04-03-2014  (3094 lectures) Categoria: Articles

Carta de Geoff Cowling - Catalonia’s very real grievances

Geoffrey Cowling ex-cònsol general del Regne Unit a Barcelona, ha respost a l'article que la diputada del PP al congrés espanyol
Cayetana √Ālvarez de Toledo va publicar la setmana passada al Financial¬†Times contra l'independentisme catal√† i escoc√®s. En aquell article,¬†negava les raons hist√≤riques i pol√≠tiques per a la secessi√≥ i demanava¬†a la UE una 'resposta clara' contra l'independentisme. Avui, Geoff¬†Cowling publica al mateix diari una carta contundent amb aquest t√≠tol: 'Els greuges ben reals de Catalunya'.

'Dos dels més grans i més vells estats, el Regne Unit i Espanya,
encaren greus desafiaments dels separatistes regionals a Escòcia i a Catalunya', escrivia la diputada popular, en l'article publicat el 18
de febrer. En l'article, titulat 'Europa no es pot permetre el luxe de
cedir als separatistes', hi deia tamb√© que l'independentisme amena√ßava¬†la integritat tant dels 'pa√Įsos afectats com del gran projecte¬†europeu'. 'El separatisme catal√† va contra els valors que defineixen¬†Espanya com una democr√†cia i la UE com assoliment de la civilitzaci√≥',¬†deia encara √Ālvarez de Toledo. I feia una crida als dirigents europeus¬†perqu√® 'desemmascaressin la hipocresia del nacionalisme'.
Doncs bé, avui la resposta de l'ex-cònsol britànic és aquesta:
Comença així:

'√Čs un error descriure el refer√®ndum sobre la
independ√®ncia d'Esc√≤cia com "un greu desafiament dels separatistes regionals". Esc√≤cia no √©s cap regi√≥. √Čs una naci√≥ per dret propi dins¬†el Regne Unit. Els parlaments escoc√®s i angl√®s es van unir en una¬†"acta d'uni√≥" el 1707. √Čs un dret democr√†tic del poble de la naci√≥¬†escocesa de votar perqu√® es derogui l'acta, si aix√≠ ho vol. Catalunya¬†tamb√© √©s una "naci√≥", tal com la defineix l'estatut, una llei aprovada¬†pel Parlament espanyol el 2006. Descriure totes dues nacions com a¬†"tribus" demostra una ment colonialista.'
I continua:
'L'ONU és molt clara sobre els drets de les nacions. "Tots
els pobles tenen el dret de l'autodeterminació. En virtut d'aquest
dret determinen lliurement el seu estatus polític i decideixen
lliurement el seu desenvolupament econòmic, social i cultural." Per la
Unió Europea "encarar-se al separatisme", "desemmascarar la hipocresia del nacionalisme" i "jugar la carta legal dels tractats de la UE" contra Escòcia i Catalunya seria trepitjar un terreny molt
controvertit.'
Cowling recorda que l'article de la diputada del PP acusa el govern
català de desvirtuar els fets històrics en el tercer centenari de la
caiguda de Catalunya, al final de la guerra de la Successió espanyola.
'Paga la pena de recordar que Catalunya era efectivament una nació
independent fins el 1714. Durant aquella guerra, Catalunya es va aliar
amb Anglaterra per mitjà del tractat de Gènova del 1705 i va lluitar
per la causa dels Habsburg contra l'Espanya borbònica. Quan el govern britànic va retirar el seu suport als Habsburg i va signar el tractat d'Utrecht, el 1713, Catalunya va continuar lluitant sola. L'exèrcit
borbònic franco-espanyol va necessitar un setge d'un any per a trencar les defenses de Barcelona, que va caure l'11 de setembre de 1714.
Milers de defensors catalans van morir en el setge i el càstig
posterior. L'antic Parlament de Catalunya, la seva identitat, la seva
llengua i la seva cultura van ésser esclafats. Una gran part de la
ciutat va quedar arrasada. Catalunya no es va unir voluntàriament a
Espanya: va ésser brutalment conquerida.'
I també apunta el tracte que va rebre Catalunya durant la guerra del
1936-39: 'Barcelona fou bombardejada per l'aviaci√≥ rebel de Francisco¬†Franco i hi van morir mil tres-centes persones. El president electe de¬†Catalunya, Llu√≠s Companys, es va trobar obligat a fugir a Fran√ßa. Fou¬†extradit per Franco i afusellat el 1940 al castell de Montju√Įc, amb¬†Barcelona sota els peus. Llu√≠s Companys continua essent l'√ļnic¬†president en exercici executat de tot Europa. Mai no hi ha hagut cap¬†disculpa ni perd√≥ p√≤stum.'

L'ex-c√≤nsol recorda les grans mobilitzacions de les dues √ļltimes
diades de l'Onze de Setembre, per afirmar: 'El moviment
independentista ha arrelat profundament en la societat catalana,
impulsat per cada menyspreu arribat de Madrid.'

I acaba així:
'Tal com Escòcia, el Parlament de Catalunya disposa
d'una majoria en favor d'un referèndum sobre la independència. El
Parlament de Westminster ha donat a Escòcia el dret de decidir el seu futur. En canvi, el parlament espanyol es nega a debatre la petició de Catalunya. La democràcia no és temuda al Regne Unit: és acceptada amb els braços oberts. La democràcia, per tant, no s'hauria de témer tampoc a Espanya.'


Geoff Cowling fou cònsol general del Regne Unit a Barcelona del 2002 al 2005.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.