06-06-2009  (2907 lectures) Categoria: Articles

Illa de Xàtiva

 

Mapa de 1635 amb el nom de "Terra del fuogo" limitat només a la costa nord (la part que va veure Magalhaes), a l'illa l'anomena Magellanica

Qualsevol nen que es llegeixi l'informe d'en Lopez Pi√Īero (el que va trobar el mapa on diu "Illa de X√†tiva"), s'en adonar√† que t√© ra√≥ i que √©s obvi que Felip V, per motius de tots coneguts va decidir suprimir tot rastre del primitiu nom de l'Illa un cop va haver socarrat X√†tiva.


El geògraf i pilot xativí Diego Ramírez de Arellano en 1620 havia estat qui va confirmar, al circumnavegar l'illa, que la Terra Magellanica no era un continent. Feta la constatació, Ramírez de Arellano, que com s'ha dit, era xativí, va batejar l'illa com Illa de Xàtiva.

Per√≤ fins no fa gaire, quan ho va destapar en Lopez Pi√Īero, en Ram√≠rez de Arellano ha constat als arxius espanyols com nascut a Madrid, at√®s que com a gran navegant i cosm√≤graf se li va posar el seu nom a unes de les Illes per ell trobades i els grans personatges no poden ser de X√†tiva.

Aparició de la denominació Illa de Xàtiva

Illa de Xàtiva és la primera denominació que va rebre l'illa principal de l'arxipèlag de la Terra del Foc, illa que actualment es diu Isla Grande de Tierra de Fuego (Illa Gran de Terra del Foc).


Mapa de Diego Ramírez de Arellano amb l'Illa de Xàtiva i part de la Patagònia

Fins a principis del segle XVII es considerava que el que hui es coneix com Terra del Foc era un continent austral desconegut. Així apareix als mapes de Giacomo Gastaldi 1546 i al d'Anvers Abraham[1] del 1579 sobre l'oceà pacífic on es dibuixa una gran massa de terra al sud del continent americà.

Aquesta "suposada" gran massa de terra apareix en els mapes de l'època com: "Terra australis", "Terra magellanica" o també "Terra incognita" encara que al llarg de la seva costa nord apareix el nom de Terra del fuogo. Els motius rauen en què durant l'expedició Magalhães s'observaren constants focs en aquesta costa nord del que hui és l'illa anomenada Illa Gran de Terra del foc sembla que provocats pels aborígens. Per això s'anomenà Terra del fuogo la costa nord d'aquest suposat continent, el nom del qual s'empraria durant el segle XVII per denominar l'illa: "MAGELLANICA".

Va ser el ge√≤graf i pilot valenci√† Diego Ram√≠rez de Arellano en 1620 el que confirm√† que no es tractava d'un continent, sin√≥ d'una illa. Feta la constataci√≥, Ram√≠rez de Arellano, que era de X√†tiva, va batejar a l'illa com Illa de X√†tiva. El motiu pel qual el Pilot valenci√† havia viatjar all√≠ era una encomana reial, arran de not√≠cies pr√®vies que havien arribat a Europa sobre l'expedici√≥ holandesa de Jacob Le Maire. Va ser aleshores que Felip III encarrega a Ram√≠rez de Arellano i als germans Nodal que confirmaren les not√≠cies sobre un possible pas cap a l'oce√† √ćndic al sud de l'estret de Magallanes de manera que les denominacions de les terres descobertes o cartografiades, quedaven oficialitzades immediatament. Al respecte es conserva l'informe que Diego Ram√≠rez de Arellano va fer en qualitat de Pilot Major de la Casa de Contractaci√≥ i que es titula El reconocimiento del estrecho de Magallanes y San Vicente. Aix√≠ mateix es conserva a l'Arxiu Nacional, el mapa que podeu vore a la il¬∑lustraci√≥ adjunta (original o possiblement c√≤pia de Diego Ram√≠rez de Arellano).

Desaparició i censura de la denominació Illa de Xàtiva

No est√† ben clar perqu√® aquesta denominaci√≥ no s'ha conservat, per√≤ segons diu Jos√© Mar√≠a L√≥pez Pi√Īero,[2] la causa va ser el posicionament de la Ciutat de X√†tiva a favor de la causa Maulet. Aquesta va conduir al desmesurat c√†stig de Felip V sobre la ciutat que es coneix com a l'extermini de X√†tiva, la pretensi√≥ del qual era no sols fer desapar√®ixer-la, sin√≥ esborrar, fins i tot, la seua mem√≤ria. Per aquest motiu, es va eliminar tamb√© la denominaci√≥ Illa de X√†tiva i aquesta no va tornar a apar√®ixer en cap mapa. El fet que fora substitu√Įda per Terra del Foc pot estar relacionat no sols en qu√® fora un nom ja existent, sin√≥, com ha fet notar l'escriptor de X√†tiva Toni Cucarella,[3] amb el fet que la part m√©s destacada del c√†stig de Felip V va estar l'incendi patit per X√†tiva el 17 de juny de 1707 (sens dubte, l'incendi m√©s gran patit en les poblacions de la Corona d'Arag√≥ en una de les seues ciutats m√©s grans d'aleshores). L'antic nom es convert√≠ aix√≠ en una oportuna met√†fora del que havia passat a Europa.

