15-05-2018  (4052 ) Categoria: Arelotge

Pedrals: Escapament catalĂ  - Rellotge

L’ESCAPAMENT CATALÀ

El sistema d’escapament Ă©s, en efecte, la base del rellotge, ja que s’encarrega de regular la velocitat de rotaciĂł de les rodes deixant anar les dents d’una a una amb una carĂšncia regular.

Al llarg de la histĂČria dels rellotges mecĂ nics, el sistema d’escapament Ă©s la part del rellotge que ha sofert mĂ©s modificacions per a adaptar-se als coneixements de l’ùpoca, sempre buscant una major exactitud.

El primer sistema d’escapament del que es tĂ© constĂ ncia, com a efectiu, en els rellotges, Ă©s el que es coneix com a Verge i Foliot. El regulador Ă©s una T que en els seus braços tĂ© uns solcs on es posen uns petits pesos. Segons que aquests pesos estiguin mĂ©s o menys aprop del centre, el rellotge anirĂ  mĂ©s o menys depressa. La seva precisiĂł no era molt bona, mĂ©s o menys mitja hora al dia en el millor dels casos, perĂČ es mantinguĂ© fins al S. XVII.

Als voltants de 1650, Huygens, aplica amb Ăšxit el pĂšndol, descrit i provat per Galileu, als seus rellotges. Aquest sistema s’estenguĂ© molt rĂ pidament per tot arreu degut a la seva precisiĂł, que, en teoria, es total, adaptant-se a la majoria de rellotges anteriors. Algunes d’aquestes adaptacions ens han arribat i encara funcionen.

Dins dels tipus d’escapament per pĂšndol, hi ha molts sistemes de roda d’escapament i d’àncora, ja ho tractarem en un altre treball, perĂČ hi ha dos sistemes que, podrĂ­em dir, son els bĂ sics. El de dents rectes i el de roda Catalina.

En els sistemes de roda Catalina, aquesta tĂ© la forma d’un bolet i el sistema d’àncora conserva les pales com en el de Verge i Foliot.

El sistema de roda de dents rectes, Ă©s el que ens interessa en aquest moment. D’aquest tipus Ă©s l’Escapament CatalĂ .

Aquest tipus d’escapament rebĂ© el seu nom a mitjans dels anys 50 a l’adonar-se, els estudiosos de la rellotgeria dels segles XVII-XVIII, que era Ășnic i exclusiu dels rellotges construĂŻts a Catalunya durant aquests segles.

La principal caracterĂ­stica de l’Escapament CatalĂ  Ă©s la seva roda d’escapament. Les seves dents son de forma triangular amb un angle aproximat de 60Âș, cosa que l’hi dona una forma caracterĂ­stica.

L’Escapament Català el trobem tant en els rellotges de campanar com en els domùstics. De fet els rellotges domùstics son la reducció dels rellotges de campanar.

L’Escapament CatalĂ  tĂ© una sĂšrie de particularitats que el fan interessant. Una de les seves principals virtuts Ă©s la robustesa. Un cop graduat, no es veu afectat gairebĂ© per res i li costa de gastar-se, sobretot amb el bronze que es feia servir aleshores, prĂ cticament sense plom.

El desplaçament del pĂšndol Ă©s bastant important, comparat amb d’altres models d’escapament. Cosa que fa que mantingui la oscil·laciĂł encara que no estigui massa ben graduat.

La manca d’exactitud que, a vegades, s’ha dit que tĂ©, ve donada, en la majoria dels casos, per a d’altres causes, com puguin ser la varilla del pĂšndol articulada o la molla de la suspensiĂł amb un perfil no massa uniforme. Si es corregeixen aquests problemes, el rellotge afina com qualsevol d’altre ( i a vegades supera als de renom internacional)

En alguns dels rellotges fabricats a Moià per Sanesteva i Crusat, ha aparegut una variació de l’escapament articulat força interessant.


