L'existència d'un tractat d'esgrima escrit en català (almenys el títol) a finals del XV. L'autor un tal Ponç de Menaguerra. Podria ser el nostre home, o un parent, o una coincidència: "Ponç de Menaguerra – c. 1497 "Lo Cavaller, in Tractats de Cavalleria". Spanish work on the lance and

Tàcit: « Ferox gens nullam esse vitam sine armis putat» Voltaire:La Catalogne est un des pays les plus fertiles de la terre, et des plus heureusement situés. Autant arrosée de belles rivières, de ruisseaux, et de fontaines, que la vieille et la nouvelle Castille en sont dénuées, elle produit tout ce qui est nécessaire aux besoins de l'homme, et tout ce qui peut flatter ses désirs, en arbres, en blés, en fruits, en légumes de toute espèce. Barcelone est un des beaux ports de

�RTICULO DE ROBERTO PÉREZ EN ABC.ES (ARAGÓN) EN EL QUE SE RASGA LAS VESTIDURAS CON ESE MANIQUE�SMO ARAGONÉS QUE SE CREE POSEEDOR DE LA ÚNICA VERDAD Y ABERRA: La Generalitat catalana fabrica su «reino» vapuleando la historia.. Su web oficial llega a decir que Cataluña fue un reino, que la Casa de Barcelona se anexionó Aragón en 1137, que adquirió la «soberanía» de Aragón, que sus «dominios» incluyeron Sicilia y Cerdeña , y el «rey de Cataluña» Jaime I el Conquistador creó

Ja no es repinten només els mapes i els escuts de Catalunya que s'hi representen, com han demostrat a bastament en Jordi Bilbeny i l'Enric Guillot. Ara, les fotografies de les verges andaluses també són fruit d'emmascarament dels colors dels seus escuts. Peritatge a càrrec de Manel

És molt curiosa la relació que s'estableix entre Silla i la ciutat castellana de Tordesillas. La semblança fonètica és indubtable, però la nota va més enllà, atribuint la fundació de les dues poblacions a la intervenció d'un mateix personatge: el dictador romà Sil.la, d'on els vindria el nom tant a l'una com a l'altra. A Tordesillas hi ha un parell de teories sobre l'origen del topònim. Una primera, poc acceptada, atribueix el nom de la ciutat al personatge romà esmentat. Altra,

Con el título ‘1ª Universitat Nova Història’ se celebraron entre el 1 y el 4 de agosto pasados en la localidad de Crespiá (Gerona) una serie de cursos, seminarios y mesas redondas; se impartieron conferencias y se debatieron ponencias con el objetivo de ofrecer una versión ‘revisionista’ de la historia de Cataluña, organizados por el INH. En esas sesiones se presentaron trabajos que demuestran que la Conquista de América la hicieron los catalanes, que Cataluña, y no el

El comte de Barcelona, només era comte del "comtat de Barcelona", però no era comte ni del "comtat d'Urgell, ni del "comtat d'Empúries", ni del "comtat de Foix", ni del "comtat de Pallars", parts del Principat de Catalunya, al que Jaume I anomena "Regne de Cathalunya", dons en ser coronat rei Anfós, Príncep o "unum inter pares" del Principat, aquest esdevingué Regne, ja que un Principat que té Rei en lloc de Príncep, és un Regne De Facto. "Catalunya era un regne" fins 1714, i n'hi ha

"Catalonia was a kingdom" until 1714, and there are many historical evidence and evidence, but there are people who deny it so as to delegitimize the term derived from this fact: "Corona Catalano-Aragonesa", or lately to deny the right to independence Tot i que el nom "Corona Catalano-Aragonesa", amb aquests termes, s'esmenta poc històricament (de fet s'encunya el segle XIX), és la denominació amb que es coneix actualment a Catalunya la històrica Corona d'Aragó, ja que expressa millor

La frase, diu que quan ens borden és senyal que estem avançant. Resumint, significa que algú avança malgrat les crítiques o els impediments que pugui anar trobant... Les crítiques es produeixen quan avancem en una direcció que molesta a algú. Clar i català: eixes crítiques surten quan es denuncien fets palesos que incomoden als que protesten. (encara que sigui per motius

Les llengües iberorromances -NO TENEN RES A VEURE AMB L'IBER - són un subgrup de llengües romances que possiblement formen un subgrup filogenètic dins la família romanç. Les llengües iberorromances es desenvolupen en territoris ocupats pels romans cap a l' any 415, és a dir, la península ibèrica, el sud de les Gal·les i el nord del Magrib i les seves posteriors

Contràriament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi romà la gent no parlava llatí, sinó una llengua germana d'aquest o "proto-romanç" (per a Ives Cortez => italià-antic). El llatí, i aquest "proto-romanç" serien dues llengües germanes dintre del mateix tronc de les llengües indoeuropees. Donar-li el mateix origen a la llengua de Romania és un error, té articles/sufix con el