15-12-2021  (193 lectures) Categoria: Articles

François Aragó

Astronomia 'catalana' per al rei de França

Fran√ßois¬†Arag√≥, gl√≤ria de la ci√®ncia francesa del XIX, √©s un rossellon√®s universal, o fins i tot un 'mallorqu√≠ del Nord', que va treballar per a Napole√≥. Les seves mem√≤ries, tradu√Įdes al catal√† el 1937, segueixen sense reeditar-se com √©s degut.

François Aragó.

  • Fran√ßois¬†Arag√≥, gl√≤ria de la ci√®ncia francesa del XIX, √©s un rossellon√®s universal, o fins i tot un 'mallorqu√≠ del Nord', que va treballar per a Napole√≥. Les seves mem√≤ries, tradu√Įdes al catal√† el 1937, segueixen sense reeditar-se com √©s degut.
  • JAVIER BL√ĀNQUEZ | BARCELONA
08/04/2016 13:18

Durant els anys de la Segona Rep√ļblica, l'editorial Barcino acostumava a publicar, dins de la seva Col¬∑lecci√≥ Popular, el que acabava per resumir-se sota l'ep√≠graf ¬ęversions d'obres no catalanes d'escriptors nacionals¬Ľ. B√†sicament, es tracta de bolcar el catal√†, en traduccions pulcres i mirades, alguns t√≠tols essencials d'autors catalans (perif√®rics o de pura cep) que havien triat escriure en una altra llengua, l√©ase Jaume Balmes¬†(La civilitzaci√≥), Anselm Turmeda (Disputa de l'ase), la Introducci√≥ a la saviesa, de Llu√≠s Vives o la relaci√≥ completa, en 13 volums, dels Viatges d' Al√≠ Bey. Era una forma, en el fons molt civilitzada, de recon√®ixer que es podia ser catal√† i escriure en castell√†, o en franc√®s, o en llat√≠, sense menyscabament de la ¬ęnacionalitat¬Ľ.

Dins d'aquella col¬∑lecci√≥, va apar√®ixer el 1937, i en plena Guerra Civil,¬†Hist√≤ria de la meva joventut, un dels volums biogr√†fics m√©s amens de Fran√ßois Arag√≥, a qui en qualsevol altre lloc caldr√† buscar pel seu nom en franc√®s, Fran√ßois Arago, exempt de tilde i penjant de cedilla.¬†Arag√≥ era un escriptor nacional perqu√® havia nascut el 1786 a Estagel, petita localitat pirinenca ve√Įna de Perpiny√†, tot i que¬†administrativament era franc√®s de ple dret -el Rossell√≥ havia passat a ser territori de Fran√ßa arran del Tractat dels Pirineus, el 1659-. M√©s enll√† d'haver nascut en una fam√≠lia catalanoparlant -el seu pare s'anomenava Bonaventura;els seus tres germans responien als noms de Joan, Jaume i Esteve-, la seva lleialtat era certament una altra. En un fragment de les seves mem√≤ries, refereix un episodi escolar en el qual el senyor Legendre, ge√≤metra de l' Escola Polit√®cnica de Par√≠s, dubta del seu cognom com a veritablement franc√®s.¬†¬ęSi no fos franc√®s, no estaria al davant vostre, perqu√® no s√© que s'hagi adm√©s mai a l'Escola ning√ļ que no hagi provat la seva nacionalitat¬Ľ, respon Arag√≥. I afegeix: ¬ęJo sostinc, per la meva banda, que s√≥c franc√®s i molt bon franc√®s, per molt estrany que us pugui semblar el meu nom¬Ľ.

Si Arag√≥ no hagu√©s parlat un catal√† impecable i de bressol, potser Fran√ßa no hagu√©s pogut enorgullir-se d'haver tingut un dels principals f√≠sics i astr√≤noms del XIX, coetani i igual de Fourier i Laplace, ni s'haguessin pogut rescatar en vernacle, gaireb√© un segle despr√©s de la seva mort -el 1853, cinc anys despr√©s de la de Chateaubriand -, el relat de la seva iniciaci√≥ al coneixement, la vida i la vocaci√≥ matem√†tica. El 1807, quan comen√ßaven a albirar-se els espanyols enva√Įts per Napole√≥, i mentre Arag√≥ participava d'una expedici√≥ cient√≠fica a Mallorca que pretenia mesurar amb exactitud el meridi√† en el seu tram entre Barcelona i les Balears, va poder salvar el p√®l i fugir en un vaixell -que, de tota manera, va acabar sent capturat en les immediacions d' Argel- perqu√®, relata, ¬ęning√ļ no em va recon√®ixer, perqu√® jo parlava perfectament el mallorqu√≠¬Ľ.

