09-06-2013  (43199 lectures) Categoria: Antropologia

Llegua - legua - league

Infotaula d'unitatLlegua

Modifica el valor a Wikidata
Tipus Unitats de longitud històriques, unitat sense conversió estàndard al SI, unitat de mesura anglesa i unitat de mesura antropomètrica Modifica el valor a Wikidata
Unitat de longitud Modifica el valor a Wikidata
Conversions d'unitats
A unitats estàndard 3 mi
24 fur Modifica el valor a Wikidata
Lleguari situat a la localitat de Bailèn (Jaén - Espanya).

La llegua √©s una antiga unitat de longitud que expressa la dist√†ncia que una persona o un cavall poden caminar en una hora, √©s a dir, √©s una mesura itiner√†ria (del llat√≠, iter: cam√≠, per√≠ode de marxa). At√®s que una persona recorre normalment a peu una gamma de dist√†ncies, la llegua es mant√© en aquesta gamma, per√≤ segons el tipus de terreny predominant a cada pa√≠s o segons la conveni√®ncia estatal, la paraula llegua abasta dist√†ncies que van dels 4 als 7 km, sent les m√©s freq√ľents les lleg√ľes que es troben en la mitjana de tals extrems.

Contingut

Història

Aquesta mesura variava segons l'√ļs que se li donava. Per exemple: una llegua francesa mesurava 4,44¬†km, la llegua de posta feia 4¬†quil√≤metres i la llegua marina equivalent 1/20 part d'un grau del meridi√† terrestre (que mesura 111,11111¬†km o 111.111,11 m), √©s a dir una longitud de 5,55555¬†km (5.555,55 m).[1]

La llegua es va emprar a l'antiga Roma, essent equivalent a 3 milles romanes, és a dir, uns 4,435 km. L'origen de la milla és el parasang persa, que va arribar als romans a través dels grecs.

Llegua catalana[2]

Diverses milles / llegues històriques d'un llibre de text alemany datat el 1848 (donades en peus, metres i fraccions d'un meridià
  • Llegua antiga. Mida itiner√†ria catalana equivalent a 6,7176¬†km,[3][4][5] o 4 milles catalanes,[6] o 4.320 canes de Barcelona.[3]
  • Llegua de Colom: 6.779,66 m.[7] (Llibre copiador: 1¬ļ a l'equador = 56 milles i 2/3 = 14 llegues 1/6).[8]
  • Llegua jur√≠dica. Mida itiner√†ria catalana equivalent a 4,1985¬†km.[9]
  • Llegua marina (o llegua moderna). Mida emprada en n√†utica (‚áís.xix), equivalent a 5,55¬†km (= 3 milles).[10][11][12]

Llegua castellana

La llegua castellana es va fixar originalment en 5.000 vares castellanes, és a dir, 4,19 km o unes 2,6 milles romanes, i variava de manera notable segons els diferents regnes espanyols, i fins i tot segons les diferents províncies, quedant establerta el segle xvi com 20.000 peus castellans, és a dir, entre 5.573 i 5.914 metres.[13]

La llegua de 20 al grau va comen√ßar a ser utilitzada a Espanya durant el segle¬†xvii en substituci√≥ de la llegua de 17,5 al grau, √©s a dir de 17,5 lleg√ľes per grau de longitud, encara que aquesta √ļltima es va seguir utilitzant de manera profusa molt despr√©s de ser oficialment abolida per Felip II el 1568. Tamb√© es van emprar les de 18 al grau i 25 al grau que equivalien a 1/18 i 1/25 del grau del meridi√† terrestre.[1]

Les lleg√ľes, dividides en vint mil peus, que equivalen a 5.572,7¬†metres, eren les utilitzades per mesurar els camins d'Espanya, abans d'adoptar els quil√≤metres del sistema m√®tric decimal. El 1769 una norma establia marcar els camins amb els "Lleguaris", que assenyalaven les dist√†ncies. El punt zero es va establir a Madrid i es troba encara a la Puerta del Sol.

Carles IV d'Espanya, per Reial Ordre de 26 de gener de 1801, va establir:

¬ę

Perquè la llegua correspongui aproximadament al que a tot Espanya s'ha anomenat llegua (que és el camí que regularment es camina en una hora) serà aquesta llegua de vint mil peus, la que es farà servir en tots els casos que es tracti d'ella, siguin camins reials, en els Tribunals i fora d'ells.[14]

¬Ľ

Llegua imperial

La llegua imperial √©s la unitat m√©s gran del Sistema Anglosax√≥ d'Unitats. Aquesta √©s l'√ļnica llegua que t√© una definici√≥ i equival√®ncia exactes, ja que equival justament a 4,828032 quil√≤metres.

Equivalències

Lleg√ľes en √ļs

En algunes zones d'Am√®rica Llatina es segueix emprant de forma no oficial. La dist√†ncia exacta varia, per√≤, en els diferents pa√Įsos.

