El cinisme no és una creació contemporània. Aquí hi ha un exemple la mar de refinat...

Diàleg entre Colbert i Mazarino
durant el regnat de Lluís XIV de França, el 'Rei Sol'

Fa quatre segles!

Colbert: Per aconseguir diners, hi ha un moment que ja no és possible seguir enganyant al contribuent. M'agradaria, Senyor Superintendent, que m'expliqués com és possible continuar gastant quan ja s'està endeutat fins al coll ...

Mazarino: Si s'ets un simple mortal, és clar, quan s'estàs cobert de deutes, vas a parar a la presó. Però l'Estat.! Quan es parla de l'Estat, això ja és diferent! No es pot enviar l'Estat a la presó. Per tant, l'Estat pot continuar endeutant-se.. Tots els Estats ho fan!

Colbert: Ah sí? Vos penseu així? Però de totes maneres, ens calen diners, i com els podrem obtenir si ja hem creat tots els impostos imaginables?

Mazarino: Se'n creen altres de nous.

Colbert: Però ja no podem llançar més impostos sobre els pobres.

Mazarino: És cert, això ja no és possible.

Colbert: Llavors, sobre els rics?

Mazarino: Sobre els rics tampoc.. perquè deixarien de gastar i un ric que no gasta, impedeix que centenars de pobres puguin viure. Un ric que gasta, els permet viure.

Colbert: Llavors, com ho hem de fer?

Mazarino: Colbert, vos aneu d'un extrem a l'altre: d'un formatge de Gruyere a un orinal de malalt! Hi ha una quantitat enorme de gent que està entre els rics i els pobres. Són tots aquells que treballen somiant en arribar algun dia a ser rics i tement poder convertir-se a pobres. És a aquests als qui hem de gravar amb més impostos.., cada vegada més ..., sempre més!
A aquests, molt més els robem, més treballaran per compensar el que els hem robat!
Són una reserva inesgotable!

Et reconeixes .... honorable membre de la classe mitja?