24-12-2013  (4057 lectures) Categoria: Articles

Textos que distingeixen Catalunya d'Espanya

A l' Edat Mitjana tot i que a vegades s'¬†inclo√Įen Catalunya i la corona catalano-aragonesa dins el concepte geogr√†fic d' Espanya (o Spanya) entesa com a la Pen√≠nsula Ib√®rica, tamb√© hi ha molts exemples de textos que distingeixen Catalunya d' Espanya:


-Al segle XIII el franciscà occità Matfre Ermangaud de Besiers en parlar de la Pentecosta al seu monumental poema "Lo Breviari d' Amor", diu que, quan moltes gents "de totas nacios" escoltaren de boca dels apòstols les seves respectives parles, es meravellaren de gran manera, puix que n'hi havia "de Proença e de França, d'Englaterra, de Gascuenha, d'Espanha, de Cataluenha, de Flandres e de Bretanha..."

- Crònica de Bernat Desclot (cap. 85): "En la cort de Roma hi havia dos honrats clergues de Catalunya e de Spanya"

-Salconduit del rei Eduard III d' Anglaterra als "mercatores fideles de partibus Ispaniae, Catalonie et Majoricarum" (En aquest cas cal puntualitzar que se cita Mallorca, ja que era l' època del regne independent de Mallorca)

-A Bruges (Flandes)¬†, els mercaders considerats de "naci√≥ espanyola" eren els castellans¬†(i els bisca√Įns, que m√©s tard es van separar)¬†mentre ¬†els catalans eren de la "natio Cathalana"

-A Roma l' església de Santiago dels Espanyols aglutinava bàsicament als castellans, mentre que els naturals de la corona catalano-aragonesa disposaven de l' església de Santa Maria de Montserrat

-El canceller de Castella i escriptor Pedro L√≥pez de Ayala, a la seva obra "Rimado de Palacio", oposa catal√°n a espa√Īol, franc√©s, ingl√©s, lombardo i escoc√©s

- El poeta francès François Villon oposa les catelennes a les espagnoles, grecques, egiptiennes, allemandes, etc

- Pel que a l'¬†oposici√≥ entre¬†el territori catal√† i¬† el territori hisp√† (en el sentit de l' Espanya sarra√Įna) es poden posar com a exemple molts documents¬†de l' √®poca de Ramon Berenguer I (segle XI) els quals assenyalen el conf√≠ extrem de la terra conquerida: "in extremis finibus Marchiarum iuxta Hispaniam" o tamb√© "in extremis finibus Marchiarium contra Ispaniam" . √Čs a dir la "Marca" √©s¬†Catalunya i¬† "Hisp√†nia" l' Al-Andalus. La historiografia sarra√Įna anomenava "Afrany"¬†el territori que rebr√†¬†el nom de Catalunya i¬† "francs" els habitants de la Marca.¬† Borrell II √©s definit com el "rei dels francs". D' altra banda tamb√© el Poema del Cid quan fa refer√®ncia al comte Berenguer Ramon II fa refer√®ncia als "francs".

- Francesc Eiximenis, Com usar bé de beure e menjar. Normes morals contingudes en lo "Terç del Crestià": catalans e spanyols beuen en grans taçes. Moros en cantarells pochs, e d' un cantarell beuen tots. Francesos beuen en gobellets pochs o petits

A la Crònica de Ramon Muntaner es diu en relació a les comunicacions que hom pot fer la via de  Barcelona anant de Narbona a Barcelona, la via de Tortosa reprenent el curs des de Barcelona a Tortosa i, tot seguit, la via d' Espanya en prosseguir cap al sud del litoral peninsular, i hom també pot batre tot Principat, e Plaja Romana, e la ribera de Pisa, e de Gènova, e de Proença, e Catalunya, e Espanya e Barbaria

A la Crònica de Pere el Cerimoniós quan el cardenal Bernat d' Albià arriba a Barcelona provinent de Castella, es diu que era vengut d' Espanya

A la Crónica de Pere el Cerimoniós en relació a una possible invasió benimerí del rei del Marroc es diu que hi ha preocupació pel passatge del rei Benamerí en Espanya, lo qual entenia a conquerir tota Espanya e lo regne de València

- Martín de Alpartil en la seva "Chonica actitatorum" diu en diverses ocasions  Yspani et Cathalani quan es refereix als reialmes de Castella i Aragó com a subjectes.

