En Manel Capdevila ens explica la importància de diferenciar entre el terme "regne d'Aragó" i el terme "Corona d'Aragó", i sobre el terme "Corona Catalano-Aragonesa" que designaria el territori del regne català. Amb la finalitat de negar la legalitat d'aquest nom, la solució que han trobat alguns és dir que Catalunya no va ser mai un regne que només era un comtat, atès que a la capçalera dels manuscrits Jacme I i els seus descendents s'anomenen "Comtes de Barcelona", però no tenen

El comte de Barcelona, només era comte del "comtat de Barcelona", però no era comte ni del "comtat d'Urgell, ni del "comtat d'Empúries", ni del "comtat de Foix", ni del "comtat de Pallars", parts del Principat de Catalunya, al que Jaume I anomena "Regne de Cathalunya", dons en ser coronat rei Anfós, Príncep o "unum inter pares" del Principat, aquest esdevingué Regne, ja que un Principat que té Rei en lloc de Príncep, és un Regne De Facto. "Catalunya era un regne" fins 1714, i n'hi ha

Nuestro rey Jaime I, como conde de Barcelona, sólo era conde del "condado de Barcelona", pero no era conde ni del "condado de Urgell, ni del "condado de Empúries", ni del "condado de Foix", ni del "condado de Pallars", que formaban parte del Principado de Cataluña, al que Jaume I llama "Reino de Cathaleja", dioses al ser coronado rey Anfós, Príncipe o "unum inter pares" del Principado (siguiendo las Reuniones de Paz y Tregua ), éste se convirtió en Reino, y un Principado que tiene Rey en

La frase, diu que quan ens borden és senyal que estem avançant. Resumint, significa que algú avança malgrat les crítiques o els impediments que pugui anar trobant... Les crítiques es produeixen quan avancem en una direcció que molesta a algú. Clar i català: eixes crítiques surten quan es denuncien fets palesos que incomoden als que protesten. (encara que sigui per motius

Les llengües iberorromances -NO TENEN RES A VEURE AMB L'IBER - són un subgrup de llengües romances que possiblement formen un subgrup filogenètic dins la família romanç. Les llengües iberorromances es desenvolupen en territoris ocupats pels romans cap a l' any 415, és a dir, la península ibèrica, el sud de les Gal·les i el nord del Magrib i les seves posteriors

Els lingüistes tradicionals ens han ensenyat i mantenen, que dins l'imperi romà la gent no parlava llatí, sinó que parlava el "llatí vulgar", una llengua derivada del "llatí de Juli César"coneguda també com el "llatí baix", o "llatí dels soldats", que va donar origen, segons cada regió concreta d'Europa, a les diferents variants de les anomenades llengües

A tots ens va meravellar la notĂ­cia enviada per en Jordi Mas, del quadre del pintor Frank Salisbury que el president Obama havia fet penjar al seu despatx de la casa blanca, en aquest oli s'hi pot veure al president Truman al despatx oval amb una bandera amb 6 pals vermells sobre fons daurat com la nostra

L’emperador Napoleó I féu portar de l’arxiu vaticà, com a botí de guerra un document que demostra que el català, o si voleu l’occità es parlava fins al Rin. França diu que és el document en francès més antic. És a dir que el francès antic és el