20-09-2010  (3776 lectures) Categoria: RegneCat

Catalunya era un regne

 

Cal fer una clara separaci√≥ entre el terme regne d'Arag√≥ (Osca, √áaragossa¬†i Terol) i el terme Corona d'Arag√≥ (terme aquest √ļltim que m√©s tard es faria servir per designar tot el conjunt de regnes que¬† pertanyien al Comte de Barcelona, rei de Catalunya --Principat--,¬† d'Arag√≥, de Mallorques, de Val√®ncia, de Sic√≠lia, de Sardenya, de N√†pols, de Granada, de Navarra i, fins i tot, de les √ćndies.

El terme "Corona Catalano-Aragonesa", tot i que s'esmenta poc històricament, és la denominació amb què  es coneix actualment a Catalunya la històrica Corona d'Aragó, ja que expressa millor la realitat de la unió dels dos regnes. El fet que Catalunya era un "regne" es recolza (entre d'altres) en els set manuscrits (fins al s. XV) del "Llibre dels feits del rei en Jacme", com a documents oficials que acrediten aquesta denominació.

A "CASTILLA Y LE√ďN" tenen una situaci√≥ molt semblant. Hist√≤ricament van formar la "CORONA DE CASTILLA", per√≤ actualment est√† acceptat per infinitat d'institucions, entre elles el govern d'Espanya, l'expressi√≥ "CORONA CASTELLANO-LEONESA".

Per tant, si es tracta del conjunt de dos regnes es pot designar perfectament com "CORONA CATALANO-ARAGONESA", igual que el cas de  "CORONA CASTELLANO-LEONESA" que designa el conjunt d'aquells dos regnes.

Amb la finalitat de negar la legalitat d'aquest nom, la soluci√≥ que han trobat alguns √©s dir que Catalunya no va ser mai un regne que nom√©s era un comtat, at√®s que a la cap√ßalera dels manuscrits Jacme I i els seus descendents s'anomenen "Comtes de Barcelona", per√≤ no tenen en compte que Jacme I no era Comte, ni del comtat d'Urgell, ni del d'Emp√ļries, ni del de Foix, ni del de Pallars (que formaven l'antic principat de Catalunya, del qual ell n'era pr√≠ncep: Primus inter pares). Un territori pot esdevenir regne quan el seu senyor aix√≠ ho vol i √©s coronat rei, ergo.. el "principat de Cathalunya" o "conjunt dels diferents comtats que formaven el principat" (que ho podia ser a partir de la coronaci√≥ com rei, d'Anf√≥s, fill de Ramon Berenguer IV i Peronella), per voluntat del seu rei Jaume I, que aix√≠ ho va decidir, va esdevenir el "Regne de Catalunya", quedant escrit en el llibre dels Feyts del dit rei Jacme I, dictat per ell mateix, no per un cronista, i certificat pels seus descendents: el Cerimoni√≥s quan signava Pere Ter√ß com rei d'Arag√≥, es obvi que, sabent comptar, nom√©s podia ser Pere Ter√ß com rei de Catalunya de Val√®ncia, de Mallorques etc.., i acabant per Felip I de Catalunya, quan va fer copiar els ms. a l'Escorial demanant exactitud al copista. Reductio ad absurdum: Nom√®s un s√ļbdit del comtat de Barcelona li podia dir "Senyor Comte", at√®s que un de Pallars, un d'Urgel, un de Foix o un d'Emp√ļries, nom√©s li podien dir dir "senyor rei", ja que el seu comte era un altre.

La definici√≥ '''¬ęCorona Aragonum et Catalonie¬Ľ''' apareix en el Privilegi d'annexi√≥ de Mallorca a la Corona del 16 de¬†setembre del 1286, tal com ho expressa En Ferran Soldevila a la seva¬†Hist√≤ria de Catalunya.
Jaume I diu que Catalunya era un regne al Llibre dels Feits:

¬ĽEt cum Catalonia que est nobilius et honorabilius¬†Regnum Yspanie habens quatuor comit√©s videlicet
Urgellensem, Empuriarum, Foxensem, Pallarensem. Habet etiam tot nobiles, ut pro uno de Aragonia sint in Catalonia quatuor, et pro uno milite quinqu√©, et pro uno clerico quinqu√©, et pro uno honorabili cive quinqu√©;¬Ľ
¬ĽE fe que deuem a Deu, pus aquels de Cathalunya, que es lo meylor¬†Regne D'Espanya, el pus honrat, el pus noble, per√ßo car hi ha ¬∑IIII¬∑ comtes, √ßo es lo comte D'urgell, el comte D'ampuries, el comte de Fois, el comte de Paylas: e hay Richs homens, que per ¬∑I¬∑ que aqui naja na ¬∑IIII¬∑ en Cathalunya, e per ¬∑I¬∑ caualler na en Cathalunya ¬∑V¬∑, e per ¬∑I¬∑ clergue que aci haja la na ¬∑X¬∑, e per ¬∑I¬∑ ciutada honrat na en Cathalunya ¬∑V¬∑: e pus aquels de la pus honrada terra Despanya nos uolgren guardar en dar a nos del lur, uosaltres que tenits nostra honor, qui ¬∑XXX¬∑ milia qui ¬∑XX¬∑ milia, qui ¬∑XL¬∑ milia sous, bens deuriets aiudar, e maiorment car tot se romandria en uos, ab mes que nos uos hi anadiriem del nostre...¬Ľ.

