Progreso catalán en América és una obra de divulgació sobre els empresaris catalans emigrats a Amèrica, escrita per Joaquín Blaya Alende amb la col·laboració de J. Giralt. Es tracte d'un treball biogràfic sobre els empresaris i comerciants catalans que vivien a Amèrica a principis del segle XX i constitueix el primer treball específic sobre la la presència d'aquests catalans a

és més que demostrat que el Curial és autèntic. Abel Soler acaba de publicar la tesi on ho demostra. L'autor és Enyego d'Àvalos de pare toledà i criat a València escriptor plenament catalanitzat a la cort del Magnànim i també dels Visconti. El treball de Riera és extraordinari però patinà amb el Curial. Una part de lacadèmia patina ara quan no vol reconèixer la tesi de

Deus lo volt - El crit dels creuats... era occità-català!!! Jo seguiré "emprant el "lo" per al neutre, perquè el considero necessari per evitar "imprecisions al expressar-nos"..(com també em fa falta el "li diré", hi ha gent que m'hi vol fer servir "el"). Al dir "el que passa" no dius si passa una persona o està passant alguna cosa (encara que es pot emprar "alló que passa"), a més al suprimir-lo perdem part de la nostra història ja que Jacme I, com tothom a la seva època,

Mentre treballava a Mèxic, l’Agustí Tresserra es va adonar que allà era i és comú comú construir cases amb “volta catalana” des dels temps dels primers

L'orde de predicadors podria tenir un origen català, encara que St. Domènec de Guzmàn fos de Palència, la va fundar amb mitjans i gent catalana, a territoris súbdits de Catalunya, amb una petita casa a Tolosa el 1216 i en canvi fundant el gran convent de Sta.Caterina a Barcelona el

En 1994 publiqué en Barcelona un trabajo que me llevó varios años de búsqueda e investigación, y que contenía una extensísima bibliografía sobre el tema. Su titulo Els Quatre Pals, l’escut dels comtes de Barcelona (Rafael Dalmau Editor, colección “Episodis de la Història” nº 300) y poco después otro denominado El senyal dels Quatre Pals és dels comtes de Barcelona i, per tant, català, no aragonès + (Revista de Catalunya, 56, Barcelona, 1995). Un resumen del libro mencionado

Els 6 anys que vaig passar a Madrid (85-90) em van donar empenta per a investigar el passat històric de Catalunya, senzillament per a que els amics que tinc allà deixesin de menystenir la història de Catalunya, que va tenir molt a veure en la creació de l'imperi espanyol, i donesin al "Cèsar el que es del Cèsar". Aquesta afició ja em venia dels anys 60.. quan vaig veure a Anglaterra els "spanish ponnies of the New Forest" descendents dels salvats del naufragi de l'Armada, o vaig trobar

Hi ha un poema en occità-gascó sobre la conquesta de Pampalona al 1390, i l'estudiós francès autor del llibre on el transcriu, explica que la llengua que es parlava a Pampalona (encara que als pobles, com Biurrun, Irurtzun o Berriozar, es parlés euskera) era diferent de l'occità i cita com a prova un document existent als arxius navarresos sobre l'acta d'unió de quatre barris (la Navarreria, San Nicholau, Sant Miguel i Sant Cernin) per a formar Pampalona.. llegiu-lo i opineu.. és la