09-12-2010  (5392 lectures)

Cavall de Merens -Mesteng

El cavall de Merens √©s una ra√ßa de cavall ori√ľnda de Catalunya i Occit√†nia, al Pirineu Oriental, que coincideix amb el departament franc√®s de l'Ari√®ge, Andorra, la Cerdanya, reconeguda com a tal des de l'1 gener de 1998 pel Registre de Refer√®ncia Internacional. La carta la concedeixen a Fran√ßa, on els donen el nom "Pony Ari√©geois de M√©rens" , i a Catalunya hi ha una associaci√≥ (ACCRA) dedicada a la seva cria. A Alemanya √©s tamb√© una ra√ßa molt

[+]
0 Comentaris    

23-10-2010  (5454 lectures)    

Iohannes Tinctoris - Jerusalem

Tinctoris ‚ÄĻ-√≥o-‚Äļ, Iohannes. - Musicista (n. Nivelles 1435 circa - m. 1511 circa), compositore, insegnante e soprattutto teorico. A Napoli, dove (1476 circa) era cappellano e cantore di corte, fond√≤ e tenne per diverso tempo una celebre scuola musicale (fu tra l'altro precettore di Beatrice d'Aragona, divenuta poi regina di Ungheria); a Roma (1492-1500) fu addetto alla cappella pontificia; torn√≤ poi probabilmente a

[+]
0 Comentaris    

23-10-2010  (5299 lectures)    

Brisura - Jerusalem

En her√†ldica, la brisura (del franc√®s brisure, de briser, 'trencar') √©s qualsevol modificaci√≥ que s'introdueix a les armories d'una fam√≠lia per tal de distingir-ne les diferents branques o b√© els bastards. L'√ļs de les brisures, per la seva complexitat, va acabar quedant relegat gaireb√© a les cases reials. L'escut d'armes es pot brisar de diverses

[+]
0 Comentaris    

23-10-2010  (5962 lectures)    

Cronologia del Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem fou creat pels pr√≠nceps cristians en la figura de Guifr√© de Bouillon el 1099 al final de la Primera Croada despr√©s que s'haver-se apoderat de la ciutat. El regne fou, doncs, un dels Estats Llatins d'Orient; no sempre, per√≤, els reis de Jerusalem posse√Įren la ciutat que donava nom al seu regne. La fi del regne s'esdevingu√© el 1291, quan els musulmans recuperaren la ciutat d'Acre, darrer baluard dels croats a Terra

[+]
0 Comentaris    

23-10-2010  (5343 lectures)    

Teresina Boronat - Paris

Teresa Boronat i Fabra, coneguda art√≠sticament com a Teresina Boronat,[1] (Sant Andreu de Palomar, 1904 - Sant Antoni de Calonge, 1983) fou una ballarina, core√≤grafa i professora de dansa cl√†ssica. Tamb√©, com les ballarines cl√†ssiques de la seva √®poca, ballava igualment dansa espanyola, especialment els balls i danses tradicionals catalans. Ha estat primera ballarina del Liceu i ha actuat a pa√Įsos d'arreu del m√≥n barrejant la sardana i altres balls catalans amb la dansa cl√†ssica, amb

[+]
0 Comentaris    

23-10-2010  (5208 lectures)    

Alfonso el Magn√°nimo - Jerusalem

En her√†ldica, la brisura (del franc√®s brisure, de briser, 'trencar') √©s qualsevol modificaci√≥ que s'introdueix a les armories d'una fam√≠lia per tal de distingir-ne les diferents branques o b√© els bastards. L'√ļs de les brisures, per la seva complexitat, va acabar quedant relegat gaireb√© a les cases reials. L'escut d'armes es pot brisar de diverses

[+]
0 Comentaris    

23-10-2010  (5499 lectures)    

The age of Charles V

El Regne de Jerusalem fou creat pels pr√≠nceps cristians en la figura de Guifr√© de Bouillon el 1099 al final de la Primera Croada despr√©s que s'haver-se apoderat de la ciutat. El regne fou, doncs, un dels Estats Llatins d'Orient; no sempre, per√≤, els reis de Jerusalem posse√Įren la ciutat que donava nom al seu regne. La fi del regne s'esdevingu√© el 1291, quan els musulmans recuperaren la ciutat d'Acre, darrer baluard dels croats a Terra

