07-05-2018  (1294 lectures) Categoria: Articles

TORTUGA VERSUS GAL√ĀPAGO

 

 

 

Els qui hem vist les proves de la manipulació històrica secular que hem patit, no tenim cap dubte de la catalanitat de la descoberta i primera colonització d’Amèrica per part dels europeus (més enllà de les incursions dels víquings). Tot i això, sempre cal revisar tots els indicis per tal de comprovar i reforçar una teoria, o bé descartar-la en cas que no expliqui els fets observats. Amb aquest ànim, vaig endegar una investigació dels noms dels animals americans, pensant que havien de mostrar indicis de catalanitat.

 

Una primera mirada ja va revelar noms tan catalans, idèntics al nom català actual o amb un element inequívocament català, que no admetien dubtes, i que han estat exposats en els simposis celebrats anualment a Arenys de Munt. Per exemple, martinet, oriol, becasina (pronunciat becassina), aguaitacaymán, aguaitacamino. D’altres noms aparentment no eren reveladors perquè existeixen igualment en català i en castellà, com per exemple tortuga. Però és realment així?

 

El cas que ens ocupa ve de considerar el top√≤nim illes Gal√†pagos, que no s‚Äôadiu amb molts altres top√≤nims americans, tamb√© deguts a la pres√®ncia de tortugues, per√≤ formats a partir del terme tortuga. A continuaci√≥ veurem si les peculiaritats ling√ľ√≠stiques i zoogeogr√†fiques relatives a les tortugues poden aclarir una mica l‚Äôorigen d‚Äôaquests noms.

 

Per comen√ßar-nos a situar conv√© repassar les esp√®cies de tortugues ib√®riques i llur distribuci√≥. Tenim dues tortugues terrestres (vegeu-ne un exemple a la figura 1), dues de riu (fig. 2) i quatre de marines (fig. 3). Les de riu fan fins un pam de llarg, aproximadament, i les terrestres s√≥n poc m√©s grosses. Les marines s√≥n grosses. En terres castellanes nom√©s s√≥n freq√ľents les tortugues de riu, presents a tota la Pen√≠nsula. Les tortugues terrestres es troben al litoral i prelitoral des del Rossell√≥ fins al Baix Maestrat; tamb√© a N√†pols i a diverses illes mediterr√†nies incloses les Balears, C√≤rsega, Sardenya i Sic√≠lia, a banda d‚Äôaltres pa√Įsos del Mediterrani oriental fins a Gr√®cia; tret d‚Äôaix√≤, a la resta de l‚Äô√†mbit ib√®ric nom√©s hi ha tortugues terrestres en alguns punts molt concrets del litoral de Huelva, aix√≠ com al sud de M√ļrcia i nord d‚ÄôAlmeria. √íbviament, les marines nom√©s les tenim on hi ha mar. Aquest patr√≥ de distribuci√≥ demostra que les tortugues terrestres (i les marines) dif√≠cilment podien ser populars a Castella durant l‚Äôedat mitjana, mentre que eren ben conegudes en els territoris catalans.

 

