s fidelitat a les condicions reals.¬†Fins i tot on els altres textos afirmen que les llenys m√©s grans dels indis havien superat en nombre de bancs a una fusta europea de 18 bancs (fusta de diez yocho bancos, quae remiget duodeviginti transtris), l'alemany va reduir aquest n√ļmero a quatre bancs i, d‚Äôaltra banda, contra la dada de 70-80 homes per una canoa gran, segons ell, la xifra √©s de 20-28 homes per aquest tipus de canoa. En aquests nombres veig encara m√©s els rastres d'un original desconegut per a nosaltres, ja que no es poden obtenir per reducci√≥ dels de les altres edicions, sin√≥ en una proporci√≥ diferent a la que contenen els altres texts en ambd√≥s casos.

Una altra desviaci√≥ del text de l'original llat√≠ i els textos castellans afecta el passatge molt comentat sobre el menjar dels ind√≠genes.¬†La traducci√≥ llatina suggereix que els indis eren m√©s propensos a resistir el fred, en part per l'h√†bit, i en part pels aliments calents (calidissimas) de diversos tipus, que preparaven els indis.¬†Els textos castellans parlen tamb√© de plats de carn, que mengen "de molts tipus (esp√®cies) i molt calents".¬†Ja a partir de les traduccions italianes independents, va resultar probable que en l'original no es mencionen plats calents de diversos tipus, sin√≥ que eren plats preparats amb diverses esp√®cies molt calents (especeries). Aix√≤ √©s confirmat pel text alemany, ja que diu: ‚ÄúAber sie lident die kelte von gewonheit wegen und vuch mit der h√ľlff der spysen, so sie essent von mancherley specery, die dann vss der massen vast hitzig synt‚ÄĚ (..Per√≤ degut a la seva pr√≤pia naturalesa, i amb l'ajuda d‚Äôespecieria, de manera que s‚Äôobt√© despr√©s, com a resultat, una massa molt calenta al gust..).

Seria i in√ļtil i molt pesat, comparar cada un dels detalls diferents entre la traducci√≥ alemanya i els altres textos, fins i tot mirant nom√©s els que difereixen de l‚Äôoriginal escrit en llat√≠, en el qual l'autor informa haver-se basat.¬†Per aquest motiu, em conformo en esmentar¬† un altre passatge, en el qual el nostre text torna a tenir una paraula que no es representa en cap altre lloc.

Colom creia haver trobat a les illes tot tipus de criatures m√≠tiques, com sovint s√≥n esmentades per les cosmografies medievals.¬†Aix√≠, en els seus informes, no es podia perdre l'illa, que est√† habitada exclusivament per dones, que entretenen els assumptes matrimonials excepcionalment amb els habitants masculins de les illes ve√Įnes.¬†El text llat√≠ porta el nom de Mateunin per aquesta illa en llati, mentre que el nom propi ha desaparegut en les versions castellanes. En el seu lloc parla d‚Äôun matrimoni, una mena de matrimoni de les amazones.¬†El desdibuixament del nom en els textos castellans es busca en va en la traducci√≥ alemanya;¬†la paraula √©s degudament reconeguda en la seva capacitat com un nom propi, per√≤ no √©s, com en el model llat√≠, Mateunin sin√≥ Mattiuia, i aquesta forma √©s m√©s propera a l'original Mateunin llat√≠ de Leandre Cosc√≥ i √©s confirmat de nou per les traduccions italianes independents, on el nom √©s Mattanino o Mattinino.

Si s‚Äôexamina el resultat de la comparaci√≥ textual en la seva totalitat, es planteja el seg√ľent:

La informació proporcionada pel traductor alemany que va emprar un altre text com a model, apart de la versió llatina de Leandre Coscó, es confirma de forma brillant amb les diferents lectures del text. Aquest segon text es tractava d' projecte ni de la còpia en castellà impresa in quarto, ni tampoc cap dels manuscrits en castellà publicats per altri. De fet es podria arribar a un acord sobre la possibilitat de que el text de  la traducció alemanya i el de les versions  italianes siguin ambdós independents de les versions conegudes i es basin en una font comuna.

Tanmateix, una vegada que la credibilitat del traductor alemany ha estat brillantment demostrada, no tenim cap motiu per dubtar que aquest original estava en catal√†.¬†El traductor alemany no diu expl√≠citament que l‚Äôimprimeix √ļnicament a partir del text catal√†;¬†per√≤ almenys ho deixa entreveure, ja que el posa com origen juntament amb els text llat√≠ √†mpliament difs. Tant mateix, es pot seguir assegurant la certesa de l'exist√®ncia d'un text catal√† amb l'afirmaci√≥ de D. Ferran Colom, que afirma tenir una exemplar impr√®s (no t√© el ‚Äúde mano‚ÄĚ) de la lletra de Colom en catal√†, aix√≠ la prova de l'exist√®ncia d'una edici√≥ de la lletra en catal√† com origen de la nostra lletra alemanya de Colom esdev√© una opci√≥ m√©s que versemblant.

Certament, el text catal√† era millor en comparaci√≥ amb les versions en castell√† i en llat√≠ disseminades per a la seva impressi√≥, i encara que no arribi a apar√®ixer, la nostra edici√≥ alemanya mereix una posici√≥ excel¬∑lent per a la restauraci√≥ del text original de la lletra de Colom en catal√†.¬†√Čs molt lamentable que els editors de la Raccolta Colombina¬† no fessin una¬† investigaci√≥ m√©s completa de la traducci√≥ alemanya, ja que no nom√©s haurien obtingut una confirmaci√≥ completament nova i independent de diverses peces dels seus textos italians, sin√≥ que fins i tot es podien haver eliminat errors comesos en les lletres que es reprodueixen en tots els textos coneguts fins aquell moment.

El text alemany, per tant, t√© un valor no nom√©s en la mesura que expressa el grau d'extensi√≥ de l'inter√®s en els descobriment del nou m√≥n, fins i tot en aquells cercles d'Alemanya que no formaven part del llenguatge apr√®s; i, a m√©s a m√©s, l'√ļnic representant d'un entorn independent i aparentment conscient de l'altra entorn, suposadament superior, per a la transmissi√≥ d'aquest document tan important.

Malauradament, gaireb√© no es pot determinar res sobre on, com i per qui es va produir aquesta traducci√≥ alemanya.¬†El fet que no es va originar a Estrasburg, com s'ha de sospitar primer despr√©s del lloc impr√®s, traeix l'ep√≠leg, perqu√® diu: Get√ľetschet, etc., a Ulm.¬†Per√≤, qui √©s l'Ulm ‚ÄúMestre‚ÄĚ?, a qui ens hem de referir?, no es pot determinar.¬†Dels nombrosos erudits i escriptors d'Ulm, els Weyermann commemoren en els dos volums de la seva bibliografia, erudits artistes d'Ulm i altres persones for√†nies, per√≤ entre elles no n‚Äôhi ha una sola amb la m√≠nima probabilitat d‚Äôhaver fet la traducci√≥ de la lletra de Colom.¬†Definitivament era un home d'educaci√≥ erudita, demostrat, no nom√©s pel coneixement dels idiomes estrangers i pel m√®tode cr√≠tic amb qu√® fa servir els seus dos models.¬†En primer lloc, no va poder abstenir-se d'afegir a la traducci√≥ una nota acad√®mica, a la qual el ep√≠leg es refereix de la seg√ľent forma: ¬ęUnd ist etwas wa ein a steet dar zu gesetzet, nach dem und es Ptolomeus und die anderen meister der casmographi lerent und schribent. wann der es funden hat der schribet es ee vor darvon geschriben ist worden, und dem k√ľnig vuch darvon geseit ist worden. Ee das er gesandt ist worden, daz zu erfaren¬Ľ. ¬ęI hi ha quelcom que cal assenyalar, segons el que Ptolomeu i els altres mestres de la cosmografia van deixar escrit, quan ho va trobar, va tenir por i ho va ocultar en el futur, com havia apr√©s a fer ¬Ľ.¬†Si aquest ep√≠leg cont√© una al¬∑lusi√≥ als estudis cosmogr√†fics de Colom, o es refereix a una altra cosa, no est√† gaire clar.¬†Per√≤ si busquem la nota, la trobem a la p√†gina 6, on Colom explica la gran extensi√≥ de l'illa Juana, i diu que va deixar dues prov√≠ncies de la mateixa sense explorar, en una de les quals hi hauria homes amb cua.¬†El traductor d‚Äô Ulm afegeix:

¬ęVon den Provinzen und Inseln sagt auch Ptolomeus, wie da Leute sind, die Schw√§nze haben. Und liegen die Inseln in dem Indischen Meer gen Mittag drei Grad jenseits dem mittlen Zirkel des Himmels, Equinoctialis genannt, und von Occident gen Orient zu rechnen hundert und f√ľnf und siebenzig Grad. Dardurch willst Du so magst auch wohl rechnen wie viel Meilen es sei und wie weit, und wiewohl ich die vorgenannten Inseln besonders als sie die Indischen heissen Gwanahim nicht finde allda geheissen. Doch ver¬≠nahm ich sie liegen in der Breite gen Mittag wie die jetzt genannte Provinz und in L√§nge sendet sie sich bass gegen Orient, und vermein auch, wie sie nicht weit liegen von der namhafftigen Insel Taprobana davor gen uns her, wenn von denselben Inseln schreiben die Meister gleich wie er es schreibt, dass er‚Äôs erfahren hab¬Ľ.

 

¬ę..Ptolomeu diu tamb√© de les prov√≠ncies i illes, que hi ha gent que t√© c√ļa.¬†I les illes al mar indi al migdia tres graus m√©s enll√† del cercle central del cel, anomenat Equinoctialis, i¬† comptant des de¬† l'Occident a Orient cent setanta cinc graus.¬†Amb aix√≤, tamb√© podeu calcular quantes milles s√≥n, i fins on, i encara que no penso en les illes abans esmentades, especialment quan no situa la c√†lida illa 'india de Gwanahim.¬†‚ÄúPer√≤ he sentit que l'esmentada prov√≠ncia s'est√©n en una √†mplia latitud i llarg√†ria cap a l'Orient, i tamb√© suggereixo que no ha d'estar lluny davant nostre, la c√®lebre illa de Taprobana, quan s√≥n les mateixes illes que descriu el Mestre que ho va experimentar ¬Ľ.

Aquest interessant comentari sembla demostrar que el traductor era un home d'estatus acad√®mic.¬†Per√≤, com podem afirmar amb seguretat, la seva impremta no era nom√©s per als cercles erudits.¬†Bartholom√§us Kistler no fou un impressor, com els seus companys de feina Johann Reinhart von Grueningen i Martin Flach, que van fer extensos treballs disponibles per a l'√ļs de te√≤legs i juristes dels que aprenia a trav√©s de la impressi√≥.¬†M√©s aviat, amb el seu modest material tipogr√†fic, essencialment nom√©s imprimia fullets i pamflets de mida petita destinats a circular en cercles populars.¬†Per aquest motiu, solia decorar la seva impressions gaireb√© sempre amb una xilografia relacionada amb el tema, fet que probablement hauria suscitat de l'erudit tant sols un somriure, per√≤ que en general era bastant adequat per atreure la mirada dels laics d‚Äôuna manera m√©s viva, del que hauria fet un solitari t√≠tol en maj√ļscules.¬†Avui dia s√≥n precisament aquestes xilografies que fan a aquest home interessant per nosaltres i que ha aconseguit el lloc d'honor que no ha estat capa√ß d'obtenir com a impressor mitjan√ßant representacions pict√≤riques en la hist√≤ria de la il¬∑lustraci√≥ del llibre alemany antic.

Tamb√© va guarnir l‚Äôedici√≥ alemanya amb una xilografia que no nom√©s adorna la p√†gina del t√≠tol, sin√≥ que tamb√© es repeteix a la part posterior de la p√†gina final.¬†Muther √©s del parer que aquesta xilografia est√† expressament dissenyada per a la Lletra alemanya de Colom, i diu que representa a Crist, que s‚Äôapareix al Rei Ferran per demanar la conversi√≥ dels gentils.¬†Ara b√©, √©s cert que la lletra de Colom acaba amb idees d'aquest tipus.¬†No obstant aix√≤, no puc acceptar la interpretaci√≥ de Muther.¬†Al contrari, sembla que Kistler t√© aqu√≠ una Xilografia que originalment s‚Äôhavia fet servir per a un altre lloc.¬†Despr√©s d'una investigaci√≥, que he d‚Äôagra√Įr a l'amabilitat del senyor Campbell Dodgson del British Museum de Londres, la mateixa xilografia tamb√© es va emprar a Barth, i fou publicada l'octubre de 1497 pel taller de Johann Lichtenberger, en un context que no deixa cap dubte que la xilografia es va fer amb aquest prop√≤sit.¬†Hi ha al costat les paraules: Hye sole the saluator of talking to the Roman Kuing. You should shame with your hands cupped, etc. Aix√≠ que l'emperador Maximili√† √©s realment el que est√† amb els pr√≠nceps imperials, i davant d‚Äôells entra el Salvador.¬†Per√≤ ja que la lletra de Colom parla de la gran tasca que D√©u imposa al rei d'Espanya en el descobriment de les illes per a la conversi√≥ dels seus habitants a la fe cristiana, no es pot discutir que la xilografia, sense una violaci√≥ massa greu, tamb√© es pot emprar en el nou context de la lletra de Colom.

Els experts no volen atorgar-li un gran valor artístic, però, no és un producte de mala qualitat, ja que sovint ens trobem amb els fulletons d'aquell moment, però té molts avantatges d’una bona escola alemanya de xilografia. La rigidesa del període inicial és essencialment superada; Les eclosions, malgrat la seva senzillesa, són sense duresa i ben caracteritzades. L'expressió de les cares - comparant especialment la figura atenta a la dreta en primer pla - és viva i clara. No se li pot negar a la imatge, una certa habilitat artística. Tant si es tracta de Kistler com si no, ja sigui per a la nostra impressió de la lletra alemanya o per a una altra finalitat, és una peça interessant d'art xilogràfic antic.

Voldria plantejar la pregunta sobre si cal considerar la impressi√≥ d'Estrasburg com una impressi√≥ original o una m√©s entre un nombre incomptable de reimpressions, com ara les produ√Įdes en aquells moments mitjan√ßant la impremta, per a distribu√Įr a tot arreu.¬†Sembla bastant improbable que un erudit d‚ÄôUlm, per imprimir la lletra de Colom, s'allunyi de la seva ciutat natal, que en aquell moment posse√Įa diversos tallers d'impremta, i sobretot a un lloc tan insignificant, com el que servia per les necessitats de l'home que acabava d‚Äôobrir un taller d'impremta, el de "Bartolom√© Kistler" a Estrasburg.¬†No √©s menys improbable que aquest mateix impressor popular hagu√©s donat el suggeriment de la traducci√≥ i la confi√©s la tasca a un ‚ÄúMestre‚ÄĚ estranger. La traducci√≥, al contrari, √©s evidentment el producte d'un professional acad√®mic, i no em sembla impensable que, abans de que Kistler en fes una edici√≥ popular per donar-li una circulaci√≥ relativament forta, se‚Äôn publiqu√©s una edici√≥ menys nombrosa per als cercles m√©s educats.¬†Probablement, potser l‚Äôedici√≥ hagu√©s estat impresa a Ulm, i aquesta circumst√†ncia va donar lloc a que Kistler, a qui una d‚Äôaquestes c√≤pies li podia haver arribat, en la seva edici√≥, don√©s els honors sobre l'origen de la traducci√≥ feta a Ulm.¬†Que no s'hagi conegut cap c√≤pia d'aquesta publicaci√≥ anterior no √©s cap ra√≥ de pes en contra del meu sup√≤sit;¬†Al cap i a la fi, les dues impressions castellanes de la mateixa lletra nom√©s han estat preservades per coincid√®ncies miraculoses en forma d‚Äôuna √ļnica c√≤pia, mentre que l‚Äôedici√≥ catalana ha desaparegut completament.

Aquesta hipòtesi també faria més comprensible la data de la impressió, que es va completar el dia de Sant Jeroni (3 de setembre de 1497). No obstant això, he afirmat en un altre lloc que l’edició de la Biblioteca Ambrosiana de Milà presumiblement té el seu origen a l'any 1497, i això es pot explicar pel fet que el retorn de Colom des del segon viatge i la sortida del tercer viatge transoceànic va reactivar l'interès pels descobriments que es va veure afeblit per esdeveniments desagradables en els primers mesos del segon viatge i fou greument deteriorat pel descrèdit en què caigué tot el descobriment amenaçant amb col·lapsar-se. Per tant, la traducció a l'alemany pot suposar el seu origen en el mateix suggeriment renovat i, ja que no s'ha publicat cap informe sobre el segon viatge, l'interès continuava sent exclusivament dependent de la notícia del primer descobriment.

D'altra banda, s'ha de tenir en compte que les edicions llatines, ja sigui impreses a Roma, Basilea, Par√≠s o Anvers, van ser escrites abans de 1495, tal com s‚Äôha pogut determinar cronol√≤gicament.¬†En conseq√ľ√®ncia, una possible impressi√≥¬† feta a Ulm de la nostra traducci√≥ feta el 1495 o el 1496 seria un vincle molt desitjable entre aquestes edicions i la impressi√≥ de Kistler.

En qualsevol cas, aquesta edició alemanya ja mereix com curiositat tipogràfica que sigui retirada de l'oblit per aquesta edició facsímil. Espero haver demostrat amb les meves paraules introductòries que aquest és també un petit servei en la investigació sobre Colom.

El facs√≠mil est√† fet a partir de l'original de la Biblioteca Estatal de Munich i no vull abstenir-me de repetir el meu agra√Įment a la gesti√≥ facilitada¬† del preci√≥s incunable amb la finalitat de fotografiar-lo.

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.