Julio Rey Pastor dóna una explicació de per què cap erudit espanyol havia tocat el tema: "..com l'erudit dels erudits, don Marcelino Menéndez Pelayo, havia deixat aquest tema buit, ningú es va atrevir a tocar-lo ..", no poso en dubte que això sigui cert, però puc afegir un altre argument al que ell cita, si s'hagués tractat de Cartografia Gallega en lloc de Mallorquina, una cosa molt diferent hauria passat

La canya de sucre va arribar al Mediterrani a través dels àrabs. Aquest cultiu i la tècnica d’extracció del sucre havien arribat a les valls del Tigris i l’Èufrates des de l’Índia. Des d’aquelles valls, es van estendre cap al Pròxim Orient, Egipte i a la Sicília musulmana cap al segle X, on la producció va ser industrialitzada en època de Frederic II Hohenstaufen (1194-1250), de la mà d’experts musulmans. De Sicília hauria passat a Madeira el 1443, per obra d’Enric el

GALI, Francisco, navegant català, nascut a Catalunya el 1539 i vehí de Sevilla; va morir a la Ciutat de Mèxic el 1591. feia temps que se sentia la falta d'un port a la costa de Califòrnia, on els vaixells que arribaven des de les Filipines poguessin repostar quevieures i llenya, per continuar fins

En 1994 publiqué en Barcelona un trabajo que me llevó varios años de búsqueda e investigación, y que contenía una extensísima bibliografía sobre el tema. Su titulo Els Quatre Pals, l’escut dels comtes de Barcelona (Rafael Dalmau Editor, colección “Episodis de la Història” nº 300) y poco después otro denominado El senyal dels Quatre Pals és dels comtes de Barcelona i, per tant, català, no aragonès + (Revista de Catalunya, 56, Barcelona, 1995). Un resumen del libro mencionado

El màxim erudit anglès en banderes nàutiques diu que la "six strapped banner" la imposen els Stuart a principis del s.XVII.. perquè eren el seus colors.. i.. aixó no ho hem tingut palés fins a la troballa d'en Daniel (en reprodueixo la foto) => serien els colors de Maria Stuart-Guisa.. decapitada el 1587... quedant perfectament explicat el fet de la bandera de barres vermelles i blanques d'Isabel I a la meva foto del quadre de 1588 "apothecaries hall" i als altres quadres de la

F. [5-5v]: "Al pare mestre fra Raphel Riphós, prior digníssim segona volta del convent de Santa Catherina, fra Francesch Camprubí, menor fill seu, li offerex y dedica humilment lo present dietari general de les [interl. coses] tocants a dit convent ahont presidex". Inc.: "Si los caudalosos rius, després de aver fertilizada y esmaltada la terra". Expl.: "y prospere'ns nostre Senyor, com pot y jo soplich y esta casa ha menester, llarchs anys la molt reverent persona de V. P. Finis". F. [5v]: