Mossen Ponç de Menaguerra -Cavaller-. El 1473 fou capità de la cavalleria valenciana que s’uní a l’infant Ferran (després Ferran II de Catalunya-Aragó) en l’expedició d’ajuda a Perpinyà, assetjada pels francesos. A petició de l’estament militar de València, escriví, entre el 1479 i el 1493, Lo cavaller (València, 1493, 1532), un tractat o reglamentació dels torneigs, com a exclusiu exercici de destresa, que influí en les diverses ordinacions de la confraria de Sant Jordi

L'erudit del s.XVII Du Cange va dir, segons Voltaire..: "..El monument més antic dels duels ordenats pels reis és la llei de Gondebaud le Bourguignon. La mateixa jurisprudència que es va establir més tard al llarg de tot l'Occident: L'antiga LLEI CATALANA.." La federació espanyola diu que l'esgrima moderna va començar a Espanya amb el tractat del mestre d'esgrima Jayme Pons de Perpinyà (1474) hi ha manuscrits en llatí del s.xv: Un mestre florentí deixeble a

Voltaire fa referència a la cita sobre els catalauni feta per Tàcit el 100 dC, relacionant-los sense cap mena de dubte amb l'actual nació catalana (Caius Cornelius Tacitus 56-118 d.C.). Què dirà el senyor Baydal? Que Jean Marie Arouet era un Pseudo historiador i no tenia visió de la història, negant el que ell i Tàcit (qual "Duo Dinámico") deien que els Catalauni eren els catalans? 1.. C'est des Catalauni que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine armis

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons

Desde luego, ésta sería la respuesta de muchos españoles, y sin duda la del ministro del Interior, que clama por expulsar también la “hispanofobia�, considerando, por ejemplo, que protestar contra el Rey es un acto hispanófobo; más claro no puede quedar el sesgo del político. Y también pensará que no la ha habido algún catalán (sí, alguno habrá) que nunca se haya oído restregar el “Hábleme usted en cristiano� (incluso en la misma Cataluña!) u otras lindezas

En memòria del Rvd. Luis Pelegrí i Nicolau, beneficiat de la Mercé que entre els grans perills va salvar la Imatge Santa el 20 de juliol de

Va néixer a Vidreres, el 1445. Als tretze anys, viatjà a Nàpols, on amb el temps esdevingué tresorer del rei Ferran II, fins l'any 1484, quan decidí instal·lar-se a Blanes. El 1488, es traslladà a Barcelona, on va conèixer Cristòfor Colom, i van iniciar una profunda amistat, amb la qual el cosmògraf li va transmetre les seves idees, i va propiciar una trobada amb la reina Isabel la Catòlica, que va originar la conquesta d'Amèrica. El 1494, Ferrer traça en el mapamundi les

Califòrnia és el nom amb que la península fou batejada en 1539 durant l'expedició de Francisco de Ulloa, que apareix per primer com Isola California en la traducció de Giovanni Battista Ramusio del dietari de Francisco Preciado, que va participar en l'expedició d'Ulloa, i que s'ha perdut. Atès que no hi ha testimonis originals, s'han donat diversos possibles orígens onomàstics del terme, sent la principal la que lliga el nom amb Califerne, un lloc imaginari esmentat a la Cançó de

En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona d'Aragó", i sobre el terme "Corona Catalano-Aragonesa" que designaria el territori del regne català. Amb la finalitat de negar la legalitat d'aquest nom, la solució que han trobat alguns és dir que Catalunya no va ser mai un regne que només era un comtat, atès que a la capçalera dels manuscrits Jacme I i els seus descendents s'anomenen "Comtes de Barcelona", però no tenen

El comte de Barcelona, només era comte del "comtat de Barcelona", però no era comte ni del "comtat d'Urgell, ni del "comtat d'Empúries", ni del "comtat de Foix", ni del "comtat de Pallars", parts del Principat de Catalunya, al que Jaume I anomena "Regne de Cathalunya", dons en ser coronat rei Anfós, Príncep o "unum inter pares" del Principat, aquest esdevingué Regne, ja que un Principat que té Rei en lloc de Príncep, és un Regne De Facto. "Catalunya era un regne" fins 1714, i n'hi ha

Nuestro rey Jaime I, como conde de Barcelona, sólo era conde del "condado de Barcelona", pero no era conde ni del "condado de Urgell, ni del "condado de Empúries", ni del "condado de Foix", ni del "condado de Pallars", que formaban parte del Principado de Cataluña, al que Jaume I llama "Reino de Cathaleja", dioses al ser coronado rey Anfós, Príncipe o "unum inter pares" del Principado (siguiendo las Reuniones de Paz y Tregua ), éste se convirtió en Reino, y un Principado que tiene Rey en

La frase, diu que quan ens borden és senyal que estem avançant. Resumint, significa que algú avança malgrat les crítiques o els impediments que pugui anar trobant... Les crítiques es produeixen quan avancem en una direcció que molesta a algú. Clar i català: eixes crítiques surten quan es denuncien fets palesos que incomoden als que protesten. (encara que sigui per motius