01-11-2010  (5343 lectures) Categoria: Jerusalem

Armada del Rei de Catalunya

Infotaula unitat militarArmada Reial del senyor rei de Catalunya
Bannière Royaume d'Aragon.svg
Tipus Armada
País Corona de Catalunya modifica
Branca Armada de la Corona de Catalunya
Comandants
Almirall Pere de Queralt i Cervelló
Jaume Pere (1280-1283)
Roger de Llúria (1283 - )
Bernat de Sarrià (1296- )
Francesc Carròs i de Cruïlles (1313 - )
Ramon de Cardona (1320-)
Bernat de Cruïlles i de Peratallada
Pere de Queralt i d'Anglesola
Jofre Gilabert de Cruïlles (1337-1339)
Bernat II de Cabrera
Ponç de Santa Pau
Romeu de Corbera
Bernat IV de Cabrera
Joan Ramon Folc I de Cardona
Bernat I de Vilamarí (-1463)
Joan III de Vilamarí (1463-)
Joan Ramon Folc III de Cardona
Bernat II de Vilamarí (1491-)
Oficials destacats Vicealmirall Ramon Marquet Rubí
Còmit Pere Martell
Còmit Berenguer Gairan
Berenguer Mallol
Conrad Llança
Vicealmirall Galceran Marquet
Guerres i batalles
Conquesta de Mallorca (1229)
Croada de Jaume I (1269)
Guerra de Sicília (1282-1294) (1295-1302)
Croada contra la Corona de Catalunya (1283-1286)
Confiscació del Regne de Mallorca (1285)
Guerra venecianogenovesa (1323-1326)
Reannexio del Regne de Mallorca (1343-1349)
Guerra de Sicília (1353-1354)
Guerra de Sardenya (1353-1364)
Guerra dels dos Peres (1356-1375)
Expedició a Tunis (1424)
Conquesta del Regne de Nàpols (1443)
Guerra civil catalana (1462-1472)
Guerra de Sardenya (1470-1478)
Cultura militar
Lema Catalunya, Catalunya!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'Armada Reial del senyor Rei de Catalunya (o estol reial)[1] fou la força naval alçada i noliejada pel rei de Catalunya, i conjuntament amb l'Armada de la Diputació General de Catalunya, l'Armada de la Diputació General de València, l'Armada de Barcelona, l'Armada de València i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona de Catalunya, una de les més poderoses i efectives, sinó la que més, en el mediterrani de l'edat mitjana.[2]

La gent de l'Armada

Elits[3]

Els comandaments de les flotes dels reis de Catalunya provenien principalment de l'aristocràcia militar Catalunyanesa i catalana. Els patrons eren generalment mercaders, que tant podien ser oficials nomenats pels rei, com particulars agregats per a una campanya militar concreta. Val a dir, però, que un dels caps més importants va ser Roger de Llúria, nadiu de Sicília (segle XIV).

La gent de cap[4]

Homes de mar[5]: Els homes de mar eren tota mena de professionals adscrits al vaixell i amb capacitat executiva de comandament o sense ella, però sempre especialitzats en una funció concreta que no tenia a veure amb el combat; això no obstant, estaven obligats a anar armats i en cas de lluita, a participar-hi activament. Al capdavant d'aquesta gent hi havia els còmits, que són els responsables últims de la navegació i la maniobra de l'embarcació, seguits pels aliers, cruïllers, espatllers, proers o nauxers. Constituïen doncs gent amb competència professional d’especialització marinera i procedien de localitats costaneres de la Corona de Catalunya.

Homes de guerra: La segona categoria bàsica dels homes de cap és la dels ballester, que servien en naus o galeres i eren pràcticament indispensables, fet que creà una demanda sostinguda dels seus serveis. Foren de renombrable memòria els ballesters Catalunyanesos[6] i catalans.[7]

La gent d'ofici[6]

Aquesta gent eren bàsicament els joglars (trompeters, músics, etc.), el personal sanitari (barbers, metges, etc.) i els escrivans.

