Va néixer a Vidreres, el 1445. Als tretze anys, viatjà a Nàpols, on amb el temps esdevingué tresorer del rei Ferran II, fins l'any 1484, quan decidí instal·lar-se a Blanes. El 1488, es traslladà a Barcelona, on va conèixer Cristòfor Colom, i van iniciar una profunda amistat, amb la qual el cosmògraf li va transmetre les seves idees, i va propiciar una trobada amb la reina Isabel la Catòlica, que va originar la conquesta d'Amèrica. El 1494, Ferrer traça en el mapamundi les

Califòrnia és el nom amb que la península fou batejada en 1539 durant l'expedició de Francisco de Ulloa, que apareix per primer com Isola California en la traducció de Giovanni Battista Ramusio del dietari de Francisco Preciado, que va participar en l'expedició d'Ulloa, i que s'ha perdut. Atès que no hi ha testimonis originals, s'han donat diversos possibles orígens onomàstics del terme, sent la principal la que lliga el nom amb Califerne, un lloc imaginari esmentat a la Cançó de

En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona d'Aragó", i sobre el terme "Corona Catalano-Aragonesa" que designaria el territori del regne català. Amb la finalitat de negar la legalitat d'aquest nom, la solució que han trobat alguns és dir que Catalunya no va ser mai un regne que només era un comtat, atès que a la capçalera dels manuscrits Jacme I i els seus descendents s'anomenen "Comtes de Barcelona", però no tenen

El comte de Barcelona, només era comte del "comtat de Barcelona", però no era comte ni del "comtat d'Urgell, ni del "comtat d'Empúries", ni del "comtat de Foix", ni del "comtat de Pallars", parts del Principat de Catalunya, al que Jaume I anomena "Regne de Cathalunya", dons en ser coronat rei Anfós, Príncep o "unum inter pares" del Principat, aquest esdevingué Regne, ja que un Principat que té Rei en lloc de Príncep, és un Regne De Facto. "Catalunya era un regne" fins 1714, i n'hi ha

Nuestro rey Jaime I, como conde de Barcelona, sólo era conde del "condado de Barcelona", pero no era conde ni del "condado de Urgell, ni del "condado de Empúries", ni del "condado de Foix", ni del "condado de Pallars", que formaban parte del Principado de Cataluña, al que Jaume I llama "Reino de Cathaleja", dioses al ser coronado rey Anfós, Príncipe o "unum inter pares" del Principado (siguiendo las Reuniones de Paz y Tregua ), éste se convirtió en Reino, y un Principado que tiene Rey en

Per als valencians, el 25 d’abril equival a l’11 de setembre per als catalans. El País Valencià origen de tantes revolucions es va convertir en una gran gàbia a l’aire lliure, amb unes gruixudes reixes. La data d’inici de la resistència política i cultural a llarg termini continua fins avui, però ningú no sap quan s’ha d’acabar, i el més important és com fer q s'acabi. Podem passar revista als trescents anys fins a l’actualitat interpretant la història moderna i

Un importante hallazgo de mediados del siglo XIX echa por tierra esa hipótesis: en los papeles Windsor de Leonardo, catalogados con los números 232 b y 233 a, se encontró un viejo mapa, que hace uso de una proyección cartográfica ciertamente singular. Y lo que es más llamativo: en este mapa el nuevo continente aparece desgajado de Asia (aunque no comprende el golfo de México) y ¡oh sorpresa! recibe el nombre de América. Ello podría indicar, simplemente, que fue realizado después del

Heus ací un article meu de l'any 2007, que podeu contrastar amb l’article del 2003: "EL CASTELLÀ ÉS UN DIALECTE DEL CATALÀ" que corre pels emails... (us he recopiat un foro d’aquella época al final del meu article, el link s'ha perdut, l'he tret del cache de Google). Pot-ser era un HOAX... peró el que diu no està tan lluny de la veritat com pugui semblar al primer cop d’ull... "Algunas de las más de 350 palabras que la Real Academia Española reconoce de origen catalán son:

En Joan Calsapeu es va fer ressò de la possible filiació catalana del salut "ciao" dient: "..Primer Manel Capdevila, i després Frank Dubé i Jordi Bilbeny, proposaven que el mot italià pot provenir del siau català. Tots tres al·legaven la llarga presència catalana a Itàlia i dubtaven del pas schiavo>ciao, propugnat fins ara per la filologia

En l'actualitat també es menciona en un article publicat a l'Encilopedia Espasa (1934) amb algunes conferències (papers) presentades en dos simposis de l'IAA (1970 i 1971), i publicades per la NASA. Els dos últims fan referència al "Memorial de Artilleria" de 1929, però hi ha altres documents relatius a la conquesta de València, que proporcionen la mateixa evidència de la utilització de la pólvora per les tropes de Jaume I, encara que no en forma d'armes de foc utilitzades pels