ÁRTICULO DE ROBERTO PÉREZ EN ABC.ES (ARAGÓN) EN EL QUE SE RASGA LAS VESTIDURAS CON ESE MANIQUEÍSMO ARAGONÉS QUE SE CREE POSEEDOR DE LA ÚNICA VERDAD Y ABERRA: La Generalitat catalana fabrica su «reino» vapuleando la historia.. Su web oficial llega a decir que Cataluña fue un reino, que la Casa de Barcelona se anexionó Aragón en 1137, que adquirió la «soberanía» de Aragón, que sus «dominios» incluyeron Sicilia y Cerdeña , y el «rey de Cataluña» Jaime I el Conquistador creó

Ja no es repinten només els mapes i els escuts de Catalunya que s'hi representen, com han demostrat a bastament en Jordi Bilbeny i l'Enric Guillot. Ara, les fotografies de les verges andaluses també són fruit d'emmascarament dels colors dels seus escuts. Peritatge a càrrec de Manel

És molt curiosa la relació que s'estableix entre Silla i la ciutat castellana de Tordesillas. La semblança fonètica és indubtable, però la nota va més enllà, atribuint la fundació de les dues poblacions a la intervenció d'un mateix personatge: el dictador romà Sil.la, d'on els vindria el nom tant a l'una com a l'altra. A Tordesillas hi ha un parell de teories sobre l'origen del topònim. Una primera, poc acceptada, atribueix el nom de la ciutat al personatge romà esmentat. Altra,

Con el título ‘1ª Universitat Nova Història’ se celebraron entre el 1 y el 4 de agosto pasados en la localidad de Crespiá (Gerona) una serie de cursos, seminarios y mesas redondas; se impartieron conferencias y se debatieron ponencias con el objetivo de ofrecer una versión ‘revisionista’ de la historia de Cataluña, organizados por el INH. En esas sesiones se presentaron trabajos que demuestran que la Conquista de América la hicieron los catalanes, que Cataluña, y no el

El comte de Barcelona, com a comte, només ho era del "comtat de Barcelona", però no era comte ni del "comtat d'Urgell, ni del "comtat d'Ampúries", ni del "comtat de Foix", ni del "comtat de Pallars"; de la unió d'aquests 5 comtats, que Jaume I anomena "Regne de Cathalunya", ell n'era el Rei en ser el seu Príncep o "unum inter pares". "Catalunya era un regne" fins 1714, i n'hi ha moltíssimes proves i evidències històriques, però hi ha gent que ho nega per així deslegitimar el terme

"Catalonia was a kingdom" until 1714, and there are many historical evidence and evidence, but there are people who deny it so as to delegitimize the term derived from this fact: "Corona Catalano-Aragonesa", or lately to deny the right to independence Tot i que el nom "Corona Catalano-Aragonesa", amb aquests termes, s'esmenta poc històricament (de fet s'encunya el segle XIX), és la denominació amb que es coneix actualment a Catalunya la històrica Corona d'Aragó, ja que expressa millor

Per als valencians, el 25 d’abril equival a l’11 de setembre per als catalans. El País Valencià origen de tantes revolucions es va convertir en una gran gàbia a l’aire lliure, amb unes gruixudes reixes. La data d’inici de la resistència política i cultural a llarg termini continua fins avui, però ningú no sap quan s’ha d’acabar, i el més important és com fer q s'acabi. Podem passar revista als trescents anys fins a l’actualitat interpretant la història moderna i

Un importante hallazgo de mediados del siglo XIX echa por tierra esa hipótesis: en los papeles Windsor de Leonardo, catalogados con los números 232 b y 233 a, se encontró un viejo mapa, que hace uso de una proyección cartográfica ciertamente singular. Y lo que es más llamativo: en este mapa el nuevo continente aparece desgajado de Asia (aunque no comprende el golfo de México) y ¡oh sorpresa! recibe el nombre de América. Ello podría indicar, simplemente, que fue realizado después del

En Joan Calsapeu es va fer ressò de la possible filiació catalana del salut "ciao" dient: "..Primer Manel Capdevila, i després Frank Dubé i Jordi Bilbeny, proposaven que el mot italià pot provenir del siau català. Tots tres al·legaven la llarga presència catalana a Itàlia i dubtaven del pas schiavo>ciao, propugnat fins ara per la filologia

En l'actualitat també es menciona en un article publicat a l'Encilopedia Espasa (1934) amb algunes conferències (papers) presentades en dos simposis de l'IAA (1970 i 1971), i publicades per la NASA. Els dos últims fan referència al "Memorial de Artilleria" de 1929, però hi ha altres documents relatius a la conquesta de València, que proporcionen la mateixa evidència de la utilització de la pólvora per les tropes de Jaume I, encara que no en forma d'armes de foc utilitzades pels