Actualitat

Després que la notícia sobre l'antic nom eixira en premsa el juny de 2007 [4] l'alcalde de Xàtiva i president de la diputació de València Alfonso Rus va proposat recuperar l'antic nom d'alguna o altra manera.[5] Tot i la sorpresa amb que la notícia va ser rebuda, ja es coneixia de feia temps que alguna vegada havia existit una "Illa de Xàtiva", car així ho havia recollit Juan Huerta Morrión en una publicació de la Fira de Xàtiva de 1984,[6] així com també el Consell Valencià de Cultura[7] en una ponència per al Museu Marítim de València. En aquesta darrera ponència, fins i tot, es mencionava l'existència del mapa, cosa que Juan Huerta no dia així com tampoc mencionava que l'Illa de Xàtiva era Terra del Foc. La novetat per tant, va estar la publicació d'un d'aquestos mapes el juny de 2007.

Extermini de Xàtiva

L'extermini de Xàtiva és l'intent per part del rei borbó Felip V d'esborrar físicament, històricament i jurídica, la ciutat de Xàtiva.

Aquesta expressió, "extermini", va ser utilitzada pels valencians per a Xàtiva abans que s'aplicara a l'intent d'eliminació per part dels nazis de diferents grups humans com els jueus, els eslaus, els dissidents polítics, etc. Així ho prova, per exemple, el títol del llibre publicat per Ventura Pascual i Beltran el 1925: Datos para la historia del Exterminio de Játiva en la guerra de Sucesión on s'apleguen els testimonis escrits en castellà i català sobre el tema.

L'extermini de Xàtiva tingué com a funció donar un càstig exemplar que atemorira a la resta de valencians i propiciara la seua submissió davant les forces borbòniques durant la Guerra de Successió. Tot i que és cert que hi hagué altres incendis, com Quart de Poblet o Vila-real, el que resulta innovador no sols en la Guerra de Successió, sinó en la història d'Europa, és l'intent d'esborrament no sols físic, sinó històric, jurídic i, fins i tot metafòric d'una població. El motiu pel qual es trià Xàtiva és doble:

  • per un costat per la seua forta resist√®ncia davant les tropes borb√≤niques de D'Asfeld i
  • per un altre per tractar-se de la segona ciutat del Regne de Val√®ncia i per tindre llavors un valor simb√≤lic afegit pel que representava per a tots els valencians: Castigant a X√†tiva, es castigava a tots els valencians.

Les paraules del mateix Felip V són il·lustratives:

"L'obstinada rebel¬∑lia amb qu√® fins als termes de la desesperaci√≥ varen resistir l'entrada de les meues armes els ve√Įns de la ciutat de X√†tiva, per a fer irremissible el crim de la seua perjura infidelitat desatenent la benignitat amb qu√® repetides vegades els vaig flanquejar el perd√≥, vaig emprar la meua just√≠cia a manar-la arru√Įnar per a extingir la seua mem√≤ria, com es va executar per a c√†stig de la seua obstinaci√≥, i escarment dels que intentessin seguir el seu mateix error."[1]

Aix√≠, despr√©s del setge de X√†tiva i durant i despr√©s l'assalt i el saqueig, no sols s'agred√≠ la mil√≠cia, els maulets i aes miquelets que la defensaven (cosa normal en una confrontaci√≥ b√®l¬∑lica), sin√≥ tamb√© la poblaci√≥ civil indefensa. Arran dels informes que els seus generals Berwick i D'Asfeld li havien elevat, Felip V signa l'ordre d'incendiar X√†tiva, que fou executada el 19 de juny de 1707. Uns dies abans, els supervivents capturats havien estat trets de la ciutat per la for√ßa i deportats a Castella, i es valor√†, fins i tot, la possibilitat de deportar-los a les √ćndies. Molts d'ells moriren durant la deportaci√≥.

