L'astrolau o astrolabi de Barcelona, atribuït a Sunifred Llobet a l'any 980, és l'astrolau amb caràcters carolingis més antic de l'Occident Cristià. L'astrolabi de Barcelona és considerat el més antic astrolabi amb caràcters carolingis que hagi sobreviscut a l'Occident cristià. L'investigador francès Marcel Destombes en va fer la troballa i el va deixar com llegat a l'Institut del Món Àrab de París el 1983.

L'opinió sobre l'article anglès es basa en el meu coneixement de la llengua de Shakespeare que va ser suficient per poder fer el 2009 la traducció a l'anglès del llibre "Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica" de l'Enric Guillot, encara que En Toni Strubell (que s'havia compromès a corregir sobre la meva traducció tots els girs que no fossin anglesos) va al·legar que era tant dolenta que no es podia corregir!!. Cal remarcar que en 9 anys del projecte Sirocco vaig escriure en anglès

Article amb tot l'historial de recerques fetes sobre el port de Pals en el que finalment es demostra documentalment que hi havia existit algun tipus de port, (p.e.: per varar els vaixells a la sorra com el de Barcelona fins el s.XVII).. atès que el 1827 la màxima autoritat geogràfica de Ferran VII diu: ..este puerto no está habilitado.. evidentment perquè s'havia cegat i no els va interessar obrir-lo de nou.. fins i tot al cap de cent anys hom negava que mai no hagués

La presencia hispana en Norteamérica remonta a principios del siglo XVI: en 1512, Juan Ponce de León descubre la Florida, y en 1519 los españoles exploran el sur de Texas, las Carolinas, la Bahia de Chesapeake, y fundan una colonia en Peñíscola (hoy Pensacola, Florida). Sin embargo, al firmarse el Tratado de Guadalupe-Hidalgo —por el que Estados Unidos adquirió en 1846 su actual Suroeste, o sea unas 530 000 millas cuadradas del terrritorio al norte del Río Bravo, desde Nuevo México

Mossen Ponç de Menaguerra -Cavaller-. El 1473 fou capità de la cavalleria valenciana que s’uní a l’infant Ferran (després Ferran II de Catalunya-Aragó) en l’expedició d’ajuda a Perpinyà, assetjada pels francesos. A petició de l’estament militar de València, escriví, entre el 1479 i el 1493, Lo cavaller (València, 1493, 1532), un tractat o reglamentació dels torneigs, com a exclusiu exercici de destresa, que influí en les diverses ordinacions de la confraria de Sant Jordi

L'erudit del s.XVII Du Cange va dir, segons Voltaire..: "..El monument més antic dels duels ordenats pels reis és la llei de Gondebaud le Bourguignon. La mateixa jurisprudència que es va establir més tard al llarg de tot l'Occident: L'antiga LLEI CATALANA.." La federació espanyola diu que l'esgrima moderna va començar a Espanya amb el tractat del mestre d'esgrima Jayme Pons de Perpinyà (1474) hi ha manuscrits en llatí del s.xv: Un mestre florentí deixeble a

Voltaire fa referència a la cita sobre els catalauni feta per Tàcit el 100 dC, relacionant-los sense cap mena de dubte amb l'actual nació catalana (Caius Cornelius Tacitus 56-118 d.C.). Què dirà el senyor Baydal? Que Jean Marie Arouet era un Pseudo historiador i no tenia visió de la història, negant el que ell i Tàcit (qual "Duo Dinámico") deien que els Catalauni eren els catalans? 1.. C'est des Catalauni que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine armis

ÁRTICULO DE ROBERTO PÉREZ EN ABC.ES (ARAGÓN) EN EL QUE SE RASGA LAS VESTIDURAS CON ESE MANIQUEÍSMO ARAGONÉS QUE SE CREE POSEEDOR DE LA ÚNICA VERDAD Y ABERRA: La Generalitat catalana fabrica su «reino» vapuleando la historia.. Su web oficial llega a decir que Cataluña fue un reino, que la Casa de Barcelona se anexionó Aragón en 1137, que adquirió la «soberanía» de Aragón, que sus «dominios» incluyeron Sicilia y Cerdeña , y el «rey de Cataluña» Jaime I el Conquistador creó

Ja no es repinten només els mapes i els escuts de Catalunya que s'hi representen, com han demostrat a bastament en Jordi Bilbeny i l'Enric Guillot. Ara, les fotografies de les verges andaluses també són fruit d'emmascarament dels colors dels seus escuts. Peritatge a càrrec de Manel

És molt curiosa la relació que s'estableix entre Silla i la ciutat castellana de Tordesillas. La semblança fonètica és indubtable, però la nota va més enllà, atribuint la fundació de les dues poblacions a la intervenció d'un mateix personatge: el dictador romà Sil.la, d'on els vindria el nom tant a l'una com a l'altra. A Tordesillas hi ha un parell de teories sobre l'origen del topònim. Una primera, poc acceptada, atribueix el nom de la ciutat al personatge romà esmentat. Altra,