  • En algunes √†rees rurals de l'Argentina i de l'Uruguai, una llegua equival a 40 quadres, √©s a dir, 5.196 m.
  • A Yucat√°n i altres parts del M√®xic rural encara s'utilitza una hora lluny en el sentit original de dist√†ncia que es pot rec√≥rrer a peu en una hora. Per aix√≤, una llegua en una carretera bona suposa una major dist√†ncia que una llegua en un cam√≠ pedreg√≥s.
  • A Guatemala, en alguns municipis de l'√†rea rural, les persones encara es refereixen a la dist√†ncia d'aproximadament 4¬†km com llegua.
  • A Col√≤mbia, fins a mitjans del segle¬†xix es va utilitzar una versi√≥ de la llegua anomenada llegua granadina, que equivalia a 5.000 m (5 km).[15]

A l'Argentina el fons de la llegua significar inicialment (segle xvi) la distància màxima des del front (l'entrada) fins al "fons" (límit oposat a l'entrada) d'una propietat del tipus "cinquena", encara que després la frase "fons de la llegua" va passar sovint a significar el límit màxim que en una hora (i fins i tot una jornada) podia recórrer un genet.

En l'actualitat, encara que la gent del camp conegui el sistema m√®tric decimal prou b√©, √©s freq√ľent que s'usi la paraula llegua, ja sigui en sentit figurat ("tal lloc est√† a un parell de lleg√ľes" amb el significat de: "est√† a una dist√†ncia ni molt propera ni llunyana, a la qual es pot accedir en un dia, encara que amb alguna fatiga"), o ja sigui en el sentit "antic".

Vegeu també

Referències

  • El Peque√Īo Larousse Ilustrado, 1998, 3¬™ edici√≥n, 1997.
  • llegua a Optimot
  • ¬ęllegua antiga¬Ľ. Gran Enciclop√®dia Catalana. Barcelona: Grup Enciclop√®dia Catalana.
  • Pilar Arnau i Segarra; Pere Joan i Tous & Manfred Tietz. Escribir entre dos lenguas. Edition Reichenberger, 2002, p.¬†36‚Äď. ISBN 978-3-935004-33-6 [Consulta: 14 setembre 2012].
  • "...Moreover, the scales of distance used on all portolanos were unrelated to any units of measurement used in the Mediterranean except in Catalonia. The Catalan units were believed to have been inherited from the Carthaginians; and since ..."John Ivimy. The Sphinx & the megaliths. Harper & Row, 1975. ISBN 978-0-06-012152-5 [Consulta: 13 setembre 2012].
  • Onofre Pou. Thesaurus puerilis: vbi quae de rebus domesticis latine scire oportet in Valentinorum et Gotholanorum gratiam praeposita vulgari lingua obiter additis aliarum rerum multarum vocabulis .... ex officina P. A Huete, 1575, p.¬†76‚Äď [Consulta: 17 setembre 2012].
  • George Emra Nunn. The Geographical Conceptions of Columbus: A Critical Consideration of Four Problems. Ayer Publishing, 1924, p.¬†7‚Äď. ISBN 978-0-8369-6984-9 [Consulta: 26 setembre 2012].
  • Miles H. Davidson. Columbus Then and Now: A Life Reexamined. University of Oklahoma Press, 1997, p.¬†70‚Äď. ISBN 978-0-8061-2934-1 [Consulta: 6 gener 2013].
  • Salvador Garc√≠a Franco. 5The ‚ÄúPortolan Mile‚ÄĚ of Nordenskiold. Imago Mundi, 1992, p.¬†1‚Äď2 [Consulta: 23 setembre 2012].
  • "...41 Nordensk., op. cit., p.l9, 42 Nordensk. called this length-measure the "portolan-mile" which corresponds to 3.15 stadia or 5,830 meters. 4^ "'Skelton stated that it is called the Pisane after the place where it was found.."Leslie Ching-yee Li. Evolution of the Far East on Portuguese portolan charts, 1500-1650. University of Wisconsin--Madison. Libraries, 1974 [Consulta: 23 setembre 2012].
  • James R. McGovern. The World of Columbus. Mercer University Press, 1992, p.¬†93‚Äď. ISBN 978-0-86554-414-7 [Consulta: 23 setembre 2012].
  • Altolaguirre Y Duvale, Angel De. Cristobal Col√≥n y Pablo del Pozzo Toscanelli. Editorial MAXTOR, 16 febrer 2006, p.¬†49‚Äď. ISBN 978-84-9761-257-9 [Consulta: 6 gener 2013].
  • Jorge Juan y Santacilia; Antonio de Ulloa. Observaciones astronomicas y phisicas: hechas de orden de S. M. en los roynos del Peru. Impr. real de la Gazetta, 1773 [Consulta: 14 setembre 2012].
  • Implantaci√≥ del sistema m√®tric decimal a Espanya i seva incid√®ncia en la cartografia
    1. ¬ęBiblioteca Luis Angel Arango¬Ľ. Arxivat de l'original el 2009-04-13. [Consulta: 26 mar√ß 2010].




    versió per imprimir

    Comentaris publicats

      Afegeix-hi un comentari:

      Nom a mostrar:
      E-mail:
      Genera una nova imatge
      Introdu√Įu el codi de seguretat
      Accepto les condicions d'ús següents:

      Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

      • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
      • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
      • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
      • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.