15-05-2018 (4052 ) | Categoria: Arelotge |
LâESCAPAMENT CATALĂ
El sistema dâescapament Ă©s, en efecte, la base del rellotge, ja que sâencarrega de regular la velocitat de rotaciĂł de les rodes deixant anar les dents dâuna a una amb una carĂšncia regular.
Al llarg de la histĂČria dels rellotges mecĂ nics, el sistema dâescapament Ă©s la part del rellotge que ha sofert mĂ©s modificacions per a adaptar-se als coneixements de lâĂšpoca, sempre buscant una major exactitud.
El primer sistema dâescapament del que es tĂ© constĂ ncia, com a efectiu, en els rellotges, Ă©s el que es coneix com a Verge i Foliot. El regulador Ă©s una T que en els seus braços tĂ© uns solcs on es posen uns petits pesos. Segons que aquests pesos estiguin mĂ©s o menys aprop del centre, el rellotge anirĂ mĂ©s o menys depressa. La seva precisiĂł no era molt bona, mĂ©s o menys mitja hora al dia en el millor dels casos, perĂČ es mantinguĂ© fins al S. XVII.
Als voltants de 1650, Huygens, aplica amb Ăšxit el pĂšndol, descrit i provat per Galileu, als seus rellotges. Aquest sistema sâestenguĂ© molt rĂ pidament per tot arreu degut a la seva precisiĂł, que, en teoria, es total, adaptant-se a la majoria de rellotges anteriors. Algunes dâaquestes adaptacions ens han arribat i encara funcionen.
Dins dels tipus dâescapament per pĂšndol, hi ha molts sistemes de roda dâescapament i dâĂ ncora, ja ho tractarem en un altre treball, perĂČ hi ha dos sistemes que, podrĂem dir, son els bĂ sics. El de dents rectes i el de roda Catalina.
En els sistemes de roda Catalina, aquesta tĂ© la forma dâun bolet i el sistema dâĂ ncora conserva les pales com en el de Verge i Foliot.
El sistema de roda de dents rectes, Ă©s el que ens interessa en aquest moment. Dâaquest tipus Ă©s lâEscapament CatalĂ .
Aquest tipus dâescapament rebĂ© el seu nom a mitjans dels anys 50 a lâadonar-se, els estudiosos de la rellotgeria dels segles XVII-XVIII, que era Ășnic i exclusiu dels rellotges construĂŻts a Catalunya durant aquests segles.
La principal caracterĂstica de lâEscapament CatalĂ Ă©s la seva roda dâescapament. Les seves dents son de forma triangular amb un angle aproximat de 60Âș, cosa que lâhi dona una forma caracterĂstica.
LâEscapament CatalĂ el trobem tant en els rellotges de campanar com en els domĂšstics. De fet els rellotges domĂšstics son la reducciĂł dels rellotges de campanar.
LâEscapament CatalĂ tĂ© una sĂšrie de particularitats que el fan interessant. Una de les seves principals virtuts Ă©s la robustesa. Un cop graduat, no es veu afectat gairebĂ© per res i li costa de gastar-se, sobretot amb el bronze que es feia servir aleshores, prĂ cticament sense plom.
El desplaçament del pĂšndol Ă©s bastant important, comparat amb dâaltres models dâescapament. Cosa que fa que mantingui la oscil·laciĂł encara que no estigui massa ben graduat.
La manca dâexactitud que, a vegades, sâha dit que tĂ©, ve donada, en la majoria dels casos, per a dâaltres causes, com puguin ser la varilla del pĂšndol articulada o la molla de la suspensiĂł amb un perfil no massa uniforme. Si es corregeixen aquests problemes, el rellotge afina com qualsevol dâaltre ( i a vegades supera als de renom internacional)
En alguns dels rellotges fabricats a MoiĂ per Sanesteva i Crusat, ha aparegut una variaciĂł de lâescapament articulat força interessant.