Durant l'incendi, les tropes castellanes que l'executaren, comandades pel brigadier Chaves, van posar especial cura en la destrucci√≥ d'edificis oficials de la ciutat. Aix√≠, l'edifici g√≤tic del consistori xativ√≠ qued√† completament en ru√Įnes, i amb ell es cremaren tots els arxius municipals, els quals no sols ho eren de la ciutat sin√≥ de la Governaci√≥ de X√†tiva ("Governaci√≥ dell√† lo X√ļquer"), amb la qual cosa es perd√© gran part del bagatge documental del Regne de Val√®ncia.

Una vegada acabat l'incendi i despoblada la ciutat, Felip V d√≥na l'ordre de crear-ne una nova i "fidel√≠sima" (sic) que es diguera Colonia Nueva de San Felipe. Aquesta poblaci√≥ nova duria el nom del rei que la creava i no havia de tindre cap mena de vinculaci√≥ amb l'anterior. Aix√≠ es pensava omplir-la amb poblaci√≥ nova o amb els (ex-)xativins pro-borb√≤nics que pogueren demostrar la seua fidelitat. Per a aquesta ciutat es crearen unes noves ordenances i Macanaz encomana un disseny arquitect√≤nic i urban√≠stic de nova planta. El qual, una vegada enllestit, requeria enderrocar tot el quedava de la ciutat (llevat dels edificis religiosos) per tal de poder edificar la nova. Al respecte es crearen les companyies de cavar a partir dels habitants dels pobles ve√Įns que tenien com a funci√≥ enderrocar les cases de X√†tiva, per√≤ a les quals s'anim√† a emportar-se tot el que trobaren.

Així les coses, la ciutat fou cremada, enderrocada i sotmesa a la rapinya, i la seua població assassinada o deportada.

La cosa no acab√† aqu√≠, per√≤, ja que el nom de X√†tiva fou substitu√Įt a tots els mapes i documents oficials pel de San Felipe. Fins i tot, fou eliminat dels mapes la denominaci√≥ Illa de X√†tiva que, fins aleshores s'havia aplicat a l'illa gran de Terra del Foc. Passant aix√≠, no sols d'una eliminaci√≥ f√≠sica i jur√≠dica, sin√≥ tamb√© a una eliminaci√≥ metaf√≤rica, ling√ľ√≠stica.

Val a dir que la mancança de pressupostos i la caiguda en desgràcia de Macanaz impediren l'enderrocament total i la realització de la nova planta urbanística de San Felipe. A més, tot i que Xàtiva estigué despoblada durant gran part del segle XVIII, una part de l'antiga població anà retornant amb el temps i, finalment, gràcies sobretot a Joaquim Llorenç Villanueva, la ciutat recuperà el seu nom amb les Corts de Cadis.

El 2007, es van realitzar diferents actes commemoratius del 300 aniversari de l'incendi i extermini de Xàtiva. Entre d'altres un gran nombre de xativins vinculats al món de la cultura va signar el Manifest de Xàtiva 1707-2007.

egeu també

Referències

  1. [1] Vegeu una reproducció en lína d'un dels mapes d'aquest cartògraf, on es pot comprovar que no hi ha cap illa al sud d'Amèrica.
  2. Jos√© Mar√≠a L√≥pez Pi√Īero La tecnolog√≠a de la navegaci√≥n en la Espa√Īa renacentista Ajuntament de Val√®ncia, 2007, darrer cap√≠tol del llibre dedicat a Diego Ram√≠rez de Arellano.
  3. [2] Breu article d'opinió de Toni Cucarella sobre la notícia donada pel períodic Levante
  4. [3] Notícia del diari Levante.
  5. [4] Notícia de El Diario del fin del Mundo, periòdic de Terra del Foc
  6. Juan Huerta Morrión Diego Ramírez de Arellano, "el cosmógrafo Ramírez" dins de Xàtiva, Fira d'Agost, 1984, Ajuntament de Xàtiva, 1984.
  7. Consell Valencià de Cultura, Comissió de Promoció Cultural, Ponència del Museu Marítim, octubre de 1998, pdf, pàg. 2.

Bibliografia

  • Jos√© Mar√≠a L√≥pez Pi√Īero La tecnolog√≠a de la navegaci√≥n en la Espa√Īa renacentista Ajuntament de Val√®ncia, 2007.
  • Juan Huerta Morri√≥n Diego Ram√≠rez de Arellano, "el cosm√≥grafo Ram√≠rez" dins de X√†tiva, Fira d'Agost, 1984, Ajuntament de X√†tiva, 1984.
  • Consell Valenci√† de Cultura, Comissi√≥ de Promoci√≥ Cultural, Pon√®ncia del Museu Mar√≠tim, octubre de 1998, pdf.

Enllaços externs

  • [5]Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF mencionat en la bibliografia del Consell Valenci√† de Cultura.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.