23-09-2013  (2036 lectures) Categoria: Science

Obertura catalana

 

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 pd f6 nd g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 pl h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 pl f2 pl g2 h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Obertura catalana. Posició principal

L'obertura catalana és una obertura d'escacs semi-tancada. Es caracteritza pels tres moviments (en notació algebraica):

1.d4 Nf6 2.c4 e6 3.g3

Història
Quan el noble catal√†. El comte Ermengol d‚ÄôUrgell, lleg√† les seves peces d‚Äôescacs al convent de St. Giles, a prop de N√ģmes, Fran√ßa, poc hauria pogut preveure que tamb√© feia un llegat per escacs. El testament del comte, que es pot datar al voltant de la nostra era. 1008. √©s la primera font europea que esmenta els escacs i, per tant, el joc apareix a la civilitzaci√≥ occidental de Catalunya. Gaireb√© un mil¬∑lenni m√©s tard, el 1981. els jugadors d'escacs de Ia Seu d'Urgell, un petit poble del cor catal√† situat a prop de l'actual frontera d'Espanya i Andorra, van commemorar aquest tros d'hist√≤ria dels escacs erigint un monument a la ciutat enregistrant les paraules del llegat. La nomenclatura dels escacs tamb√© va ser lenta, potser, per fer el seu "homenatge a Catalunya". Per√≥ no va ser fins el 1929 quan L'obertura catalana va rebre el seu nom. Els organitzadors del torneig de Barcelona d‚Äôaquell any van demanar a Tartakower que invent√©s una variaci√≥ i l‚Äôanomen√©s a la regi√≥. L'obertura catalana va convertir-se en un √®xit: ha estat emprat per Alekhine. Botvinnik, Reshevsky. Smyslov. Korchoi, Karpov, Kasparov i un gran nombre d'altres mestres de r√†nquing. Ofereix a les blanques una alternativa din√†mica al Queen's Gambit i altres obertures de peons.

Creació
La idea de l'obertura és el fiancheto a l'ala del rei. Aquesta obertura va ser creada pel jugador d'escacs polonès Tartakower en un torneig celebrat a la ciutat catalana de Sitges en la dècada de 1920.

Pocs jugadors del món han jugat regularment al obertura catalana, tot i que molts s'hi han interessat. Un dels moments més recordats va succeir quan a Londres, el 1983, Garri Kaspàrov i Viktor Kortxnoi el van utilitzar regularment en la seva partida a les semifinals dels candidats, en el camí per decidir qui lluitaria contra Anatoli Kàrpov pel títol de campió del món. Un total de 5 dels 11 partits van tenir aquesta obertura.

El terme prov√© del torneig organitzat el 1929 a Barcelona, en el marc de l'Exposici√≥ Universal, quan se li va demanar a¬†Tartakower que cre√©s una nova variant en homenatge a la hist√≤ria √ļnica dels escacs a Catalunya.

Encara que s'havia utilitzat unes quantes vegades abans de que Tartakower l'utilitzés en el torneig. Sense anar massa lluny, en el joc Réti-Leonhardt de 1928 a Berlín, es va fer un intercanvi inicial gairebé idèntic.

L'obertura¬†catalana (ECO E00-E09) √©s una de les millors maneres de jugar una obertura tancada. Consisteix en¬†el fianchetto de l'Alfil en g2, independentment de si las negres juga 1.... d5 o 1.... El cf6. √Čs per aix√≤ que pot ser m√©s correcte anomenar-lo sistema catal√†, encara que el nom oficial sigui l'obertura catalana. No obstant aix√≤, Cf6 i d5 s'han de fer en un moment o altre.

La història de l'obertura catalana és ben coneguda: Amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929, celebradaa Barcelona, es va organitzar un torneig internacional d'escacs, al qual van assistir la majoria dels grans jugadors de l'època. Un dels seus organitzadors, Francesc Armengol, volia que hi hagués una obertura o una defensa en els escacs que es pogués anomenar catalana. Així, va convocar un concurs perquè algun jugador d'escacs inventés una nova obertura; No importava quin tipus. El concurs va ser guanyat pel GM polonès Savielly Tartákover, quees va embutxacar les 150 pessetes de l'època.

La idea fonamental és atacar el centre i el flanc de la Reina amb el fianchetto de l'Alfil de la caixa blanca. El desavantatge és que des de la tercera jugada se sap el que el contrari vol jugar, i es prenen mesures en contra d'ell. Ha estat interpretat per diversos grans mestres

Línia principal Obertura 1. D4 Nf6 (A prop de Nf6) 2.c4 e6 3. g3 i sol passar amb 3. .. D5 4. Ag2 i després:

4. .. Ae7 5.Nf3 0-0 6.0-0 Cbd7
7.Nc3 c6 8.Dd3
7.Dc2 c6
8.Td1 b6 9.a4
8.b3 b6 9.Td1 Ab7 10.Nc3 b5
8.Cbd2 b6 9.b3 a5 10.Ab2 Aa6
4. .. Dxc4 (pel·len)
5.Da4+ Cbd7 6.Dxc4 a6 7.Dc2
5.Cf3 Ae7

Referències

Elements relacionats

Bibliogràfica:

Vegeu també




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.