LâESCAPAMENT CATALĂ
El sistema dâescapament Ă©s, en efecte, la base del rellotge, ja que sâencarrega de regular la velocitat de rotaciĂł de les rodes deixant anar les dents dâuna a una amb una carĂšncia regular.
Al llarg de la histĂČria dels rellotges mecĂ nics, el sistema dâescapament Ă©s la part del rellotge que ha sofert mĂ©s modificacions per a adaptar-se als coneixements de lâĂšpoca, sempre buscant una major exactitud.
El primer sistema dâescapament del que es tĂ© constĂ ncia, com a efectiu, en els rellotges, Ă©s el que es coneix com a Verge i Foliot. El regulador Ă©s una T que en els seus braços tĂ© uns solcs on es posen uns petits pesos. Segons que aquests pesos estiguin mĂ©s o menys aprop del centre, el rellotge anirĂ mĂ©s o menys depressa. La seva precisiĂł no era molt bona, mĂ©s o menys mitja hora al dia en el millor dels casos, perĂČ es mantinguĂ© fins al S. XVII.
Als voltants de 1650, Huygens, aplica amb Ăšxit el pĂšndol, descrit i provat per Galileu, als seus rellotges. Aquest sistema sâestenguĂ© molt rĂ pidament per tot arreu degut a la seva precisiĂł, que, en teoria, es total, adaptant-se a la majoria de rellotges anteriors. Algunes dâaquestes adaptacions ens han arribat i encara funcionen.
Dins dels tipus dâescapament per pĂšndol, hi ha molts sistemes de roda dâescapament i dâĂ ncora, ja ho tractarem en un altre treball, perĂČ hi ha dos sistemes que, podrĂem dir, son els bĂ sics. El de dents rectes i el de roda Catalina.
En els sistemes de roda Catalina, aquesta tĂ© la forma dâun bolet i el sistema dâĂ ncora conserva les pales com en el de Verge i Foliot.
El sistema de roda de dents rectes, Ă©s el que ens interessa en aquest moment. Dâaquest tipus Ă©s lâEscapament CatalĂ .
Aquest tipus dâescapament rebĂ© el seu nom a mitjans dels anys 50 a lâadonar-se, els estudiosos de la rellotgeria dels segles XVII-XVIII, que era Ășnic i exclusiu dels rellotges construĂŻts a Catalunya durant aquests segles.
La principal caracterĂstica de lâEscapament CatalĂ Ă©s la seva roda dâescapament. Les seves dents son de forma triangular amb un angle aproximat de 60Âș, cosa que lâhi dona una forma caracterĂstica.
LâEscapament CatalĂ el trobem tant en els rellotges de campanar com en els domĂšstics. De fet els rellotges domĂšstics son la reducciĂł dels rellotges de campanar.
LâEscapament CatalĂ tĂ© una sĂšrie de particularitats que el fan interessant. Una de les seves principals virtuts Ă©s la robustesa. Un cop graduat, no es veu afectat gairebĂ© per res i li costa de gastar-se, sobretot amb el bronze que es feia servir aleshores, prĂ cticament sense plom.
El desplaçament del pĂšndol Ă©s bastant important, comparat amb dâaltres models dâescapament. Cosa que fa que mantingui la oscil·laciĂł encara que no estigui massa ben graduat.
La manca dâexactitud que, a vegades, sâha dit que tĂ©, ve donada, en la majoria dels casos, per a dâaltres causes, com puguin ser la varilla del pĂšndol articulada o la molla de la suspensiĂł amb un perfil no massa uniforme. Si es corregeixen aquests problemes, el rellotge afina com qualsevol dâaltre ( i a vegades supera als de renom internacional)
En alguns dels rellotges fabricats a MoiĂ per Sanesteva i Crusat, ha aparegut una variaciĂł de lâescapament articulat força interessant.
Afegeix-hi un comentari: