El 21 d’octubre de 1805 (avui fa 220 anys, a la batalla de Trafalgar) moriria en combat l’Almirall Horatio Nelson, abatut per un tirador del vaixell francès Redoutable. Cap a la una del migdia, aproximadament, Nelson va ser ferit per una bala disparada a uns 50 metres de distància, que li va entrar per l’espatlla esquerra, li va travessar la columna vertebral entre la sisena i la setena vèrtebres toràciques, i es va allotjar uns cinc centímetres per sota de l’omòplat dret, entre els músculs de l’esquena.

Traslladat a la infermeria del vaixell, poc es podia fer per salvar-li la vida amb els mitjans de l’època, i va morir tres hores després d’haver estat ferit, probablement a conseqüència d’un xoc.

El cos de Nelson va ser col·locat dins un barril de brandi barrejat amb càmfora i mirra, que després va ser lligat al pal major del Victory i posat sota vigilància. El Victory, greument danyat durant la batalla, va ser remolcat fins a Gibraltar i, un cop hi va arribar, el cos va ser traslladat a un taüt folrat de plom ple d’aiguardent de vi, dins del qual va ser retornat al seu país.

I aquí comença la llegenda... 21 d’octubre de 1805- Quan el barril de brandi amb Nelson mort a dintre va arribar a Southampton, estava a la meitat. El brandi fou vegut pels guardians que havien vetllat el cos durant la travessia —però considerats herois de guerrat— no van ser jutjats. Al contrari, la història els va absoldre amb una frase memorable que encara ressona entre mariners i historiadors:

“The Last Toast of the Admiral.” Hahaha.