Fem un cop d‚Äôull als noms que reben aquests animals en catal√† i en castell√†. Per als catalans, tots s√≥n tortugues. Per als castellans, en canvi, la seva tortuga corrent, la de riu, es diu gal√°pago. Cal tenir present que aquest darret mot existeix tamb√© en catal√† en la forma encara ben viva cal√†pet o gal√†pet, per√≤ en el nostre cas no es refereix mai a la tortuga sin√≥ al gripau. En el diccionari modern de la RAE, tortuga hi apareix amb tres significats: tortuga terrestre, tortuga marina, i formaci√≥ defensiva de l‚Äôantic ex√®rcit rom√†. Gal√°pago t√© 18 accepcions en el mateix diccionari. El diccionari Covarruvias, de 1674, inclou el terme i en fa una definici√≥ que fa pensar nom√©s en la tortuga terrestre. Podria ser que tortuga fos una paraula catalana adoptada tardanament pel castell√†? Per valorar-ho podem comen√ßar per consultar els corpus de la llengua castellana, per veure quina hist√≤ria i quina freq√ľ√®ncia t√© el mot en la literatura castellana. Trobem des d‚Äôantic tant tortuga (i les seves variants) com gal√°pago, per√≤ mentre que gal√°pago apareix amb molta profusi√≥, tortuga √©s un terme m√©s esc√†s, i molt sovint apareix en diccionaris, cr√≤niques d‚Äô√≠ndies, escrits ‚Äúan√≤nims‚ÄĚ, obres d‚Äôautors ja identificats com catalans per altres investigadors, i en altres obres m√©s o menys sospitoses. √Čs especialment indicatiu que la cerca de tortuga feta en tant per mil ens d√≥na la freq√ľ√®ncia m√©s baixa de totes durant el segle XIX, mentre que aquest mateix segle d√≥na la freq√ľ√®ncia m√†xima per gal√°pago. Encara √©s m√©s revelador que si fem la cerca per a paso de tortuga, ho trobem per primera vegada a finals del segle XVIII en una obra de Fern√°ndez de Morat√≠n, i les seg√ľents aparicions ja s√≥n a partir de mitjans del s. XIX. En catal√† tamb√© diem lent com una tortuga, i si fem la cerca al corpus castell√† de como una tortuga, trobem un cas durant el segle XVI a la hist√≤ria de les √ćndies d‚Äôen Bartomeu Casaus, i no tornem a trobar-ho fins el 1873. Aquests resultats ja fan sospitar que tortuga potser no ha estat un nom popular castell√† fins el segle XIX o XX. En catal√†, tortuga (i les seves variants) ha estat un terme popular des del segle XIV, si no abans.

 

Com ja hem vist, la motivació d’aquest escrit és el topònim Illes Galàpagos. Vegem si els topònims ens aporten més pistes. A la Península tenim El Galapagar (vegeu-ne l’escut a la fig. 4) i un Galápagos, totes dues poblacions properes a Madrid. A la resta del món hi ha un Galápago a Cojedes, Veneçuela, un xic al sud de La Escorzonera, i les ja esmentades illes Galápagos, davant d’Ecuador. El poble veneçolà no sé quina antiguitat té, perquè pràcticament no en trobo cap informació. Les illes Galàpagos varen ser descobertes casualment per Fray Tomás de Berlanga, bisbe de Panamà, i la tripulació del vaixell on viatjava el 10 de  març de 1535. Totes les fonts consultades afirmen que el nom d’aquestes illes li va ser donat per raó de les tortugues terrestres gegants que hi ha (fig. 5). Amb això n’hi ha prou per saber que qui les va batejar era castellà, perquè ja hem dit que un galàpet és un gripau per als catalans, i a les illes Galàpagos no hi havia gripaus ni cap altre amfibi quan van arribar-hi els europeus. Un català n’hauria dit illes Tortugues. Aquest fet no es contradiu amb el que ja s’ha anat esbrinant fins ara. En Jordi Bilbeny creu que l’empresa americana era exclusivament catalana fins el 1520 aproximadament, 15 anys abans del descobriment de les illes Galàpagos.

 

Si fem el mateix amb el terme tortuga, comprovem que a la Pen√≠nsula tenim el carrer del torrent tortuguer, a Barber√† del Vall√®s, que ens fa pensar que segueix el trajecte d‚Äôun previ Torrent Tortuguer. Tamb√© tenim un Torrent del Tortuguer prop de Castellbell i el Vilar (comarca del Bages). Hi ha un Tartugui√®re a Lansargues, corresponent a uns antics meandres fluvials prop d‚ÄôAig√ľes-Mortes, una zona de la Camarga que havia estat catalana durant l‚Äôedat mitjana. Finalment trobem un Tartuge a mig cam√≠ entre Tolosa i Tarbes. Cap, doncs, en terres castellanes. A l‚Äôaltra banda de l‚ÄôAtl√†ntic tenim una Isla Tortuguilla (Col√≤mbia), La Tortuga (illa de Vene√ßuela, davant de Barcelona, batejada aix√≠ ja per Am√®ric Despuig per ra√≥ de les moltes tortugues que hi havia), una altra illa amb el mateix nom la tenim davant de Baixa Calif√≤rnia, Dry Tortugas (illetes situades a l‚Äôextrem dels Florida Keys descobertes el 1513 i batejades originalment com Las Tortugas degut a les 170 tortugues de mar que van agafar en aquell indret), Tortuga (illa d‚ÄôHait√≠ on ja van arribar els descobridors el 1493), i podem afegir a la llista les vuit localitats mexicanes anomenades Tortuga o Tortugas, la que hi ha a Victoria (Trinitat i Tobago), una de propera a Princeton (Nova Jersey) i la de Dona Ana (Nou M√®xic), les tres d‚ÄôArgentina, i els Tortuguero (no pas tortugar) de Puerto Rico i de Costa Rica.

 

Per tant, hi ha top√≤nims inq√ľestionablement castellans a partir del terme gal√°pago, per√≤ s√≥n purament testimonials a Am√®rica, i no sembla que all√≠ n‚Äôhi hagi cap d‚Äôanterior a 1535. En canvi, els top√≤nims a partir de tortuga els trobem en terres catalanes o occitanes i, a dojo, en terres americanes, ja des del descobriment o pocs anys despr√©s. Tant la geografia com la cronologia dels top√≤nims concorda b√© amb la sospita que tortuga √©s catal√† i gal√°pago √©s el seu equivalent castell√† genu√≠, hip√≤tesi refor√ßada per la pres√®ncia o abs√®ncia de frases fetes amb la paraula tortuga. Si m√©s no, no deixa de sorprendre que el terme m√©s usat en castell√† per referirse als animals que ens ocupen sigui el m√©s esc√†s, amb molta difer√®ncia, en la topon√≠mia.

 

Per acabar, ens fixarem en un fragment especialment revelador que trobem a Cr√≥nica de Nueva Espa√Īa (edici√≥ castellana de 1544): ‚ÄúEste r√≠o tiene muchos pescados [...] y hicoteas, que son a manera de tortugas.‚ÄĚ Cal dir que hicotea √©s el nom aborigen cub√†, encara en √ļs, per a l‚Äô√ļnica tortuga de riu que tenen all√≠ (fig. 6), i que precisament √©s gaireb√© id√®ntica al m√©s com√ļ dels gal√°pagos castellans (compareu-la amb la fig. 2). En resum: tenim un home amb prou cultura com el bisbe de Panam√†, que troba tortugues terrestres gegants i no dubta en dir-ne ‚Äúgal√°pagos‚ÄĚ, i aix√≤ fa encara molt m√©s inversemblant que un suposat castell√†, que √©s capa√ß d‚Äôanomenar gal√°pago a un tortugot terrestre, trobi una tortuga de riu com les de Castella i en comptes de dir-ne gal√°pago ens digui que √©s una mena de tortuga. Nom√©s hi trobo una l√≤gica: el descobridor de les illes Gal√†pagos era castell√† i l‚Äôoriginal de la cr√≤nica de Cuba era catal√†.

 

 

Francesc Jutglar          16 d’abril de 2011

 

 

Referències:

http://www.corpusdelespanol.org/x.asp

http://corpus.rae.es/cordenet.html

http://maps.google.com/

http://dcvb.iecat.net/ (A. M. Alcover i F. de B. Moll. Diccionari català-valencià-balear)

Joan Coromines (1980-2001). Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana

Bonin, Devaux & Dupré (2006). Lynx Edicions.

Llorente, Montori, Santos & Carretero (1995). Atlas dels amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra. Edicions EL BRAU.

Pleguezuelos, M√°rquez & Lizana (2002). Atlas y libro rojo de los anfibios y reptiles de Espa√Īa. Ministerio de Medio Ambiente.

Rivera, Escoriza, Maluquer, Arribas & Carranza (2011). Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears. Lynx Edicions.

 

Finalment, vull agra√Įr a en Jordi Alzina els seus comentaris al primer esborrany, que han perm√®s millorar la redacci√≥ final.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.