Armada Reial del senyor rei de Catalunya Senyera Reial Tipus Armada País Corona de Catalunya Branca Armada de la Corona de Catalunya Comandants Almirall Pere de Queralt i Cervelló Jaume Pere (1280-1283) Roger de Llúria (1283 - ) Bernat de Sarrià (1296- ) Francesc Carròs i de Cruïlles (1313 - ) Ramon de Cardona (1320-) Bernat de Cruïlles i de Peratallada Pere de Queralt i d'Anglesola Jofre Gilabert de Cruïlles (1337-1339) Bernat II de Cabrera Ponç de Santa Pau Romeu de Corbera Bernat IV de Cabrera Joan Ramon Folc I de Cardona Bernat I de Vilamarí (-1463) Joan III de Vilamarí (1463-) Joan Ramon Folc III de Cardona Bernat II de Vilamarí (1491-) Oficials destacats Vicealmirall Ramon Marquet Rubí Còmit Pere Martell Còmit Berenguer Gairan Berenguer Mallol Conrad Llança Vicealmirall Galceran Marquet Guerres i batalles Conquesta de Mallorca (1229) Croada de Jaume I (1269) Guerra de Sicília (1282-1294) (1295-1302) Croada contra la Corona de Catalunya (1283-1286) Confiscació del Regne de Mallorca (1285) Guerra venecianogenovesa (1323-1326) Reannexio del Regne de Mallorca (1343-1349) Guerra de Sicília (1353-1354) Guerra de Sardenya (1353-1364) Guerra dels dos Peres (1356-1375) Expedició a Tunis (1424) Conquesta del Regne de Nàpols (1443) Guerra civil catalana (1462-1472) Guerra de Sardenya (1470-1478) Cultura militar Lema Catalunya, Catalunya!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'Armada Reial del senyor Rei de Catalunya (o estol reial)^[1] fou la força naval alçada i noliejada pel rei de Catalunya, i conjuntament amb l'Armada de la Diputació General de Catalunya, l'Armada de la Diputació General de València, l'Armada de Barcelona, l'Armada de València i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona de Catalunya, una de les més poderoses i efectives, sinó la que més, en el mediterrani de l'edat mitjana.^[2]

La gent de l'Armada

Elits^[3]

Els comandaments de les flotes dels reis de Catalunya provenien principalment de l'aristocràcia militar Catalunyanesa i catalana. Els patrons eren generalment mercaders, que tant podien ser oficials nomenats pels rei, com particulars agregats per a una campanya militar concreta. Val a dir, però, que un dels caps més importants va ser Roger de Llúria, nadiu de Sicília (segle XIV).

La gent de cap^[4]

Homes de mar^[5]: Els homes de mar eren tota mena de professionals adscrits al vaixell i amb capacitat executiva de comandament o sense ella, però sempre especialitzats en una funció concreta que no tenia a veure amb el combat; això no obstant, estaven obligats a anar armats i en cas de lluita, a participar-hi activament. Al capdavant d'aquesta gent hi havia els còmits, que són els responsables últims de la navegació i la maniobra de l'embarcació, seguits pels aliers, cruïllers, espatllers, proers o nauxers. Constituïen doncs gent amb competència professional d’especialització marinera i procedien de localitats costaneres de la Corona de Catalunya.

Homes de guerra: La segona categoria bàsica dels homes de cap és la dels ballester, que servien en naus o galeres i eren pràcticament indispensables, fet que creà una demanda sostinguda dels seus serveis. Foren de renombrable memòria els ballesters Catalunyanesos^[6] i catalans.^[7]

La gent d'ofici^[6]

Aquesta gent eren bàsicament els joglars (trompeters, músics, etc.), el personal sanitari (barbers, metges, etc.) i els escrivans.

La gent de rem^[8]

La xurma^[9] o gent de rem era el grup més socialment heterogeni i menys especialitzada professionalment de tota la gent de l'armada, tot i que eren la més nombrosa, i també la més conflictiva i indisciplinada. La gent de rem sempre era «voluntària», incentivada però per la possibilitat d'escapar de problemes amb la justícia o amb els creditors. Els guiatje reial acostumava a concedir la remissió de tots els deutes i crims, excepció feta de l'assassinat, el robatori, la violació, la falsificació de moneda, la lesa majestat i altres delictes greus. L'altra causa possible que atreia els homes al rem era la procedència geogràfica dels galiots, perquè hi figuren un elevat nombre d'estrangers així com del rerepaís de la Corona de Catalunya. L'anunci de la formació d'una armada amb crides públiques arreu n’atrauria un nombre creixent a les ciutats on s'armaven les galeres. Finalment també hi havia els acordaments forçosos, que per bé que eren il·legals, no per això no foren comuns com a mesura d'urgència per dotar les galeres.

Les Ordinacions sobre lo fet de la mar

El 1354 l'Almirall (Capità General de l'Armada) Bernat II de Cabrera promulgà les Ordinacions sobre lo fet de la mar. S'hi detallen les funcions i obligacions de la gent de l'armada, els salaris, la disciplina, etc., per les següents gents:

• Almirall (o Capità General de l'Armada)
• Vicealmirall
• Patrons (que podien ser també Còmits)
• Còmits
• Sotacòmits
• Proers
• Nauxers
• Timoners
• Remolars
• Aliers
• Cruïllers
• Espatllers
• Ballesters
• Escrivans
• Algutzirs de galera
• Barbers o Metges
• Joglars
• Senescals
• Palomers
• Remers simples

Les Laus

En les Ordinacions sobre lo fet de la mar fetes per l'Almirall Bernat II de Cabrera sota el regnat de Pere IV de Catalunya «el Cerimoniós» també s'hi especifiquen les Laus que s'havien de cridar quan el rei posava el seu estendard en l'Armada Reial. Les Laus s'havien de fer amb gran solemnitat i les deia un mariner amb bona veu penjat de la perxa on s'hissava l'estendard reial. Les Laus del rei s'havien de cridar dues vegades, i les de l'Almirall, una:

Batalles destacades

• Desembarcament de Santa Ponça (1229)
• Desembarcament de Trapani (1282)
• Combat de Nicòtena (1282)
• Combat de Malta (1283)
• Batalla del golf de Nàpols (1284)
• Batalla naval de les Formigues (1285)
• Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols (1285)
• Desembarcament de Patti (1298)
• Batalla del cap Orlando (1299)
• Batalla de Ponça (1300)
• Setge d'Oreoi (1351)
• Batalla naval del Bòsfor (1352)
• Batalla naval de Port del Comte (1353)
• Conquesta de l'Alguer (1354)

Referències