El Llibre de de Menescalia, traduit al castellà com Libro de Albeytería, [1] es convertí en el S. XV i durant el S. XVI en l’obra de referència en la medicina dels equins, cal tenir en compte que la Corona d'Aragó, en aquella època, s'havia estès cap al nord-est de la Mediterrània. Va tenir un enorme èxit també a Castella, es va traduir al castellà el 1499 i es va reeditar en aquesta llengua diverses vegades. L'obra consta de dos llibres. El primer (Llibre de menescalia), versa

Adeste fideles (en català: "Afanya't, fidel... ") és un himne tradicional cristià en llatí cantat durant l'època nadalenca i que data del segle xviii. La seva atribució és discutida però la música i la lletra semblen ser degudes a l'anglès John Francis Wade (nascut el 1710 o 1711 i mort el 1786), copista i professor de música catòlica, jacobita exiliat a Douai, al nord de França; Almenys els manuscrits més antics, que daten de 1750-1751, estan fets de la seva mà i signats per

Els que van veure aquest tràiler (sense saber que era de la pel·lícula Contagion, de Steven Soderbergh), el primer que van pensar és que es podia tractar d'un muntatge, costava de creure que s'havia estrenat a tot el món l'any 2011. De fet va tornar a l'actualitat i es va convertir en uns dels films més buscats per raó de de la semblança amb la pandèmia del coronavirus (COVID-19), que s'estava vivint a Europa i a la resta del

Un fomes o fòmit és qualsevol objecte inanimat que, quan està contaminat o exposat a agents infecciosos (com ara bacteris patògens, virus o fongs), pot transferir la malaltia a un nou hoste. Al segle XXI, el paper dels fòmits en la transferència de malalties és més alt que mai en la història humana a causa de l'estil de vida a l'interior poc ventilat de les cases. Va ser Fracastoro qui va utilitzar per primera vegada la paraula llatina fomes, que significa "esca", en aquest sentit,

Nou terme "Paral·lelisme inter-linguae" (Manel Capdevila) Una de les influències més notables del llatí en les "oficialment batejades com filles seves" (les llengües romàniques), i que constitueix un gran avantatge a l'hora d'aprendre aquestes llengües, són els quasi dos mil·lers de paraules acabades en "@ATIO" en llatí que existeixen al vocabulari de les seves filles - tot i que en algunes canvia el significat-: "@ACION" (occità), "@ACIÓ" (català), "@AZION" (lingua franca),

El diafragma de Dicearc de Messana (prop del 320 aC) és un concepte geogràfic que pot ser interpretat de diverses maneres. Des del punt de vista modern coincideix, aproximadament, amb el paral·lel de l’illa de Rodes, 36°N. El diafragma geogràfic indicat està relacionat amb diversos temes (aparentment allunyats del concepte) i el seu estudi presenta un gran

La aljamia o alyamía (de l'àrab الأعجَميَّة o العجَميَّة romanitzat al-'aǧamiyah o al-a'aǧamiyah, «estrangera») és l'escriptura amb caràcters àrabs d'una llengua no àrab; en espanyol aquest nom s'aplica gairebé sempre als documents romanços escrits amb alfabet àrab. En aquest sentit el nom aljamia es pot aplicar als petits texts romanços inclosos dins de texts àrabs, com les jarchas, però sobretot a l'anomenada literatura aljamiat-morisca, escrita per

Guiana ( / g ɥ i . J ɛ n / ), en occità : Guyana / g i ˈ j a . n ɔ / ) és una antiga província situada al sud-oest de França. Els seus límits han fluctuat al llarg de la història en una part dels territoris de les regions franceses de Nouvelle-Aquitània i Occitània . Portant el títol de ducat, la capital de Guiana era Bordeus . El seu nom va aparèixer al segle XIII per substituir el terme "Aquitània". Sota l' Antic Règim , Guiana era una de les províncies més grans de

Manuel Díez (c. 1381 –1443) fue el autor del producto más terminado de la medicina del caballo, o "arte de la menescalia", en los países de la antigua Corona de Aragón de finales de la Edad Media y el Renacimiento. Originalmente escrito en el catalán de la Valencia natal del autor alrededor de 1424-1436, con enorme difusión, pronto fue traducido a otras lenguas y su valor fue reconocido, especialmente en el ámbito ibérico, pero también en Italia, Francia, Alemania y las colonias del

Una ullera llarga vista o telescopi és un instrument òptic monocular dissenyat per obtenir una visió de prop d'objectes llunyans. Per reduir la longitud de la ullera durant l'emmagatzematge i el transport, es va fer de diversos tubs de metall buit encaixats entre si un disn de l'altre . Aquest disseny ha resultat útil en altres mecanismes, de manera que gràcies al telescopi hi ha termes tècnics com "antena telescòpica" per a ràdios portàtils, "amortidor telescòpic" per a cotxes,

Don Ferdinando Cordesyus 1529 el seu altar im 42 DISER ha Derr Kay: M: deu Karolus dem fünfften nach gannz Inndiann gewunen Don Ferdinand Cortez en 1529, la seva edat en la 42 º [any]. Aquest últim va guanyar el conjunt de l'�ndia per la seva Majestat el Kayser Charles

La vida y hechos de Estebanillo González, hombre de buen humor, (Anvers: Viuda de Juan Cnobbart, 1646 i Madrid, 1652), és una novel·la picaresca espanyola, escrita en forma d'autobiografia genuïna per un "pícaro" (ben documentat en altres fonts), però per alguns estudiosos, és una mera obra de ficció. És un dels últims grans èxits de la literatura barroca espanyola durant el segle