En una comissió arbitral formada a Londres el 1303 per tal de solucionar les disputes entre Felip el Bell de França i Eduard II d' Anglaterra, figuraven, junt amb els representants de bisbes, nobles, viles i ports, "differents autres habitants de Genes, Catalogne, Espagne, Germanie, Zélande, Frise, Danemark et Norvège"

També el rei Eduard II, en una carta de privilegis als estrangers subratlla que "Circa bonum omium mercatorum subscriptorum Regnorum, terrarum et Provinciarum; videlicet Alemaniae, Franciae, Ispaniae, Portugaliae, Cathaloniae, Ducati nostri Aquitaniae"

En una treva entre Eduard III i Felip de Valois el 1340, es diu: "Et soient auxit compris dins les dites treves, ly Espagniel, ly Catelayn, ly Genoveys, ly Provincial, ly Esvesque..." 

A l' Edat mitjana en relació al dret o normes jurídiques es distingia entre les "Costumas de Catalunya" i el "Costum d' Espanya (les Partidas castellanes) 


D' altra banda també trobaríem exemples que distingeixen entre Espanya i la Corona d' Aragó. Com p.ex. l' obra de l' humanista portugués Damiao de Goes anomenada De Rebus Hispanicis, Lusitanicis, Aragonicis et Aethiopicis

- A la Universitat de Bolonya es distingia també entre els estudiants catalans i espanyols:

(..) non italiani, viventi al di là delle Alpi, francesi, spagnoli, provenzali, inglesi, piccardi, borgognoni, normanni, catalani, ungheresi, polacchi, tedeschi, eccetera)


- Una de les definicions d' "Espanya" al diccionari català-valencià-balear:

a) En alguns textos medievals, la part de la Pen√≠nsula Ib√®rica no catalana o dominada encara pels sarra√Įns.¬†

(
Cal afegir que Espanya no vol dir Al Andalus si els textos s√≥n posteriors al segle XIII, ja que aquesta era¬† equival√®ncia anterior a Jaume I, al segle XIII Al Andalus queda redu√Įt al Regne de Granada )

- Hi ha documents de l' època de Ramon Berenguer I (segle XI) els quals assenyalen el confí extrem de la terra conquerida:

"in extremis finibus Marchiarum iuxta Hispaniam" o tamb√© "in extremis finibus Marchiarium contra Ispaniam" . √Čs a dir la "Marca" √©s¬†Catalunya i¬† "Hisp√†nia" l'Al-Andalus.

Lo senyor En Ramon Berenguer, comte e marchès de Barcelona, apoderador (subjugador) d'Espanya, Usatges 52.

Si nau o leny va en Barberia o en Espanya, Consolat, c. 78.

Tota nau o cocha qui sia de dues cubertes qui vage o venga de C√†yler, ne de T√ļnitz, ne de Sic√≠lia, ne de Ven√®cia, ne de G√©nova, ne de Pisa, ne de N√†pols, ne de Spanya, ne de Barberia, pach XX liures, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 78).

E aquí manen osts en què vayen destruir Espanya, e fassen cavalers, Usatge civ.

Armà cinch galees e un leny e pensà de batre tot principat e plaja romana e la ribera de Pisa e de Génova e de Prohença e de Cathalunya e Espanya e Berberia, Muntaner Cròn., c. 194.  

La historiografia sarra√Įna anomenava "Afrany"¬†el territori que rebr√†¬†el nom de Catalunya i¬† "francs" els habitants de la Marca.¬† Borrell II √©s definit com el "rei dels francs". D' altra banda tamb√© el Poema del Cid quan fa refer√®ncia al comte Berenguer Ramon II fa refer√®ncia als "francs"...

-Al segle XIII el franciscà occità Matfre Ermangaud de Besiers en parlar de la Pentecosta al seu monumental poema "Lo Breviari d' Amor", diu que, quan moltes gents "de totas nacios" escoltaren de boca dels apòstols les seves respectives parles, es meravellaren de gran manera, puix que n'hi havia "de Proença e de França, d'Englaterra, de Gascuenha, d'Espanha, de Cataluenha, de Flandres e de Bretanha..."

Miguel de Cervantes Saavedra (1585), La Galatea. p.159: "... caminando por el reyno de Catalu√Īa, √° la salida de Perpi√Ī√°n, ..."
Pedro Apiano, Libro de la Cosmograph√≠a, Fo. 35: "El Reyno de Catalu√Īa"
Antonio de Sousa de Macedo, Flores de Espa√Īa, Excelencias de Portugal, p. 247: "...su hermano Don Pedro fue eleto rey de Catalu√Īa"




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.