La Marta ha trobat una senyera al vitrall de la catedral de Metz i el mès bó és que n'ha pogut provar l'origen català.. tenim manta barres catalanes a tota Europa (i altres parts del món), però sense poder demostrar el seu origen català! La Marta ha provat que ve de Na Elisabet de Mallorques i al final...va a parar al bon rei René! i de rebot al camí català que passa per

Mentre estudia en sèrums de malalts amb una infecció greu adquirida a una població de Nigèria, denominada Lassa, Jordi Casals-Ariet contrau una infecció que causa la mort d'un tècnic del seu laboratori i a ell el va conduir a les portes de la mort. Casals es recupera desprès de ser transfós a partir de d’una monja que ha superat una infecció adquirida a Lassa, assumint que és portadora d'anticossos enfront d’un virus encara no conegut. En els mesos següents, Casals arriba a

Santander era "Sent Andir" (Sent Andreu) el 1349, en plena guerra dels 100 anys, quan els de Baione, a l'Aquitània anglesa aliada de Borgonya, parlaven la mateixa llengua que els Borgonyons i els normands reis d'Angleterra (Leonor d'Aquitània, Ricard Cor de Lleó), ja que n'eren súbdits.. és a dir => un gascó que sembla més català que occità.. es tracte -no ho dubteu- de la mateixa llengua "romanesque" que parlava en Mandevila i també el Duc de Borgonya rebesavi de Carles V (quina

The Catalan road, also known as the Sardinian Corridor, was a route followed by the Spanish thirds in the sixteenth and seventeenth centuries, (in fact until 1714), from the Mediterranean to the Netherlands. It started in Barcelona or Naples to Genoa and from there, crossing the Duchy of Savoy, the country of Gex (Valserine), Franche-Comté and Lorraine allowing thirds - or other passengers - to reach their destination in about forty days.[1][2] At specific points, it can still be visited today