També he recollit diverses citacions que fan diferència entre Aragó (Regne) i Catalunya (Regne-Principat-Comtat)

¬∑¬†¬†¬† ‚ÄĒJaume I.¬†Llibre dels feits, cap. 119:
¬ę E l'alcaid e tots los vells e el poble de la terra eixiren contra aquestes galees al port de la Ciutadella e demanaren: -De qui s√≥n les galees? E dixeren que del rei d'Arag√≥ e de Mallorques e de Catalunya e que eren missatgers seus¬Ľ.
¬∑¬†¬†¬† ‚ÄĒJaume I.¬†Llibre dels feits, cap. 167:
¬ę E tal consell no em donets que mal tornaria jo en Catalunya e en Arag√≥ e ab gran vergonya de mi si jo aital llogar com aquest no prenia¬Ľ.
¬∑¬†¬†¬† ‚ÄĒJaume I.¬†Llibre dels feits, cap. 241:
¬ę E ab l'ajuda de D√©u e ab aquells qui tenen nostres feus en Catalunya e honors en Arag√≥¬Ľ.
¬∑¬†¬†¬† ‚ÄĒJaume I.¬†Llibre dels feits, cap. 392:
¬ęPus aquels de Cathalunya, que es lo meylor Regne Despanya, el pus honrat, el pus noble... E ha hi rics-homens que per un que aqu√≠ (regne d'Arag√≥) n'haja n'ha quatre en Catalunya e per un cavaller n'ha en Catalunya cinc, e per un clergue que ac√≠ all√† n'ha deu, e per un ciutad√† honrat n'ha en Catalunya cinc¬Ľ.
¬∑¬†¬†¬† ‚ÄĒAlfons II el franc al mestre del Temple, abril del 1290:

¬ę consideratis malis ac dampnis Terre Sancte illatis per inimicos fidei, ut per venerabilem et dilectum nostrum fretem Berengarius de S.Justo magistrum milice Templi in Aragonia et Cathalonia nuper intelleximus fuimus(...)¬Ľ.
¬∑¬†¬†¬† ‚ÄĒB. de Vilaragut a Jaume, rei de Sic√≠lia. 1290:
¬ęE recomten aqueles letres quel prinse a dada sa fila ha Karlot de Fransa (...) e renonsia a la donacio que li era estada feta Darago e de Catalunya (...)¬Ľ.
¬∑¬†¬†¬† ‚ÄĒcap√≠tols missatgers de Jaume II, mar√ß del 1295:

¬ę Essi per aventura lo rey Daragon no pogues retre Sicilia (...) lo rey Daragon enten que per a√ßo la sua pau no romanga abans la aya ben e complidament el e tot √ßo que a la Corona Daragon e al Comptat de Barcelona pertany¬Ľ.
¬∑¬†¬†¬† ‚ÄĒRamon Muntaner,¬†Cr√≤nica, cap. CCXCVI:
¬ęE divenres mat√≠ venc, la gr√†cia de D√©u,de bona pluja, que pres tot Aragon e Catalunya e Regne de Valencia e de Murcia e dur√† entr√≤ per tot lo dicmenge tot dia¬Ľ.
¬∑¬†¬†¬† ‚ÄĒCr√≤nica de Pere ter√ß, cap. I-42:
¬ęCom lo dit infant En Jacme (...) renunci√† de fet als dits regnes d'Arag√≥, de Valencia, de Sardenya, e de Corsega e al comdat de Barcelona e a tots drets que hagu√©s per dret de primogenitura¬Ľ.
Catalunya era un regne segons la carta de Joana la Boja a Joan d'Agramunt

"Sobrecarta de la Reina Do√Īa Juana en que se inserta el asiento hecho por orden del Rey su Padre con Juan de Agramonte para ir con dos navios al descubrimiento de Terranova. Falta la conclusi√≥n , y seg√ļn apunte a la cabeza de la copia es de Octubre de mil quinientos once. (Arch. de Sim.) [11]
Do√Īa Juana...Por cuanto por parte de vos Juan de Agramonte, catal√°n, natural de L√©rida, que es en el reino de Catalu√Īa , me fu√© fecha relaci√≥n quel Rey mi Se√Īor √© Padre mand√≥ tomar √© tom√≥ cierto concierto √© asiento con vos para que vos hay√°is de ir, √© vay√°is, √° vuestra costa y misi√≥n .."

Dit pel mateix Cervantes, a La Galatea:
¬ęCont√≥ el mesmo sacerdote que os he dicho; y fue que, viniendo Timbrio caminando por el¬†reino de Catalu√Īa, a la salida de Perpi√Ī√°n, dieron con √©l una cantidad de bandoleros, los cuales ten√≠an por se√Īor y cabeza a un valeroso caballero catal√°n, que por ciertas enemistades andaba en la compa√Ī√≠a, como es ya antiguo uso de aquel reino, cuando los enemistados son personas de cuenta, salirse a ella y hacerse todo el mal que pueden, no solamente en las vidas, pero en las haciendas: cosa ajena de toda cristiandad y digna de toda l√°stima¬Ľ (fol. 91r).

Conclusió
Encara que, a partir d'un cert moment, "hist√≤ricament", el t√≠tol de "Regne de Catalunya" aparegui poc en els documents, sabem que Catalunya va portar la veu cantant amb un "ratio" segons Jacme I de: "richs homens" 4:1, cavallers 5:1, clergues 10:1, "homens" honrats 5:1, sous 40.000:0 (caldria afegir... de galeres 100:0...). En aquest cas concret (el de la conquesta de M√ļrcia), els nobles del regne que Jacme I anomena "Aragonia" no van donar ni un sou, tot i que en altres expedicions i en d'altres moments la cosa podria ser una mica diferent.
A part d'altres mitjans (i dels exposats pel rei Jacme), a la conquesta de Mallorca i a partir d'ella, el "regne de Catalunya" va aportar a la seva meitat de la "Corona" (proporció que aniria canviant amb les noves incorporacions), una cosa que el "regne d'Aragó", mai no havia tingut: el mar, amb el comerç que va donar la riquesa a Catalunya.
En canvi el "regne de Catalunya" ha viscut tota la seva història sempre de cara al mar, i no oblidem que la grandesa de la "Corona d'Aragó" va arribar a partir de les conquestes mediterrànies, que van anar ampliant el front marítim..., conquestes que no s'haurien pogut acomplir sense les naus i els ports catalans. Per tant, per tots els fets esmentats, tot i que el nom "Corona d'Aragó" apareix profusament en una innombrable quantitat de documents i és el nom amb què es coneix universalment, podem emprar sense faltar a la veritat el terme "Corona Catalano-Aragonesa", que és el que millor reflecteix la realitat històrica.

 

_______________________________________________________________________________________

Francisco Manuel de Melo, PORTUGU√ČS, va ser un escriptor, pol√≠tic i militar portugu√®s. Historiador, pedagog, moralista, dramaturg i poeta, va esdevenir un representant important de la literatura barroca peninsular. Va formar part igualment de la hist√≤ria liter√†ria, pol√≠tica i militar d'Espanya, al capdavant de l'ex√®rcit de la qual va servir tant en la guerra de Flandes com en la revolta de Catalunya del 1640.

En 1631 va rebre la distinció de l'Orde de Crist de mans de Felip IV de Castella i la seva presència a la Cort madrilenya va esdevenir constant. Va tenir relació amb els cercles intel·lectuals castellans i va tenir tracte i amistat amb Francisco de Quevedo.

"abrasando sus campa√Īas, arruinando sus pueblos, consumiendo sus tesoros, vituperando sus honores y √ļltimamente reduciendo la ilustre NACI√ďN CATALANA miserable esclavitud; que a fin de conseguir su castigo les convidaba el rey con la honestidad de los partidos, disimul√°ndose en todos el enojo que los mov√≠a, por lo cual, no s√≥lo dec√≠ales era l√≠cito rehusar como violent√≠simo y tir√°nico el cetro de Felipe, sino que tambi√©n deb√≠an nombrar y escoger un pr√≠ncipe justo y grande". 1645, Francisco Manuel de Melo, Historia de los movimientos, separaci√≥n y guerra de Catalu√Īa.


Jer√≥nimo Zurita y Castro ARAGON√ąS. historiador.

Victoria y despojos della; y castigo cruel en los vencidos. Ejecut√≥se cruel√≠simamente la victoria contra los sicilianos, excediendo el almirante el modo de la venganza de la muerte de su sobrino Juan de Lauria no dejando ninguno a vida, y mand√≥ pasar a cuchillo muchos nobles mecineses que hall√≥ que se hab√≠an rendido; entre los cuales fueron Federico Russo, Perono Russo, Ram√≥n de Ansal√≥n, Jaime de Scordia y Jaime Capichi y otros barones muy principales. Lo cual se hizo con grande nota de la NACI√ďN CATALANA. Y el rey don Fadrique se volvi√≥ a Mecina con lo restante de su armada. 1562, Jer√≥nimo Zurita, Anales de la corona de Arag√≥n.


I eixe"MONSTRUO DE LA NATURALEZA", com deia Servent/Cervantes, "EL GRAN LOPE DE VEGA", castellà, signador.

ROMA Bien Marco Antonio le venga. ESPA√ĎA Bien Barbarigo batalla. VENECIA ¬°Qu√© bien don Iuan de Cardona con la NACI√ďN CATALANA! ROMA ¬°Y qu√© bien H√©ctor Esp√≠nola los ginoveses alaba¬° ESPA√ĎA ¬°Y cu√°n diestro Iuan Andrea rompe, enviste y desbarata¬° VENECIA Huyendo sale Uchal√≠. ROMA Ya toma puerto en la playa.

1595 - 1603, Lope de Vega Carpio, La santa liga




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.