L’ESCAPAMENT CATALÀ

El sistema d’escapament Ă©s, en efecte, la base del rellotge, ja que s’encarrega de regular la velocitat de rotaciĂł de les rodes deixant anar les dents d’una a una amb una carĂšncia regular.

Al llarg de la histĂČria dels rellotges mecĂ nics, el sistema d’escapament Ă©s la part del rellotge que ha sofert mĂ©s modificacions per a adaptar-se als coneixements de l’ùpoca, sempre buscant una major exactitud.

El primer sistema d’escapament del que es tĂ© constĂ ncia, com a efectiu, en els rellotges, Ă©s el que es coneix com a Verge i Foliot. El regulador Ă©s una T que en els seus braços tĂ© uns solcs on es posen uns petits pesos. Segons que aquests pesos estiguin mĂ©s o menys aprop del centre, el rellotge anirĂ  mĂ©s o menys depressa. La seva precisiĂł no era molt bona, mĂ©s o menys mitja hora al dia en el millor dels casos, perĂČ es mantinguĂ© fins al S. XVII.

Als voltants de 1650, Huygens, aplica amb Ăšxit el pĂšndol, descrit i provat per Galileu, als seus rellotges. Aquest sistema s’estenguĂ© molt rĂ pidament per tot arreu degut a la seva precisiĂł, que, en teoria, es total, adaptant-se a la majoria de rellotges anteriors. Algunes d’aquestes adaptacions ens han arribat i encara funcionen.

Dins dels tipus d’escapament per pĂšndol, hi ha molts sistemes de roda d’escapament i d’àncora, ja ho tractarem en un altre treball, perĂČ hi ha dos sistemes que, podrĂ­em dir, son els bĂ sics. El de dents rectes i el de roda Catalina.

En els sistemes de roda Catalina, aquesta tĂ© la forma d’un bolet i el sistema d’àncora conserva les pales com en el de Verge i Foliot.

El sistema de roda de dents rectes, Ă©s el que ens interessa en aquest moment. D’aquest tipus Ă©s l’Escapament CatalĂ .

Aquest tipus d’escapament rebĂ© el seu nom a mitjans dels anys 50 a l’adonar-se, els estudiosos de la rellotgeria dels segles XVII-XVIII, que era Ășnic i exclusiu dels rellotges construĂŻts a Catalunya durant aquests segles.

La principal caracterĂ­stica de l’Escapament CatalĂ  Ă©s la seva roda d’escapament. Les seves dents son de forma triangular amb un angle aproximat de 60Âș, cosa que l’hi dona una forma caracterĂ­stica.

L’Escapament Català el trobem tant en els rellotges de campanar com en els domùstics. De fet els rellotges domùstics son la reducció dels rellotges de campanar.

L’Escapament CatalĂ  tĂ© una sĂšrie de particularitats que el fan interessant. Una de les seves principals virtuts Ă©s la robustesa. Un cop graduat, no es veu afectat gairebĂ© per res i li costa de gastar-se, sobretot amb el bronze que es feia servir aleshores, prĂ cticament sense plom.

El desplaçament del pĂšndol Ă©s bastant important, comparat amb d’altres models d’escapament. Cosa que fa que mantingui la oscil·laciĂł encara que no estigui massa ben graduat.

La manca d’exactitud que, a vegades, s’ha dit que tĂ©, ve donada, en la majoria dels casos, per a d’altres causes, com puguin ser la varilla del pĂšndol articulada o la molla de la suspensiĂł amb un perfil no massa uniforme. Si es corregeixen aquests problemes, el rellotge afina com qualsevol d’altre ( i a vegades supera als de renom internacional)

En alguns dels rellotges fabricats a Moià per Sanesteva i Crusat, ha aparegut una variació de l’escapament articulat força interessant.




versió per imprimir

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    IntroduĂŻu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    _KMS_WEB_BLOG_COMMENTS_ADVICE