18-12-2017  (380 lectures)

Les restes de Colom i l'antropologia

els 150 grams d’ossos de les restes (suposades) d'en Colom no són suficients per a que l'antropologia forense dati el ossos amb precisió.

A la catedral de Santo Domingo (Rep√ļblica Dominicana), coneguda tamb√© com la Catedral Primada d'Am√®rica,es mostra el sepulcre on s'afirma que descansen les restes de Crist√≤for Colom, qui va descobrir els primers territoris americans. No obstant aix√≤, a la Catedral de Sevilla hi ha un t√ļmul impressionant en qu√® quatre cavallers -que representen els regnes de Castella, Lle√≥, Arag√≥ i Navarra- porten a coll el f√®retre de l'il¬∑lustre mar√≠. Per als espanyols no hi ha cap mena de dubte que √©s all√†, a Sevilla, on descansen les restes de Colom. Qui diu la veritat?

Des que morís a Valladolid, el 20 de maig de 1506, l'Almirall ha tingut més sepultures que qualsevol altre dels grans personatges històrics. Primer, el van enterrar a la mateixa ciutat on va morir, potser amb la intenció, ja llavors, de dur-lo més tard a Sevilla, on havia començat l'aventura -al embarcar al Guadalquivir rumb a Palos de la Frontera- que hauria de canviar la geografia i la història. I a la Cartoixa de Sevilla van traslladar les seves restes tres anys després, el 1509.

Aquesta segona sepultura es feia en contra de la seva voluntat, ja que en el seu testament quedava expr√©s seu desig de ser enterrat en les noves terres per ell descobertes. Encara que molt havia patit en elles: naufragi, fam, rebel¬∑lions i arrest, va haver de sentir un afectu√≥s afecci√≥ per aquestes illes paradis√≠aques, les √ćndies de la seva imaginaci√≥, a les quals viatjaria quatre vegades per ampliar els dominis de la Corona espanyola al voltant de la conca del Carib.

No seria, però, fins 1544 en què aquest desig seu es va veure complert, quan la seva nora, Maria de Rojas i Toledo, ja per llavors vídua del fill del Descobridor, Diego Colom, va exhumar les restes de tots dos i va partir amb ells cap a Sant diumenge, en la catedral haurien de reposar per més d'un quart de mil·lenni.

Però els espanyols creien que les restes de Cristòfor Colom eren part del seu patrimoni nacional. Per això quan el 1795 França entra en possessió de l'Espanyola, les autoritats colonials exhumen les restes de Colom i se'ls emporten a l'Havana, en la catedral tornen a sepultar-los en un nínxol cavat en el mur i cobert amb una làpida modesta, a l'espera d'erigir-li un monument funerari a l'altura de la seva importància històrica, que mai es va arribar a construir.

Aix√≠ va passar un altre segle. El 1898, Espanya perd els √ļltims reductes del seu imperi colonial a Am√®rica i les restes de Colom es van de Cuba juntament amb les tropes espanyoles. L'exhumaci√≥, que es va fer en pres√®ncia del governador Ram√≥n Blanco, va revelar que de les restes de Colom quedaven uns pocs ossos sobre un grapat de terra al fons del calaix de plom. D'aqu√≠ parteix la primera sospita que hi havia hagut un error en el trasllat a l'Havana i que l'Almirall, despr√©s de tot, continuava a Santo Domingo.

El 20 de gener de 1899, el poble de Sevilla va rebre amb alegria al navili Giralda que portava de retorn, després de 355 anys d'absència, les despulles del Descobridor, que van ser enterrats, amb gran pompa, en una tomba provisional a la catedral fins el seu trasllat, el 1902, al mausoleu definitiu on avui reposen.

No obstant aix√≤, els dominicans encara sostenen que els aut√®ntics restes de Colom segueixen estant a Santo Domingo, i basen aquesta afirmaci√≥ en un ta√ľt de plom, trobat en aquesta catedral el 1877, amb aquesta inscripci√≥: "Home il¬∑lustre i distingit, don Crist√≥bal Col√≥n". Aquestes presumptes restes van ser exhumades, un cop m√©s, i enterrades de nou en el gegant√≠ far a Colom, erigit a Santo Domingo en ocasi√≥ del V centenari del descobriment.

Els espanyols, volent aclarir aquests dubtes d'una vegada i per totes, van tornar a exhumar les restes de la catedral de Sevilla el 2003 per sotmetre'ls a un minuci√≥s examen d'ADN, per poder corroborar-ne l'autenticitat: per√≤ tant sols es va poder extreure l'ADN mitocondrial (el que s'hereta de la mare, i que per tant nom√©s es pot comparar al el dels germans), per aquest motiu l'√ļnica comparaci√≥ possible fou amb l'ADN mitocondrial de les restes de Diego Col√≥n (no el fill, sin√≥ el germ√† de l'Almirall), la comparaci√≥ va confirmar l'exist√®ncia d'una mare comuna, dels dos grups d'ossos. Hi ha gent que pensa que l'ADN va permetre datar les restes d'en Colom, res m√©s lluny de la veritat, l'ADN no permet fer cap tipus de dataci√≥ d'unes restes humanes.

Per√≤ el dubte persisteix, precisament per la pobresa d'aquestes restes de Sevilla: un tros de maxil¬∑lar, uns trossos d'os,etc.., que amb prou feines pesen 200 grams. (Els 150 grams d‚Äôossos de les restes d'en Colom no s√≥n suficients per a que l'antropologia forense dati el ossos amb precisi√≥, ja que nom√©s es pot basar en la mida de les osteones). En nom√©s 500 anys pot haver-se redu√Įt a tan poc l'esquelet d'un home? El m√©s probable √©s que tant els espanyols com els dominicans tinguin ra√≥, i que les restes de Crist√≤for Colom es troben repartides a banda i banda de l'oce√† que ell va travessar per primera vegada.

Mireu les revistes de terrarubra a  terrarubra.cat




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.