Mossen Ponç de Menaguerra -Cavaller-. El 1473 fou capità de la cavalleria valenciana que s’uní a l’infant Ferran (després Ferran II de Catalunya-Aragó) en l’expedició d’ajuda a Perpinyà, assetjada pels francesos. A petició de l’estament militar de València, escriví, entre el 1479 i el 1493, Lo cavaller (València, 1493, 1532), un tractat o reglamentació dels torneigs, com a exclusiu exercici de destresa, que influí en les diverses ordinacions de la confraria de Sant Jordi

L'erudit del s.XVII Du Cange va dir, segons Voltaire..: "..El monument més antic dels duels ordenats pels reis és la llei de Gondebaud le Bourguignon. La mateixa jurisprudència que es va establir més tard al llarg de tot l'Occident: L'antiga LLEI CATALANA.." La federació espanyola diu que l'esgrima moderna va començar a Espanya amb el tractat del mestre d'esgrima Jayme Pons de Perpinyà (1474) hi ha manuscrits en llatí del s.xv: Un mestre florentí deixeble a

Voltaire fa referència a la cita sobre els catalauni feta per Tàcit el 100 dC, relacionant-los sense cap mena de dubte amb l'actual nació catalana (Caius Cornelius Tacitus 56-118 d.C.). Què dirà el senyor Baydal? Que Jean Marie Arouet era un Pseudo historiador i no tenia visió de la història, negant el que ell i Tàcit (qual "Duo Dinámico") deien que els Catalauni eren els catalans? 1.. C'est des Catalauni que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine armis

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons

Desde luego, ésta sería la respuesta de muchos españoles, y sin duda la del ministro del Interior, que clama por expulsar también la “hispanofobia�, considerando, por ejemplo, que protestar contra el Rey es un acto hispanófobo; más claro no puede quedar el sesgo del político. Y también pensará que no la ha habido algún catalán (sí, alguno habrá) que nunca se haya oído restregar el “Hábleme usted en cristiano� (incluso en la misma Cataluña!) u otras lindezas

En memòria del Rvd. Luis Pelegrí i Nicolau, beneficiat de la Mercé que entre els grans perills va salvar la Imatge Santa el 20 de juliol de

Va néixer a Vidreres, el 1445. Als tretze anys, viatjà a Nàpols, on amb el temps esdevingué tresorer del rei Ferran II, fins l'any 1484, quan decidí instal·lar-se a Blanes. El 1488, es traslladà a Barcelona, on va conèixer Cristòfor Colom, i van iniciar una profunda amistat, amb la qual el cosmògraf li va transmetre les seves idees, i va propiciar una trobada amb la reina Isabel la Catòlica, que va originar la conquesta d'Amèrica. El 1494, Ferrer traça en el mapamundi les

Califòrnia és el nom amb que la península fou batejada en 1539 durant l'expedició de Francisco de Ulloa, que apareix per primer com Isola California en la traducció de Giovanni Battista Ramusio del dietari de Francisco Preciado, que va participar en l'expedició d'Ulloa, i que s'ha perdut. Atès que no hi ha testimonis originals, s'han donat diversos possibles orígens onomàstics del terme, sent la principal la que lliga el nom amb Califerne, un lloc imaginari esmentat a la Cançó de

En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona d'Aragó", i sobre el terme "Corona Catalano-Aragonesa" que designaria el territori del regne català. Amb la finalitat de negar la legalitat d'aquest nom, la solució que han trobat alguns és dir que Catalunya no va ser mai un regne que només era un comtat, atès que a la capçalera dels manuscrits Jacme I i els seus descendents s'anomenen "Comtes de Barcelona", però no tenen

Per als valencians, el 25 d’abril equival a l’11 de setembre per als catalans. El País Valencià origen de tantes revolucions es va convertir en una gran gàbia a l’aire lliure, amb unes gruixudes reixes. La data d’inici de la resistència política i cultural a llarg termini continua fins avui, però ningú no sap quan s’ha d’acabar, i el més important és com fer q s'acabi. Podem passar revista als trescents anys fins a l’actualitat interpretant la història moderna i

Un importante hallazgo de mediados del siglo XIX echa por tierra esa hipótesis: en los papeles Windsor de Leonardo, catalogados con los números 232 b y 233 a, se encontró un viejo mapa, que hace uso de una proyección cartográfica ciertamente singular. Y lo que es más llamativo: en este mapa el nuevo continente aparece desgajado de Asia (aunque no comprende el golfo de México) y ¡oh sorpresa! recibe el nombre de América. Ello podría indicar, simplemente, que fue realizado después del

Heus ací un article meu de l'any 2007, que podeu contrastar amb l’article del 2003: "EL CASTELLÀ ÉS UN DIALECTE DEL CATALÀ" que corre pels emails... (us he recopiat un foro d’aquella época al final del meu article, el link s'ha perdut, l'he tret del cache de Google). Pot-ser era un HOAX... peró el que diu no està tan lluny de la veritat com pugui semblar al primer cop d’ull... "Algunas de las más de 350 palabras que la Real Academia Española reconoce de origen catalán son: