03-12-2013  (8324 lectures)

Tacitus, Voltaire i Catalunya

T√†cit: ¬ę Ferox gens nullam esse vitam sine armis putat¬Ľ Voltaire:La Catalogne est un des pays les plus fertiles de la terre, et des plus heureusement situ√©s. Autant arros√©e de belles rivi√®res, de ruisseaux, et de fontaines, que la vieille et la nouvelle Castille en sont d√©nu√©es, elle produit tout ce qui est n√©cessaire aux besoins de l'homme, et tout ce qui peut flatter ses d√©sirs, en arbres, en bl√©s, en fruits, en l√©gumes de toute esp√®ce. Barcelone est un des beaux ports de

[+]
0 Comentaris    

04-11-2013  (5533 lectures)    

Els dos mapes de Colom en el primer viaje


[+]
0 Comentaris    

03-11-2013  (2149 lectures)    

A Palz hi havia port.. prova documental


[+]
0 Comentaris    

08-10-2013  (3434 lectures)    

La Generalitat catalana fabrica su ¬ęreino¬Ľ vapuleando la historia

√ĀRTICULO DE ROBERTO P√ČREZ EN ABC.ES (ARAG√ďN) EN EL QUE SE RASGA LAS VESTIDURAS CON ESE MANIQUE√ćSMO ARAGON√ČS QUE SE CREE POSEEDOR DE LA √öNICA VERDAD Y ABERRA: La Generalitat catalana fabrica su ¬ęreino¬Ľ vapuleando la historia.. Su web oficial llega a decir que Catalu√Īa fue un reino, que la Casa de Barcelona se anexion√≥ Arag√≥n en 1137, que adquiri√≥ la ¬ęsoberan√≠a¬Ľ de Arag√≥n, que sus ¬ędominios¬Ľ incluyeron Sicilia y Cerde√Īa , y el ¬ęrey de Catalu√Īa¬Ľ Jaime I el Conquistador cre√≥

[+]
0 Comentaris    

03-10-2013  (3653 lectures)    

Mai no hi ha hagut... Catalanofòbia

Desde luego, √©sta ser√≠a la respuesta de muchos espa√Īoles, y sin duda la del ministro del Interior, que clama por expulsar tambi√©n la ‚Äúhispanofobia‚ÄĚ, considerando, por ejemplo, que protestar contra el Rey es un acto hispan√≥fobo; m√°s claro no puede quedar el sesgo del pol√≠tico. Y tambi√©n pensar√° que no la ha habido alg√ļn catal√°n (s√≠, alguno habr√°) que nunca se haya o√≠do restregar el ‚ÄúH√°bleme usted en cristiano‚ÄĚ (incluso en la misma Catalu√Īa!) u otras lindezas

[+]
0 Comentaris    

30-09-2013  (3006 lectures)    

Escut enfosquit de la sevillana Virgen de la Merced

Ja no es repinten només els mapes i els escuts de Catalunya que s'hi representen, com han demostrat a bastament en Jordi Bilbeny i l'Enric Guillot. Ara, les fotografies de les verges andaluses també són fruit d'emmascarament dels colors dels seus escuts. Peritatge a càrrec de Manel

[+]
0 Comentaris    

30-09-2013  (2339 lectures)    

1936: La Mercè i Mn. Luis Pelegrí

En memòria del Rvd. Luis Pelegrí i Nicolau, beneficiat de la Mercé que entre els grans perills va salvar la Imatge Santa el 20 de juliol de

[+]
0 Comentaris    

16-09-2013  (3747 lectures)    

Torre-de-Silla o Tordesillas?

√Čs molt curiosa la relaci√≥ que s'estableix entre Silla i la ciutat castellana de Tordesillas. La semblan√ßa fon√®tica √©s indubtable, per√≤ la nota va m√©s enll√†, atribuint la fundaci√≥ de les dues poblacions a la intervenci√≥ d'un mateix personatge: el dictador rom√† Sil.la, d'on els vindria el nom tant a l'una com a l'altra. A Tordesillas hi ha un parell de teories sobre l'origen del top√≤nim. Una primera, poc acceptada, atribueix el nom de la ciutat al personatge rom√† esmentat. Altra,

[+]
0 Comentaris    

15-09-2013  (4002 lectures)    

Jacme Ferrer de Blanes

Va néixer a Vidreres, el 1445. Als tretze anys, viatjà a Nàpols, on amb el temps esdevingué tresorer del rei Ferran II, fins l'any 1484, quan decidí instal·lar-se a Blanes. El 1488, es traslladà a Barcelona, on va conèixer Cristòfor Colom, i van iniciar una profunda amistat, amb la qual el cosmògraf li va transmetre les seves idees, i va propiciar una trobada amb la reina Isabel la Catòlica, que va originar la conquesta d'Amèrica. El 1494, Ferrer traça en el mapamundi les

[+]
0 Comentaris    

15-09-2013  (5092 lectures)    

Catalu√Īa descubri√≥ Australia y la se√Īera est√° en el escudo de EEUU

Con el t√≠tulo ‚Äė1¬™ Universitat Nova Hist√≤ria‚Äô se celebraron entre el 1 y el 4 de agosto pasados en la localidad de Crespi√° (Gerona) una serie de cursos, seminarios y mesas redondas; se impartieron conferencias y se debatieron ponencias con el objetivo de ofrecer una versi√≥n ‚Äėrevisionista‚Äô de la historia de Catalu√Īa, organizados por el INH. En esas sesiones se presentaron trabajos que demuestran que la Conquista de Am√©rica la hicieron los catalanes, que Catalu√Īa, y no el

[+]
0 Comentaris    

04-09-2013  (4070 lectures)    

Origen del nom de Califòrnia

Califòrnia és el nom amb que la península fou batejada en 1539 durant l'expedició de Francisco de Ulloa, que apareix per primer com Isola California en la traducció de Giovanni Battista Ramusio del dietari de Francisco Preciado, que va participar en l'expedició d'Ulloa, i que s'ha perdut. Atès que no hi ha testimonis originals, s'han donat diversos possibles orígens onomàstics del terme, sent la principal la que lliga el nom amb Califerne, un lloc imaginari esmentat a la Cançó de

[+]
0 Comentaris    

20-09-2004  (8575 lectures)    

Antic regne de Catalunya

El comte de Barcelona, com a comte, nom√©s ho era del "comtat de Barcelona", per√≤ no era comte ni del "comtat d'Urgell, ni del "comtat d'Amp√ļries", ni del "comtat de Foix", ni del "comtat de Pallars"; de la uni√≥ d'aquests 5 comtats, que Jaume I anomena "Regne de Cathalunya", ell n'era el Rei en ser el seu Pr√≠ncep o "unum inter pares". "Catalunya era un regne" fins 1714, i n'hi ha molt√≠ssimes proves i evid√®ncies hist√≤riques, per√≤ hi ha gent que ho nega per aix√≠ deslegitimar el terme

[+]
0 Comentaris    

20-09-2010  (4902 lectures)    

Catalunya era un regne

En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona d'Aragó", i sobre el terme "Corona Catalano-Aragonesa" que designaria el territori del regne català. Amb la finalitat de negar la legalitat d'aquest nom, la solució que han trobat alguns és dir que Catalunya no va ser mai un regne que només era un comtat, atès que a la capçalera dels manuscrits Jacme I i els seus descendents s'anomenen "Comtes de Barcelona", però no tenen

[+]
0 Comentaris    

20-09-2010  (5502 lectures)    

Old Kingdom of Catalonia

"Catalonia was a kingdom" until 1714, and there are many historical evidence and evidence, but there are people who deny it so as to delegitimize the term derived from this fact: "Corona Catalano-Aragonesa", or lately to deny the right to independence Tot i que el nom "Corona Catalano-Aragonesa", amb aquests termes, s'esmenta poc històricament (de fet s'encunya el segle XIX), és la denominació amb que es coneix actualment a Catalunya la històrica Corona d'Aragó, ja que expressa millor

[+]
0 Comentaris    

03-04-2010  (17715 lectures)    

El Català a tota França: Juraments d'Estrasburg

L‚Äôemperador Napole√≥ I f√©u portar de l‚Äôarxiu vatic√†, com a bot√≠ de guerra un document que demostra que el catal√†, o si voleu l‚Äôoccit√† es parlava fins al Rin. Fran√ßa diu que √©s el document en franc√®s m√©s antic. √Čs a dir que el franc√®s antic √©s el

[+]
0 Comentaris    

03-04-2013  (12380 lectures)    