[+]
0 Comentaris    

19-10-2010  (5840 lectures)    

Creu anellada

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecci√≥. √Čs un s√≠mbol molt est√®s en el cristianisme c√®ltic, tot i que podria tenir or√≠gens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. √Čs el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza tamb√© com a representaci√≥ del nombre cinc agafant el punt del

[+]
0 Comentaris    

19-10-2010  (7186 lectures)    

Roda de l'any

La roda de l'any és un Calendari utilitzat en Wicca i altres religions Neo-paganes per marcar i celebrar el cicle de les estacions. Aquest cicle es compon de vuit festivals anomenats Sabbats'. Segons el paganisme, la roda de l'any es reflecteix en les nostres vides: naixement, creixement, decadència i

[+]
0 Comentaris    

17-10-2010  (5593 lectures)    

Rex bellator - Jerusalem - Llull

El Rex bellator (‚Äėrei guerrer‚Äô) √©s una teoria pol√≠tica que pretenia la unificaci√≥ sota un pr√≠ncep solter o vidu dels ordes militars i la reconquesta de Terra Santa. Antecedents hist√≤rics: Va respondre a la p√®rdua de les romanalles del Regne de Jerusalem des de 1291. Disminu√Įt territorialment amb la caiguda de la ciutat[1] de Jerusalem el 1187, havia tingut com a capital Sant Joan d'Acre, i depenia cada vegada m√©s de la for√ßa dels ordes militars-religiosos i de la benvolen√ßa de

[+]
0 Comentaris    

12-10-2010  (5487 lectures)    

Josep Oller i Roca

Josep Oller i Roca (Terrassa, 1839 - Par√≠s, 19 d'abril de 1922) fou un empresari catal√† establert a Par√≠s. √Čs l'art√≠fex de la m√≠tica sala d'espectacles parisenca Moulin Rouge, de la sala Olympia i fou el primer a aplicar a Fran√ßa el Pari-Mutuel, un sistema d'aposta entre m√©s de dues persones que s'usa sovint a les curses de cavalls i a Espanya t√© com a exemple t√≠pic la

[+]
0 Comentaris    

17-10-2010  (5412 lectures)    

Creu patada

Creu patada o Creu p√†tea com se la denomina de vegades, √©s aquella creu en qu√® els bra√ßos s'estrenyen en arribar al centre i s'eixamplen en els extrems. El seu nom prov√© per la semblan√ßa dels bra√ßos d'aquest mena amb les potes. En her√†ldica, va estar utilitzada pels Cavallers Teut√≤nics com el seu emblema, i era una creu negra sobre fons blanc. M√©s tard va ser associada a Pr√ļssia i a l'Imperi Alemany de 1871 a 1918. Els militars alemanys van continuar utilitzant aquesta creu

[+]
0 Comentaris    

17-10-2010  (5403 lectures)    

Creu celta

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecci√≥. √Čs un s√≠mbol molt est√®s en el cristianisme c√®ltic, tot i que podria tenir or√≠gens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. √Čs el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza tamb√© com a representaci√≥ del nombre cinc agafant el punt del

[+]
0 Comentaris    

11-10-2010  (5472 lectures)    

Crux gemmata

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecci√≥. √Čs un s√≠mbol molt est√®s en el cristianisme c√®ltic, tot i que podria tenir or√≠gens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. √Čs el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza tamb√© com a representaci√≥ del nombre cinc agafant el punt del

[+]
0 Comentaris    

08-10-2010  (1782 lectures)    

Bartomeu Ferrer - Ferrelo


[+]
0 Comentaris    

08-10-2010  (2145 lectures)    

Fort√ļn Ximenes - Ximenis


[+]
0 Comentaris    

08-10-2010  (1957 lectures)    

El nom de California


[+]
0 Comentaris    

07-10-2010  (5413 lectures)    

Creu Potent - Cross Potent

Una creu potent o creu poten√ßada (‚ė©, unicode U + 2629) √©s una creu del tipus "creu grega" √©s a dir amb tots els bra√ßos iguals que acaben amb una creu en forma de tau. Est√† formada per dos feixos rectangulars id√®ntics que s‚Äôentrecreuen en angle recte amb serifs iguals a tots dos extrems. Es tracta d‚Äôuna creu her√†ldica, una de les figures her√†ldiques