Arag√≥ es va beneficiar de l'impuls que van obtenir les ci√®ncies durant els anys del Primer Imperi. La seva expedici√≥ espanyola, que el va portar a con√®ixer Val√®ncia i diverses zones rurals mallorquines, i a comprendre que ja per llavors ens port√†vem a matar -¬ęels catalans [...] tenien el costum de dir-me:'a Val√®ncia, la carn √©s verdura;la verdura, aigua; els homes, dones; les dones, res'¬Ľ-, formava part d'un pla ambici√≥s: calcular amb exactitud l'extensi√≥ del meridi√†, per tal d'obtenir dades fiables que permetessin calcular la longitud correcta del metro, que havia de ser la unitat de mesura universal.

En tornar a Par√≠s el 1809, i despr√©s de diverses penalitats, Arag√≥ va poder aportar totes les dades de la seva investigaci√≥ al Bureau del Longitudes: fins i tot captiu de moros i espanyols, havia aconseguit preservar les seves anotacions i c√†lculs. Amb nom√©s 23 anys, ja era¬†membre de l'Acad√®mia Francesa de les Ci√®ncies, i un interlocutor inexcusable per a les grans ments cient√≠fiques de l'Europa del moment. Explica Jaume dels Dolm, el seu traductor al catal√† -en realitat, pseud√≤nim d'Alfons Maseras, periodista i, es compta, el primer catal√† que va emprendre el cam√≠ de l'exili quan les coses van comen√ßar a pintar realment mal per al b√†ndol republic√†-, que un dels majors admiradors de l'obra d'Arag√≥ va ser¬†el ge√≤graf i bot√†nic prussi√† Alexander von Humboldt, el pare de la geografia moderna. ¬ęHumboldt escriv√≠ que, pels seus treballs, Arag√≥ es va elevar al rang dels homes m√©s eminents del segle XIX, i que el seu nom ser√† honorat per tot all√† on es conservin el respecte pels serveis prestats a les ci√®ncies, el sentiment de la dignitat humana i de la independ√®ncia del pensament, i l'amor a les llibertats p√ļbliques¬Ľ.

La seva carrera cient√≠fica, que va aportar valuosos descobriments en el camp del magnetisme, l'electricitat i la¬†meteorologia, va ser tan brillant com els raigs que va observar amb precisi√≥ transparent. El 1830, quan Luis Felipe I recuperava per 18 anys el tron de Fran√ßa per les cases de Borb√≥n i Orl√©ans, ell succe√Įa a Fourier en el c√†rrec de secretari de l'Acad√®mia de Ci√®ncies de Par√≠s. All√≤ va ser, entre honors civils i acad√®mics, fins al dia de la seva mort.

Connexi√≥ Dan Brown: ¬ŅPer qu√® surt Arag√≥ a 'El c√≥digo Da Vinci'?

El mesurament del meridià de París, el primer eix geogràfic del món modern fins que es va prendre com a referència el de Greenwich, va ser una tasca col·lectiva i titànica en la qual va participar François Aragó en la seva joventut. Aquest és, a més, un fet científic important en la trama disparatada del best seller conspiranoic El codi Da Vinci. Al llibre, Dan Brown l'anomena simplement la Línia Rosa, i la fa passar per sobre de l'església de Saint Sulpice, encara que en realitat el meridià no passi per allà. En la imaginació de Brown, la línia també creua per sobre del museu del Louvre, i en el seu peregrinar accidentat per París, el professor Robert Langdon connecta aquests dos monuments seguint diverses de les 135 plaques de bronze -conegudes com els Medallones d'Aragó- que creuen París de punta a punta, al llarg de nou quilòmetres, i que tracen exactament la línia immaterial per la qual discorre el meridià. Aquests medallons estan ahí només des de l'any 1994:els va disposar per encàrrec municipal l'artista holandès Jan Dibbets. Gràcies a la novel·la de Brown, doncs, en visitar París hi ha cada vegada més gent que segueix, arran de terra, el rastre esotèric d'Aragó.

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.