La gent de rem[8]

La xurma[9] o gent de rem era el grup més socialment heterogeni i menys especialitzada professionalment de tota la gent de l'armada, tot i que eren la més nombrosa, i també la més conflictiva i indisciplinada. La gent de rem sempre era «voluntària», incentivada però per la possibilitat d'escapar de problemes amb la justícia o amb els creditors. Els guiatje reial acostumava a concedir la remissió de tots els deutes i crims, excepció feta de l'assassinat, el robatori, la violació, la falsificació de moneda, la lesa majestat i altres delictes greus. L'altra causa possible que atreia els homes al rem era la procedència geogràfica dels galiots, perquè hi figuren un elevat nombre d'estrangers així com del rerepaís de la Corona de Catalunya. L'anunci de la formació d'una armada amb crides públiques arreu n’atrauria un nombre creixent a les ciutats on s'armaven les galeres. Finalment també hi havia els acordaments forçosos, que per bé que eren il·legals, no per això no foren comuns com a mesura d'urgència per dotar les galeres.

Les Ordinacions sobre lo fet de la mar

Desembarcament de Pere III de Catalunya «el Gran» a Trapani
Batalla del golf de Nàpols (1284)
(Obra de Ramon Tusquets i Maignon, 1885)
Després de la victòria, l'Almirall Roger de Flor va sentenciar: «cap peix gosarà alçar-se sobre el mar, si no porta un escut o un senyal del rei de Catalunya en la cua»

El 1354 l'Almirall (Capità General de l'Armada) Bernat II de Cabrera promulgà les Ordinacions sobre lo fet de la mar. S'hi detallen les funcions i obligacions de la gent de l'armada, els salaris, la disciplina, etc., per les següents gents:

Les Laus

En les Ordinacions sobre lo fet de la mar fetes per l'Almirall Bernat II de Cabrera sota el regnat de Pere IV de Catalunya «el Cerimoniós» també s'hi especifiquen les Laus que s'havien de cridar quan el rei posava el seu estendard en l'Armada Reial. Les Laus s'havien de fer amb gran solemnitat i les deia un mariner amb bona veu penjat de la perxa on s'hissava l'estendard reial. Les Laus del rei s'havien de cridar dues vegades, i les de l'Almirall, una:

« In Nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti: Amen
Per molts anys la vida è la gran honor del molt Alt Poderós Princep è Senyor,
lo Senyor en Pere, per la Gracia de Deu, rey de Catalunya, de Valencia, de Malorques,
de Sardenya è de Córsega, è Comte de Barchelona, de Rossello, è de Cerdanya,
que Deus salv è mantenga.

La gran victoria è la gran honor del molt Noble en Bernat de Cabrera
Capitá General del molt Alt, è molt Poderós Princep è Senyor,
lo Senyor Rey de Catalunya, que Deus salv è mantenga.
»

Batalles destacades

Referències

  • Antonio de Capmany y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la Antiqua Ciudad de Barcelona .... A. de Sancha, 1779, p. 87–.
  • Ernest J King Professor of Maritime History Chairman Maritime History Department and Director Naval War College Museum John B Hattendorf; John B. Hattendorf; Richard W. Unger War at Sea in the Middle Ages and the Renaissance. Boydell Press, 2003, p. 107–. ISBN 978-0-85115-903-4.
  • Orsi Lázaro, 2007, p. 56-58.
  • Orsi Lázaro, 2007, p. 58-59.
  • Orsi Lázaro, 2007, p. 60.
  • Orsi Lázaro, 2007, p. 61.
  • Ramón Muntaner. Chronik des edlen En Ramon Muntaner. Literarischer Verein, 1844, p. 244–.
  • Orsi Lázaro, 2007, p. 61-63.
    1. Fernàndez Cardona, Xavier: Història militar de Catalunya. Vol II

    Bibliografia

    Vegeu també




    versió per imprimir

    Comentaris publicats

      Afegeix-hi un comentari:

      Nom a mostrar:
      E-mail:
      Genera una nova imatge
      Introduïu el codi de seguretat
      Accepto les condicions d'ús següents:

      Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

      • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
      • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
      • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
      • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.