[+]
0 Comentaris    

23-10-2009  (5139 lectures)    

Dret de conquesta

El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes. Tradicionalment era un principi de dret internacional que en els temps moderns ha anat desapareixent progressivament fins a la seva prohibició després de la Segona Guerra Mundial, quan el crim de la guerra d'agressió va ser codificat per primera vegada en els Principis de Nuremberg i a continuació per les Nacions Unides en la Resolució

[+]
0 Comentaris    

19-08-2009  (3175 lectures)    

Santa Maria di Monserrato

De nom oficial Esgl√©sia Nacional Espa√Īola de Santiago i Montserrat (des de 1870), √©s coneguda com Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli (Santa Maria de Montserrat dels Espanyols), despr√©s d'haver estat l'esgl√©sia representativa de la Corona d'Arag√≥ durant quatre segles, avui dia √©s l'esgl√©sia nacional d'Espanya a Roma. Des de 2003 t√≠tol cardenalici, atorgat amb una arbitrarietat manifesta al cardenalat de Sevilla amb l'excusa de que tamb√© √©s l'esgl√©sia de Santiago, quan sempre

[+]
0 Comentaris    

26-07-2009  (2971 lectures)    

Jacme Alaric

Jacme Alaric de Perpiny√†, tamb√© conegut com a Jaume Alarich, Jaume d'Alarich o Jaume Alarig (segle xiii), va ser un ambaixador enviat pel papa Climent IV i Jaume el Conqueridor al gran khan mongol Abaqa Khan el 1267.[2] L'emperador rom√† d'Orient Miquel VIII Pale√≤leg havia enviat la seva filla il¬∑leg√≠tima Maria Paleologina per casar-se amb Hulagu Khan, el predecessor d'AbńĀqńĀ, Il-khan a P√®rsia. Hulagu va morir abans que hagu√©s completat el viatge, i va ser aix√≠ que es va casar amb

[+]
0 Comentaris    

06-06-2009  (4510 lectures)    

Illa de Xàtiva

Qualsevol nen que es llegeixi l'informe d'en Lopez Pi√Īero (el que va trobar el mapa on diu "Illa de X√†tiva"), s'en adonar√† que t√© ra√≥ i que √©s obvi que Felip V, per motius de tots coneguts va decidir suprimir tot rastre del primitiu nom de l'Illa un cop va haver socarrat X√†tiva. El ge√≤graf i pilot xativ√≠ Diego Ram√≠rez de Arellano en 1620 havia estat qui va confirmar, al circumnavegar l'illa, que la Terra Magellanica no era un continent. Feta la constataci√≥, Ram√≠rez de Arellano, que

[+]
0 Comentaris    

09-05-2009  (1411 lectures)    

Crònica Universal del principat de Catalunya

El 2n volum desaparegut de la 'Cr√≤nica Universal del principat de Catalunya' De 1609 √©s l'edici√≥ del primer dels tres llibres de Jeroni Pujades (i l'√ļnic escrit en catal√†), titulats Cr√≤nica Universal del Principat de Catalunya. L‚ÄôEul√†lia Miralles, en el seu treball titulat ‚ÄúLa cr√≥nica universal del principado de Catalu√Īa de Jeroni Pujades, una obra interpolada?‚ÄĚ ens

[+]
0 Comentaris    

09-05-2009  (1428 lectures)    

Jeroni Pujades - Coronica

Jeroni Pujades va néixer a Barcelona, al carrer de Sant Honorat. Era fill del figuerenc Miquel Pujades, síndic de la vila reial i que fou doctor en lleis. Del matrimoni de Miquel amb Elisabet Moner, nasqueren dos fills: Miquel, el major, que fou prevere de la catedral de Barcelona, i Jeroni. Jeroni heretà del seu pare l'afecció per les lleis, i l'any 1585, amb disset anys, realitzava ja estudis superiors a la Universitat de Lleida, on es doctorà en dret civil i canònic l'any 1591, a

[+]
0 Comentaris    

...
2
...