Ja tenien raó els del Mundo destacant dins l'UNH la curta conferència de 20 minuts "Descoberta catalana d'Austràlia" sobre d'altres molt més llargues (d'una a dues hores..). La Vanguardia publica més proves confirmant la  importància de la troballa d'en Manel Capdevila el 2010 (mapa d'Austràlia de 1547 escrit en català) donada a conèixer en diverses conferències fetes a partir del 2010 a Òmnium cultural, al Centre Comarcal Lleidatà, al Calisay d'Arenys., a l'UNH1.. i ..a Plural-21... parlant al mateix temps sobre l'astronomia, l'alquímia i altres vessants de de la ciència catalana medieval... en la seva aplicació a la navegació . -especialment de l'ampolleta que el Termcat va trigar un any en acceptar en el seu ús nàutic- Sense les ampolletes fetes a Catalunya ni en Colom hauria arribat a Amèrica ni en Francesc Albó de Rodas-Roses hauria pogut calcular la navegació del primer viatge al voltant del món.

-Bangkok. (EFE).- Uns documents espanyols del segle XVII exposats a una biblioteca australiana demostren quant aprop va estar el rei Felip III d’enviar una expedició que fes assentaments que permetessin reclamar l’illa d’Austràlia per a la Corona d’Espanya.

La biblioteca estatal de Nova Gal·les del Sud exhibeix els tretze memorials que l’explorador Pedro Fernandez de Queirós, va enviar al llarg d'uns quants anys al monarca per sol·licitar-li finançament. "Podríem haver estat espanyols, tenir la seva cuina i parlar el seu idioma", va declarar a la cadena ABC Alex Byrne, rector de la biblioteca, situada al sud-est del país oceànic.

Dos nous documents, adquirits a un col·leccionista privat per uns 800.000 dòlars (600.000 euros), van ser mostrats al públic per primera vegada aquest dijous, al costat dels onze que ja tenia la institució australiana, i estaran exposats fins al febrer del 2014. "Els documents eren altament confidencials, ja que si un d'ells era filtrat als espies va augmentar la rivalitat amb els altres regnes interessat", va indicar Byrne durant l’acte d’inauguració.

Les missives mostren l’obstinació de Queirós perquè la Corona espanyola sufragués una expedició després que l’explorador topés al Pacífic amb una terra "de meravelloses espècies, nou moscada i canyella". "Allà hi ha fusta que permetrà construir vaixells per a l’armada de la seva majestat i gent a la que podem cristianitzar abans que els protestants hi arribin", va escriure Queirós al Monarca en un dels seus memorials. Prèviament, el 1603 el navegant havia partit del Perú acompanyat de tres naus amb la intenció de trobar Terra Australis.

Tres anys més tard, Queirós va arribar a una illa i va batejar el seu descobriment amb el nom d’"Austrialia (que combina les paraules 'Austral' i 'Àustria', la casa a què pertanyia el rei) de l’Esperit Sant", en ser el primer europeu en trepitjar "aquells llunyans territoris".

Sembla ser que Queirós va confondre l’illa d’Austràlia amb un altre terreny a més 2.000 quilòmetres de la costa est australiana i que avui dia pertany a l’arxipèlag de Vanuatu.

El portuguès -en aquells temps Portugal, Castella i Catalunya (entre altres regnes) pertanyien a una única Corona espanyola- va tornar a Madrid el 1607 per sol·licitar al Tribunal Reial el finançament d’una nova expedició.

a la cort, l’aventurer va ser pres per boig, però tot i així durant set anys no va desistir en el seu afany i va continuar escrivint memorials a Felip III relatant el seu viatge i demanant una altra oportunitat.

"Durant aquells segles, es tenien menys coneixements que avui al enviar una nau espacial a Mart o més enllà (...).fins i tot maginaven que hi havia monstres pels mars, així que Queirós pretenia persuadir el rei perquè posés diners en una aventura molt perillosa", va apuntar el bibliotecari.

Als actuals llibres i enciclopèdies d’història es concedeix el descobriment d’Austràlia al marí holandès, Willem Janszoon. Patrick Francis Moran, arquebisbe de Sídney des del 1884 al 1911, ha estat un dels principals defensors de les teories que apunten que Queirós va ser el primer europeu en arribar a Austràlia en assegurar que el primer assentament espanyol, anomenat Nova Jerusalem, es trobava a prop de Gladstone, a l’estat de Queensland.

Després d’anys d’insistència, Felip III va accedir a finançar l’expedició de Queirós, que finalment va ser enviat a Panamà, on va morir el 1614 abans d’iniciar l’expedició a la recerca de les terres australs. "Podria haver estat un món diferent, veritat?, i qui sap cap a on hauria anat, però, suposo, aquestes són les peculiaritats de la història", va sentenciar l’expert bibliotecari.