Batalla d'Almansa

Per als valencians, el 25 d‚Äôabril equival a l‚Äô11 de setembre per als catalans. El Pa√≠s Valenci√† origen de tantes revolucions es va convertir en una gran g√†bia a l‚Äôaire lliure, amb unes gruixudes reixes. La data d‚Äôinici de la resist√®ncia pol√≠tica i cultural a llarg termini continua fins avui, per√≤ ning√ļ no sap quan s‚Äôha d‚Äôacabar, i el m√©s important √©s com fer q s'acabi. Podem passar revista als trescents anys fins a l‚Äôactualitat interpretant la hist√≤ria moderna i

[+]
0 Comentaris    

14-08-2012  (10792 lectures)    

Borden, doncs cavalquem

La frase, diu que quan ens borden √©s senyal que estem avan√ßant. Resumint, significa que alg√ļ avan√ßa malgrat les cr√≠tiques o els impediments que pugui anar trobant... Les cr√≠tiques es produeixen quan avancem en una direcci√≥ que molesta a alg√ļ. Clar i catal√†: eixes cr√≠tiques surten quan es denuncien fets palesos que incomoden als que protesten. (encara que sigui per motius

[+]
0 Comentaris    

12-07-2012  (2478 lectures)    

Leonardo y el mapa de America

Un importante hallazgo de mediados del siglo XIX echa por tierra esa hip√≥tesis: en los papeles Windsor de Leonardo, catalogados con los n√ļmeros 232 b y 233 a, se encontr√≥ un viejo mapa, que hace uso de una proyecci√≥n cartogr√°fica ciertamente singular. Y lo que es m√°s llamativo: en este mapa el nuevo continente aparece desgajado de Asia (aunque no comprende el golfo de M√©xico) y ¬°oh sorpresa! recibe el nombre de Am√©rica. Ello podr√≠a indicar, simplemente, que fue realizado despu√©s del

[+]
0 Comentaris    

23-10-2010  (25036 lectures)    

EL CASTELLÀ UN DIALECTE DEL CATALÀ.. UN HOAX.. O.. NO

Heus ac√≠ un article meu de l'any 2007, que podeu contrastar amb l‚Äôarticle del 2003: "EL CASTELL√Ä √ČS UN DIALECTE DEL CATAL√Ä" que corre pels emails... (us he recopiat un foro d‚Äôaquella √©poca al final del meu article, el link s'ha perdut, l'he tret del cache de Google). Pot-ser era un HOAX... per√≥ el que diu no est√† tan lluny de la veritat com pugui semblar al primer cop d‚Äôull... "Algunas de las m√°s de 350 palabras que la Real Academia Espa√Īola reconoce de origen catal√°n son:

[+]
0 Comentaris    

23-10-2010  (41391 lectures)    

Origen del ciao i del siau català..

En Joan Calsapeu es va fer ressò de la possible filiació catalana del salut "ciao" dient: "..Primer Manel Capdevila, i després Frank Dubé i Jordi Bilbeny, proposaven que el mot italià pot provenir del siau català. Tots tres al·legaven la llarga presència catalana a Itàlia i dubtaven del pas schiavo>ciao, propugnat fins ara per la filologia

[+]
0 Comentaris    

23-10-2010  (39602 lectures)    

LA SENYERA A L'ESCUT PRESIDENCIAL DELS EUA - DAVID FARRAGUT

A tots ens va meravellar la notícia enviada per en Jordi Mas, del quadre del pintor Frank Salisbury que el president Obama havia fet penjar al seu despatx de la casa blanca, en aquest oli s'hi pot veure al president Truman al despatx oval amb una bandera amb 6 pals vermells sobre fons daurat com la nostra

[+]
0 Comentaris    

01-05-2010  (3366 lectures)    

Història de la pólvora a Catalunya

En l'actualitat tamb√© es menciona en un article publicat a l'Encilopedia Espasa (1934) amb algunes confer√®ncies (papers) presentades en dos simposis de l'IAA (1970 i 1971), i publicades per la NASA. Els dos √ļltims fan refer√®ncia al "Memorial de Artilleria" de 1929, per√≤ hi ha altres documents relatius a la conquesta de Val√®ncia, que proporcionen la mateixa evid√®ncia de la utilitzaci√≥ de la p√≥lvora per les tropes de Jaume I, encara que no en forma d'armes de foc utilitzades pels

[+]
0 Comentaris    

20-03-2009  (5834 lectures)    

Els ladinismes d'En Colom (o catalanismes) - Irizarry


[+]
0 Comentaris    

...
8
...